-
Mort de Carles II, rei dels regnes d’Espanya
el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. -
Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides. L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i els delegats de les Províncies Unides. Aquest tractat, incompatible amb la política de Lluís XIV de França, inicià les accions militars origen de la Guerra de Successió -
Pacte de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. -
L’arxiduc Carles, a Barcelona, jura les Constitucions catalanes i es coronat rei
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740). En l'àmbit catalanoaragonès és conegut sobretot com a arxiduc Carles o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, -
Batalla d’Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola -
Pau d’Utrech
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics -
Mor l’emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l’imperi l’arxiduc Carles
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.[1] Fill de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la comtessa Elionor del Palatinat-Neuburg. Net per via paterna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya i per via materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. -
Inici del setge de Barcelona
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans —Setge de Barcelona (1706)— implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, -
Acabament del setge i ocupació de la ciutat
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans —Setge de Barcelona (1706)— implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra -
Decret de Nova Planta a Catalunya
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya