-
Carles IV va començar a governar l’any 1788, després de la mort del seu pare, Carles III. El seu regnat va estar marcat per la influència del seu favorit, Manuel Godoy. Durant aquest període, Espanya va perdre el prestigi internacional i va entrar en crisi econòmica. A més, la Revolució Francesa va provocar por a la noblesa i va fer que el rei adoptés mesures conservadores per evitar canvis socials. El seu govern es va caracteritzar per la inestabilitat i la desconfiança popular.
-
Carles IV va ser rei d’Espanya entre 1788 i 1808. El seu regnat va coincidir amb la Revolució Francesa, fet que va provocar inestabilitat i por als canvis socials. El govern va estar influït per Manuel Godoy, que va prendre moltes decisions importants. Durant aquests anys, Espanya va patir una forta crisi econòmica i va perdre prestigi internacional. Finalment, els conflictes interns i l’aliança amb Napoleó van portar a la seva abdicació i a la Guerra del Francès.
-
Godoy va ser nomenat Secretari d’Estat el 1792, després que Carles IV fes fora molts ministres il·lustrats del govern. Tot i ser jove i amb poca experiència, Godoy va obtenir la plena confiança del rei i va acumular un gran poder. Durant el seu mandat, Espanya va mantenir una política exterior inestable, amb aliances amb França i Anglaterra. La seva gestió va provocar un gran descontentament entre la noblesa i el poble, que el van considerar responsable de la crisi econòmica i política del país.
-
La Guerra Gran (1793-1795) va enfrontar Espanya amb la França revolucionària. Carles IV, influït per Godoy, va declarar la guerra per por a la Revolució. L’exèrcit espanyol va ser derrotat i França va ocupar part del nord de Catalunya i País basc. El conflicte va acabar amb la Pau de Basilea, que va deixar Espanya debilitada i subordinada per part de França.
-
La contraofensiva francesa de 1794 va ser un atac de l’exèrcit francès que va avançar pel nord de Catalunya. Les tropes espanyoles van patir diverses derrotes per falta d’organització i recursos. Aquestes pèrdues van debilitar encara més l’exèrcit i van preparar el terreny per signar la Pau de Basilea l’any següent.
-
La Pau de Basilea (1795) va posar fi a la guerra entre Espanya i França. Espanya va cedir alguns territoris i va acceptar la influència francesa a Europa. El tractat va alleujar temporalment el conflicte, però va deixar el país debilitant econòmica i políticament.
-
L’aliança amb França va començar el 1796, quan Espanya va unir-se a Napoleó contra Anglaterra. Aquesta col·laboració va portar la flota espanyola a la Batalla de Trafalgar (1805), on van patir una derrota decisiva. La pèrdua va debilitar el poder marítim espanyol i va consolidar el domini anglès dels mars.
-
El Tractat de Fontainebleau (1807) va ser un acord entre Espanya i França per envair Portugal. Segons el pacte, les tropes franceses podrien passar pel territori espanyol, a canvi de repartiments de terres. Tot i això, l’entrada dels exèrcits francesos va debilitar Espanya i va preparar el terreny per a la invasió napoleònica.
-
La resistència popular de 1808 va sorgir després de la imposició de Josep I. El poble i les guerrilles van organitzar-se contra les tropes franceses amb sabotatges i atacs locals. Aquesta lluita va frenar l’ocupació i va reforçar el sentiment nacional espanyol durant la Guerra del Francès.
-
Les abdicacions de Baiona (1808) van obligar Carles IV i Ferran VII a cedir el tron a Napoleó. Tot seguit, Napoleó va posar el seu germà Josep I (també coneut com Pepe botella) com a rei d’Espanya. Aquest fet va provocar gran descontentament i va desencadenar la Guerra del Francès.
-
La Guerra del Francès (1808-1814) va ser l’ocupació francesa d’Espanya després que Napoleó posés Josep I al tron. Va combinar guerrilles locals i l’exèrcit regular espanyol contra les tropes franceses. El conflicte va generar gran destrucció i crisi econòmica, però també va reforçar el sentiment nacional. Finalment, la resistència espanyola, amb ajuda britànica, va aconseguir expulsar els francesos i restaurar Ferran VII.
-
Josep I va ser posat rei d’Espanya per Napoleó l’any 1808, després de les abdicacions de Baiona. La seva figura era impopular, ja que era vist com un imposat pels francesos. El seu regnat va provocar una forta resistència popular i va intensificar la Guerra del Francès.
-
Durant el regnat de Carles IV i la Guerra del Francès, les colònies americanes van aprofitar la debilitat d’Espanya per començar els moviments d’independència. Inspirades per les idees il·lustrades i les revolucions d’Europa, van organitzar-se contra el control espanyol. Aquest procés va suposar l’inici de l’alliberament de territoris com Argentina, Mèxic i Veneçuela.
-
Els criolls i alguns sectors locals van començar a rebutjar les imposicions espanyoles i a reclamar més autonomia. Aquests primers moviments van preparar el camí per als grans processos d’independència.
-
El Motí d’Aranjuez (març 1808) va ser un aixecament popular i militar contra l’influència de Manuel Godoy. La protesta va obligar Carles IV a abdicar a favor del seu fill, Ferran VII. Aquest fet va marcar l’inici de la crisi dinàstica que Napoleó va aprofitar per intervenir a Espanya.
-
L’alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid va ser una revolta del poble contra els francesos i Josep I. La gent va lluitar per defensar Ferran VII i Espanya. Tot i que els francesos van reprimir la revolta, va donar inici a la Guerra del Francès i va animar la resistència arreu del país.
-
Després de l’alçament del 2 de maig de 1808, la Junta que dirigia la resistència va ser reemplaçada per una Regència. Aquesta nova institució va organitzar l’exèrcit i la governança del país davant l’ocupació francesa. També va coordinar les guerrilles i va mantenir el suport a Ferran VII.
-
Al virregnat del Riu de la Plata, José de San Martín va liderar els moviments d’independència a principis del segle XIX. Va organitzar exèrcits i va planificar campanyes per alliberar territoris com l’Argentina, Xile i Perú del domini espanyol. Les seves accions van ser clau per aconseguir la independència a Sud-amèrica.
-
Les Corts de Cadis (1810-1814) es van reunir durant la Guerra del Francès per governar Espanya i crear una constitució. Van redactar la Constitució de 1812, que establia llibertats, igualtat davant la llei i limitava el poder del rei. També van abolir certs privilegis i van inspirar moviments liberals a les colònies americanes.
-
Durant les guerres d’independència, el Paraguai va aprofitar la debilitat d’Espanya per separar-se. Entre 1810 i 1811 va declarar la seva independència i va començar a organitzar-se com a país propi.
-
L’ocupació francesa va començar quan les tropes de Napoleó van entrar a Espanya i van posar Josep I al tron. Els francesos van controlar ciutats i comunicacions, però van topar amb la resistència del poble i les guerrilles. Aquesta ocupació va provocar destrucció i crisi econòmica al país.
-
Durant la Guerra del Francès, les Corts de Cadis van elaborar la Nova Constitució de 1812. Aquesta constitució estableix llibertats individuals, igualtat davant la llei i limita el poder del rei. També introdueix principis liberals i inspira moviments reformistes a Espanya i a les colònies.
-
El Tractat de Valençay (1813) va posar fi a la Guerra del Francès. Napoleó va reconèixer Ferran VII com a rei d’Espanya i va retirar les tropes franceses. Aquest acord va permetre la restauració de la monarquia i la fi de l’ocupació.
-
La derrota napoleònica a Espanya es va produir entre 1812 i 1814, després de les victòries de les tropes espanyoles, britàniques i portugueses. Els exèrcits francesos van ser expulsats del país i van perdre el control sobre les ciutats i territoris. Aquesta derrota va permetre restaurar Ferran VII i la monarquia espanyola.
-
Ferran VII va ser rei d’Espanya després de la Guerra del Francès, a partir de 1814. Va restaurar la monarquia absoluta i anul·lar la Constitució de 1812. Durant el seu regnat, va reprimir els liberals i va provocar conflictes interns que marcarien la política espanyola dels anys següents.
-
El Sexenni Absolutista (1814-1820) és el període en què Ferran VII governa sense límits, anul·lant la Constitució de 1812. Durant aquests anys, reprimeix els liberals i recupera el control absolut sobre l’Estat. La seva política provoca descontentament i tensions socials, que més endavant portaran a revoltes i intents de reforma.
-
Argentina es consolida com a nació independent entre 1810 i 1816, aprofitant la debilitat d’Espanya durant la Guerra del Francès. Els moviments revolucionaris dirigits pels criolls van aconseguir alliberar el territori i establir un govern propi. Això marca l’inici de l’Argentina com a país sobirà.
-
Durant els anys 1816-1824, les colònies americanes van iniciar una rebel·lió generalitzada contra Espanya. Els criolls i altres sectors van lluitar per la independència i l’autonomia davant la debilitat del poder espanyol. Això va portar a la creació de nous estats independents a Amèrica.
-
La derrota dels espanyols a Chacabuco va tenir lloc l’any 1817. Les forces de José de San Martín van vèncer l’exèrcit realista i van aconseguir alliberar gran part de Xile. Aquesta victòria va ser clau per avançar cap a la independència del Perú.
-
Xile va aconseguir la independència l’any 1818, després de diverses campanyes militars liderades per José de San Martín. Les forces patriotes van vèncer els exèrcits espanyols i van consolidar un govern propi. Aquesta independència va ser un pas clau per a la llibertat dels territoris sud-americans veïns.
-
La derrota de l’exèrcit espanyol a Boyacá va ser l’any 1819. Les forces patriotes liderades per Simón Bolívar van vèncer els realistes i van obrir el camí per alliberar la Nova Granada (actual Colòmbia). Aquesta victòria va ser decisiva per a la independència de diversos territoris del nord de Sud-amèrica.
-
El pronunciament del coronel Riego va tenir lloc l’any 1820. Riego va liderar una rebel·lió militar contra Ferran VII, exigint la restauració de la Constitució de 1812. Aquest moviment va iniciar el Trienni Liberal, un període en què els liberals van governar Espanya limitant el poder absolut del rei.
-
El Trienni Liberal va durar entre els anys 1820 i 1823. Durant aquest període, Ferran VII va haver de governar segons la Constitució de 1812 i els liberals van tenir el control polític. Es van intentar reformes per limitar el poder del rei i modernitzar l’Estat, però hi va haver molta oposició dels absolutistes.
-
Mèxic va aconseguir la independència l’any 1821, després de més de deu anys de lluita contra les forces espanyoles. Els insurgents, liderats per figures com Miguel Hidalgo i Agustín de Iturbide, van derrotar els realistes i van establir un govern propi. Aquesta independència va posar fi al control espanyol al territori mexicà.
-
La derrota de l’exèrcit espanyol a Carabobo va tenir lloc l’any 1821. Les forces patriotes liderades per Simón Bolívar van vèncer els realistes i van assegurar la independència de Veneçuela. Aquesta victòria va ser decisiva per consolidar la llibertat del territori nord de Sud-amèrica.
-
Els alçaments absolutistes van tenir lloc després del Trienni Liberal i durant la restauració del poder de Ferran VII. Els sectors fidels a l’absolutisme van intentar recuperar el control total del govern i eliminar les reformes liberals. Aquests moviments van provocar conflictes interns i reforçar la divisió entre liberals i absolutistes a Espanya.
-
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser tropes franceses que van entrar a Espanya l’any 1823. La seva missió era ajudar Ferran VII a acabar amb el Trienni Liberal i restaurar el seu poder absolut. Aquesta intervenció va posar fi al govern liberal i va tornar a instaurar l’absolutisme al país.
-
La Dècada Ominosa va durar entre els anys 1823 i 1833, després de la intervenció francesa i la fi del Trienni Liberal. Durant aquest període, Ferran VII va governar absolutament i va perseguir els liberals. Es van anul·lar les reformes liberals i hi va haver gran repressió política i social.
-
La Batalla d’Ayacucho va tenir lloc l’any 1824. Les forces patriotes liderades per Antonio José de Sucre van derrotar definitivament l’exèrcit espanyol al Perú. Aquesta victòria va assegurar la independència del Perú i va marcar el final del domini espanyol a Sud-amèrica.
-
L’any 1825, Espanya patia una greu crisi econòmica després de perdre les colònies. El govern va reorganitzar els impostos, reduir la corrupció i fomentar el comerç interior i exterior. També va intentar modernitzar l’exèrcit i l’administració local. Tot i això, les reformes van ser insuficients per recuperar l’economia.
-
L’any 1827, Espanya va patir problemes per canvis en l’orientació política de Ferran VII. Les tensions entre absolutistes i liberals van provocar conflictes interns i inestabilitat. Això va dificultar l’aplicació de reformes i va empitjorar la crisi econòmica i social del país.
-
Ferran VII va abolir la Llei Sàlica, que prohibia que les dones poguessin heretar el tron. L’any 1830 va promulgar la Pragmàtica Sanció, permetent que la seva filla Isabel II fos hereva. Aquesta decisió va generar tensions dins la família reial i entre els partits polítics, ja que no tothom acceptava una dona com a reina.
-
Isabel II va néixer l’any 1830 a Madrid, filla de Ferran VII i Maria Cristina de Borbó. Com que era dona, hi va haver dubtes sobre si podia ser reina. El seu naixement va provocar problemes entre els que volien un rei home i els que acceptaven que una dona pogués regnar.
-
Ferran VII va morir l’any 1833. Amb la seva mort, com hem comentat, Isabel II, encara nena, va heretar el tron gràcies a la Pragmàtica Sanció. La successió va provocar un conflicte entre els partidaris d’Isabel i els del seu oncle Carles, iniciant la Primera Guerra Carlista.
-
Finalment, Isabel II va pujar al tron l’any 1833, amb només tres anys. Com que era molt petita, la seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència i governar en el seu lloc.