-
-
-Aparició de les grans polis
-Colonització i la cultura s'esten pel Mediterrani
-Oligarquia -
Títol: Fris de les oques. Mastaba de Nefermaat
Autor: Anònim
Cronologia: Pintures datades aproximadament entre el 2613 i el 2498 aC, durant la quarta dinastia.
Mides: 1,75 m de longitud per 28 cm d’altura.
Tècnica: Pintura al fresc.
Localització original: Mastaba de Nefermaat i Atet (núm. 16), a Meidum.
Lloc de conservació: Museu Egipci del Caire, amb una còpia exacta al British Museum de Londres.
Període / Estil / Escola: Art de l’Antic Egipte, dins del context del Pròxim Orient antic. -
Edificis: Conjunt de les piràmides de Kheops, Khefren i Micerí
Cronologia: Cap al 2500 aC, durant el Regne Antic (IV dinastia).
Tipus: Tombes reials.
Material: Blocs de pedra calcària i granodiorita en alguns sectors.
Estil: Egipci, caracteritzat pel colossalisme i la simetria monumental.
Localització: Afores de la ciutat de Gizeh, a la riba oest del Nil. -
Cap al 3000 aC, aproximadament, es desenvolupa una concepció del món molt estable i cíclica. La seva principal preocupació és la vida després de la mort.
Tot l’art té una funció ritual, destinada a assegurar l’eternitat, tant del poder com del faraó.
Es tracta d’un art regit per normes fixes (canònic), ja que l’ordre establert no es pot alterar.
El Nil proporciona riquesa i estabilitat, fet que impedeix grans canvis o ruptures estilístiques. -
Títol: Escultura exempta dempeus
Autor: Anònim
Cronologia: Segle VI aC (Període arcaic grec)
Material: Marbre
Tècnica: Escultura exempta (figura de cos sencer i dempeus)
Localització: Museu de l’Acròpolis d’Atenes
Període / Estil / Escola: Art grec arcaic, reconeixible pel somriure arcaic, la rigidesa formal i la certa frontalitat simbòlica. -
Triomf d’Atenes a les Guerres Mèdiques. Moment d’esplendor en els àmbits polític, econòmic i cultural. Pèricles impulsa una “democràcia limitada”, amb participació restringida. Comencen les Guerres del Peloponès. Els Macedonis conquereixen bona part del món grec i d’Europa. En l’escultura, es produeix un pas de l’Ethos (serenitat i equilibri) al Pathos (expressivitat i emoció).
-
Títol: Temple del Partenó
Autors: Ictinos i Cal·licrates (arquitectes) // Fidies (escultor i director artístic)
Cronologia: Segle V aC (447–432 aC, període clàssic grec)
Material: Marbre pentèlic
Tècnica: Arquitectura dòrica amb elements jònics
Localització: Acròpolis d’Atenes
Període / Estil / Escola: Art grec clàssic, símbol de la perfecció formal, la proporció harmònica i l’exaltació de la ciutat i dels déus olímpics, especialment Atena. -
Títol: Escultura exempta dempeus
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: Segle V aC (Període clàssic grec)
Material: Bronze (original) o marbre (còpies romanes)
Tècnica: Escultura exempta (figura de cos sencer i dempeus)
Localització: Museu Nacional Arqueològic de Nàpols
Període / Estil / Escola: Art grec clàssic, caracteritzat per la recerca de la proporció ideal (cànon de Policlet), l’equilibri i la harmonia entre moviment i repòs. -
Títol: Escultura exempta dempeus
Autor: Praxíteles
Cronologia: Segle IV aC (Període clàssic grec)
Material: Normalment marbre
Tècnica: Escultura exempta (de cos sencer i dempeus)
Localització: Museus Vaticans, Ciutat del Vaticà
Període / Estil / Escola: Art grec clàssic, caracteritzat per la bellesa idealitzada, la suavitat de formes i la naturalitat en el moviment. -
Títol: Teatre d’Epidaure
Autor: Políclet el Jove
Cronologia: Final del període clàssic – inici de l’hel·lenístic (segle IV aC)
Material: Pedra calcària
Tècnica: Arquitectura teatral aprofitant el pendent natural del terreny
Localització: Epidaure, Grècia
Període / Estil / Escola: Art grec de transició entre el clàssic i l’hel·lenístic, destacat per la seva harmonia acústica, proporció perfecta i integració amb el paisatge natural. -
L’any 323 aC mor Alexandre el Gran. Es produeix la fragmentació del seu imperi en diversos regnes menors. Predomina la monarquia com a forma de govern. Atenes perd el seu paper central, i els focs artístics es dispersen en diferents escoles com les de Rodes, Pèrgam i Alexandria. En l’àmbit artístic, especialment en l’escultura, predomina el Pathos, és a dir, l’expressivitat i el sentiment. Es nota una forta influència de l’art oriental.
-
Títol: Partenó
Autors: Ictinos i Cal·licrates (arquitectes) // Fidies (director artístic i escultor principal)
Cronologia: 447–432 aC (Període clàssic grec)
Material: Marbre pentèlic
Tècnica: Arquitectura dòrica amb elements jònics
Localització: Acròpolis d’Atenes, Grècia
Període / Estil / Escola: Art grec clàssic, símbol de la perfecció arquitectònica, la proporció harmònica i la glorificació d’Atena i de la ciutat d’Atenes com a centre cultural i espiritual de Grècia. -
Títol: Laocoont i els seus fills
Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
Cronologia: Segle I aC (Període hel·lenístic grec)
Material: Marbre
Tècnica: Grup escultòric exempta
Localització: Museus Vaticans, Ciutat del Vaticà
Període / Estil / Escola: Art grec hel·lenístic, caracteritzat per l’expressivitat dramàtica, el moviment intens i la representació del sofriment humà amb gran realisme i emoció (Pathos). -
Imperi multinacional, caracteritzat pel desenvolupament de l’enginyeria, l’urbanisme i la propaganda política.
L’art té una funció pràctica i política.
Roma assimila la cultura grega, l’adapta i la reinterpreta segons els seus propòsits.
És un art al servei del poder, destinat a legitimar l’autoritat de l’emperador i a monumentalitzar la història i la ciutat. -
Època de prosperitat econòmica, amb ampli desenvolupament de les arts.
Roma es converteix en la gran ciutat del món, símbol del poder imperial.
Pax Romana, període de pau i estabilitat dins de l’Imperi.
Procés de romanització, amb colonització cultural i assimilació de pobles conquerits.
Urbanisme i enginyeria amb funcionalitat i practicitat, reflectint un gust pel realisme i la monumentalitat.
Influència grega i etrusca, especialment en escultura i arquitectura. -
Títol: August de Prima Porta
Autor: Anònim
Cronologia: Primera meitat del segle I dC (període de l’Alt Imperi Romà)
Material: Marbre
Tècnica: Escultura exempta dempeus
Localització: Museus Vaticans, Roma
Període / Estil / Escola: Art romà, Alt Imperial, exemple d’escultura propagandística que combina l’herència clàssica grega amb la idealització de la figura imperial, mostrant August com a líder divinitzat i símbol de poder i estabilitat. -
Títol: Amfiteatre Flavi (Colosseu)
Autor: Anònim
Cronologia: Segle I dC (entre 72 i 80 dC, període de l’Alt Imperi)
Material: Formigó romà, travertí i marbre
Tècnica: Arquitectura civil d’oci, amb estructures d’arcs i voltes superposades
Localització: Roma, Itàlia
Període / Estil / Escola: Art romà, Alt Imperial, exemple de la grandiositat i funcionalitat de l’arquitectura romana, concebuda per entretindre el poble i exaltar el poder de l’Imperi. -
Títol: Columna de Trajà
Autor: Apol·lodor de Damasc
Cronologia: 113 dC (període de l’Alt Imperi Romà)
Material: Marbre de Carrara
Tècnica: Escultura en relleu helicoïdal sobre columna commemorativa
Localització: Fòrum de Trajà, Roma
Període / Estil / Escola: Art romà, Alt Imperial, destinada a commemorar les victòries militars de l’emperador Trajà a les Guerres Dàcies, combinant propaganda política, narrativa històrica i virtuosisme tècnic. -
L’Imperi Romà d’Orient manté la continuïtat de la tradició romana, però sota el cristianisme com a religió oficial i amb un poder imperial de caràcter teològic.
Les imatges tenen una funció religiosa, posades al servei del culte i de la doctrina.
Les icones actuen com a transmissió de la veritat divina, no com a representacions naturalistes.
Constantinoble es converteix en el centre cultural i religiós de l’Imperi Bizantí. -
Cronologia: Segle V – Segle XV
Context històric: Des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476 dC) fins a la conquesta de Constantinoble i la caiguda de l’Imperi Bizantí (1453). -
Títol: Santa Sofia (Hagia Sofia)
Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet
Cronologia: Segle VI dC (consagrada l’any 537, durant el regnat de Justinià I)
Material: Maó i pedra
Tècnica: Arquitectura religiosa amb cúpula central sobre petxines
Localització: Istanbul (antiga Constantinoble)
Període / Estil / Escola: Art bizantí, època d’esplendor, obra mestra que combina enginyeria i simbolisme religiós. -
L’Islam és una religió monoteista, fundada per Mahoma, que rep la revelació corànica.
Experimenta una ràpida expansió política, comercial i científica.
Hi ha una prohibició de representació figurativa religiosa, la qual cosa fomenta un art decoratiu abstracte amb motius cal·ligràfics, geomètrics i vegetals.
L’arquitectura islàmica busca crear espais de pau interior, sovint comparables a un jardí paradisíac.
L’Islam és també una cruïlla científica. -
Títol: Mesquita de Còrdova
Autor: Anònim
Cronologia: Segles VIII–X, iniciada durant el regnat d’Abd-ar-Rahman I i ampliada per successius emirs i califes d’Al-Àndalus
Material: Pedra, maó, marbre i fusta
Tècnica: Arquitectura religiosa islàmica amb arcs de ferradura i superposició de dobles arcs
Localització: Còrdova, Andalusia (Espanya)
Període: Art islàmic, màxim exponent de l’arquitectura omeia hispànica.