-
• Col·laborà amb Cánovas en el sistema de “torn pacífic” (alternança pactada entre partits) per donar una aparença d’estabilitat política.
• Va promoure reformes liberals, incloent-hi l’extensió del sufragi masculí i va haver de fer front als conflictes colonials (especialment la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico en 1898) durant el seu mandat. -
-
• Va ser el principal impulsor del sistema polític de la Restauració (després del fracàs de la I República) que es basa en l’alternança controlada de dos grans partits (conservador i liberal).
• Redactà i impulsà la Constitució de 1876, peça clau del règim restaurat.
• Va ser assassinat el 1897 -
-
Un dels principals pensadors del regeneracionisme espanyol de finals del segle XIX i principis del XX. Defensà la “regeneració” com a necessitat moral i política d’Espanya després del desastre del 98 (pèrdues colonials), amb reformes institucionals, educatives i econòmiques. Va incidir molt en la reforma agrària, la lluita contra la corrupció, la descentralització i la millora de les condicions de vida de les zones rurals i obres públiques. -
-
Líder del corrent polític conegut com a “Maurisme”, i president del Govern en diverses ocasions durant el regnat d’Alfons XIII. (1903-1904, 1907-1909, 1918, 1919 i 1921-1922). Promogué una “regeneració des de dalt” del sistema polític, amb reformes administratives, locals, i intentant combatre la corrupció i el caciquisme. El seu govern “llarg” (1907-1909) va ser el de major projecció de les seves idees, però va entrar en crisi amb la Setmana Tràgica (Barcelona, 1909). -
-
Madrid, 28 de novembre de 1857
- Amb el pronunciament de Martínez Campos el 29 de desembre de 1874 es restaurà la monarquia borbònica i Alfons XII va assumir el tron.
- Durant el seu regnat es promulgà la Constitució de 1876 que va definir l’ordenament polític de la Restauració.
- Va promoure l’estabilitat política dins del sistema de torns de governs “Canovista-Sagastista”. -
-
En morir Alfons XII el 1885, Maria Cristina (la seva dona) exercí la regència fins al 1902, quan Alfons XIII (el seu fill) va assolir la majoria d’edat. Durant la seva regència es consolidà el sistema polític de la Restauració, amb l’alternança pactada dels partits liberal i conservador (el “tornisme”). Durant el seu període s’esdevingué la guerra hispano-nord-americana del 1898 i la pèrdua de les colònies (Cuba, Filipines, Puerto Rico). -
-
Defensava una ensenyança llibertària, laica, racional i crítica. Va fundar l’escola “Moderna”, que pretenia una educació no religiosa, científica i llibertària. En 1909 va ser acusat d’haver instigat la Setmana Tràgica de Barcelona, condemnat per un consell de guerra i executat el 13 d’octubre de 1909. La seva mort generà una gran revolta intel·lectual i protestes arreu d’Europa, i la figura de Ferrer es convertí en símbol de lluita per l’educació laica i la llibertat de pensament. -
-
Polític republicà espanyol, fundador i líder del Partit Republicà Radical. Va ser president del Govern en diferents períodes durant la Segona República. La seva trajectòria polítca es veié enfosquida per escàndols de corrupció i la pèrdua de credibilitat, i acabà retirant-se del primer pla polític després de les eleccions de 1936. -
-
Militar i dictador espanyol que va governar entre 1923 i 1930, imposant un règim autoritari amb el suport del rei Alfons XIII. Va donar un cop d’estat el 13 de setembre de 1923, suspengué la Constitució de 1876, dissolgué les Corts i instaurà un règim dictatorial. Tot i això, la repressió, la manca de llibertats polítiques i l’absència de reformes socials profundes generaren descontentament i finalment forçaren la seva dimissió el gener de 1930. -
-
• Durant la seva minoria d’edat governà la seva mare Maria Cristina en regència fins que assolí la majoria d’edat. (Va néixer després de la mort del seu pare)
• Finalment, va ser expulsat del tron amb la proclamació de la Segona República el 1931. -
-
Sindicalista i dirigent de l’anarcosindicalisme català, conegut com “El noi del sucre”. Va treballar perquè els sindicats anarquistes fossin eficaços i moderats, integrant la lluita obrera amb idees artístiques i culturals. La seva acció es va desenvolupar en un context de conflicte social intens a Barcelona i Catalunya, amb violència patronal, repressió i conflictes entre moviments obrers i forces de l’ordre.
Fou assassinat el 1923. -