HISTÒRIA D'ESPANYA

REINAXENÇA

Period: 1832 to 1892

ODA A LA PÀTRIA

1833

Bonaventura Carles d'Aribau
INICI REINAXENÇA

LA JAMÀNCIA

1843

Manifestació (bullangues) contra el govern del general Espartero, acaba amb el bombardeig de Barcelona.
Catalanisme com a moviment que critica l'Estat centralista, a nivell polític, econòmic i administratiu.

JOCS FLORALS

1859

Recuperació dels Jocs Florals, amb autors com Jacint Verdaguer i Pi i Maragall.

CREACIÓ PRF

1868

Partit Republicà Federal, liderat per Francesc Pi i Maragall.
L'Estat federal espanyol havia de ser una unió voluntària de diferents pobles de la Península.

GUERRA DELS 10 ANYS

Period: 1868 to 1878

Guerra per la Independència de Cuba. Acaba amb la Pau de Zanjón, no ben acceptada pels cubans.

REPUBLICANISME——ALEJANDRO LERROUX

Period: 1868 to 1931

ALEJANDRO LERROUX com a figura principal, impulsa la política de masses i el populisme.
- Fundador diari El Progreso, promou una ideologia basada en l'atac a la propietat, a la religió i a les forces de l'ordre.
- Anticatalanista, intenta evitar l'ascens de la Lliga regionalista.
- Impulsa les Casas del Pueblo, les meriendas fraternales, i el PARTIT REPUBLICÀ RADICAL (branca juvenil, jóvenes bárbaros)

SEXENNI REVOLUCIONARI

Period: 1868 to 1874

Etapa més democràtica, comença amb la Revolució de 1868, la fugida d'Isabel II fins a la Restauració Borbònica el 1875.

REPUBLICANISME FEDERAL CATALANISTA

1869

Moviment de caràcter progressista, proposa una organització federal de l'Estat amb repartiment de poders amb la regió i el municipi.

PACTE FEDERAL DE TORTOSA

1869

Últim intent de construir un Estat federal a partir de l'antiga Corona d'Aragó i una organització política federal com a sistema de govern.

TERCERA GUERRA CARLINA

Period: 1872 to 1876

Alfons XII obliga els carlins (predominants a Catalunya i País Basc) a rendir-se o exiliar-se.

COP D'ESTAT DE MANUEL PAVÍA

Jan 3, 1874

1874 Cop d'estat per proclamar a Alfons XII rei d'Espanya (Mal vist per Cánovas).

RESTAURACIÓ BORBÒNICA

Period: Jan 3, 1874 to Apr 14, 1931

MANIFEST DE SANDHURST

Dec 1, 1874

El príncep Alfons escriu un manifest sota instruccions de Cánovas, monarquia catòlica i liberal, amb una Constitució.

PROCLAMACIÓ REI ALFONS XIII

Dec 29, 1874

Després del cop d'estat de Pavia i govern del general Francisco Serrano que acaba al desembre.

REGNAT ALFONS XII

Period: 1876 to 1886

Mor prematurament amb 27 anys per tuberculosi.

CONSTITUCIÓ 1876

Jun 30, 1876

• Poder compartit pel Rei i les Corts Bicamerals
• Bipartidisme, torn pacífic dels partits dinàstics (Partit Liberal Fusionista i Partit Liberal Conservador)
• Sufragi censatari fins a 1890 (universal masculí fins a 1933)
• Estat catòlic, apostòlic i romà

INSURRECCIÓ DELS MAMBISTES

1878

Derrotada un any després, no té molt d'èxit.

DIARI CATALÀ

1879

Valentí Almirall (federalista), funda el diari, convoca el Primer Congrés Catalanista (1880), i el segon (1883), defensant el Dret Civil Català, i difonent el catalanisme, sobretot polític.

FUNDACIÓ PSOE

1879

Sota la directiva de PABLO IGLESIAS.
- Emancipació classe treballadora
- Jornada laboral 8 hores
- Eliminació treball infantil
- sufragi universal
- Llibertat associació, reunió, manifestació... DRET A VAGA

BOMBA A LA PROCESSÓ DE CORPUS

1880

Obra d'anarquistes per atacar a l'Església.

CREACIÓ DE LA FTRE

1881

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (anarquista).
És dissolta el 1888 per la suposada participació de "La Mano Negra".

CREACIÓ CENTRE CATALÀ

1882

Fundat per Valentí Almirall, primera plataforma catalanista.

MEMORIAL DE GREUGES

1885

Primer text reivindicatiu del catalanisme.
Centre Català convoca un míting i redacta el Memorial de Greuges, adreçat al rei Alfons XII.

CREACIÓ DE "EL SOCIALISTA"

1885

Òrgan de premsa oficial del PSOE
El 1888 s'integra a la Segona Internacional.

PACTE DEL PARDO

Nov 24, 1885

Confirma el torn de partits i dona estabilitat a la regència de Maria Cristina d’Habsburg.

REGÈNCIA MARIA CRISTINA D'HASBURG

Period: Nov 29, 1885 to 1902

Cánovas i Sagasta signen el Pacte del Pardo després de la mort d'Alfons XII.

CREACIÓ LLIGA DE CATALUNYA

1887

Membres més conservadors del Centre Català, Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Muntaner, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer, Josep Puig i Cadafalch, i Luís Duran i Ventosa.

EXPOSICIÓ UNIVERSAL A BARCELONA

Apr 8, 1888

La Lliga de Catalunya aprofita la visita de Maria Cristina d'Habsburg a Barcelona per inaugurar l'Exposició Universal, per demanar autogovern per Catalunya.

CREACIÓ DE LA UGT

Aug 12, 1888

UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS
Sindicat socialista que defensa la negociació col·lectiva i els drets dels treballadors.
Predominant a Madrid, País Basc i Astúries

CREACIÓ UNIÓ CATALANISTA

1891

Sota impuls de Narcís Verdaguer, es crea Unió Catalanista que aplega totes les organitzacions catalanistes.
- Primer president: Lluís Domènech i Muntaner
- Secretari: Enric Prat de la Riba

BOMBA AL GRAN TEATRE DEL LICEU

1892

Obra d'anarquistes per atacar a la burgesia.

ATEMPTAT CONTRA ARSENIO MARTÍNEZ CAMPOS

1893

Obra d'anarquistes per atacar als militars.

CREACIÓ PARTIT REVOLUCIONARI CUBÀ

1894

El poeta José Martí funda el partit, per aconseguir la independència i passar a una democràcia.

GUERRA DE CUBA

Period: 1895 to 1898

Comença amb el GRITO DE BAIRE.
1. Cánovas envia a Martínez Campos (negociador) i Valeriano Weyler (repressió).
2. Campanya desprestigi d'Espanya pels EUA.
3. 1897, Moret concedeix un decret d'autonomia (rebutjat).
4. Els EUA intenten comprar Cuba a Espanya.
5. 1898, explota el cuirassat de Maine, els EUA entren a la guerra.
ESPANYA PERD LA GUERRA

ASSASSINAT ANTONIO CÁNOVAS

1897

Obra d'anarquistes per atacar al govern.

DESASTRE DE CUBA

1898

PAU DE PARÍS
Espanya perd Cuba, Puerto Rico, i Filipines.

DEMOGRAFIA, ECONOMIA I SOCIETAT INICI S.XX

1900

• Augment de la població (taxa natalitat alta, mortalitat disminueix progressivament)
• Millora condicions de vida, higiene, industrialització i mecanització del camp
• Disminució taxa mortalitat infantil
• Augment esperança de vida
• Moviments migratoris (centre-perifèria, sud-nord, camp-ciutat)
• Desigualtats econòmiques (classe alta, mitjana i baixa)

REGNAT ALFONS XIII

Period: 1902 to 1931

Retorn prestigi a la monarquia i l'Església.
REGENERACIONISME (Oligarquía y Caciquismo—Joaquín Costa), cirurgià de ferro. Enterrar glòries passades, modernitzar el país.
Manifest de Camilo Polaviejas.

GOVERN CURT DE MAURA (CONSERVADOR)

Period: 1903 to 1904

Visita d'Alfons XIII a Barcelona, reaccions contràries per part dels catalans.

GOVERN MORET (LIBERAL)

Period: 1904 to 1907

CIVILISME
Primera crisi del sistema polític de la Restauració.

FETS DEL CU-CUT

Nov 25, 1905

Militars del castell de Montjuïc ataquen la redacció del diari CU-CUT.
S'aprova la Llei de Jurisdiccions, es forma un tribunal militar per jutjar delictes contra la Pàtria i l'exèrcit.

GOVERN LLARG DE MAURA

Period: 1907 to 1909

Intent de posar en marxa propostes regeneracionistes.
- Descentralitzar l'administració (mancomunitat)
- Revitalitzar l'economia
- Normalitzar la vida política

GOVERN DE CANALEJAS

Period: 1909 to 1912

Maura dimiteix, retorn dels liberals, José Canalejas (progressista més liberal).
Reformes:
- Abolició dels Consums (impost en béns bàsics com l'aliment, combustible, sal...)
- Impost sobre rendes urbanes
- Llei de reclutament militar (elimina l'exempció)
- Ley del Candado, prohibeix establiments de nous ordes religiosos
- Projecte de la Mancomunitat—Corporació legal formada per una associació de municipis, amb certa autonomia i jurisdicció.
Canalejas mor assassinat per un anarquista.

PROTESTES PEL CONFLICTE DEL MARROC

Jul 11, 1909

1903, conflicte al Marroc pel Tractat d'Algesires.
- Lleva obligatòria als reservistes. Permetien exempció si pagaven 1500 pessetes.
- 11 de juliol, grup de dones burgeses reparteixen símbols religiosos, és considerada com una provocació.
- 22 juliol, Manifestacions de protesta a Barcelona. Ángel Osorio incomunica Catalunya de Madrid.

SETMANA TRÀGICA

Period: Jul 26, 1909 to Aug 2, 1909

• Solidaritat Obrera convoca una vaga general el 26 de juliol a Barcelona.
  • Crema edificis religiosos i assaltaments en escoles, convents i centres de beneficència.
• Surten els militars, s'aixequen barricades.
• Repressió política (execució Francesc Ferrer i Guàrdia) CAMPANYA MAURA NO!

PABLO IGLESIAS ENTRA AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

1910

Es converteix en el primer escó al Congrés dels Diputats.

CREACIÓ CNT

1910

1907 es crea SOLIDARITAT OBRERA, com a alternativa a la desarticulació anarquista, la reforma socialista i el lerrouxisme.
Es converteix en òrgan de comunicació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que representa un sindicalisme revolucionari.
- Apoliticisme, acció directa i vaga general. Principalment a Andalusia i Catalunya.

ALTERNANÇA DE PARTITS

Period: 1912 to 1917

Successor de Canalejas, Comte de Romanones (liberal), provoca enuig dels conservadors.
Esclat de la Primera Guerra Mundial a l'estiu de 1914, Eduardo Dato (conservador) declara neutralitat (aliadòfils i germanòfils).
Espanya aprofita l'oportunitat per subministrar primeres matèries als països enfrontats, exportacions major que les importacions (PIB augmenta).
- Els empresaris s'enriqueixen, però el salari segueix igual, augmenta la inflació, que provoca descontentament de la població.

CRISI MILITAR 1917

1917

JUNTES MILITARS DE DEFENSA (1906), posen en manifest la queixa dins l'exèrcit.
- Militars d'alta graduació, propers al rei, gaudien de privilegis.
- Africanistes, guanyaven mèrits i popularitat per les victòries a l'Àfrica.
- Exèrcit de guarnició, cobraven salaris baixos, no podien pujar de rang perquè només els donaven per mèrits de guerra. Vaga general a l'estiu de 1917, l'exèrcit no s'uneix, i ajuda el govern a reprimir-la. S'aprova un nou sistema d'ascensos segons antiguitat.

CRISI POLÍTICA 1917

1917

1916, el Comte de Romanones tanca les Corts espanyoles a causa d'una acusació de corrupció.
- Francesc Cambó i un grup de diputats catalanistes demanen la reobertura de les Corts, Dato decreta l'Estat d'excepció (suspensió temporal dels drets).
- La Lliga Regionalista impulsa l'Assemblea de Parlamentaris a Catalunya, que demana la creació d'un govern provisional, i la convocatòria de Corts constituents.
- Segona edició que resulta un fracàs per la falta de representants.

CRISI SOCIAL 1917—VAGA GENERAL

Aug 13, 1917

UGT i CNT s'uneixen i convoquen una vaga general revolucionària a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries.
- Crisi econòmica a causa de la Primera Guerra Mundial va causar moltes vagues, els obrers demanen millora condicions laborals i polítics.
- Ni els militars ni l'Assemblea de Parlamentaris van participar, repressió brutal que va desmuntar les expectatives dels obrers.
Fi col·laboració de la UGT i la CNT.

PISTOLERISME

Period: 1918 to 1923

Confrontació armada entre empresaris i obrers.
- PATRONAL (empresaris): creació del Sindicat Lliure, el governador Severiano Martínez Anido protegeix els pistolers i permet l'aplicació de la Llei de Fugues.
- VÍCTIMES: Advocat laboralista Francesc Layret (1920), president de Govern Eduardo Dato (1921), sindicalista CNT Salvador Seguí, noi del sucre (1923).

DESCOMPOSICIÓ SISTEMA RESTAURACIÓ

Period: 1918 to 1923

La triple crisi posa en dubte el sistema de la Restauració.
- Creació d'un govern de concentració, partits dinàstics i polítics de la Lliga Regionalista (dirigits per Francesc Cambó). Fracàs d'intent d'un Estatut d'Autonomia per Catalunya.
- Trienni Bolxevic a Andalusia, revoltes dels camperols per les males condicions de vida. SISTEMA EN DECADÈNCIA

FORMACIÓ SINDICAT ÚNIC

Jun 28, 1918

CONGRÉS DE SANTS CNT passa a ser Sindicat Únic de la Indústria.
- Salvador Seguí, Joan Peiró i Àngel Pestanya com a nous líders.

VAGA DE LA CANADENCA

Feb 5, 1919

La Canadenca era la principal empresa subministradora d'electricitat a Barcelona.
1. A causa d'uns acomiadaments, els obrers inicien una vaga per deixar a la ciutat sense electricitat (tramvies, tèxtil, aigual, ferrocarrils...)
2. El Capità General militaritza els serveis.
3. El govern inicia negociacions amb els obrers.
4. Readmissió acomiadats, millores salarials, jornada laboral 8 h. No es van alliberar els detinguts durant la vaga.
5. Acaba el 14 d'abril, després de 44 dies.

DESASTRE D'ANNUAL

Jul 11, 1921

Intent d'Alfons XIII per retornar el prestigi a la Corona i pacificar la zona del Marroc on Espanya combatia des de principis del segle XX.
Fracassa, acaba en una fugida desesperada dels soldats espanyols.

COP D'ESTAT PRIMO DE RIVERA

Sep 13, 1921

La matinada del 12 al 13 de setembre de 1923, el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera du a terme un cop d'estat per posar fi al sistema de la Restauració.

DICTADURA PRIMO DE RIVERA

Period: Sep 13, 1923 to Mar 27, 1930

CAUSES INTERNES
- Decadència i descrèdit del sistema polític de la Restauració
- Inestabilitat social al camp i a la ciutat
- Guerra al Marroc
CAUSES EXTERNES
- Descrèdit del sistema parlamentari
- Aparició del feixisme a Itàlia (Benito Mussolini)

DIRECTORI MILITAR

Period: Sep 13, 1923 to 1925

OBJECTIU: aplicar un programa regeneracionista que acabés amb el parlamentarisme, els partits polítics i el caciquisme.
SUPORT: burgesia industrial, oligarquia agrària, l'Església, PSOE i UGT (benestar classe treballadora, harmonia capital i treball, cooperant amb l'Estat podrien salvar els drets assolits. Crear una burgesia forta i acabar amb el subdesenvolupament)
- Suspensió de la Constitució, Congrés i Senat, prohibició partits, censura premsa, persecució anarquistes i comunistes.

REAL DECRETO DICTANDO MEDIDAS CONTRA EL SEPARATISMO

Sep 18, 1923

• Prohibició de la senyera i l'ensenyament de la llengua catalana.
• Obligatorietat de l'ús del castellà a les escoles, actes i documents oficials.
• Jurisdicció militar en els delictes contra la unitat de la pàtria
• Clausura de més de 50 entitats catalanes (FC Barcelona i l'Orfeó Català) i publicacions.
• Eliminació de la Mancomunitat de Catalunya el 1925.

CREACIÓ UNIÓN PATRIÓTICA

1924

Seguint el model italià, Primo de Rivera crea el Consell de Treball, el Consell d'Economia Nacional, el Consell d'Estat i un partit únic: UNIÓN PATRIÓTICA

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA——ALFONS SALA I ARGEMÍ

Period: 1924 to Mar 20, 1925

Alfons Sala i Argemí, Comte d'Egara, va presidir la Mancomunitat sota la direcció de Primo de Rivera, es va dedicar a desmantellar la feina cultural, educativa i política duta a terme per la Mancomunitat.

DIRECTORI CIVIL

Period: 1925 to 1929

Substitueix els militars per civils en els alts càrrecs de l'Estat.
OBJECTIU: fomentar l'economia aprofitant els feliços anys 20. Potenciar la indústria i les infraestructures, intervencionisme de l'Estat, nacionalisme dels sectors i proteccionisme.
CONSELL D'ECONOMIA NACIONAL crea monopolis CAMPSA (petroli) i CTNE (telefònica). Increment renda nacional i millores tecnològiques.
ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL, sindicat vertical (patrons i obrers), PSOE i UGT col·laboren.

DISSOLUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Mar 20, 1925

Alfons Sala i Argemí dissol la Mancomunitat de Catalunya.

DESEMBARCAMENT D'ALHUCEMAS

Sep 8, 1925

1924, Primo de Rivera assumeix l'Alt Comissariat del Marroc.
Arriba amb un acord amb França pels conflictes d'interessos amb els rifenys. Dirigits pel general José Sanjurjo, derroten les tropes rifenyes.

COMPLOT PRATS DE MOLLÓ

1926

FRANCESC MACIÀ intenta envair Catalunya per a crear una República Catalana Independent. És detingut a Prats de Molló per les autoritats franceses. OPOSICIÓ:
- Partits dinàstics: restabliment Constitució i convocatòria d'eleccions, Alfons XII es nega
- Intel·lectuals: Ortega y Gasset, Unamundo i Marañón
- Republicans
- Exèrcit: Weyler i Aguilera
- Estudiants: FUE (Federació Universitària Espanyola), per l'intent d'afavorir universitats privades.
- CNT: van patir una dura repressió

CREACIÓ FAI

1927

Federació Anarquista Ibèrica, opta per l'acció directa i els actes insurreccionals.

EXPOSICIÓ IBEROAMERICANA

May 9, 1929

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA

Jun 20, 1929

IMPACTE DEL CRAC DEL 29 A L'ECONOMIA ESPAÑOLA

Period: Oct 24, 1929 to 1933

• Radicalització de l'anarquisme (FAI)
• 1931-1932 Conflictes al camp, Fets tràgics de Castillblanco, Enfrontament a Casasviejas.
• PSOE es radicalitza, Francisco Largo Caballero trenca amb els republicans.
• Aparició grups i partits polítics (Comunión Tradicionalista, Renovación Española, Falange Española, CEDA)

CAIGUDA DICTADURA PRIMO DE RIVERA

Jan 27, 1930

El crac de la borsa de Nova York impacta negativament en l'economia espanyola.
Primo de Rivera, malalt i pressionat per l'exèrcit, sense obtenir suport de la Corona, presenta la seva dimissió a Alfons XIII. S'exilia a París on mor en poc temps.

PROCLAMACIÓ SEGONA REPÚBLICA

Apr 14, 1931

Victòria dels republicans en les eleccions del 12 d'abril de 1931, a les principals capitals de província.
- La ciutat basca d'Eibar és la primera a proclamar la Segona República espanyola.
- Lluís Companys i Francesc Macià la proclamen a Barcelona.
- A Madrid, el Comitè Revolucionari és alliberat i la proclamen en el Ministeri de Governació.

SEGONA REPÚBLICA

Period: Apr 14, 1931 to Apr 1, 1939

GOVERN PROVISIONAL

Period: Apr 14, 1931 to Dec 15, 1931

Govern integrat per republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra.
Presidit per Niceto Alcalá Zamora, format per Manuel Azaña, Alejandro Lerroux, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos... Membres del Comitè Revolucionari que van signar el Pacte de Sant Sebastià.
Van haver de governar per decret fins que no hi hagués eleccions i Corts, inicien una sèrie de reformes (controvertides) per modernitzar el país.

PRIMERES ELECCIONS NETES A ESPANYA

Jun 28, 1931

El sistema electoral afavoria els grans partits i les coalicions. El PSOE obté 115 escons, seguit del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.
Ni comunistes ni feixistes tenien representació parlamentària.

APROVACIÓ CONSTITUCIÓ 1931

Dec 9, 1931

• Reconeixement d'Espanya com una República democràtica.
• Sobirania del poble, drets laborals i socials.
• Vot de la Dona, per Clara Campoamor.
• Ensenyament laic.
• Autonomia de les regions, Estatuts d'autonomia per Catalunya i País Basc.

PRESIDÈNCIA DE NICETO ALCALÁ ZAMORA

Period: Dec 11, 1931 to Apr 7, 1936

BIENNI REFORMISTA (MANUEL AZAÑA)

Period: Dec 15, 1931 to Nov 19, 1933

• Laboral: Llei de Jurats Mixtos. Llei de Contractes de Treball (convenis col·lectius, dret de vaga).
• Educativa: formació, educació obligatòria, pública, igualitària i laica.
• Militar: modernització dels estudis, limitació poder de l'exèrcit, fidelitat.
• Religiosa: Ley de Confesiones i Congregaciones, dret divorci, matrimoni civil, secularització cementiris.
• Territorial: concessió estatus d'autonomia.
• Agrària: Llei de reforma agrària, expropiació de terres.

INTENT COP D'ESTAT DE SARJURJO

Aug 10, 1932

El general José Sanjurjo es va aixecar contra la República a Sevilla. Un dels principals motius és l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que amenaçava la unitat d’Espanya, i el descontentament de les forces armades.

APROVACIÓ ESTATUT D'AUTONOMIA PER CATALUNYA

Sep 9, 1932

Francesc Macià es converteix en el president de la Generalitat Provisional.
- CULTURA: Consell de cultura (ensenyament superior, secundari, primari i tècnic), arxius, biblioteques i belles arts.
- EDUCACIÓ: escola primària, colònies escolars, Institut Escola, autonomia per la Universitat de Barcelona.
- Redacció, aprovació i presentació de l'Estatut d'Autonomia per Catalunya.

LLEI DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA

Oct 24, 1932

Creació de la Guàrdia d'Assalt, organitzada militarment, tenien com a funció el manteniment públic.

CREACIÓ CEDA

Mar 3, 1933

Fundada per José María Gil Robles, era un partit d'ideologia clerical conservadora.
Religió, família, pàtria, ordre, treball i propietat
- Secció juvenil JAP (Juventudes de Acción Popular), que van protagonitzar actes de violència.

CREACIÓ FALANGE ESPAÑOLA

Oct 29, 1933

Fundada per José Antonio Primo de Rivera (posteriorment Falange Española i de las JONS).
Ideologia anticapitalista, anticomunista, proposant un Estat totalitari, no parlamentari, nacionalista i imperialista. Defensa el catolicisme i planteja una reforma agrària per elevar el nivell de vida dels camperols.

BIENNI RADICAL CEDISTA O NEGRE (ALEJANDRO LERROUX)

Period: Nov 19, 1933 to Feb 16, 1936

Alcalá Zamora demana a Lerroux que formi govern de centre.
- Una república para todos los españoles, impedeix l'aplicació de la Llei de Confessions i Congregacions.
- Ricardo Samper substitueix a Lerroux, quan torna, entra al govern amb tres ministres de la CEDA per evitar la retirada de suport de Gil Robles.
Lerroux dimiteix pel cas de corrupció d'Estraperlo.

FETS D'OCTUBRE 1934

May 6, 1934

ASTÚRIES
Aliança Obrera, CNT, UGT i comunistes inicien un procés revolucionari a les mines asturianes, controlen serveis públics i transport. Molta repressió, el govern envia a La Legión i els Regulars d'Àfrica dirigits pel general Francisco Franco.
CATALUNYA
Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Polítics empresonats al vaixell Uruguai. Clausura de centres polítics, suspensió de periòdics, i anul·lació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

GOVERN DEL FRONT POPULAR

Period: Feb 16, 1936 to Jul 17, 1936

• Corts molt fragmentades, Alcalá Zamora és destituït per Azaña.
• Azaña decreta amnistia pels presos polítics (Lluís Companys) i recupera les funcions de la Generalitat de Catalunya.
• Reaparició conflictes al camp, xocs entre grups ideològics oposats.
• Franco és destinat a les Canàries, Goded a Palma de Mallorca, Mola a Pamplona i Sanjurjo a Portugal.
  • Donen suport forces polítiques de la dreta, la Falange, que aporta homes, els monàrquics alfonsins, la CEDA, i suport internacional.

PRESIDÈNCIA MANUEL AZAÑA

Period: May 11, 1936 to Feb 27, 1939

COP D'ESTAT DEL 18 DE JULIOL

Jul 18, 1936

L'assassinat de Calvo Sotelo actua com a detonant i precipita l'aixecament planejat pels generals Franco, Mola, Goded i Sanjurjo.
BARCELONA
Anarquistes, el Capità General i la Guàrdia d'Assalt defensen la República, Goded és obligat a anunciar el fracàs del cop d'estat.
MADRID
El president Santiago Casares Quiroga dimiteix per la seva incapacitat de preveure el cop. És substituït per Diego Martínez Barrio i posteriorment, José Giral

GUERRA CIVIL

Period: Jul 18, 1936 to Apr 1, 1939

CAUSES IMMEDIATES
- El cop d'estat no triomfa però tampoc fracassa.
- Assassinat de Calvo Sotelo.
- Victòria del Front Popular divideix la societat espanyola.
- Incapacitat dels polítics per resoldre conflictes. CAUSES REMOTES
- Pas de l'Antic Règim a l'Estat Liberal: Guerres carlines.
- Canvi de mentalitat de l'exèrcit: desastre del 98, tendència de pronunciaments (cop d'estat).
- Endarreriment cultural, econòmic i polític: manca de cultura democràtica i afavoriment d'actes violents.

ATAC A MADRID

Nov 7, 1936

Els nacionalistes reben ajuda alemanya i italiana, fracassa l'atac per la resistència dels madrilenys.
NACIONALISTES
- Batalles de Jarama i Guadalajara, suposen la derrota de les tropes italianes.
- Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor (alemanys) REPUBLICANS
- Batalles de Brunete (Madrid) i Belchite (Aragó), i la curta victòria a Teruel

BATALLA DE L'EBRE

Period: Jul 26, 1938 to Nov 15, 1938

Última gran batalla i la més sagnant, suposa l'enfonsament definitiu de la República.
Les tropes Republicanes travessen l'Ebre, i sorprenen els nacionals per reduir la pressió sobre València, on es troba el Govern de la República (amb Negrín com a president de govern).
115 dies, 30.000 morts i més de 100.000 ferits, la majoria republicans.

FRANQUISME

Period: Apr 1, 1939 to Nov 20, 1975

MOR FRANCO

Oct 20, 1975

El general Francisco Franco (82 anys) mor després de 36 anys de dictadura.

PROCLAMACIÓ JOAN CARLES I

Nov 22, 1975

Joan Carles és proclamat rei davant les Corts