-
L'1 de novembre de 1700 va morir finalment Carles II, l'hereu de la corona del Regne d'Espanya. Carles II, provinent de la dinastia dels Habsburg hispànics, va morir sense descendència a causa de les pràctiques endogàmiques de la família reial espanyola. Arribà a dir-se que el rei Carles II era víctima d'un encanteri, i per aquesta raó se l'anomenava "l'Embruixat". -
Va néixer la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Prússia i la majoria d’estats alemanys. Aquesta aliança va declarar la guerra a Lluís XIV i a Felip d’Anjou el maig de 1702. El Regne de Portugal i el Ducat de Savoia s’hi van unir el maig de 1703. -
-
El Pacte de Gènova va ser un acord signat el 1705 entre representants de Catalunya i Anglaterra, en el context de la Guerra de Successió. Els catalans es comprometien a donar suport a Carles d’Àustria com a rei, i a canvi, Anglaterra garantia el respecte a les institucions, lleis i privilegis (furs) catalans, així com protecció militar i ajuda econòmica. Aquest pacte va ser clau per a l’entrada de Catalunya en el bàndol austriacista. -
Va ser una de les batalles més decisives de la Guerra de Successió Espanyola. Es va lliurar a Almansa, entre les tropes borbòniques i les austriacistes . Les forces borbòniques, partidàries de Felip V, van obtenir una gran victòria. Aquesta derrota va suposar la caiguda del Regne de València i del Regne d’Aragó en mans dels Borbons. Com a conseqüència, Felip V va abolir els furs i les institucions pròpies d’aquests territoris mitjançant els Decrets de Nova Planta. -
Tractats que possen fi a la Guerra de Successió.Va decidir qui seria el nou rei d’Espanya i va redistribuir territoris a Europa i les colònies. Felip V, de la dinastia Borbó, va ser reconegut rei, però va haver de renunciar a la unió de la corona francesa i espanyola. A més, Espanya va perdre territoris com Gibraltar i els Països Baixos a mans d’Anglaterra i altres potències. Aquest acord va marcar un nou equilibri de poder a Europa i va consolidar la influència britànica a nivell mundial. -
Una de les últimes batalles clau fou el Setge de Barcelona (1713-1714), que va acabar amb la caiguda de la ciutat el 11 de setembre de 1714, marcant la fi efectiva de la guerra a Catalunya.
Així que, encara que la guerra es va acabar oficialment amb el Tractat d’Utrecht (1713), el conflicte va continuar en algunes zones, com Catalunya, fins a la caiguda de Barcelona el 1714. Aquesta data és molt important a Catalunya i es commemora com la Diada Nacional. -
Els Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V després de la Guerra de Successió, van suprimir les institucions i furs de la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València i Mallorca). Es va imposar l’administració i les lleis de Castella, centralitzant el poder. Aquests decrets van eliminar l’autonomia i van instaurar un sistema absolutista que unificava políticament Espanya sota la monarquia borbònica. Les primeres lleis aAragó i València el 1707, i per Catalunya i Mallorca el 1716. -
El Primer Pacte de Família va ser un acord signat el 7 de juny de 1733 entre Espanya i França, representades pels reis Felip V i Lluís XV, respectivament. Aquest pacte establia una aliança política i militar entre les dues monarquies borbòniques per enfrontar-se a les potències europees rivals, especialment durant la guerra de Successió de Polònia. Va marcar l’inici d’una estreta col·laboració entre les dues dinasties borbòniques al llarg del segle XVIII. -
El Segon Pacte de Família es va signar el 1743 entre Espanya i França. Reforçava l'aliança borbònica durant la Guerra de Successió d'Àustria, amb l'objectiu de frenar Anglaterra i Àustria i recuperar influència a Europa i territoris perduts. Una de les conseqüències del pacte va ser la participació conjunta en conflictes militars, i l’objectiu d’Espanya d’assegurar possessions italianes per als fills de Felip V. -
Ferran VI va pujar al tron d’Espanya el 1746 després de la mort del seu pare, Felip V. Com a fill legítim del primer matrimoni de Felip V, era el següent en la línia successòria. La mort del seu pare el va convertir automàticament en rei sense cap conflicte, ja que no hi havia disputa pel tron en aquell moment. El seu regnat va començar de manera pacífica i estable. -
El Cadastre d’Ensenada (1749-1756) fou una enquesta fiscal impulsada pel ministre Ensenada sota el regnat de Ferran VI. L’objectiu era conèixer la riquesa real de cada territori per aplicar un nou impost just: la “única contribució”. Es recolliren dades sobre terres, oficis, cases i població. Tot i que no es va arribar a aplicar, va deixar una font molt valuosa d’informació econòmica i social del segle XVIII. -
Carles III va ser rei d’Espanya de 1759 a 1788. Fill de Felip V, va governar amb esperit reformista inspirat en la Il·lustració. Va modernitzar l’economia, l’administració i va impulsar obres públiques. Va limitar el poder de l’Església i va expulsar els jesuïtes. El seu regnat és considerat un dels més eficaços del segle XVIII, amb reformes que enfortiren l’Estat. -
El Tercer Pacte de Família es va signar el 1761 entre Carles III d’Espanya i Lluís XV de França. L’acord reforçava l’aliança borbònica i feia que Espanya entrés a la Guerra dels Set Anys contra Anglaterra. Com a resultat, Espanya va perdre Florida, però va rebre Louisiana de França. Aquest pacte buscava defensar els interessos colonials i mantenir l’equilibri europeu davant del creixement del poder britànic. -
Impulsada durant el regnat de Carles III, aquesta llei permetia la lliure circulació de cereals (sobretot blat) dins del territori espanyol. L’objectiu era estimular la producció i el comerç agrícola. Tot i això, va provocar crítiques i revoltes populars (com el Motí d'Esquilache) a causa de la pujada dels preus del pa i la fam entre la població. -
La primera SEAP es va fundar a el País Basc (Guipúscoa) l’any 1765, i es va estendre ràpidament a altres zones. Aquestes societats, influenciades per les idees de la Il·lustració i l’exemple francès (Amics de París), tenien com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic, educatiu i científic del país. Eren impulsores de reformes agrícoles, industrials i culturals. -
El motí de Squillace (1766) va ser una revolta popular contra les reformes del ministre Esquilache, durant el regnat de Carles III. El poble protestava per la pujada del preu del pa i la prohibició de portar capes llargues i barrets amples. També hi havia malestar per la presència d’estrangers al govern. El rei va destituir Esquilache i va començar a aplicar les reformes amb més precaució per evitar nous conflictes socials. -
El 1767, Carles III va expulsar els jesuïtes dels seus dominis. Se’ls acusava d’oposar-se a les reformes, de tenir massa poder i d’haver incitat el Motí d’Esquilache. L’expulsió va afectar milers de religiosos i va permetre a l’Estat controlar moltes escoles i béns de l’ordre. Aquesta decisió mostra la voluntat del rei d’enfortir el poder reial i reduir la influència de l’Església en la política i la societat. -
L'any 1778, Espanya va aprovar la Llibertat de Comerç, que permetia el comerç directe entre ports americans i espanyols, eliminant el monopoli de Cadis. Aquesta mesura, impulsada per Carles III, tenia com a objectiu modernitzar l’economia colonial, augmentar ingressos i frenar el contraban. Amb això, es va afavorir l’intercanvi de productes i es va intentar reforçar el control de l’Imperi sobre les colònies. Aquesta reforma va ser clau en les reformes borbòniques. -
El 1783, Espanya va declarar que totes les professions eren honestes, trencant amb l’antic prejudici que només algunes feines tenien valor social. Aquesta mesura formava part de les reformes borbòniques per modernitzar la societat i l’economia, valorant el treball de totes les classes i fomentant la igualtat. Així es reconeixia la dignitat del treball i s’afavoria la participació social i econòmica més àmplia.
-
Carles IV va pujar al tron el 1788. Era un rei poc actiu en política i va delegar el poder en Manuel Godoy, el seu ministre favorit. El context europeu, amb la Revolució Francesa, va afectar Espanya. Godoy va signar aliances amb França que van portar el país a guerres costoses, com la del Marroc i contra Anglaterra. Aquestes decisions van generar crisi econòmica, descontentament popular i desprestigi de la monarquia. -
Després del retorn de Ferran VII el 1814, es va restaurar l’absolutisme, anul·lant la Constitució de Cadis i reprimint liberals i constitucionalistes. Ferran va governar de manera autoritària, recuperant privilegis de la noblesa i l’Església. Aquesta reacció va provocar conflictes interns i resistència liberal, que desembocaria en guerres civils i tensions polítiques durant gran part del segle XIX. -
Carles IV va accedir al tron el 1788. Poc interessat en governar, va confiar el poder a Manuel Godoy, que va ser nomenat secretari d'Estat el 1792. Godoy, jove i amb molta influència sobre els reis, va dirigir la política espanyola en un moment difícil, amb la Revolució Francesa. Les seves aliances amb França van portar Espanya a conflictes militars i crisis internes que van debilitar la monarquia. -
La Guerra Gran (1793-1795) va enfrontar Espanya amb la França revolucionària. Espanya, alarmada per l’execució de Lluís XVI, va declarar la guerra, però les tropes franceses van avançar pels Pirineus. Tot i algunes victòries inicials espanyoles, França va dominar el conflicte. La guerra va acabar amb la Pau de Basilea (1795), signada per Godoy, que va posar fi a les hostilitats i va consolidar l’aliança amb França. -
La batalla de Trafalgar va tenir lloc el 21 d’octubre de 1805, davant la costa sud d’Espanya. Hi van lluitar la flota franco-espanyola contra la britànica, comandada per l’almirall Nelson. La batalla va acabar amb una gran derrota per a Espanya i França, i va confirmar la supremacia naval britànica. Espanya va perdre gran part de la seva flota, fet que va debilitar encara més el regnat de Carles IV i l’aliança amb Napoleó. -
El Tractat de Fontainebleau es va signar el 1807 entre Espanya i França. Permetia a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal, aliat dels britànics. A canvi, Espanya i França es repartirien Portugal. Però Napoleó va aprofitar l’ocasió per ocupar ciutats espanyoles i incrementar la seva presència militar, cosa que va generar tensions i va preparar el camí per a la invasió de 1808. -
El Motí d’Aranjuez va tenir lloc al març de 1808. Va ser una revolta popular i cortesana contra el primer ministre Manuel Godoy, causada pel descontentament pel seu govern i la presència de tropes franceses. El poble, amb el suport del príncep Ferran, va assaltar el palau d’Aranjuez. Godoy va ser destituït i Carles IV es va veure obligat a abdicar en el seu fill, Ferran VII. Aquest fet va accelerar la crisi de la monarquia -
La Guerra del Francès va començar el maig de 1808, després de l’abdicació de Baiona i la proclamació de Josep Bonaparte com a rei. El 2 de maig, el poble de Madrid es va aixecar contra l’ocupació francesa, fet que va ser reprimit amb violència. Aquest aixecament va encendre revoltes arreu d’Espanya. El rebuig popular a la presència napoleònica i la defensa de Ferran VII van marcar l’inici d’una llarga guerra contra França. -
L’abdicació de Baiona va tenir lloc el maig de 1808, quan Napoleó va forçar Carles IV i Ferran VII a renunciar al tron d’Espanya a la ciutat francesa de Baiona. Després del Motí d’Aranjuez, Ferran havia pres el poder, però Napoleó va aprofitar la crisi per intervenir. Ambdós reis van cedir els seus drets a Napoleó, que va nomenar rei el seu germà Josep Bonaparte. Aquest fet va desencadenar la Guerra del Francès a Espanya. -
Davant la resistència popular i la guerra contra França, les Corts van ser convocades el 1810 a Cadis per organitzar la defensa i governar en absència del rei Ferran VII, presoner de Napoleó. Aquestes Corts van tenir un caràcter representatiu, amb diputats de tota Espanya i les colònies americanes. Van elaborar la Constitució de 1812, que establia un règim liberal i limitava el poder absolut de la monarquia. -
La Constitució de Cadis, aprovada el 1812, va ser la primera carta constitucional espanyola. Establia la sobirania nacional, la divisió de poders, i els drets i llibertats dels ciutadans. Proclamava la monarquia constitucional, eliminava privilegis nobiliaris i eclesiàstics, i defensava la igualtat davant la llei. Va ser un pas clau cap a la modernització política d’Espanya i va influir a les colònies americanes. -
L’anexió de Catalunya a França va tenir lloc durant la Guerra del Francès (1808-1814). En plena invasió napoleònica, França va ocupar gran part del territori català i va incorporar-lo formalment a l’Imperi francès com a part de diferents departaments. Aquesta annexió va provocar resistència local i va ser vista com una pèrdua de sobirania. Després de la derrota de Napoleó, Catalunya va tornar a formar part d’Espanya. -
El Tractat de Valençay es va signar el desembre de 1813 entre Napoleó i Ferran VII. Amb aquest acord, Napoleó reconeixia Ferran com a rei legítim d’Espanya i es comprometia a retirar les tropes franceses del país. El tractat va posar fi a la Guerra del Francès i va permetre la restauració de la monarquia absolutista, tot i que a Espanya continuaven les tensions polítiques. -
El Pronunciament de Lacy va tenir lloc el 1817 a Barcelona. El general Luis de Lacy, partidari del liberalisme, es va revoltar contra el règim absolutista de Ferran VII, defensant la restauració de la Constitució de Cadis i les llibertats liberals. Tot i l’èxit inicial, la revolta va ser sufocada, i Lacy va ser capturat i executat. Aquest fet va marcar la lluita continuada entre liberals i absolutistes a Espanya. -
Durant el Trienni Liberal, Espanya va governar-se sota la Constitució de 1812. Es van intentar reformes polítiques i socials per limitar el poder absolut, però la inestabilitat política i els conflictes amb els absolutistes van marcar l’etapa. El 1823, la Santa Aliança va autoritzar la intervenció francesa per restaurar l’absolutisme. -
El general Rafael de Riego va liderar un aixecament militar que va obligar Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812 i a iniciar el Trienni Liberal (1820-1823). Aquest període va estar marcat per l’establiment d’un règim constitucional i la lluita entre liberals i absolutistes, amb tensions internes i oposició de les potències europees. -
Mèxic va proclamar la seva independència l’any 1821, després d’una guerra que havia començat el 1810. El moviment independentista, liderat per figures com Hidalgo, Morelos i Iturbide, va culminar amb el Tractat de Córdoba. La corona espanyola no va reconèixer la independència fins anys després. Aquesta pèrdua marcà l’inici de la fi de l’Imperi espanyol a Amèrica. -
L’any 1823, l’exèrcit francès, conegut com Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, va envair Espanya per restaurar l’absolutisme de Ferran VII. Va posar fi al Trienni Liberal i va començar una dura repressió contra els liberals. Ferran VII va governar amb mà dura fins a la seva mort el 1833, reforçant el poder absolut. -
Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció per permetre que la seva filla Isabel pogués heretar el tron, anul·lant la Llei Sàlica que prohibia a les dones regnar. Això va desfermar l’oposició dels carlistes, partidaris del germà de Ferran, Carles, que consideraven que ells tenien dret al tron. -
Amb la mort de Ferran VII el 1833, Isabel II va ser proclamada reina sota la regència de la seva mare, Maria Cristina. Això va provocar l’aixecament carlista, que defensava els drets al tron de Carles Maria Isidre. La Guerra Carlista va marcar un període de lluita civil entre liberals i tradicionalistes que va durar diversos anys. -
Maria Cristina de Borbó va ser regent d’Espanya entre 1833 i 1840, durant la minoria d’edat de la seva filla Isabel II. El seu regnat va començar amb la Primera Guerra Carlina, entre carlistes i liberals. Tot i ser conservadora, Maria Cristina es va aliar amb els liberals per defensar el tron de la seva filla. Durant la regència es van impulsar reformes liberals. L’oposició creixent i les tensions polítiques la van obligar a abdicar i exiliar-se el 1840. -
El ministre Juan Álvarez Mendizábal impulsà una llei per desamortitzar béns eclesiàstics, especialment de convents i ordres religioses. L’objectiu era obtenir recursos per finançar la guerra carlina i afavorir la burgesia liberal. Va suposar una profunda transformació de la propietat de la terra, tot i que els beneficis socials foren limitats. -
En plena guerra carlina, els liberals aproven una nova Constitució de caire progressista, que reconeix drets i llibertats i limita el poder de la monarquia. Aquest text mostra la voluntat dels progressistes de modernitzar l'Estat i consolidar el liberalisme, tot i el context bèl·lic i les tensions internes. -
La guerra acaba amb la victòria liberal. Maria Cristina, regent fins aleshores, dimiteix i deixa el poder al general liberal Baldomero Espartero. Comença una regència autoritària que genera oposició, especialment per les seves mesures impopulars com els bombardeigs a ciutats revoltades. El seu govern acaba el 1843. -
El 1843 Isabel II és declarada major d’edat amb només 13 anys. Comença la Dècada Moderada (1844-1854), dominada pel Partit Moderat. Es crea la Guàrdia Civil i es reforma l’Estat per reforçar el poder central i limitar les llibertats. Es busca estabilitat, però s’exclou el sector progressista. -
S’aprova una nova Constitució que reforça l’autoritat de la corona i redueix la participació política. El sufragi és censatari i molt restringit. És una etapa de govern conservador, controlat per l’aristocràcia i les classes altes, que limita l’accés al poder dels liberals més progressistes. -
La revolta militar de la Vicalvarada porta els progressistes al poder amb el suport del general O'Donnell. Durant el Bienni Progressista (1854-1856), es proposen reformes econòmiques i socials, com la desamortització de Madoz. Tot i això, les tensions internes acaben amb el període. -
El 1856, el cop d’Estat del general O'Donnell posa fi al Bienni. Torna el Partit Moderat al poder. La política es torna més autoritària i repressiva, amb canvis freqüents de govern. Tot i algunes modernitzacions, el descontentament popular creix i la inestabilitat continua.
-
Una aliança de progressistes i militars provoca la caiguda d’Isabel II. La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", obre un període conegut com el Sexenni Democràtic. Es busca un nou sistema polític i un rei que no sigui borbó. Comença una etapa d’experiments polítics. -
S’aprova una nova Constitució molt liberal i avançada per l’època. Estableix la sobirania nacional, el sufragi universal masculí i amplis drets i llibertats. Malgrat les bones intencions, el país segueix dividit i sense una figura monàrquica estable, cosa que complica el govern.
-
Amadeu de Savoia és elegit rei d’Espanya, però arriba en un context molt difícil. Just abans de la seva arribada, assassinen al seu principal defensor, Prim. Durant el seu breu regnat (1870-1873), Amadeu s’enfronta a greus conflictes polítics, militars i socials. Finalment abdica. -
Després de l’abdicació d’Amadeu I, s’estableix la Primera República. Malgrat la voluntat de canvi, la república és molt inestable: hi ha quatre presidents en un any i múltiples conflictes interns com els cantonalismes i una nova guerra carlina. La situació es torna insostenible. -
El gener de 1874, el general Pavía dóna un cop d’Estat i dissol les Corts. A finals d’any, el general Martínez Campos proclama rei a Alfons XII, fill d’Isabel II. Es posa fi al Sexenni Democràtic i comença la Restauració Borbònica, amb un sistema més estable però controlat.
