-
Period: to
PRIMERA ETAPA
L’objectiu del militars rebels era ocupar Madrid. Mola ho va intentar des del Nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Per tant, Franco va fer un avanç des del Sud. -
Ocupacions i avanç de Franco
Juliol 1936: les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general
Franco van entrar a la península per ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels
nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una repressió.
En el avanç, Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que
estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Ocupacions de Mola i l'exèrcit de Galícia
Setembre de 1936: al nord, el tancament de la frontera francesa va fer impossible l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
Ofensiva sobre Madrid
Octubre de 1936: l ’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital , però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Batalla del Jarama
Febrer de 1937: van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ocupació costa del Mediterrani
Mentre estava present la batalla del Jarama, els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans -
Ofensiva a Guadalajara
Març de 1937: els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA: OCUPACIÓ FRANJA CANTÀBRICA
Davant la resistència a Madrid, Franco va abandonar l’ofensiva i va centrar-se a conquerir la franja cantàbrica. Tot i que Astúries, Cantàbria i Biscaia eren republicanes, estaven aïllades. Els nacionals ja controlaven Navarra i Àlaba, i Sant Sebastià va caure a l’agost de 1936. Els combats principals van tenir lloc entre l’abril i el novembre de 1937 -
Bombardeig de Guernika
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao
El juny del 1937 després dels enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Al juliol de 1937 la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937). Es coneix com a batalla de Brunete el conjunt d'operacions desenvolupades, des del 6 fins al 25 de juliol de 1937, en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid -
Batalla de Belchite
A més de la batalla de Brunete, posteriorment es va dur a terme la batalla de Belchite, al front d'Aragó. Va ser una batalla que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre del 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i de mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avenç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació. -
Entrada a Santander i Astúries
Les dues batalles van ser defensives,no van
aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular. A l’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur
per la República.