-
Period: 1517 to 1556
Carles v
-
Sep 19, 1517
arribada de carles 1 a Espanya
fill de Joana 1 de Castilla i de Felipe de Hasburgo herete dels seus avis materns la corona de Castilla i Aragó amb possessions italianes i el regne de Navarra i dels seus avis paterns herete els Països baixos el Franc comtat Luxenburgo i territoris alemanys.
va ser coronat emperador amb el nom de Carlos v -
1519
Alçament de les Germanies
va ser una revolta en la cual els artesans protestaven contra l'acaparament dels càrrecs municipals per part de la noblesa i el tracte disciminatori de la justícia; Els llauradors reclamaven major protecció contra els arrendaments abusius de la noblesa. Aixó es va estendre sobretot per València i Mallorca . Carles v es va aliar amb la noblesa i va acabar amb les revoltes -
1519
Conquista imperi asteca
Hernán Cortés va dominar i es va a aliar amb pobles sotmesos per els asteques mitjançant la seu ajuda es van a imposar als asteques. Els habitatns de Tenochtitlán van resisitir més pero van aconseguir pendre a l'emperador Moctezuma i van derrotar finalment als asteques a la batalla d'Otumba -
Period: 1519 to
Imperi Americà
-
1520
La revolta de les comunitats
Es va iniciar a diferents ciutats de castella. La noblesa i part de la pagesia van unir forçes contra la desatenció del rei a assumptes de castella. estes forçes van ser derrotades a la batalla de Villalar -
Feb 24, 1525
La batalla de Pavia
es van enfrontar les tropes françesas comandadas pel rei Francisco l i les espanyoles comandades per carles v.Les tropes de Carles v van aconseguir capturar a Francisco l aixo va suposar un fet molt iportant per a la política europea.La batalla es va a lliurar a pavia una ciutat d'Itàlia -
1531
Conquista Imperi inca
Francisco pizarro va aprofitar la guerra civil pel tron entre els germans Atahualpa i Huáscar pizarro va capturar a Atahualpa i va fugir a cajamarca, li van oferir or i plata pel rescat pero no va aceptar i el va matar,després van conquerir la capital i van imposar el seu domini. -
Jun 12, 1535
Carles v ocupa Tunísia
Barbarroja en 1534 es va apoderar de Tunis en 1534, deposant Muley Hassan, vassall d'Espanya.Davant d'aquesta amenaça es van concetrar esquadres a Barcelona duran 1 any i en juny de 1535 va atacar tunis per a recuperarla i després de moltes batalles va aconseguir derrocarlo i Carles V restituí Muley Hassan com a governant titella -
1540
Extracció de plata
En les Índies van descobrir mines rics en plata en Zacatecas i potosí. la plata es va convertir en la pricipal exportació a espanya.Les explotaven emprant la mita tractava de que cada poble enviaba indis a treballar durant mesos a canvi d'un salari miserable -
1542
Lleis d'Índies
estes lleis consideraven esl indígenes persones lliures,prohibien l'esclavització de ells i els tractaven com a súbdits de la corona i toleraven el sitema de encomiendas.L'objectiu d'aço era aumentar la població índia,que siguen instruits,ensenyats a la santa fe catòlica i que siguen tractats coma persones lliures -
Apr 24, 1547
batalla de Mühlberg
Carles V, que era molt catolic va lluitar contra La Lliga de Smalcalda era una coalició formada per diversos prínceps protestants,Carles v va aconseguir capturar a Joan Frederic l que era qui liderava a l'exèrcit protestant i l'empeador va conseguir guanyar pero la tensió religiosa no va parar fins a a Pau d’Augsburg de 1555 que va reconéixer legalment la religió luterana i va donar llibertat religiosa als Estats alemanys -
Period: 1556 to
Felip ll
-
Jan 16, 1556
Abdicació de Carles l i rei felip ll
carles v va renunciar a tots els seus títols.Al seu germa li va donar el títol imperiar i els territoris austríacs i al seu fill Felip la resta. Va establir la capital a Castella i va administrar els seus territoris desde les noves corts de Madrid i el monestir de San Lorenzo d'El Escorial -
1557
Batalla de Sant Quintí
La Batalla de Sant Quintí va tindre lloc el 10 d’agost de 1557, durant la Guerra Hispano-Francesa (1551-1559). L’exèrcit espanyol, liderat per Manuel Filibert de Savoia i amb el suport dels terços de Flandes, va derrotar les tropes franceses prop de la ciutat de Saint-Quentin, al nord de França. Aquesta victòria va ser decisiva per a l’Imperi de Felip II i va consolidar el seu poder a Europa. -
1566
rebel.lió dels Paisos Baixos
l'augment dels impostos i l'expansió dels calvinistes van desencadenar la revolta. Les províncies del nord, de majoria protestant, van declarar la independència , la qual cosa va provocar la guerra de Flandes. Aquest conflicte va concloure amb el reconeixement de la independència de les Províncies Unides -
1568
Revolta dels moriscos
despres de les persecucions dels moriscos granadins es va desencadenar la revolta de Las Alpujarras los moriscos es van alzar contra una sanció que limitaba les seus llibertats. Aixó va comportar la dispersió dels moriscos per tota la península -
1571
Batalla de Lepant
La Batalla de Lepant va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571, entre la Lliga Santa, que incloïa Espanya, Venècia i els Estats Pontificis, i l’Imperi Otomà. Aquesta va ser una batalla naval monumental al golf de Patres, a Grècia. La victòria dels cristians va aturar l'expansió otomana a la Mediterrània occidental. Joan d’Àustria, que liderava la Lliga, va aconseguir derrotar la formidable flota turca. Aquesta batalla és considerada una de les més significatives del segle XVI. -
Jun 11, 1580
Fundació de Buenos Aires
L'11 de juny de 1580, Juan de Garay va realitzar la segona fundació de Buenos Aires. Garay saldria per a Buenos Aires amb 65 colons i diversos indígenes guaranís a Asunción. Va fundar la ciutat amb el nom de Ciutat de la Santíssima Trinidad i Port de Santa María dels Bons Aires erigint el pal de justícia i traçant un pla en forma de quadrícula. Esta fundació va ser estable i va formar la base per al desenrotllament d'un assentament controlat pels espanyols a la regió del Plata. -
1581
Annexió amb portugal
Per la mort del rei Sebastià I sense descendència. Felip ll al ser net del rei Manuel l va ser reconegut com rei de Portugal i així es va formar l'Unió Ibèrica -
armada invencible
La Armada Invencible va ser una gran flota organitzada por Felip II en 1588 con el objectiu de atacar Anglaterra. Aquest atac pretenía ser una represalia contra el apoyo anglès als protestants holandesos i defensar els interessos comercials espanyols amb Amèrica. Tanmateix, l’expedició va acabar sent un gran fracàs per a la monarquia espanyola. Això va suposar un dur colp econòmic i polític per Felip II, qui ja es trobava amb greus problemes financers heretats del seu pare.