-
Period: to
Sistema d'aliances (1879-1914)
Europa estava dividida en dos grans blocs d’aliances: Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
Triple Entesa (1907): França, Rússia i el Regne Unit.
Aquestes aliances van fer que qualsevol conflicte entre dos països pogués implicar tota Europa. -
Primera Guerra Balcànica (1912)
La Primera Guerra Balcànica (1912-1913) va ser un conflicte entre l'Imperi Otomà i un grup de països balcànics que volien expulsar-lo definitivament d'Europa. Aquí tens més informació sobre com va començar, el seu desenvolupament i les seves conseqüències. -
Period: to
Crisi dels Balcans (1912-1913)
Els Balcans eren una regió estratègica i molt conflictiva a finals del segle XIX i principis del XX perquè diversos imperis i països volien controlar-la. Aquí tens més detalls sobre per què aquesta zona era tan problemàtica i com va contribuir a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. -
Segona Guerra Balcànica (1913).
Després de la Primera Guerra Balcànica (1912-1913), els països de la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) havien derrotat l'Imperi Otomà i s'havien repartit els seus territoris a Europa. Però Bulgària no estava satisfeta amb el repartiment de terres i va decidir atacar els seus antics aliats. -
Batalla dels Llacs Masurians
Després de la seva victòria a Tannenberg, l’exèrcit alemany, liderat per Hindenburg, va llançar una nova ofensiva contra el 1r exèrcit rus als Llacs Masurians.
Els alemanys van atacar el setembre de 1914, aprofitant el fred i el desordre rus. Tot i que no van envoltar completament els russos, van obligar-los a retirar-se amb 125.000 baixes. Aquesta derrota va consolidar la superioritat alemanya al front oriental. -
Guerra de moviments (1914)
Alemanya va iniciar el Pla Schlieffen per derrotar ràpidament França abans de girar cap a Rússia. L’1 i 4 d’agost de 1914, va declarar la guerra a Rússia i França, i va envair Bèlgica, fet que va provocar la intervenció del Regne Unit. Les tropes alemanyes van avançar ràpidament cap a París, però el setembre de 1914, a la Batalla del Marne, França i el Regne Unit van aturar-los. Incapaços de continuar, van excavar trinxeres, iniciant la guerra de posicions, que es perllongaria durant anys. -
Batalla de Tannenberg
A l'agost de 1914, Rússia va envair Prússia Oriental amb dos exèrcits, aprofitant que Alemanya estava centrada al front occidental. Tot i que els russos eren numèricament superiors, van tenir problemes de coordinació i comunicació.
Els alemanys, liderats pel general Paul von Hindenburg, van envoltar i derrotar completament el 2n exèrcit rus del general Samsonov, que va patir uns 170.000 baixes. La derrota va ser devastadora per Rússia, que mai es va recuperar del tot al front oriental. -
L'entrada de l'Imperi Otomà a la guerra
El novembre de 1914, l’Imperi Otomà es va unir a les Potències Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) després de signar una aliança secreta amb Alemanya. Els otomans van atacar territoris russos al Caucas, cosa que va portar Rússia, França i el Regne Unit a declarar-los la guerra.
Aquesta entrada va obrir nous fronts, com el Caucas, l’Orient Mitjà i la zona dels Dardanels, convertint la guerra en un conflicte encara més global. -
CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Durant la primera dècada del segle XX, l'augment de tensions internacionals entre les principals potències europees va generar un ambient de “pau armada” que feia preveure un conflicte imminent. Podem destacar aquests factors:
La competència entre les grans potències europees.
Les ambicions nacionalistes.
La creació d'aliances contraposades. -
Period: to
PRIMERS ANYS DE LA GUERRA (1914-1916)
Els primers anys del conflicte van estar marcats per grans canvis en l’estratègia militar, batalles devastadores i una guerra més llarga i dura del que s’esperava. Les potències implicades es van veure atrapades en una lluita sense un final clar, amb milions de soldats combatent en diferents fronts i condicions extremes. -
Period: to
Guerra de trinxeres (1915-1916)
Els exèrcits van quedar estancats i van construir trinxeres, iniciant una guerra de desgast. La Batalla de Verdun (1916), la més llarga del conflicte, va causar 700.000 morts. Paral·lelament, a la Batalla del Somme, els aliats van intentar avançar, però amb 1 milió de baixes, sense grans resultats. -
Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia) va ser l'espurna que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Però aquest fet no va ser una causa aïllada, sinó el resultat de tensions entre Àustria-Hongria i Sèrbia, i de les complexes aliances entre les grans potències europees. -
La guerra submarina alemanya (1915)
Alemanya va utilitzar els submarins U-Boot per atacar vaixells britànics i aliats, intentant bloquejar el Regne Unit. El torpedeig del Lusitània (1915), amb civils nord-americans a bord, va generar tensions amb els EUA. Tot i això, la guerra submarina va continuar sent una tàctica clau fins al final del conflicte. -
Itàlia entra a la guerra (maig de 1915)
El maig de 1915, Itàlia es va unir als aliats després d'abandonar les Potències Centrals, promesa amb territoris a Àustria-Hongria. Va començar a combatre al front italià contra Àustria-Hongria, a les muntanyes dels Alps. Malgrat les dures condicions i poques victòries clares, la seva entrada va obrir un nou front i va ajudar als aliats a pressionar l'Imperi Austrohongarès. -
Period: to
Campanya de Gal·lípoli
Els aliats (Regne Unit i França) van intentar capturar l’estret dels Dardanels per derrotar l’Imperi Otomà i obrir una ruta cap a Rússia. Van desembarcar a la península de Gal·lípoli, però es van trobar amb una forta resistència otomana liderada per Mustafa Kemal.
Després de mesos de combats i grans pèrdues (més de 500.000 baixes entre tots dos bàndols), els aliats van haver de retirar-se al gener de 1916, convertint la campanya en un fracàs estratègic. -
Period: to
Batalla de Jutlàndia (maig-juny de 1916)
La Batalla de Jutlàndia va ser un enfrontament naval entre la Royal Navy britànica i la flota alemanya al Mar del Nord, entre maig i juny de 1916. Tot i que ambdós bàndols van patir fortes pèrdues, els alemanys van aconseguir fugir sense ser derrotats completament. Això va impedir que els britànics trencaren el bloqueig alemany, però els aliats van mantenir el control de les rutes marítimes. No es va declarar un clar guanyador, però es considera una victòria tàctica per a Gran Bretanya. -
Period: to
Ofensiva Brusílov (juny-agost de 1916)
La Ofensiva Brusílov va ser un atac massiu de l’exèrcit rus contra Àustria-Hongria al front oriental entre juny i agost de 1916. L'estratègia russa va aconseguir èxits inicials, avançant ràpidament i infligint grans danys a les forces austrohongareses. Tot i les victòries, les enormes pèrdues humanes (més de 1 milió de baixes) i la manca de recursos van dificultar el manteniment de l'ofensiva, i finalment, no va permetre una victòria definitiva per part de Rússia. -
Entrada dels EUA (1917)
Alemanya va intensificar la guerra submarina a partir de 1915, enfonsant vaixells aliats, inclòs el Lusitania, amb civils nord-americans a bord. Aquestes accions van provocar que els Estats Units declaressin la guerra a Alemanya al abril de 1917. La seva entrada va donar un gran impuls als aliats, aportant recursos, soldats frescos i una nova força a la guerra, accelerant la seva victòria final. -
Period: to
CANVIS CLAU EN LA GUERRA (1917-1918)
Els anys 1917 i 1918 van ser decisius per a l’evolució de la Primera Guerra Mundial. La guerra va viure una transformació radical amb l’entrada dels Estats Units en el conflicte, la sortida de Rússia després de la Revolució, i l’esgotament dels exèrcits europeus. -
Period: to
Revolució Russa i retirada de Rússia (1917-1918)
El febrer de 1917, la Revolució Russa va enderrocar el tsar Nicolau II. El novembre de 1917, els bolxevics liderats per Lenin van arribar al poder. Al març de 1918, Rússia va signar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, retirant-se de la guerra per centrar-se en la revolució interna. -
Period: to
Últimes ofensives i victòria aliada (1918)
A la primavera de 1918, Alemanya va llançar una última ofensiva, però va fracassar per la falta de recursos i l’arribada de les tropes nord-americanes. Els aliats van llançar una contraofensiva i van forçar Alemanya a demanar l'armistici el 11 de novembre de 1918, acabant amb la guerra. -
Armistici del 11 de novembre de 1918
L'Armistici del 11 de novembre de 1918 va ser un acord que va posar fi als combats de la Primera Guerra Mundial. Alemanya, després d'una sèrie de derrotes, va signar la rendició amb les potències aliades, el que va significar el final de la guerra. Aquest acord també va provocar la caiguda de l'Imperi Alemany: l'emperador Guillem II va haver d'abdicar i Alemanya va passar a ser una república. Així es tancava un període de gran conflicte i es començava una nova etapa en la història d'Alemanya. -
Final de la guerra i Tractat de Pau
Després de més de quatre anys de guerra, les potències centrals es van veure esgotades, i amb l'entrada dels Estats Units, els aliats van aconseguir victòries decisives. Alemanya va demanar l'armistici i va començar el procés de reconstrucció a Europa. El Tractat de Versalles de 1919 va establir noves fronteres, va imposar sancions severes a Alemanya i va crear la Societat de Nacions per evitar futurs conflictes. -
Tractat de Versalles (28 de juny de 1919)
El Tractat de Versalles va declarar Alemanya culpable de la Primera Guerra Mundial i la va obligar a pagar enormes reparacions econòmiques. A més, va perdre territoris i colònies, i es va limitar el seu poder militar. També es va crear la Societat de Nacions amb l'objectiu d'evitar futurs conflictes, tot i que Alemanya no hi va poder participar immediatament.