-
La Guerra de Troia, segons la mitologia grega, va tenir lloc al final de l’Edat del Bronze (s. XII-XIII aC), quan els aqueus (grecs) van assetjar i conquerir Troia després de deu anys.
-
Odisseu (Ulisses), personatge d’Homer, va néixer a Ítaca cap al 1230 aC, fill de Laertes i Anticlea. Casat amb Penèlope, amb qui va tenir Telèmac, va lluitar a la guerra de Troia, on va idear el cavall de Troia. El seu retorn a Ítaca va durar 10 anys, durant els quals va enfrontar-se a cíclops, Posidó, sirenes, Circe, Calipso i els pretendents de Penèlope, fins a retrobar la seva família. -
Els grecs van emigrar al sud de la península Balcànica en diverses onades, l’última va ser la invasió dòrica. Entre el 1600 i el 1100 aC es va desenvolupar la civilització micènica, recordada per la Guerra de Troia i el rei Agamèmnon segons Homer.
-
Els Jocs Olímpics antics eren competicions atlètiques entre polis gregues, celebrades a Olímpia del 776 aC fins al 393 dC. -
Hi havien tres tipus d'estils:
Dòric: Sense base, fust amb estries i capitell simple (equí + àbac). Fris amb tríglifs i mètopes. Exemple: Partenó. Jònic: Més esvelt, amb base. Capitell amb volutes, arquitrau dividit en tres platabandes i fris continu decorat. Exemple: Erecteó. Corinti: Més ornamental. Inclou frontó triangular amb relleus i escultures. El temple té estructura senzilla: naos (sala amb l’estàtua del déu) i pronaos (pòrtic d’entrada). -
La filosofia grega abasta des dels presocràtics (s. VI aC) fins a la filosofia hel·lenística (30 aC), incloent també part del pensament romà. També es coneix com a filosofia clàssica o antiga. -
L’art grec buscava la «bellesa ideal», representant un món perfecte segons Plató o imitant la natura segons Aristòtil (mimesi). -
El teatre grec, florint entre 550 aC i 220 aC, incloïa obres dramàtiques i arts escèniques. Les representacions es feien a l’aire lliure en l’orchestra, un espai circular per danses i cants corals, i el ditirambe va originar la tragèdia àtica. Tots els grans teatres eren a cel obert. -
La democràcia atenesa es va desenvolupar al s. VI aC a Atenes i Àtica. Tot i ser la més coneguda, no va ser la primera: moltes polis gregues van tenir constitucions democràtiques, i a finals del s. IV aC fins a la meitat de les ciutats-estat podrien haver estat democràcies. -
La ciència a l’Antiga Grècia va establir les bases de la ciència moderna. La matemàtica, liderada per Pitágoras, destacava en geometria (teorema de Pitágoras) i aritmètica, amb gran importància dels nombres i les línies en les seves especulacions.