-
Carles II d'Àustria mor sense successor, per tant Felip d'Anjou (net de Lluis XIV) ha de regnar. Àustria, Anglaterra, Saboya, Portugal, Holanda i part d'Espanya (Catalunya, València, Mallorca i Aragó) no volen perquè aquest pot reclamar el seu títol com a rei també a França (altres països) i per por a treure els costums i les lleis pròpies (Espanya). Tots aquests que estan en contra volen a l'Arxiduc Carles (Hausburg (Sacre Imperi Germànic Romànic) (fill de Leopold I) com a rei.
-
-
Aquest contracte permet llogar als camperos les terres en desús. A canvi de d'aquesta petita porció, els amos havien de rebre un percentatge de les collites. Per primera vegada se'ls hi permet als camperols poder guanyar calers (al mercat setmanal) amb els excedents.
-
- Gran augment de la població (Espanya: de 7 a 10 milions)
- Reformes agràries no suficients (només es va detectar el problema)
- Catalunya: transformació agríscola (Pugen preus, augment vinya i regadiu (+ producció de vi i aiguardents)
- Comerç amb les colònies americanes ( el port de Barcelona exporta aiguardents i teixits (gran creixement econòmic)
- S'impulsen les manifactures (no rendibles, redueix privilegis gremials, catalunya viu en desenvolupament de industria tèxtil (les indianes)
-
Com aquests dos bàndols no es posen d'acord, al 1701 es firma el Tractat Haia (acord per declarar la guerra).
-
-
Felip V guanya a Aragó i València. A conseqüència d'això, implanta per primera vegada els decrets de Nova Planta. (No s'acaben d'implantar fins al 1716).
-
Als països que defensaven a l'Arxiduc ja no els interessa que aquest sigui rei perquè ara ja pot reclamar el seu títol com a rei a l'actual Alemanya. I si no acceptaven a Felip V perquè tenia la possibilitat de juntar dos grans potències, tampoc accepten a Carles per la mateixa raó.
-
Fi de la Guerra de Successió entre Espanya i França. Espanya reconeix com a rei Felip V a canvi de territoris com Menorca, Sicilia, Gibraltar...
-
Les juntes que es convocaven en moments de pànic per guerres a Barcelona. La noblesa, el clergat, el rei i els esclesiàstics es reuneixen.
-
Les tropes de Felip V envolten Barcelona i Cardona, es queden sense poder accedir a aliments ni res. No es fins al 11 de setembre de 1714 que Barcelona no cedeix. La Ciutadella (abans barri pescador) es converteix en una base per a militars.
-
Àustria reconeix a Felip V com a rei a canvi de territoris Italians i de Països Baixos.
-
Anglaterra pot traficar amb esclaus a les colònies espanyoles. Els esclaus són originaris d'Àfrica.
-
Apareix un nou impost
- Cadastre reial: Pagar per número de propietats immobiliaries
- Cadastre personal: Pagar per les vendes al treball (industrials i mercandils).
-
-
Ministres:
- Marquès de la Ensenada
- José de Carvajal Reformes:
- Reforma de la Marina
- 1753: Concordat (Pacte de qualsevol Estat/País amb el Vaticà) + (El rei pot decidir qui fa quin càrrec)
- Es modifica el Canal de Castella + Canal Imperial d'Aragó per poder regar camps no usats
- S'unifica el cadastre (un únic impost) Conceptes importants:
- Regalismes: Estat per sobre de l'Església
- Fisiocràcia: 1760 Rev. Industrial a Anglaterra (Riquesa recau en l'agricultura) -
-
Carles III era rei de Nàpols i Sicilia (més avançat que Espanya). Per tant, molts nobles italians formen a ser ministres de Carles.
- Marquès Squillace (1766): Molt revolucionari, els espanyols es senten canviats pels italians.
- Campomanes
- Jovellanos
- Floridablanca Concepte important:
- Despotisme Il·lustrat: "Tot pel poble, però sense el poble" -
Reformes:
- Educativa: La primària obligatoria + més escoles
- Mesta: Propietats privades
- Societat Economiques Amics del País: Xarxa d'intercanvis
- Sistema radial de carreteres: Construeix carreteres (totes per Madrid)
- Aranzels 1752: Tots els productes són més cars (fomentar comerç local)
- Reforma agrària: Recompte de propietats (no paguen el que haurien i aproitar terres)
- Liberalització comerç 1778: Es pot comercial lliurement (Indians = rics comerciants)
- Impositiva: Obliga a pagar -
Carles està preocupat que li passi el mateix que li va a passar al seu oncle (Lluis XVI) El seu secretari d'Estat (Godoy) atura totes les reformes de Carles III
-
-
-
Per evitar possibles idees revolucionàries, tanquen les fronteres amb França. Catalunya comença la "Guerra del Pa" (El blat està massa car, no hi hagut bones collites) França conquereix una part d'Espanya (Guipuzca) Anglaterra i Prússica ataquen el nord de França
-
Godoy declara la guerra. Té por perquè han aconseguit una part d'Espanya, i aprofita que ataca a França per anar a Catalunya i acabar amb la "Guerra del Pa".
-
La guerra es queda en empat. Es firma el Pacte de Brasilea:
- Carles IV no pot aspirar el tro de França
- El terreny conquistat torna a Espanya Espanya queda subordinada als interessos de França. -
França i Espanya vs Prússia i Anglaterra
- Espanya perd encara tenint més vaixells ( T= 33 vaixells (que perd)). Nelson era un gran capità.
- Anglaterra es queda amb el dret del comerç a Amèrica
- Augment impostos
- Desmortitzacions (confiscar terres a l'Església i noblesa per vendre-la) -
Reunió de Carles IV i Napoeló I: Napoleó vol entrar a Espanya per anar a Portugal (aliat d'Anglaterra).
- Espanya tindria una part de Portgual, i Godoy tindria un troç de la Portugal espanyola on podria ser rei. -
Afrancesats VS Rebels
- Afrancesats: volen poder polític
- Rebels: (clergat i noblesa) Volen privilegis i (Reformistes) volen reformes. -
1a fase (1808-1814):
- Americans enfadats amb Espanya, senten que no tenen veu i són els espanys de segona.
- Criolls (nascuts a amèrica, però amb sang espanyola) es rebel·len contra Madrid. -
- Els espanyols estan enfadats amb Godoy (va permetre passar francessos, pujava impostos, manipulava al rei) i Ferran VII s'alia amb la noblesa per ser rei.
- Baiona (ciutat francesa): crida als reis espanyols per a que abdiquin i que Josep I (germà de Napoleó) sigui rei. A canvi, tindran totes les comoditats que vulguin.
- Constitució de Baiona: Abolició privilegis (acaba AR), hi ha igualtat per a tots els espanyols i Josep I Bonaparte es corona rei.
-
Josep I i Napoleó guanyen i conquereixen bona part del territori espanyol
-
-
-
- Hi ha un rumor: Els reis estan empresonats
- El poble està cansat de que hi hagi tropes franceses i que tinguin el poder
-
Es convoca a les corts a Càdiz.
- 24 representants catalans (màx. representant Antoni Capmany)
- Absolutistes: A favor de Ferran VII
- Reformistes: Burgesos i alguns nobles
- Liberals: Majoria, volen reformes i una monarquia constitucional -
-
- El Català es torna la llengua oficial
- Es divideix en 4 departaments (nova disposició territorial)
- Funcionaris francesos són part del consell espanyol
-
A la reunió de Càdiz es fa la Constitució del 1812
- Sobirania nacional (el poble fa les lleis)
- Divisió de poers (legislatiu, executiu i judicial)
- La constitució per sobre de tot
- Ferran VII es reconeix rei
- Igualtat jurídica i fiscal (tothom paga impostos)
- Propietat privada
- Sufragi censatari masculí (+25 / homes / amb propietats)
- Monarquia constitucional
- Llibertat empremta (tothom pot publicar el que vulgui)
- Estat confesional (només una religió, la que segueix el Vaticà)
-
Napoleó li demana a Ferran VII que torni (ho acaba fent al 1814). Decideix retirar les tropes (però no se'n va del tot fins al 1814).
- Ferran VII té el recolzment dels absolutistes (Manifest dels Perses)
- Està en contra dels liberals (aquells qui l'havien defensat), no vol firmar la constitució
- Inici de les independències de les colònies llatinoamericanes.
-
Ferran VII envia 10 000 soldats a Mèxic i Nova Granada (Veneçuea, Ecuador i Colombia), però no hi ha resultats.
-
-
Torna Feran VII, i per tant l'absolutisme.
- Firma el Manifest dels Perses, el qual no accepta la constitució del 1812.
- Persegueix a tots els liberals que havien signat la Pepa
- Espanya segueix en una crisi econòmica -
2a fase (1816-1824):
- Argentina s'independitza al 1816
- Finalment tots els països s'independitzen menys Cuba i Puerto Rico.
- Gran Bretanya i Estats Units recolzen als criolls. -
Coronel Riego fa un pronuncionamnet a Sevilla sense usar força militar.
- Vol que el rei pasi de ser absolutista a liberal
- Té el recolzament de la Burgesia -
Santa Aliança: Unió de monarquies absolutistes que es recolzen en cas de que els liberals es rebel·len. Està format per Àustria, Prússia i Rússia. Ferran VII demana ajuda (es victimitza):
- Santa Aliança li demana a França que ajudi a Espanya. Aquest envia 100 000 soldats ("Cent mil fills de Sant Lluis"). -
Ferran VII accepta la Pepa (comença el Trienni Liberal)
- Hi ha càstig per actes dolents (codi penal)
- Reforma de l'educació (primària, secundària i cursos universitaris)
- Formen la Milícia Nacional (el poble té accés d'armes en cas que hagi de protegir la constitució) No tothom està content:
- Els pagesos estan en contra de la desmortització
- Divisió liberals (moderats (no enfadan al rei) i exaltats (volen reformes ja) -
-
Espanya torna a l'absolutisme
- 1824: No té cap colònia
- Nobles i privilegiats estan enfadats (creuen que ha de regnar Carles Maria Isidre (germà Ferra VII))
- 1825: Es pugen els impostos Germà Ferran VII es ven com a molt absolutista, més que el seu germà. -
- Estats Units creu que com ha ajudat als criolls a independitzar-se, pot manar-lis d'alguna manera.
-
-
Hi ha un aixecament de la pagesia (creuen que Carles Maria Isidre pot ser un bon candidat). La pagesia veia com les terres mai eren seves, els hi prometien reformes que ells no tenien.
-
Maria Cristina i Ferran VII tenen una filla: Isabel
- Carles està tranquil perquè encara que tinguin filla, com no pot ser reina (Llei Sàlica) segueix sent el següent a línea de successió.
- Abans de morir, Ferran aboleix aquesta Llei Sàlica amb la Pragmàtica Sanció. Per tant, Isabel ja pot ser reina.