-
Va néixer al 21 de juliol al 1825 a Torrecilla de Cameros i va morir al 5 de gener de 1903 a Madrid. Va ser el líder del partit liberal que va governar a Espanya del 1881 al 1898, tornant-se el poder amb el partit de Cànoves. -
-
Va néixer al 8 de febrer del 1828 a Màlaga, i va ser assassinat al 8 d'agost de 1897.
Va ser el líder del partit conservador que va governar a Espanya del 1883 al 1897. També tornant-se el poder amb el partit de Sagasta. -
-
Va néixer al 7 de setembre del 1846 a Montsó, i va morir al 8 de febrer del 1911 a Graus.
Va ser un pensador, jurista i polític aragonès, considerat un dels principals representants del regeneracionisme espanyol. Va denunciar la decadència política i social d’Espanya i va proposar reformes basades en l’educació, la modernització econòmica i la justícia social. Defensava la necessitat de “tancar amb pany i clau el sepulcre del Cid” i de construir un país nou, més just i eficient. -
-
Va néixer al 2 de maig del 1853 a Palma, i va morir al 13 de desembre del 1925 a Madrid.
Va ser un polític espanyol i líder del Partit Conservador durant la Restauració. Va ser diverses vegades president del govern i va intentar modernitzar el sistema polític amb reformes regeneracionistes. Defensava una monarquia forta però oberta als canvis socials. -
-
Va néixer al 28 de novembre del 1857 a Madrid, i va morir al 25 de novembre del 1885 al palau del Pardo. Amb el pronunciament de Martínez Campos el 29 de desembre de 1874 es restaurà la monarquia borbònica i Alfons XII va assumir el tron.
Durant el seu regnat es promulgà la Constitució de 1876 que va definir l’ordenament polític de la Restauració.
Va promoure l’estabilitat política dins del sistema de torns de governs “Canovista-Sagastista”. -
-
Va néixer al 21 de juliol del 1858 a Txèquia, i va morir al 6 de febrer del 1929.
Va ser reina consort d’Espanya i regent durant la minoria d’edat del seu fill, Alfons XIII. Després de la mort del seu marit, Alfons XII, va governar amb prudència i va mantenir l’estabilitat de la Restauració. Durant el seu regnat es van viure la pèrdua de les colònies americanes el 1898 i vàries crisis polítiques, però va aconseguir conservar la monarquia fins que el seu fill va assolir la majoria d’edat. -
-
Va néixer al 14 de gener del 1859 a Alella, i va morir al 13 d'octubre del 1909 a Barcelona.
Va ser un pedagog i pensador català, fundador de l'Escola Moderna, un projecte educatiu laic, racionalista i científic destinat a formar persones lliures de dogmes religiosos i autoritaris. Va defensar una educació basada en la raó, l’experiència i la igualtat de gènere. Les seves idees van influir fortament en el moviment anarquista i pedagògic europeu. -
-
Va néixer al 4 de març del 1864 a Andalusia, i va morir al 27 de juny del 1949 a Madrid.
Va ser un polític espanyol i líder del Partit Radical. Conegut pel seu discurs anticlerical i republicà, va tenir un paper destacat durant la Segona República Espanyola. Va ser diverses vegades president del govern entre 1933 i 1935, però la seva reputació va quedar tocada per escàndols de corrupció, com el cas de l’Estraperlo. -
-
Va néixer al 8 de gener del 1870 a Jerez de la frontera, i va morir al 16 de març del 1930 a París.
Va ser un militar i dictador espanyol que va governar entre 1923 i 1930 després d’un cop d’estat. Va suspendre la Constitució i va instaurar una dictadura amb suport del rei Alfons XIII. Durant el seu mandat va impulsar obres públiques i va intentar modernitzar l’economia, però va perdre suport per la crisi política i econòmica. -
-
Va néixer al 17 de maig del 1886 a Madrid, i va morir al 28 de febrer del 1941 a Roma.
Mentre era menor d’edat va governar la seva mare Maria Cristina fins que va ser major d'edat.
Finalment, va ser expulsat del tron amb la proclamació de la Segona República el 1931. -
-
Va néixer al 22 de setembre del 1877 a Lleida, i va morir al 10 de març del 1923.
Era conegut com “el Noi del Sucre” i va ser un important sindicalista i líder anarquista català. Va destacar com a membre de la Confederació Nacional del Treball i va defensar un sindicalisme més organitzat i conscient, basat en la cultura i l’educació dels treballadors. Va tenir un paper clau en la vaga de La Canadenca de 1919, que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores. -