-
El nacionalisme és el moviment que afirma que cada poble amb cultura, llengua i història pròpies ha de tenir reconeixement polític.
Al segle XIX, amb la industrialització i l’augment de la identitat cultural, va créixer sobretot a Catalunya, el País Basc i Galícia, que reclamaven autonomia, protecció de la llengua i més poder polític dins l’Estat. -
Mor Ferran VII, el qual tenia una filla, Isabel II. A la societat no li agrada que la nova successora sigui dona i demanen que sigui el seu tiet (Carles). Isabel acaba siguent la successora i els carlistes organitzen 3 guerres perquè volien monarquia absoluta i no volien pedre privilegis.
-
Els moviments obrers van sorgir al segle XIX per millorar la vida dels treballadors. L’anarquisme, influït per Bakunin i Kropotkin, rebutjava l’Estat i defensava l’acció directa. El marxisme, inspirat per Karl Marx, creia en l’Estat del proletariat i es va organitzar en sindicats i partits. Tots dos moviments volien acabar amb el capitalisme, la societat de classes i la propietat privada. Es van estendre especialment a Catalunya i Andalusia.
-
Període en què Espanya va tornar a ser una monarquia amb Alfons XII i una nova Constitució (1876).
El sistema funcionava amb dos grans partits que es tornaven el poder (bipartidisme) mitjançant eleccions manipulades pel torn pacífic, els cacics locals i les tupinades.
Durant els primers anys hi va haver estabilitat (1875-1898), però després del Desastre del 98 va començar una llarga etapa de crisi (1898-1931).
El sistema es va acabar amb el cop de Primo de Rivera el 1923. -
Moviment polític i social que defensa la millora de la vida dels treballadors, la igualtat i la justícia social. A Espanya neix amb la creació del PSOE i del sindicat UGT, que lluiten pels drets laborals, millores salarials i condicions de treball més justes. Va anar creixent sobretot entre obrers de les ciutats i del sector industrial.
-
Va ser una reunió on es van trobar les grans potències europees (com França, Gran Bretanya, Espanya, Portugal, Alemanya, Bèlgica...) per repartir-se el continent africà.
-
Espanya perd les seves colònies (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Hi ha un impacte psicològic entre la població.
Es reforça la política colonialista al Marroc. Quan Espanya perd les colònies s'alía amb França contra el Marroc. -
Moviment que defensa que el poder ha d’estar en el poble i no en un rei. A Espanya les idees republicanes arriben amb la Il·lustració i la influència d’Europa i França. Apareixen moviments republicans diversos (federalistes, centralistes, moderats i radicals) que busquen llibertat, igualtat i la fi dels privilegis.
-
Els intel·lectuals van ser escriptors, periodistes, professors i científics que, a finals del segle XIX i principis del XX, van denunciar els problemes d’Espanya: el caciquisme, la pobresa, la manca d’educació i el retard modernitzador. Volien regenerar el país mitjançant cultura, escola i democràcia. Van tenir molta influència després del Desastre del 1898.
-
Moviment polític relacionat amb Alejandro Lerroux, líder republicà. Defensava un republicanisme radical i anticlerical i utilitzava un discurs populista adreçat sobretot a les classes populars.
Es caracteritzava també pel seu anticatalanisme, ja que criticava el catalanisme polític i les elits catalanes.
Va tenir molta força a Barcelona a principis del segle XX. -
Espanya i França es reparteixen el Marroc. El regne unit aprova, mentre que Alemanya no. Envia vaixells al Marroc per impedir a influència de França. Quasi s'inicia una guerra mundial però no passa perquè es fa la conferència d'Algecires, que va apavaigar les tensions. I van aprovar la creació dels protectorats.
-
El 1905, la revista satírica Cu-Cut! va publicar una vinyeta que ridiculitzava l’exèrcit. Militars enfurismats van assaltar la redacció. El govern va aprovar la Llei de Jurisdiccions (1906), que protegia l’exèrcit i limitava la llibertat d’expressió. Això va unir el catalanisme polític en Solidaritat catalana que guanyà les eleccions al 1907.
-
El 1909, l’enviament de reservistes a la guerra del Marroc va provocar una revolta popular a Barcelona. Es van cremar esglésies i hi va haver forts enfrontaments. L’Estat va respondre amb dura repressió i va executar Ferrer i Guàrdia, fet que va indignar Europa.
-
Inicia una revolta al Marroc contra el Sultà. França l'ajuda enviant tropes/militars. Se suposa que no podia per el que van acordar a la conferència d'Algecires. Així que Alemanya envia vaixells de guerra a Agadir, perquè volia colònies.
Negocia en un tractat de pau (tractat de Fes). Al final Alemanya aconsegueix colònies a Àfrica (Congo Francès), a canvi d'abandonar el Marroc. Espanya i França tenen el Marroc com a colònia. -
Va marcar la fi de la independència del Marroc. Amb aquest acord, el sultà Mulay Hafid va acceptar que el país es convertís en protectorat francès, fet que va permetre a França assumir el control polític, militar i administratiu del territori. Com a conseqüència, Espanya va rebre també zones del nord i del sud del Marroc sota el seu propi protectorat. Aquest tractat va reorganitzar completament el poder a la regió i va iniciar una nova etapa de dominació colonial.
-
Al 1910 el governen liberals i s'inicia un procés de centralització. Creada la Mancomunitat el 1914, va unir les quatre diputacions catalanes. Impulsada per Prat de la Riba, va modernitzar infraestructures, serveis públics i la cultura catalana. Va ser el primer intent d’autogovern català contemporani.
-
El 1917 coincideixen tres crisis:
– Política: l’oposició crea l’Assemblea de Parlamentaris a Barcelona.
– Militar: els oficials formen Juntes de Defensa.
– Social: CNT i UGT convoquen vaga general.
Mostra l’esgotament de la Restauració. -
El 1919, un conflicte laboral a la companyia elèctrica Canadenca (acomiaden a 8 obrers) va desencadenar una vaga massiva de 44 dies que va paralitzar Catalunya. El govern va acceptar la jornada de 8 hores, una de les primeres del món. Tot i així, va continuar la violència social.
-
Va ser una guerra entre Espanya (i després també França) i les tribus rifenyes del nord del Marroc, que no volien estar sota el control colonial.
Els rifenys, dirigits per Abd el-Krim, lluitaven per la seva independència.
Al principi, Espanya controlava poc territori, però després de moltes derrotes i combats, Abd el-Krim va crear la República del Rif.
La guerra va acabar amb moltes morts i grans pèrdues econòmiques per a Espanya. -
Va ser la pitjor derrota d’Espanya dins la guerra del Rif.
El general Manuel Fernández Silvestre va voler avançar massa ràpid pel Rif sense prou suport ni recursos.
Les forces d’Abd el-Krim van atacar a Annual i van aniquilar l’exèrcit espanyol: van morir entre 8.000 i 10.000 soldats, i es van perdre armes, territoris i moral. -
La República del Rif va ser un estat independent proclamat al nord del Marroc entre 1921 i 1926. Va estar liderada per Abd el-Krim, que va unificar diverses tribus rifenyes per lluitar contra el domini espanyol i francès. Després d’uns anys de resistència, la república va ser derrotada per una ofensiva conjunta d’Espanya i França el 1926, i el territori va tornar a quedar sota control colonial.
-
Després del cop d’estat de 1923, Primo de Rivera governa amb suport del rei Alfons XIII. Suspèn la Constitució, dissol les Corts, prohibeix partits i sindicats i imposa censura. Reprimeix el catalanisme i elimina la Mancomunitat. El govern queda en mans exclusivament dels militars.
-
A partir de 1925 introdueix ministres civils. Crea la Unión Patriótica (partit únic), impulsa obres públiques i monopolis com CAMPSA. Tot i alguns èxits, augmenta l’oposició i la dictadura es desgasta. Primo de Rivera dimiteix el 1930 i deixa el règim en crisi.
-
La caiguda de Primo de Rivera i el Pacte de Sant Sebastià (1930) uneixen les forces republicanes.
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 donen la victòria als republicans a les ciutats. Alfons XIII marxa i el 14 d’abril de 1931 es proclama la Segona República. El govern provisional aplica amnistia, primeres reformes socials i restableix la Generalitat provisional de Catalunya, mentre convoca eleccions per redactar una Constitució democràtica. -
És la primera etapa de la Segona República, governada per l’esquerra. Vol modernitzar Espanya amb reformes democràtiques, laiques i socials. Es renova l’exèrcit, es redueix el poder de l’Església, s’impulsa l’educació pública, es reconeix l’autonomia de Catalunya i s’inicia una reforma agrària per repartir terres als treballadors. Però les reformes generen tensions amb dretes i esquerres, i el govern s’afebleix.
-
Comença quan la dreta guanya les eleccions de 1933. El nou govern paralitza o anul·la moltes reformes del període anterior: frena la reforma agrària, retorna poder a l’Església i limita l’autonomia catalana. L’oposició obrera creix i esclata la Revolució d’Astúries (1934), durament reprimida. També hi ha el 6 d’octubre a Catalunya, que acaba amb la Generalitat suspesa.
-
El bàndol republicà inclou partits d’esquerra, socialistes, comunistes, anarquistes i nacionalistes (com la Generalitat). Defensa la República i vol aprofundir les reformes socials. El bàndol franquista està format per militars sublevats, monàrquics, falangistes i l’Església. Volen acabar amb la República i instaurar un règim autoritari. Els dos bàndols divideixen completament el país.
-
El triomf del Front Popular dona la victòria a una coalició d’esquerres que promet restablir les reformes anul·lades pel Bienni Negre. S’alliberen els presos d’Astúries i es restaura la Generalitat. El clima polític es torna molt tens, amb violència entre dretes i esquerres. Tot i això, el govern intenta reprendre la reforma agrària i estabilitzar el país, però la polarització creix fins al cop d’estat de juliol de 1936.
-
Va ser un aixecament militar contra el govern del Front Popular. El van iniciar generals com Franco, Mola i Queipo de Llano amb el suport de sectors de dreta i feixistes. L’objectiu era acabar amb la República i establir un règim autoritari. El cop triomfa en algunes zones però fracassa en d’altres, i el país queda dividit. Aquest fracàs parcial provoca l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
-
La Guerra Civil es converteix en un conflicte europeu. La República rep ajuda limitada de la URSS i de les Brigades Internacionals (voluntaris antifeixistes). En canvi, els sublevats reben un suport molt més gran i constant de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, que envien armes, avions i tropes. Les democràcies occidentals adopten la no-intervenció, deixant la República en inferioritat.