-
Espanya es divideix en dos bàndols, els republicans (comunistes i socialistes / anarquistes o trotskistes) i els sublevats. Els respublicans comunistes volien guanyar la guerra i els republicans anarquistes volien fer revolució.
El mateix govern va donar armes als ciutadans, els sindicats crean comites per que la republica no tinguin soldats; així els reemplaçen. -
Es va establir al final de la guerra civil: Trets feixistes, forta repressió, règim totalitari, nomès hi havia un partit i sindicat: FALANGE, el líder és Franco, era el Generalíssim dels excèrcits, les corts democràtiques i les eleccions eren suprimides, totes les institucions republicanes van ser desmantellades, va desenvolupar una legislació (Lleis fonamentals) per a simular una democràcia (no hi havia)... Segons l'economia:
-Estancament econòmic (1939-1959):
-Creixement econòmic (1959-1973): -
Guerra civil entre els republicans, ja que tenien pensaments diferents (Anarquistes contra els comunistes). Els Anarquistes i trotskis queden marginats. Juan Negrín, l'ultim president, va ser comunista i proper a les idees de l'unió Soviètica. Aquest nou govern no es portaba bé amb els Anarquistes (idees contraries). Negrín intenta signar la pau amb els 13 punts de Negrín amb Franco, però ell no va voler. -
Durant la 2a Guerra Mundial Espanya es declarà neutral perquè el país estava destrossat després de la Guerra Civil, tot i voler donar suport al feixisme.
El 1940 Hitler guanyava la guerra i a l’octubre Franco es va reunir amb ell a Hendaia; també amb Mussolini a Bordighera. No hi va haver acord perquè Franco demanava compensacions econòmiques i territoris. Igualment, envia la División Azul a lluitar contra l’URSS.
Després torna a la neutralitat (1943-1945), ja que moren Hitler i Mussolini. -
Comença al Marroc, els sublevats (hi havien molts a l'evolució bèl.lica) no poden arribar a Madrid (punt estratègic). Fan una estratègia: Partir la zona republicana, llavors, comença la Batalla de l'Ebre on els sublevats guanyen i els republicans cauen (van participar joves!) -
-Enfonsament demogràfic i econòmic a Espanya. -El 1939 era un país malmès per la guerra civil: va provocar una devallada demogràfica. -La producció i indústria havia caigut molt. -La majoria de població no tenia prou aliments : tenien un ticket que amb ell obtenien pá. -Enrequiment fàcil per alguns sectors de la societat: S'enriquien amb estraperlo (venent productes del racionament al mercat negre). La majoria patia carestia d'aliments, es racionalitza el menjar.
-
Als primers anys del franquisme es veu obligat a adoptar aquest sistema econòmic basat en l’autosuficiència econòmica. Es creen empreses estatals com RENFE (1941) o ENDESA (1944). Objectius:
-Substitució del lliure mercat per la intervenció de l'estat.
-Política aïllament ecònomic. Autosuficiència econòmica.
-... -
Espanya es va veure obligat a descolonitzar les seves possessions africanes en un context de pressions internacionals (pressió de l'ONU i moviments independentistes va forçar la seva retirada).
-
Primera etapa: A Espanya hi ha una forta repressió policial, per tant, la CNT, UGT, PSOE, POUM, ERC es reorganitzen a la clandestinitat. La guerra ha acabat, però hi ha excombatents de la Guerra Civil que s’organitzen en guerrilles (anomenades maquis) i fan atacas en zones rurals i de muntanya. Per exemple: l’intent d’invasió de la vall d’Aran al 1944.
-
-
Segona etapa: van anar organitzant plans per fer fora a Franco. Malauradament, les forces republicanes no es van posar d’acord.
-
-
Guerrilla on els maquis envaeixen la Vall d'Aran. -
El règim franquista quedarà aïllat internacionalment. França va tancar les fronteres i l’ONU demana retirar totes les ambaixades de Madrid. Franco va crear la línia P (bùnquer als pirineus) i va començar a crear la seva ideologia propia i abandona la simbologia feixista, però de facto segueix funcionant com un règim feixista.
-
Per assegurar la continuïtat del règim de Franco, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar el príncep príncep Joan Carles de Borbó (Fill del rei Alfons XIII) com a successor del cap d’Estat a títol de rei. -Franco cap de l'estat de per vida
-Declara Espanya com un regne però sense rei -
Tercera etapa: Els opositors s’adonen que cap país intervindrà Espanya.
-
Última etapa: S’adopten moviments protestes i la conflictivitat obrera, per exemple la vaga dels tramvies de Barcelona (1951 i 1957) i ETA. Va anar apareixent grups de lluita armada, agafant d’exemple grups d’alliberament. ETA (1959) era un grup d’idees socialitzants i nacionalistes basques i va liderar la lluita armada contra el franquisme a partir del 1968. L’any 1973 ETA va assassinar a Carrero Blanco.
-
Protesta massiva a Barcelona quan els treballadors dels tramvies van aturar els serveis per demanar millores laborals i salarials. Va ser una de les primeres grans mobilitzacions contra el franquisme i va ser durament reprimida.
-
A partir del 1947 el món es divideix en dos blocs: URSS (comunisme) contra EUA (capitalisme): La Guerra Freda (1947-1991).
Els EUA s’aproparan al règim de Franco a partir del 1947. El 1953 EUA i la Santa Seu reconeixen el govern de Franco com el legal. -
Estats Units i EUA fan un pacte anticomunisme (feixisme) i també pacte amb el Vaticà (Santa Seu). -
Espanya es admesa a l'ONU contra el comunisme. -
El Protectorat del Marroc fou el primer territori en independitzar-se d’Espanya gràcies a l’acord que va arribar França amb el seu Protectorat. Espanya per evitar tensions internacionals va cedir. -
Els nous governs a partir del 1957 van abandonar l’autarquia, van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea: Es va posar en marxa el Pla d’Estabilització (1959) per substituir el model econòmic basat en l’autarquia i adoptar una economia liberalitzada, vinculada als circuits internacionals. Va posar en marxa els Planes de Desarrollo (1964-1975) per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.
-
Va ser una organització sindical clandestina per defensar els drets dels treballadors. -
ETA era un grup d’idees socialitzants i nacionalistes basques i va liderar la lluita armada contra el franquisme a partir del 1968. -
A finals de la dècada de 1950 van entrar al govern sectors tecnòcrates (modernitzadors propers a l’Opus Dei), interessats en una política econòmica que apropés Espanya a Europa i afavorís el seu desenvolupament industrial.
Aquests ministres van aportar criteris més tècnics i modernitzadors i van impulsar la reorientació del règim franquista.
Es va dissenyar una nova legislació que va definir el sistema polític espanyol com una democràcia orgànica. -
-Canvis demogràfics i transformació de la societat
-Més economia
-Creixement de l'industria: Gent que va anar a emigrar a països com Suissa, Alemanya o França.
-L'auge economic: Fruit de la favorable conjuntura econòmica europea, va suposar:
-Més industria, automóbil, tecnoloigia
(renoven béns d'equip). La industria tèxtil
desapareix.
-Modernització agricultura (tractor).
- Més turisme.
-Comerç exterior -
-Exportar productes agraris i industrials
-L'economia espanyola era poc competitiva, amb poc contingut tecnològic.
-L'economia era molt dependent de l'estranger, ja que era més competitiva. -
L’ONU pressionava Espanya des de 1963 per concedir la independència de Guinea Equatorial. Finalment, l’augment de les protestes van obligar al règim franquista a negociar un referèndum d’independència amb l’objectiu de millorar la seva imatge internacional i per evitar un conflicte armat. Els resultats del referèndum foren a favor de la independència i un any després es celebraven eleccions i Francisco Macías Nguema es convertia en el president del país fins el 1979. -
Després de la independència del Marroc (1956), va reclamar els territoris de Sidi Ifni, això va provocar la Guerra d’Ifni (1957-1958): Marroc va aconseguir els territoris de Cap Juby i sota les pressions de l’ONU Franco va decidir de cedir Sidi Ifni al Marroc. -
Separa, formalment, les figures del cap d’estat i el cap de govern (tot i que ell ocupa els dos càrrecs) Al 1969 Franco fa un pas més i nomena a Joan Carles de Borbó successor seu com a monarca i aquest jura fidelitat a Franco. -
ETA va assassinar a Carrero Blanco. -
A partir del 1973 es va iniciar un canvi en l’economia dels països occidentals, provocat pel ràpid augment del preu del petroli i de les matèries primeres. Aquesta crisi es va originar arran de la Guerra del Yom Kippur quan una coalició de països àrabs (Egipte i Síria) va atacar Israel.
La crisi del petroli de 1973 va posar fi al període de creixement i prosperitat anterior i va inaugurar una època de recessió econòmica profunda. -
El van acusar de matar un policia i el van condemnar a mort. La seva execució va causar molta protesta dins i fora d'Espanya. Avui dia es recorda com un símbol de la injustícia del franquisme. -
El Sàhara Occidental fou l’última colonia que va perdre Espanya. Des de l’aparició del Marroc com estat independent aquest reclamarà la sobirania d’aquests territoris. Va tenir lloc una gran manifestació al Marroc, amb suport dels EUA, coneguda com la Marxa Verda per reclamar els Sàhara. Finalment, es van signar els Acords de Madrid (1975) que havien de servir perquè el Marroc i Mauritània ajudessin al Sàhara en el procés de descolonització. Va començar un conflicte que encara no està resolt. -
El 1973 Franco estava malalt, va nomenar un cap de govern, l'almirall Carrero Blanco (el mateix any va ser assasinat per l'ETA): El 1974 es va formar un nou govern. Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975. -
Després de 41 anys sota una dictadura, es fan les primeres eleccions, on guanya la UCD-centristes de Catalunya, sota al direcció d'Adolfo Suárez. -
El nou govern d’UCD i les seves mesures urgents:
-Es va plantejar la redacció d’una Constitució democràtica: es va nomenar una ponència on estaven representades totes les forces parlamentàries: Constitució.
-Es va abordar la crisi econòmica: es van firmar els Pactes de la Moncloa amb l’objectiu d’estimular la recuperació de l’economia.
-Es va realitzar una reforma fiscal progressiva per incrementar els ingressos de l’Estat.
-Es va decretar una segona amnistia per als presos polítics. -
Amb la Constitució del 1978 s’aprova la descentralització de l’estat i s’inicia un procés preautonòmic aprovant una Constitució a Catalunya, País Basc i Galícia. El govern d’Adolfo Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat de Catalunya (Tarradelles); al País Basc es forma el Consell General Basc (1978) i a Galícia la primera Xunta (1978). Tarradellas va tornar a Catalunya per assumir la presidència de la Generalitat restaurada, després de l'abolició del règim franquista. -
Jordi Pujol va guanyar les eleccions catalanes. Va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2003. El seu mandat va ser clau per a l'autonomia de Catalunya i per consolidar la seva identitat política i econòmica dins d'Espanya. -
Elaborada i aprovada per les Corts, va ser ratificada en referèndum i va entrar en vigor el 29 de desembre. Els trets essencials:
-Estat social i democràtic de Dret, organitzat en una monarquia parlamentària.
- Declara que la sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i llibertats fonamentals.
-Recull la divisió de poders.
– Reconeix l’existència de nacionalitats i regions, que es poden constituir en Comunitats Autònomes. -
Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, que va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Calvo Sotelo, però el 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, es va produir un intent de cop d’Estat que pretenia restringir la democràcia. El tinent coronel Tejero va ocupar la cambra i va mantenir segrestat el govern durant gairebé tot un dia. -
Espanya es va unir a la Comunitat Econòmica Europea per impulsar l'economia i la cooperació política amb els països europeus. -
Política internacional: Es va firmar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. Es va decidir la permanència definitiva d’Espanya a l’OTAN. -
Van ser un esdeveniment clau per a la ciutat, que va millorar la infraestructura, el turisme i la imatge internacional de Barcelona.