-
-
Van fer una manifestació sense armes hi van haberi moltes morts. Es a acaba enomenant el diumenge segnan.
-
-
Entren al palau d'hivern els kadets i els esseristes, aconsegueixen que el tsar abdiqui. Els esseristes i kadets es van declarar govern provisional. Més temps després la tesis d'abril
-
Kerenski es el ministre de la guerra, pero comença a haveri desobedencia desde dintre l'exercit i també dintre del govern. (Volen fer-li un cop d'estat a Kerenski). Es Bolxevics ho aprofiten per desecreditar el govern, pero els hi fan una repressó.
-
Intenten un cop destat a Kerenski, ho intenta Kornilov, perque es veu que hi ha una incapacitat per defensar-se. Els Bolxevis aprofiten per rearmarse i van a buscar a Nicolau II i els maten a ells i a la seva familia, ja que alguns kadets el volien ja no com tsar sino com a monarca.
-
23 de febrer , fan una manifestació a Petragrad, per que tenen gana i volen les seves terres.
-
Intenten aseltar una altre vegada el palau pero els fan fora els bolxevilks desideixen revolucionarse i ferse un nou govern, amb Stalin, Lenin i Trotski, perque an de demostrar que poden controlar russia. es fan unes Ass. Const. el 11 de novenbre però perden. Per una contrarevolució fan:
- Desapareixer el plurisme politic
- dissolució de ass. const.
- i una expropiacions de fabriques i terres
- també control de fabriques
- Tractat de B-L entre Russia i ALE -
Bulxebiks contra tothom, els bulxebiks l'exercit roig governat per Trosvski, també hi ha l'exercit blanc, que serien els tsaristes, burgesos i capitalistes, també hi habia l'exercit verd els agricultors, i també l'exercit negre que són els del poble que rebuiguen a l'autoritat. Acaben matant unes 8, 10 milions de persones dels dos bandoms, de enfrontaments i fam.
-
Els treballadors de les fabriques, van fer una revolta al govern i els propietaris no els hi agrada i reclaman perque els aturin. Aquí apareix Musolini, que amb el seu grup de seguidors aconsegueix atorar, amb por, matant i jents profecional.
-
-
Després de la guerra els sous van augmentar, els veneficisi empresarials igual, llavors la producció amb ella. Els bancs donaben prestects a tothom pensantse que aixó duraria per sempre. Però van proeduir de més i l'unica solució que van veure va ser baixar els preus amb això també es van baixar els sous, i els valors de les empreses van començar a baixar i les van tenir que tancar.
-
Hitler safilia a ALE, i amb la creció del nou partit també entre amb creacion SA (1921) i SS (1925). Hitler amb el temps pasara a ser lider.
-
El '22 Musolini va fer unes eleccions perque el botesin i a la vegada va anar cap a Roma caminat amb els seus seguidor i les camises negres, per obligar a Manuel III a que li dones el seu lloc. O va aconsaguir.
-
1r estat comunista, liderat per Lenin i Stalin, estat federal i partit comunista desde 1918
-
Es produeix un cop destat, (Mein Kampf 1925) un dels liders ja es Hitler. Alguns els arriben a empressonar, un dels es Hitler o ell escriu un llibre sobre tots els seus ideals, feixista, raciste...
-
Hi ha molta gent on pasa temps a les cues per poder aconseguir menjar per fam. Per solucionar-los Roosevelt i Keyen van fer unes ideas per aconseguir remontar les empreses i donar-li feina a le gent en atur.
-Invercions de l'estat(obres publiques, ajudes a empreses i subsitici d'atur)
-Creacio de llocs de treball
-Augment a la economia familiar
-Augment al consum
-Augment a la producció
-Augments impostos de consum(per recoperar les invercions donades)
-Augment de impostos
- - deficit públic -
Es va tenir una desconfiança en masa a les empreses i totes les accions es deixen de vendre de com. Aixo pordueix que moltes empreses tenquin, moltes gents perdin diners per donar els estalbis, molts sense treball i els bancs acaben tencant. Aixó els portara a tenir una gran depresió.
-
Hitler esdever conseller amb el suport dels conservadors i grans capitals.
-
Es produeix un c, o fan una suressio dels dret humans vastial i els infunden por, a al vegada Hitler arriba a culpar els jueus dle que ha passat
-
Establiment de dictadura nazi o s'aprova i es crean lleis.
- Eliminació no-aria
- NSDAP partit unic
- Unificació politica ALE i supreció federalisme
- Reforçament de la representació (creació de la GESTAPO)
- Consequiencia lebensraum
- Eliminació de la dissistencia interna i externa. -
Es mort Hindenburg i Hitler com a cap d'estat esdeber Füher i cap indiscutible de l'estat.
-
Pacte Antikomintern, que es un pacte anticomunista de Alemanya i Japó. A la vegada ALe va fer un pacte amb URSS per arribar a repartir-se Polonia, pero el que volia fer era repartirse polonia i després URRS. Això va passar el 1/9/39 Blitzkrieg, que locupen ràpid.
-
Es creen unes aliances, com l'eix roma-berlin (1936) on nomes es cooperació mutua sense armament i ja al 1939 es canvia a d'acer amb armes. Ja al final tenim una d'eix roma-berlin-japó o ROBERTO. (1940)
-
-
-Batalla d'Anglaterra: ALE veu que no la pot guanya, es operació Seelöwe, resisteix UK, per el bloqueig maritim (juliol - octubre '40)
-Natalla l'Atlàntic ALE vs UK i tmbé alguns baixells american per ajudar els comenrços i passatges. ('40-'43)
-Batalla Mediterrania ('40 - '45) ITA + ALE vs forces angleses per aconseguir egipta el canal de suez. -
Japó vol les col.lonies, dels europeus, paisos baixos, i atacan a hawai (pearl harbor) per després anar per les altres. Aixo el desembrer '41 americans vs JAP i després ALE vs americans
-
ALE intenta invair URSS per stalingar i kurks, pero com alla les temperatures son altes no podoen, els que guanyen son els subietics. HI ha una gran guerra patriotica derecuperacio de territoris III rich, i fins el '44 no coneixien els camps de concentració
-alliberament de Majdanek 1944 juliol
-alliberament de Auschwits el gener del 1945 -
Batalles:
Mar del corall maig '42
Midway juny '42
Gudalcanal agost '42 febre '43 -
EUA vs ALE per egipta El Alamein '42. després UK + EUA derroten a ALE+ ITA
-
Els UK+EUA+CAN desenbarcan italia. els prtisants arresten a Mussolini al 1943 i alliberen roma el 4 de juny del 1944
Desenvarcament normandia, al operació neptu i overlord, alliberament de paris al agost del '44 -
Ialta 2/1945
Signen rendició de ALE i impuls de democracia als territoialliberarts, exigeixen a URS queguerra a JAP, divideixen a ALE en , i desideixen noves fronteres per Polonia. i discuteixen el com eliminar les restes nazis d'alemanya.
Potsdam 7/1945
Devolucio de tots els terrenys anexionats de ALE, denazificacio i demilitaritzasió a ALE, un ultimatum a JAP i termes de rensicio. i nova geopolotica: europa occ. sota aliats anglomericans; europa est sota sovietics '40-'70 -
EUROPEU
UK+EUA+URSS ocupen ALE el 26 d'abril. Tenen a MUssolini i l'afosselen el 28 d'abril, temps després Hiitler es suicid 30 d'abril. i el 8 de maig es sogne la capitulació de ALE.
PASIFIC
JAP perden totes les illes, i utilitzen el kamikaze de japó. EUA bombardeia Hiroshima i Nagasaki 6 i 9 d'agost
I japó firama la Capitualcio el 2 de setembre del '45 -
Causes:
2GM: Colònies escenari combat, col·laborar conflicte, soldats i recusus.Moviments nacio: ideologia nacionalista impulsada libera. i marxi.Aparició líders carismàtixs: formació universitaria +/o militar.Suport internacional, politica del blocs
Portar terme:
1r: Àsia 45- confarencia Bandug 55, colonies i proxim ori.
2n: 56.75 països nord-africans,africa subshariana
3r:75: restes colo. petits territoris, pensinsula Aràbiga, antilles i arxipèlags Oceania.Pactes, violencia, casos mixtos. -
Elavoració del nou mapa, reparacions de guerra pel partit de l'eix economicament. Perdues colonials ITA+JAP+ALE, i respecta dels DDHH llibertats individual i discriminació.
-
-Nuremberg 11/45 -10/46
-Tokio 7/46-11/48
crims contra la pau, crims de guerra i genosidis i crims contra la humanitat. -
S'evidencia la separació de URSS - EUA.
EUA: Harry Truman
- Denuncia creació règim comunista - pressió a europa central/oriental.
- ajuden aquells senten amenaçats o criteri EUA eren amençats
URSS: Andrei Jdanou
- denuncia imperielisme nord-americà - europa occ.
- ajuden tots se sneten optimistes pel cap. -
Perioda de tensió militar, ideològic, i diplomàtic. No enfrontament bèl·lic directe URSS - EUA. (donant suport enfrontamnets en bandols contraris)
-
Gent del bandol comunista, creuant cap al sector capitalista, i marxaven cap a un lloc cap.
- Republica democratica alemanya URSS
- Republica tecleral alemanya -
URSS:
- Ploítica: Stalin mor: khrusxous: relaxe la riguidesa de quan estava viu, certes llibertats individuals (1953-1964).Bréjney, treu llivertat, estalinisme
"Democràcies populars": impulsen uns governs "comunistes" acceptats per URSS. Alguns intenten surtir, no pot. Ampliació area ifo comunista Xina, Cuba, Corea Nord, Laos, Indaxina, Vietnam, Angola, Namíbia.
- Economia: nacionalitzar, reformes agr, eco pla.
-reultats pobres: no aconsagueixen - per: consum reduit, baixa qualitat SSPP. -
EUA: politica bipartidista, autocomunisme + dur. greus problemes racials interns, Martin Luther King. Protestes pacifi. +crixement eco: agr+ progres
Europa occ: demo. multipartidaries. Pla Marshall, desen. l'estat benesat. Per evitar nova guerra, integreció
1948-BeNeLux, 1951-Tractat Pris-CECA, 1957.tRACTAT Roma-CEE+EURATOM
Japó: ocup. americans (45-51). 47, construccio monarquia parlamentaria, rapid creixement eco. mitracle jaones -
Xina:
-Guerra civil (1945-1949). reducció comunista 1949
-Victoria comunista: republica popular. regim modista. (Partit unic comunista)
-Reconstucció econòmica: progres + creixe +males cullites
-Societat: igualitaria i control vida priv.
Cuba:
-Triomf revolució cubana (1953-1959), mans Fidel Castro
- regim comunista, partit unic, economia pensada, control societat.
- difucio com. Iberoamerica
- intent EUA invació (1961)- bloqueig eco., crisi missils -
Acaba amb la independencia de corea
- Sud - EUA
- Nord - URSS -
Conferència de Bandung – 1955, a Indonèsia
Participació de 29 països asiàtics i africans- Liderada per Nehru i Sukarno
Condemna del colonialisme i del neocolonialisme. Rebuig racisme. Defensa dret dels pobles a decidir el seu futur. Coexistència pacífica món dividit en blocs. Origen Moviment Països No Alineats Descol. d’Àfrica Lloc sobretot anys 50–60. Majoritàriament pacífica, excepcions com el Congo i Sud-àfrica (apartheid). Colònies portugueses es van independitzar més tard, entre 75-80 -
Voluntat dialogant de l'argument del potencial nuclear - desenvolupant propis armaments nuclears
Actitud de proximitat dels líders - volen dialogar per - tensió. Strategic Arms Limitation Talks = 1 (1969-1972) converçes per limitar arssenal nuclear
Strategic Arms Limitation Talks = 2 (1972-1979) -
Construcció del Mur de berli (1961)
- perdua de publació
Crisis dels Missils de Cuba (1962)
- +aprop EUA vs URSS - Govern comunista
- subietics, missils llarg abas - EUA
Guerra de Vietnam (1963-1976)
-independitzar-se
EUA uns/ URSS altres
- desastre/derrota -
1974-1975 acaben dictadures coronels, Salazar i Franco. Integren com. forma que agrada a EUA
1973, Crisi energètica. OPEP, decidir preu petroli, guerra de Iom Kippur. Crisis industrial. edarrariments tecn.+ compatencia dels Nous Països industrialitzats -
Increment cursa armament (nuclear)
una crisis del petroli
URSS: hegemonia militar, missilas amenaçant europa occ. + intercanvis militar exterior
EUA: Defença estrategica (guerra de les galàxies) -pla de defeça estaregica, de Reagan + intervencions militars -
GUERRA AFGANO-SOVIÉTICA (1979-1989)
Els EUA entren donen soport talivans, tactiques militas, donen intaliguencia americana. '80 entrats - Kaida i Talivans. -
URSS:
-INtencificar dialeg EUA
-Desermament unilateral
-+autonomia a les repúbliques populars (com si estaven dintre de la URSS com si no
EUA:
-retrocés cursa armamentistca + preus
- signatura acorts desarmament
- Ciguda mur berlin ('89) i colaps la URSS (1991) -
Mort Bréneu: Gorbatxou, inici reformes
EXT: Converses desermament EUA. Retirada tropes Afganista i Àfrica
INT: Perestroika: reformes politiques i eco., lleugera demo. libe. eco. Glasnost: tranparència politixa, libertatats politique i opinio mitjans comu.
2 OPOS: Reformes radi. 1991 URSS,auto. Euro cent. ori. Acc. reformes. Il·legalitzar partit com. Indep repub. balti. estonia, letonia i lituania Gorbatxou x,diss URSS. 1991: Pacte Versovia,inicia transicio democracia i economia cap.