FRIS CRONOLÒGIC SEGLE XVIII

  • Mor Carles II, rei d’Espanya, sense descendència

    La mort sense descendència de Carles II va provocar l'esclat d'una guerra successòria a tot Europa.
  • Gran Aliança de La Haia

    Mentre que Castella i França van donar suport a Felip d'Anjou, els territoris de la corona d'Aragó i la Gran Aliança de la Haia van donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria per evitar l'hegemonia francesa a Europa.
  • Period: to

    Guerra de Successió espanyola

    A la península el conflicte va ser favorable als exèrcits castellanofrancesos, que van ocupar Aragó i València el 1707, Lleida i Tortosa el 1708 i Girona el 1711. Aquest any d'equilibri de poder a Europa va canviar quan l'arxiduc va esdevenir emperador d'Àustria, de manera que la Gran Aliança es va retirar del conflicte.
  • Pacte de Gènova

    Per mitjà del pacte de Gènova, Catalunya es comprometia a revoltar-se a favor de l'arxiduc a canvi de l'ajut militar d'Anglaterra.
  • Tractat d’Utrecht

    El 1713 se signava la pau amb el tractat d'Utrecht. Sense cap suport internacional, les autoritats catalanes van continuar la guerra fins a la fi del setge de Barcelona, el 1714, i la caiguda de Palma, el 1715.
  • Decret de Nova Planta

    A través del decret de Nova Planta, es van abolir les lleis pròpies dels territoris de la corona d'Aragó alhora que s'imposaven les lleis i les institucions de Castella. A Catalunya, Felip V va abolir totes les institucions catalanes i va imposar l'absolutisme i la legislació castellana.
  • Period: to

    Redacció de l’Enciclopèdia

    Les idees bàsiques de la il·lustració es van recollir a l'Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis, obra dirigida pels filòsofs francesos d'Alembert i Diderot i en la qual van invertir més de 130 col·laboradors. Els articles tracten dels temes essencials de la filosofia il·lustrada i compendien tot el coneixement científic, tècnic i històric de l'època.
  • Boston Tea Party

    La manca de resposta de la metròpolis va fer créixer el descontentament i es va iniciar un període de revoltes que van culminar en el Boston Tea Party. L'activitat revolucionària es va incrementar i a partir del 1775 l'exèrcit britànic va rebre ordres de sufocar militarment la revolta.
  • Declaració d’Independència dels Estats Units

    La resposta de les colònies va ser constituir-se com a estats. Els seus representants es van reunir el 1776 a Filadèlfia, on es va redactar la Declaració d'Independència, escrita per Thomas Jefferson, que s'inspirava en les tesis del liberalisme polític. Cada territori va aprovar la seva pròpia constitució, precedida d'una declaració de drets que garantia la igualtat entre els ciutadans.
  • Constitució dels Estats Units

    El 1787, sota la presidència de George Washington, es va aprovar una constitució, elaborada per Jefferson, que s'ajustava als principis teòrics del liberalisme i establia una organització política republicana i federal. Aplicava els principis de la separació de poders. El poder legislatiu requeria en dues cambres: la Cambra de Representants i el Senat, que representava tots els estats. L'executiu l'encapçalada un president amb amplis poders. I el judicial era en mans del Tribunal Suprem.
  • Estats Generals a Versalle

    El monarca es va veure obligat a convocar els Estats Generals on cada estament votava conjuntament. Al juny, la pressió dels representants del tercer estat, amb el suport d'alguns nobles i d'alguns eclesiàstics liberals, va aconseguir transformar l'organisme en una Assemblea Nacional en la qual el vot era individual.
  • Assalt de la Bastilla

    El descontentament popular va esclatar a París, amb l'assalt de la presó de la Bastilla i al camp, amb diverses revoltes contra els nobles.
  • Proclamació de la I República francesa

    Les noves autoritats revolucionàries van convocar eleccions per sufragi universal masculí. La convenció va ser dominada pels girondins, partidaris d'una república moderada i federal. Es va proclamar la República i més endavant es va jutjar el rei.
  • Period: to

    Convenció girondina

    La Revolució es va radicalitzar. La implicació de Lluís XVI en les conspiracions contrarevolucionàries i els seus contactes amb les potències que lluitaven contra França van provocar la caiguda de la monarquia.
  • Execució de Lluís XVI

    Lluís XVI va ser condemnat per haver conspirat contra la Revolució.
  • Period: to

    Convenció jacobina

    L'oposició interior i la guerra van portar els radicals jacobins el poder amb el suport dels sectors populars de París, anomenats sans-culottes. Els jacobins eren partidaris d'un poder centralitzat i d'aprofundir les conquestes socials de la Revolució.
    La guerra i la contrarevolució interna van portar la Convenció jacobina a exercir una dictadura revolucionària mitjançant el Comitè de Salvació Pública, dirigit per Robespierre que tenia la confiança de la majoria dels diputats de la convenció.
  • Period: to

    Directori

    La nova Convenció va aprovar una noca constitució que establia un poder legislatiu format per dues cambres, elegides per sufragi censatari; a més, per evitar una nova dictadura, el poder executiu era compartit per una institució de cinc membres, el Directori. El nou règim va tenir el suport de la burgesia financera i de negocis, que volia que retornés l'ordre.
  • Cop d’Estat de Napoleó

    Alguns sectors de les classes populars seguien lluitant per una revolució més radical i el 1797 va tenir lloc la conspiració dels iguals, encapçalada per François Babeuf, per tal d'enderrocar el Directori. Aquesta conspiració va permetre que el general cors Napoleó Bonaparte aconseguís el suport dels sectors que volien mantenir l'ordre i fes un cop d'estat que va inaugurar una nova etapa política.