-
Tales de Milet (c. 624–546 aC) — Presocràtic
Considerat el primer filòsof. Buscava un principi únic de totes les coses (arkhé) i el va trobar en l’aigua, origen i base de la vida. -
Tales de Milet (c. 624–546 aC) – Presocràtic
Considerat el primer filòsof. Buscava un principi únic de totes les coses (arkhé) i el va trobar en l’aigua, origen i base de la vida. -
Pitàgores (c. 570–495 aC) — Presocràtic
Defensava que tot és nombre i que l’ordre del cosmos es pot expressar matemàticament. -
Pitàgores (c. 570–495 aC) – Presocràtic
Va unir filosofia i matemàtiques. Pensava que tot és nombre i que el cosmos és harmonia i ordre matemàtic. -
Heràclit (c. 540–480 aC) — Presocràtic
Tot canvia constantment. "El foc és el principi i símbol del moviment". -
Heràclit (c. 540–480 aC) – Presocràtic
Afirmava que tot flueix i canvia constantment; el foc és símbol d’aquest moviment. El logos ordena el canvi. -
Parmènides (c. 515–450 aC) — Presocràtic
Afirmava que l’Ésser és únic i serè, deia que el canvi era una il·lusió. -
Parmènides (c. 515–450 aC) – Presocràtic
Defensava que l’Ésser és únic, etern i immòbil. Negava el canvi i la diversitat com a il·lusions dels sentits. -
Protàgores (c. 490–420 aC) – Sofista
Defensava el relativisme: “L’home és la mesura de totes les coses”. No hi ha veritats absolutes, sinó opinions humanes. -
Protàgores (c. 490–420 aC) — Sofista
“L’home és la mesura de totes les coses”; relativisme del coneixement i la moral. -
Gòrgies (c. 485–380 aC) — Sofista
Negava la veritat objectiva -
Gòrgies (c. 485–380 aC) – Sofista
Negava la possibilitat de conèixer la veritat. La paraula (retòrica) pot convèncer encara que no hi hagi veritat. -
Sòcrates (470–399 aC) — Clàssic grec
Centrava la filosofia en l’ésser humà i l’ètica; coneix-te a tu mateix. Metodologia del diàleg (maièutica). -
Sòcrates (470–399 aC) – Clàssic grec
Va centrar la filosofia en l’ésser humà i la moral. Creia que conèixer el bé porta a fer el bé i usava el diàleg com a mètode. -
Plató (427–347 aC) — Clàssic grec
Teoria de les Idees: el món sensible, dualisme ànima-cos... -
Plató (427–347 aC) – Clàssic grec
Distingeix entre el món sensible (aparences) i el món de les Idees (realitats eternes). Defensa una ànima immortal i racional. -
Aristòtil (384–322 aC) — Clàssic grec
Defensava la empíria i la raó: "tot ésser té una causa i una finalitat". -
Aristòtil (384–322 aC) – Clàssic grec
Va fundar el pensament lògic i científic. Creia que la felicitat s’assoleix amb la virtut i que tot té una causa i finalitat. -
Epicur (341–270 aC) — Hel·lenisme (Epicureisme)
Cercava la felicitat en el plaer moderat i l’absència de dolor. -
Epicur (341–270 aC) – Hel·lenisme
Va proposar que la felicitat s’aconsegueix amb plaer moderat i absència de dolor (ataràxia), evitant els excessos i les pors. -
Séneca (4 aC–65 dC) – Hel·lenisme
Va ensenyar a viure segons la raó i acceptar el destí amb serenitat. El savi domina les passions i troba la pau interior. -
Séneca (4 aC–65 dC) — Hel·lenisme
La raó i el domini de les passions porten la serenitat cap al destí. -
Agustí d’Hipona (354–430) — Edat Mitjana
Cristianitza el pensament platònic; la veritat està en Déu i el coneixement comença amb la fe. -
Agustí d’Hipona (354–430) – Edat Mitjana
Va unir el pensament platònic amb el cristianisme. La veritat està en Déu, i la fe és el camí per arribar-hi. -
Tomàs d’Aquino (1225–1274) — Edat Mitjana
Barreja Aristòtil i cristianisme; la raó i la fe es complementen. -
Tomàs d’Aquino (1225–1274) – Edat Mitjana
Va combinar Aristòtil amb el cristianisme. Fe i raó són compatibles, ja que totes dues provenen de Déu. -
Guillem d’Ockham (c. 1287–1347) — Edat Mitjana
Nominalisme: només existeixen els individus; la navalla d’Ockham defensa la simplicitat en les explicacions. -
Guillem d’Ockham (c. 1287–1347) – Edat Mitjana
Nominalista: només existeixen els individus, no els universals. Defensava la navalla d’Ockham: l’explicació més senzilla és la millor. -
Descartes (1596–1650) – Edat moderna
Fundador del racionalisme. Buscava certeses absolutes: “Penso, doncs existeixo”. El coneixement prové de la raó. -
Locke (1632–1704) – Edat Moderna
La ment és una taula rasa; tot coneixement ve de l’experiència. Defensa la llibertat i els drets naturals. -
Hume (1711–1776) – Edat moderna
El coneixement sorgeix de la experiència i el costum, no de la raó. Critica la causalitat i el concepte estable de “jo”. -
Kant (1724–1804) – Edat moderna
Va unir racionalisme i empirisme. L’ésser humà coneix gràcies a les formes de la seva ment. Ètica de l’imperatiu categòric: actua segons allò que vulguis que sigui llei universal. -
Marx (1818–1883) – Contemporani
La història és lluita de classes. L’economia determina la societat i la consciència. Vol transformar la realitat. -
Nietzsche (1844–1900) – Contemporani
Critica la moral cristiana i defensa la vida, la voluntat de poder i el superhome que crea els seus propis valors. -
Freud (1856–1939) – Contemporani
Descobreix l’inconscient com a part decisiva de la ment. Les nostres accions i conflictes provenen de desitjos reprimits. -
Ortega y Gasset (1883–1955) – Contemporani
“Jo sóc jo i la meva circumstància”. L’ésser humà viu immers en el seu context i el comprèn a través de la raó vital. -
Heidegger (1889–1976) – Contemporani
Analitza el ser i la existència autèntica. L’home ha d’enfrontar-se al temps i a la mort per ser ell mateix. -
Gadamer (1900–2002) – Contemporani
Defensa que comprendre és interpretar. La veritat neix del diàleg entre el passat i el present. -
Adorno (1903–1969) – Escola de Frankfurt
Crítica a la societat capitalista i la cultura de masses; denuncia la raó instrumental que domina les persones. -
Maria Zambrano (1904–1991) – Contemporani
Proposa la raó poètica, que uneix raó i emoció per entendre la vida humana en tota la seva profunditat. -
Sartre (1905–1980) – Contemporani
L’ésser humà és lliure i responsable de crear el seu propi sentit: “l’existència precedeix l’essència”. -
Hannah Arendt (1906–1975) – Contemporani
Analitza el totalitarisme i defensa la llibertat i la importància de l’acció i la participació pública. -
Habermas (1929– ) – Escola de Frankfurt
Defensa la raó comunicativa: la societat ha de basar-se en el diàleg i el consens democràtic.