-
Carles II de Castella va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. És conegut pel mal estat físic i de salut que tenia, atribuïts al resultat de diversos matrimonis endogàmics dels seus avantpassats. Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va arribar a tenir fills. Després de la seva mort va esclatar la Guerra de Successió Espanyola entre els pretendents al tron. -
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França (guerra de Successió), en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona. L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV (1702); el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra (pacte de Gènova), Catalunya. -
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals.
-
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. -
Conjunt d'acords signats entre el 1713 i el 1715 que van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola, acceptant la dinastia borbònica a Espanya (Felip V) a canvi d'importants concessions territorials i comercials. -
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats -
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
-
El Boston Tea Party ( fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; ara formaven una nova nació: Estats Units. John Adams va ser un polític que va emprendre el procés d'independència. Un comitè es va encarregar de redactar la declaració formal, que es va presentar quan el Congrés va votar-la dos dies després. -
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
-
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa , clergat i la resta del poble . Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. -
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi (1804-1814) -
La Convenció Girondina (setembre de 1792 - juny de 1793) va ser la primera fase de la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa, caracteritzada pel domini del partit republicà moderat girondí. Aquest període va proclamar la República, va ordenar l'execució de Lluís XVI i es va enfrontar a la guerra contra les potències europees, que cercaven aturar la revolució.
-
L'execució de Lluís XVI va tenir lloc a la Plaça de la Revolució (actual Plaça de la Concòrdia) de París el 21 de gener de 1793, sent guillotinat després de ser condemnat a mort per la Convenció Nacional per alta traïció durant la Revolució Francesa. El rei va ser jutjat per conspirar amb potències estrangeres i declarat culpable en una votació que va finalitzar el 17 de gener, imposant-se la pena de mort sobre la de presó perpètua o exili. -
La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executius —fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública— i legislatiu de l'Estat des del 19 de setembre de 1793 al 30 d'octubre de 1795.
-
El Directori va ser el govern de França entre 1795 i 1799, la darrera fase de la Revolució Francesa. Es va caracteritzar per un poder legislatiu dividit en dues cambres i un poder executiu a càrrec de cinc directors, però va ser un règim inestable i corrupte, marcat per crisis econòmiques i intents continus de cop d'Estat.
-
El cop d'Estat de Napoleó, conegut com el 18 de Brumari, va ocórrer el 9 i 10 de novembre de 1799 (segons el calendari gregorià) i va posar fi al govern del Directori a França, establint el Consolat amb Napoleó com a Primer Cònsol. Aquest esdeveniment és considerat la fi efectiva de la Revolució Francesa.