-
Práxedes Mateo Sagasta (1825–1903) fou un polític i enginyer espanyol, líder del Partit Liberal durant la Restauració. Va ser diverses vegades president del govern, alternant-se amb Cánovas del Castillo en el sistema del torn pacífic. Defensà el parlamentarisme, les llibertats públiques i algunes reformes socials. Durant el seu mandat es van aprovar lleis importants com la llibertat d’impremta i d’associació. -
-
Antonio Cánovas del Castillo (1828–1897) fou un polític, historiador i escriptor espanyol, principal artífex de la Restauració borbònica amb Alfons XII. Va crear el sistema del torn de partits entre liberals i conservadors per garantir l’estabilitat política. Fou diverses vegades president del govern conservador i defensor del centralisme i la monarquia constitucional. Morí assassinat el 1897. -
-
Joaquín Costa (Monzón, Huesca, 14 de setembre de 1846 – Graus, Huesca, 8 de febrer de 1911) fou un jurista, economista, historiador i polític espanyol considerat una figura clau del moviment regeneracionista. Costa denuncià el caciquisme i l’oligarquia que, segons ell, paralitzaven l’Espanya de la Restauració, i va defensar com a eixos de reforma nacional l’educació i el desenvolupament agrari. El seu llegat influeix en la reflexió sobre les reformes estatals i socials. -
-
Antoni Maura (1853–1925) fou un polític espanyol, president del govern en cinc ocasions durant Alfons XIII. Inicialment liberal, després conservador, impulsà la “revolució des de dalt” per modernitzar l’Estat i combatre el caciquisme. El seu mandat més conflictiu fou el 1907‑1909, marcat per la Setmana Tràgica de Barcelona, que provocà la seva dimissió. -
-
Alfons XII (1857-1885) va néixer a Madrid, Espanya. Va ser rei d’Espanya des del 1874 fins a la seva mort. Fill d'Isabel II, va accedir al tro després del fracàs de la Segons Repblica i del cop d'Estat del general Martínez Campos (31-12-1874).
Alfons XII va recuperar la monarquia borbònica i va instaurar la Restauració, sistema dirigit per Antonia Canovas de Castillo.
Va morir jove, de tuberculosi i va deixar el seu tro al seu fill Alfons XIII. -
-
Maria Cristina d’Àustria (1858–1929) fou reina consort d’Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XII i regent durant la minoria d’edat del seu fill Alfons XIII (1885–1902). Durant la seva regència, va mantenir l’estabilitat política mitjançant el sistema de la Restauració, alternant Cánovas i Sagasta al govern. El seu període estigué marcat per la pèrdua de les colònies el 1898 i per una política conservadora i moderada. -
-
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 – Barcelona, 13 d’octubre de 1909) fou un pedagog, lliurepensador i anarquista espanyol destacat. Fundà l’Escola Moderna (1901), un projecte educatiu laic, racionalista i dirigit especialment a la classe obrera. El 1909 va ser condemnat a mort per un consell de guerra acusat d’instigar la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona, i fou executat, fet que generà una gran onada de protestes internacionals. -
-
Alejandro Lerroux (1864–1949) fou un destacat polític espanyol, líder del Partit Republicà Radical, fundat el 1908. Va capitalitzar el sentiment anticatalanista i obrerista a Barcelona. Va ser diputat en diverses legislatures i va exercir com a president del Consell de Ministres en sis ocasions durant la Segona República, entre 1933 i 1935. El seu mandat va estar marcat per escàndols de corrupció que van erosionar la seva influència política. -
-
Miguel Primo de Rivera (1870–1930) fou un militar i dictador espanyol. Amb el suport d’Alfons XIII, va fer un cop d’estat el 1923 i governà com a dictador fins al 1930. Va suspendre la Constitució, dissolgué les Corts i instaurà un Directori Militar i després un de Civil. Volia regenerar l’Estat i acabar amb el caciquisme, però el seu règim autoritari, la censura i la crisi econòmica provocaren la seva caiguda. -
-
Alfons XIII d’Espanya (1886–1941) fou rei d’Espanya des del1886 fins la proclamació de la Segona República, quan va marxar a l'exili (14 d'abril del 1931). Va assumir la seva corona l'any 1902 quan ell tenia 17 anys (fins aquell moment va regnar la seva mare). Va viure durant la Restauració i l'època del tornisme.
Durant el seu regnat hi hagué inestabilitat política, la dictadura de Primo de Rivera i la pèrdua del prestigi monàrquic. Va morir a Roma després de renunciar als seus drets dinàstics. -
-
Salvador Seguí Rubinat (1887–1923), conegut com el "Noi del Sucre", fou un destacat sindicalista i anarquista català. Va ser secretari general de la CNT entre 1918 i 1923 i va defensar un sindicalisme industrial i racionalista. Va impulsar la unitat d'acció amb la UGT i va promoure l'educació obrera. Va ser assassinat el 10 de març de 1923 a Barcelona per pistolers del Sindicato Libre, vinculat a la patronal. La seva mort va marcar profundament el moviment obrer. -