-
L'1 de novembre de 1700 va morir finalment Carles II, l'hereu de la corona del Regne d'Espanya. Carles II, provinent de la dinastia dels Habsburg hispànics, va morir sense descendència a causa de les pràctiques endogàmiques de la família reial espanyola. Arribà a dir-se que el rei Carles II era víctima d'un encanteri, i per aquesta raó se l'anomenava "l'Embruixat". -
Va néixer la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Prússia i la majoria d’estats alemanys. Aquesta aliança va declarar la guerra a Lluís XIV i a Felip d’Anjou el maig de 1702. El Regne de Portugal i el Ducat de Savoia s’hi van unir el maig de 1703. -
-
El Pacte de Gènova va ser un acord signat el 1705 entre representants de Catalunya i Anglaterra, en el context de la Guerra de Successió. Els catalans es comprometien a donar suport a Carles d’Àustria com a rei, i a canvi, Anglaterra garantia el respecte a les institucions, lleis i privilegis (furs) catalans, així com protecció militar i ajuda econòmica. Aquest pacte va ser clau per a l’entrada de Catalunya en el bàndol austriacista. -
Va ser una de les batalles més decisives de la Guerra de Successió Espanyola. Es va lliurar a Almansa, entre les tropes borbòniques i les austriacistes . Les forces borbòniques, partidàries de Felip V, van obtenir una gran victòria. Aquesta derrota va suposar la caiguda del Regne de València i del Regne d’Aragó en mans dels Borbons. Com a conseqüència, Felip V va abolir els furs i les institucions pròpies d’aquests territoris mitjançant els Decrets de Nova Planta. -
Tractats que possen fi a la Guerra de Successió.Va decidir qui seria el nou rei d’Espanya i va redistribuir territoris a Europa i les colònies. Felip V, de la dinastia Borbó, va ser reconegut rei, però va haver de renunciar a la unió de la corona francesa i espanyola. A més, Espanya va perdre territoris com Gibraltar i els Països Baixos a mans d’Anglaterra i altres potències. Aquest acord va marcar un nou equilibri de poder a Europa i va consolidar la influència britànica a nivell mundial. -
Una de les últimes batalles clau fou el Setge de Barcelona (1713-1714), que va acabar amb la caiguda de la ciutat el 11 de setembre de 1714, marcant la fi efectiva de la guerra a Catalunya.
Així que, encara que la guerra es va acabar oficialment amb el Tractat d’Utrecht (1713), el conflicte va continuar en algunes zones, com Catalunya, fins a la caiguda de Barcelona el 1714. Aquesta data és molt important a Catalunya i es commemora com la Diada Nacional. -
Els Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V després de la Guerra de Successió, van suprimir les institucions i furs de la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València i Mallorca). Es va imposar l’administració i les lleis de Castella, centralitzant el poder. Aquests decrets van eliminar l’autonomia i van instaurar un sistema absolutista que unificava políticament Espanya sota la monarquia borbònica. Les primeres lleis aAragó i València el 1707, i per Catalunya i Mallorca el 1716. -
El Primer Pacte de Família va ser un acord signat el 7 de juny de 1733 entre Espanya i França, representades pels reis Felip V i Lluís XV, respectivament. Aquest pacte establia una aliança política i militar entre les dues monarquies borbòniques per enfrontar-se a les potències europees rivals, especialment durant la guerra de Successió de Polònia. Va marcar l’inici d’una estreta col·laboració entre les dues dinasties borbòniques al llarg del segle XVIII. -
El Segon Pacte de Família es va signar el 1743 entre Espanya i França. Reforçava l'aliança borbònica durant la Guerra de Successió d'Àustria, amb l'objectiu de frenar Anglaterra i Àustria i recuperar influència a Europa i territoris perduts. Una de les conseqüències del pacte va ser la participació conjunta en conflictes militars, i l’objectiu d’Espanya d’assegurar possessions italianes per als fills de Felip V. -
Ferran VI va pujar al tron d’Espanya el 1746 després de la mort del seu pare, Felip V. Com a fill legítim del primer matrimoni de Felip V, era el següent en la línia successòria. La mort del seu pare el va convertir automàticament en rei sense cap conflicte, ja que no hi havia disputa pel tron en aquell moment. El seu regnat va començar de manera pacífica i estable. -
El Cadastre d’Ensenada (1749-1756) fou una enquesta fiscal impulsada pel ministre Ensenada sota el regnat de Ferran VI. L’objectiu era conèixer la riquesa real de cada territori per aplicar un nou impost just: la “única contribució”. Es recolliren dades sobre terres, oficis, cases i població. Tot i que no es va arribar a aplicar, va deixar una font molt valuosa d’informació econòmica i social del segle XVIII. -
Carles III va ser rei d’Espanya de 1759 a 1788. Fill de Felip V, va governar amb esperit reformista inspirat en la Il·lustració. Va modernitzar l’economia, l’administració i va impulsar obres públiques. Va limitar el poder de l’Església i va expulsar els jesuïtes. El seu regnat és considerat un dels més eficaços del segle XVIII, amb reformes que enfortiren l’Estat. -
El Tercer Pacte de Família es va signar el 1761 entre Carles III d’Espanya i Lluís XV de França. L’acord reforçava l’aliança borbònica i feia que Espanya entrés a la Guerra dels Set Anys contra Anglaterra. Com a resultat, Espanya va perdre Florida, però va rebre Louisiana de França. Aquest pacte buscava defensar els interessos colonials i mantenir l’equilibri europeu davant del creixement del poder britànic. -
Impulsada durant el regnat de Carles III, aquesta llei permetia la lliure circulació de cereals (sobretot blat) dins del territori espanyol. L’objectiu era estimular la producció i el comerç agrícola. Tot i això, va provocar crítiques i revoltes populars (com el Motí d'Esquilache) a causa de la pujada dels preus del pa i la fam entre la població. -
La primera SEAP es va fundar a el País Basc (Guipúscoa) l’any 1765, i es va estendre ràpidament a altres zones. Aquestes societats, influenciades per les idees de la Il·lustració i l’exemple francès (Amics de París), tenien com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic, educatiu i científic del país. Eren impulsores de reformes agrícoles, industrials i culturals. -
El motí de Squillace (1766) va ser una revolta popular contra les reformes del ministre Esquilache, durant el regnat de Carles III. El poble protestava per la pujada del preu del pa i la prohibició de portar capes llargues i barrets amples. També hi havia malestar per la presència d’estrangers al govern. El rei va destituir Esquilache i va començar a aplicar les reformes amb més precaució per evitar nous conflictes socials. -
El 1767, Carles III va expulsar els jesuïtes dels seus dominis. Se’ls acusava d’oposar-se a les reformes, de tenir massa poder i d’haver incitat el Motí d’Esquilache. L’expulsió va afectar milers de religiosos i va permetre a l’Estat controlar moltes escoles i béns de l’ordre. Aquesta decisió mostra la voluntat del rei d’enfortir el poder reial i reduir la influència de l’Església en la política i la societat. -
L'any 1778, Espanya va aprovar la Llibertat de Comerç, que permetia el comerç directe entre ports americans i espanyols, eliminant el monopoli de Cadis. Aquesta mesura, impulsada per Carles III, tenia com a objectiu modernitzar l’economia colonial, augmentar ingressos i frenar el contraban. Amb això, es va afavorir l’intercanvi de productes i es va intentar reforçar el control de l’Imperi sobre les colònies. Aquesta reforma va ser clau en les reformes borbòniques. -
El 1783, Espanya va declarar que totes les professions eren honestes, trencant amb l’antic prejudici que només algunes feines tenien valor social. Aquesta mesura formava part de les reformes borbòniques per modernitzar la societat i l’economia, valorant el treball de totes les classes i fomentant la igualtat. Així es reconeixia la dignitat del treball i s’afavoria la participació social i econòmica més àmplia.
