-
Acord signat a Sant Sebastià entre diversos grups republicans i nacionalistes (principalment catalans i bascos), amb l’objectiu de coordinar esforços per posar fi a la monarquia d’Alfons XIII i establir un govern republicà a Espanya. -
Establia una república democràtica, el sufragi universal (inclòs el femení), la separació Església-Estat, amplis drets i llibertats i la possibilitat d'autonomies. Reflectia el projecte reformista republicà, però va ser rebutjada per la dreta, l'Església i sectors de l'Exèrcit. -
-
El govern d’esquerres de la República va impulsar reformes laborals, agràries i educatives. Es van aprovar lleis de reforma agrària, educació pública i separació església-Estat. Aquest període buscava modernitzar Espanya i ampliar drets socials, tot i que va generar oposició de sectors conservadors i terratinents.
-
Encara que al camp no va cuallar tant , a les grans ciutats van triomfar clarament les candidatures republicanes. El resultat es va interpretar com un rebuig popular a la monarquia. El 14 d'abril, davant de la pèrdua de suports, Alfons XIII va abandonar el país i es va proclamar la Segona República. -
El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola després de l'exili d'Alfons XIII. Es va formar un govern provisional amb republicans i socialistes, que va impulsar profundes reformes per modernitzar el país: democratització de l'Estat, laïcisme, reformes socials, educatives i territorials. La República va ser rebuda amb entusiasme popular, encara que des del començament va generar una forta oposició. -
El 28 de juny de 1931 es va produir el triomf de la coalició d’esquerres a les eleccions a les Corts Constituents. Aquest resultat va consolidar la Segona República i va permetre impulsar un ampli programa de reformes polítiques, socials i econòmiques. Les esquerres van liderar la redacció d’una nova Constitució democràtica, laica i progressista, que pretenia modernitzar l’Estat i ampliar els drets i llibertats.
-
Defensava una àmplia autonomia per a Catalunya, amb institucions pròpies com la Generalitat i competències en educació, ordre públic i economia. Tot i que va ser retallat per les Corts, va suposar el reconeixement de l'autogovern català dins de la Segona República i un pas clau a l'organització territorial de l'Estat. -
El govern republicà va decretar la dissolució de la Companyia de Jesús pel seu vot d'obediència al Papa i el seu poder econòmic. Se'n van confiscar els béns i se'n va prohibir l'activitat. -
El general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d'Estat contra la República. El pronunciament va fracassar per manca de suport popular i militar. Sanjurjo va ser detingut i condemnat. -
Va ser una revolta obrera promoguda per la Confederació Nacional del Treball (CNT) contra la República i les condicions laborals precàries, especialment en mineria i indústria. Els rebels van ocupar centres de poder locals, tallar comunicacions i enfrontar-se a la Guàrdia Civil. -
El novembre del 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya, i Francesc Macià va ser confirmat com a president de la Generalitat. Aquestes eleccions van consolidar l‟autogovern català dins de la República. -
Pretenia resoldre el problema del latifundisme i millorar la situació dels jornalers. Permetia expropiar grans propietats mal explotades per repartir terres. No obstant això, la seva aplicació va ser lenta i limitada, cosa que va frustrar els camperols i no va satisfer els propietaris, augmentant la conflictivitat social al camp. -
Catalunya va aconseguir el seu primer Estatut d’Autonomia, tot i que era una mica diferent al que varen proposar , el de Núria. Aquest reconeixia la Generalitat com a institució pròpia de govern, amb competències en educació, cultura, finances i ordre públic. L’objectiu era garantir l’autogovern dins d’Espanya, promovent la llengua i la cultura catalanes i dotant Catalunya d’institucions polítiques pròpies dins del marc republicà. -
Van ser les primeres després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia.. El resultat va donar la victòria a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va consolidar el seu lideratge polític, era el partit hegemònic -
-
Va ser fundada per José Antonio Primo de Rivera. Era un partit d ideologia feixista, nacionalista i anticomunista. Defensava un Estat autoritari i rebutjava la democràcia liberal. Tot i que minoritària a l'inici, el seu discurs violent i radical va contribuir a la creixent polarització política que desembocaria a la Guerra Civil.
-
Les eleccions generals de novembre de 1933 van suposar la derrota de les esquerres i el triomf del centredreta. La CEDA i el Partit Radical van obtenir la majoria de vots, reflectint el descontentament d’una part de la població amb les reformes del primer bienni republicà. Aquest resultat va iniciar el conegut com a Bienni Negre, amb la paralització o reversió de moltes reformes socials i autonòmiques. -
La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) es va fundar sota el lideratge de José María Gil-Robles. Agrupava partits catòlics i conservadors que defensaven l'ordre social, la propietat privada i la religió. Tot i que acceptava la República, buscava frenar les reformes. Va ser la principal força de la dreta durant el Bienni Conservador. -
Les dones van poder votar per primera vegada a Espanya, gràcies a la defensa del sufragi femení. . Aquest fet va marcar un pas clau cap a la igualtat política, tot i que alguns sectors van atribuir erròniament la victòria del centredreta al vot femení, generant un debat intens dins la societat i els partits polítics.(Algunes dones consideraven que no havien de votar perqùe no estaven instruides (Viktoria Kent i Margarita Nelken)). -
Espanya va patir descens de la producció industrial, atur creixent i empobriment del camp i les ciutats. Aquest context va generar malestar social, vagues i conflictes laborals, va ser una altra pedra al camí de la reoública la crisi generada pel 29.
-
Els governs conservadors de Lerroux i la CEDA van frenar les reformes d’esquerres. Es van reprimir vagues i moviments socials, i es van registrar escàndols de corrupció. Aquest períodes va caracteritzar per la paralització de reformes progressistes i l’augment de la tensió política i social.
-
Després del fracàs de l’aixecament del 6 d’octubre, el govern central va suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat va perdre les seves competències i va ser substituïda per una administració controlada des de Madrid. -
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, destinada a protegir els pagesos arrendataris davant dels propietaris. Tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. Va ser una mesura social molt important, però va generar una forta oposició dels sectors conservadors i dels propietaris agraris. -
Va ser una insurrecció obrera que formava part de la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes (PSOE) a tot Espanya, coneguda amb el nom de Revolució d'octubre del 1934. -
El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament català. Aquesta decisió va provocar una greu crisi política entre el govern central i la Generalitat, augmentant la tensió entre Madrid i Catalunya i alimentant el malestar social i polític que desembocaria en els fets d’octubre de 1934. -
-
El president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola com a resposta a l’entrada de la CEDA al govern. L’aixecament va ser ràpidament sufocat per l’exèrcit. El govern de la Generalitat va ser detingut i empresonat, i l’autonomia catalana va quedar greument afectada. -
L’escàndol de l’estraperlo va destapar una trama de corrupció relacionada amb el joc il·legal que implicava dirigents del Partit Radical. Aquest afer va desprestigiar greument el govern i va provocar la dimissió d’Alejandro Lerroux. La crisi política va debilitar la centredreta i va obrir el camí a noves eleccions generals. -
Va guanyar el Front Popular, una coalició de partits d’esquerra. El nou govern va amnistiar els presos d’octubre de 1934, va restaurar l’Estatut de Catalunya i va reprendre les reformes socials. Tot i això, el clima polític era molt tens, amb una forta polarització entre esquerres i dretes. -
-
Va permetre recuperar governs autonòmics i reiniciar reformes socials i laborals, generant expectativa entre obrers i sectors progressistes
-
El juliol de 1936, l’assassinat del tinent José Castillo, vinculat a l’esquerra, i posteriorment del diputat monàrquic José Calvo Sotelo, va sacsejar profundament el país. Aquests fets van incrementar la tensió política i van ser utilitzats com a justificació per sectors militars que ja conspiraven contra la República. -
Un sector de l’exèrcit es va alçar contra la República, La insurrecció va iniciar-se a Melilla i es va estendre ràpidament, provocant enfrontaments arreu d’Espanya. El cop d’estat no va triomfar arreu del territori i va dividir Espanya en dos bàndols, donant inici a la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que marcaria profundament la història del país.