-
Felip V (1700–1746) va ser el primer rei borbònic d’Espanya. Aquest va imposar un model polític centralista inspirat en França. A Catalunya, el seu regnat va estar marcat per la Guerra de Successió, la resistència catalana i, finalment, la derrota del 1714. Amb els Decrets de Nova Planta va abolir les institucions i lleis pròpies de Catalunya, integrant-la dins un estat fortament centralitzat.
-
Supossa l'extinció de la dinasta dels Habsburg hispànics i l'obertura d'un plet successori. Els candidats a ocupar el tron són Felip d'Anjau i l'arxiduc Carles d'Habsburg. El testament de Carls II designava al candidat Borbó com a rei.
-
Neix la Gran Alliança: Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria d'estats alemanys. Declaren la guerra a Lluís XIV i a Felip V al maig del 1702. Portugal i el ducat de savoia s'uneixen a l'Alianá al maig del 1703
-
Felip celebra corts a Barcelona i jura les constitucions catalanes. L'inici del seu regnat no podia adoptar una actitud d'enfrontament ab els regnes de al seva monarquia.
-
Augmenta el malestar pel centralisme borbònic i l'arxiduc Carles rep més suport. Els motius van ser:
-Implantació d'un sistema polític centralitzador i uniformista. -El record dels abusos comesos per les tropes francees en el darrer segle.
-Els privlegis econòmics aconseguits per la Pau dels Pirineus (1659).
-La violació de les constitucions catalanes de Fernàndez de Velasco.
-Felip V obliga als camperols a llotjar les tropes i pagar forts impostos. -
Amb el Tractat de Gènova, Catalunya obté suport militar anglès. Barcelona proclama Carles III com a rei trencant amb Felip V. Aquest és el punt d’inflexió del sentiment antiborbònic i l’inici de la guerra oberta a Catalunya.
-
La Guerra de Successió (1701–1714) va enfrontar Felip V i Carles d’Àustria pel tron d’Espanya. La guerra inclou batalles com Almansa (1707) i setges a Barcelona. Amb el Tractat d’Utrecht (1713) Catalunya queda sola i resisteix fins al 1714, quan cau Barcelona. Felip V imposa els Decrets de Nova Planta, centralitza l’administració i elimina les llibertats polítiques catalanes.
-
Catalunya decideix resistir tot i que les potències europees abandonen la causa de Carles III amb el Tractat d’Utrecht, però els catalans opten per seguir defensant les seves llibertats, encara que l’ajuda internacional ha desaparegut.
-
El 11 de setembre Barcelona cau davant les tropes borbòniques. És el final de l’autonomia catalana i l’inici d’un règim centralitzat controlat per Felip V.
-
Va ser promogut per Felip V després de la caiguda de Barcelona, va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i les constitucions catalanes. Es van imposar les lleis i l’administració de Castella, amb intendències i control militar. S’elimina l’autogovern, es centralitza l’Estat i s’imposa la llengua castellana, tot mantenint una lenta recuperació econòmica.
-
Després dels Decrets de Nova Planta, Felip V tanca totes les universitats catalanes menys la de Cervera. Aquesta universitat es converteix en centre de l’ensenyament superior i eina de control ideològic i cultural, imposant les lleis i llengua castellanes.
-
Espanya i França, amb Felip V i Lluís XV, s’alia per reforçar la dinastia borbònica. Aquest pacte permet a Espanya participar en la guerra de Successió polonesa, reforçant el control polític i militar a Europa i consolidant la presència borbònica.
-
Nova aliança entre Espanya i França per lluitar contra Anglaterra durant la guerra de Successió austríaca. Espanya envia tropes i recursos, buscant recuperar territoris perduts a Itàlia i reforçant la cooperació militar i política entre les monarquies borbòniques.
-
Ferran VI va començar el seu regne eliminant la influència d'Isabel de Farnesio, aristòcrata italiana i reina consort com a segona esposa de Felip V i mare de Carles III. Una vegada extreta la influència es dedica a impulsar una política neutra i pacífica a l’exterior per dur a terme reformes interiors, que consten de dos protagonistes: el marquès de l’Ensenada, amb reformes moderades i José de Carvajal y Lancaster, amb partidari de l’aliança amb la Gran Bretanya.
-
Ferran VI, fill de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia, esdevé rei d’Espanya. El seu regnat es caracteritza per la pau interior i l'estabilitat política.
-
Ferran VI va ordenar La Gran Redada, una presó general de gitanos amb l’objectiu d’exterminar-los, dirigida i proposada pel marquès de l’Ensenada. Consistia en la reclusió d'homes i dones gitanes per aturar la reproducció. Això va causar una profunda escletxa entre ambdues comunitats, gitanes i no gitanes, i va accentuar la pobresa i la marginalitat d’aquesta col·lectivitat ètnica.
-
Va ser un acord entre Ferran VI i la Santa-Seu que va donar pas a la consolidació del regalisme, és a dir, poder reial sobre el poder eclesiàstic. Aquest acord va permetre el nomenament de càrrecs eclesiàstics per part del rei, la gestió econòmica dels béns eclesiàstics i la reorganització jurisdiccional entre jurisdicció civil i eclesiàstica.
-
El seu regnat va suposar un període destacat gràcies a la modernització que va produir en l’Espanya del segle XVIII. Durant aquesta època en què la il·lustració dominava el corrent de pensament.
Aquesta etapa es va caracteritzar per la idea de la monarquia com a motor promotor del progrés.
És a dir, Carles III aplica les idees de la Il·lustració sempre que el seu poder no es vegi afectat: despotisme il·lustrat. -
Mor sense descendència I el tron passa al seu germà Carles III, iniciant un nou regnat borbònic amb reformes més profundes.