-
Va néixer al 624 aC i va morir el 546 aC. Fundador de l'escola de Milet. Tales va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el primer principi de la naturalesa? Aquesta pregunta va formular un pensament que ja no es basava en la intervenció d'éssers sobrenaturals per a explicar la naturalesa. Per això és considerat el pare del pensament racional o filosòfic, és a dir, com el primer que efectua l'anomenada transició del mite al logos.
-
-
Va néixer entre el 570 aC i va morir el 497 aC. Es deuen a ell les doctrines religioses de la immortalitat i de la transmigració de les ànimes, així com la necessitat de la seva purificació, els inicis de la matemàtica especulativa i la cosmologia filosòfica. Amb Pitàgores apareix una nova tradició en la filosofia que va marcar les anomenades escoles itàliques, i apareix també una nova vinculació entre l'especulació filosòfica i els ideals de purificació moral.
-
Va néixer el 535 aC i va morir el 485 aC. El pensament d'Heràclit va jugar un paper decisiu en l'estoïcisme, que reinterpreta i reelabora les seves tesis. Per a Heràclit, el món és canvi, foc i lluita, però també ordre i raó. La saviesa consisteix a comprendre aquesta llei universal (logos) que fa possible que, enmig del canvi constant, l’univers mantingui una harmonia.
-
Va néixer entre els anys 515-510 aC i va morir el 450 aC. Per a Parmènides, la realitat és una, eterna i immòbil. El canvi, el moviment i la multiplicitat que percebem són només aparences enganyoses. Així, defensa la primacia de la raó sobre els sentits i estableix les bases de l’ontologia (l’estudi de l’ésser).
-
Va néixer el 490 aC i va morir l’any 420 aC. Es conegut per la seva postura relativista sobre la veritat i el coneixement. La seva teoria es fonamenta en la idea que la percepció humana és la mesura de la realitat.
-
Va néixer el 483 aC i va morir el 375 aC. Concebia el seu ensenyament com a transmissió d'un art de persuasió basat en una ètica de situació fortament relativista. I va destacar l'immens poder de la paraula, la màgia del logos que sedueix, persuadeix i transforma l'ànima, i la va comparar a l'acció dels fàrmacs sobre el cos. També concebia l'art com un engany, però un engany intel·ligent que ennobleix a qui el practica.
-
Va néixer el 470 aC i va morir el 399 aC. La influència de Sòcrates és profunda i duradora. Va establir les bases de l’ètica i la filosofia moral, i va inspirar generacions de pensadors, especialment Plató i Aristòtil. La seva recerca incessant de la veritat i el seu compromís amb la virtut continuen sent models de reflexió filosòfica fins als nostres dies.
-
Va néixer el 423 aC i va morir el 347 aC. Plató defensa que la realitat verdadera és el món de les idees, que és immutable i universal, mentre que el món sensible és només la seva representació canviant. La filosofia i la ciència busquen comprendre l’universal i les relacions entre les idees, més enllà del que percebem amb els sentits.
-
Va néixer el 384 aC i va morir el 322 aC. La filosofia d'Aristòtil es presenta, gairebé des del primer moment, com una crítica sistemàtica a la teoria de les idees platòniques i un intent de substituir la visió idealista platònica per una especulació realista basada en el sentit comú i l'experiència.
-
Va néixer el 341 aC i va morir el 270 aC. Epicur entenia la filosofia com a investigació de la felicitat humana, com a reflexió sobre els temors que tenallen als homes i com a lluita contra els prejudicis i les idees que, com les del platonisme, situen la felicitat en una altra vida. Ell concep la filosofia com una reflexió per a aconseguir la felicitat, la Canònica i la Física estaven en funció de l'Ètica.
-
Va néixer el 3 aC i va morir el 65 dC. Concep la filosofia com un consol i com un mitjà per a aconseguir la plenitud del bon viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l'esperit. Les discrepàncies teòriques passen a segon pla, ja que el fonamental és l'obtenció del confort davant els mals de l'existència.
-
Va néixer el 354 i va morir el 430. El que pròpiament exclou la filosofia agustiniana no és la reflexió personal, sinó tot contacte amb la filosofia «pagana» com a punt de partida per a la fe; no hi ha un altre punt de partida que la revelació. En la teoria del coneixement d'Agustí, s'exposa contra els Acadèmics o escèptics.
-
-
Va néixer el 1225 i va morir el 1274. El gran mèrit que s'atribueix a Tomàs d'Aquino és el d'haver aconseguit la millor síntesi medieval entre raó i fe o entre filosofia i teologia. Les seves obres són teològiques, però, a diferència d'uns altres escolàstics, concedeix, en principi, a la raó la seva pròpia autonomia en totes aquelles coses que no es deguin a la revelació.
-
Va néixer el 1287 i va morir el 1349. La filosofia d'Occam s'inscriu en la crítica que els franciscans, per obra principalment de Duns Escot, dirigien a la síntesi entre cristianisme i aristotelisme, intentada per Tomàs d'Aquino. El punt de partida de la nova proposta filosòfica d'Occam és un empirisme epistemològic que el porta a exercir una crítica radical a tot element innecessari filosòfic.
-
-
Va néixer a l’any 1596 i va morir al 1650. Amb Descartes va aparèixer la teoria del coneixement, basada en el coneixement humà. Es va inspirar en les matemàtiques per desenvolupar un mètode que aportés certesa a l'esperit humà en les diferents qüestions, tant de la vida com les científiques.
-
Va néixer a l’any 1632 i va morir al 1704. Ell, igual que Descartes, utilitzava la teoria del coneixement, però amb algun petit canvi. Aquest afirmava que les nostres idees o coneixements procedeixen de l’experiència, interna o externa. Locke ho defensava dient que si les idees fossin innates, les tindria tothom, fins i tot, els nens i els incultes.
-
Va néixer a l’any 1711 i va morir al 1776. Aquest es basava en la teoria del coneixement, però intentant dur a terme al món real allò que va fer Newton al món físic, per tant, va intentar investigar la capacitat d’enteniment de l’ésser humà amb mètodes oposat al racionalisme. Va arribar a la conclusió del fet que les nostres idees o creences no provenen d’un pensament innat, sinó que aquestes sorgeixen del costum.
-
Va néixer a l’any 1724 i va morir al 1804. El sistema filosòfic d’aquest filòsof és el criticisme o filosofia crítica, el qual trobem present en les seves obres. La característica d’aquest sistema es coneix com a filosofia transcendental, aquesta pretén saber “només si és en principi possible alguna cosa semblant al que es diu metafísica”. Altres qüestions que va estudiar van ser: “com és possible la naturalesa?” o “com és possible l’experiència?”.
-
-
Va néixer a l’any 1818 i va morir al 1883. La filosofia marxiana estava basada en la visió sobre la naturalesa de l’ésser humà. Afirmava que l’ésser humà es fa a si mateix, mitjançant la història, en la societat, i transformant la natura. Va inventar el terme “força de treball”, que feia referència al fet que una de les principals funcions de l’ésser humà és transformar la natura.
-
Va néixer a l’any 1844 i va morir al 1900. El seu pensament buscava superar la decadència i el ressentiment de la cultura a la qual criticava. Ell feia, sobretot, crítica radical als fonaments de la cultura occidental, la qual estava basada en una metafísica, una religió i una moral que anaven en contra dels valors vitals. Aquesta filosofia feia que es pogués veure en Nietzsche un perspicaç crític i psicòleg.
-
Va néixer a l’any 1856 i va morir al 1939. Va treballar amb la hipnosi i va crear un nou tractament, la psicoanàlisi. Va ser molt important en el món de la psicologia. Freud va intentar explicar el perquè del comportament dels seus pacients, a diferència de la resta de psicòlegs, que es limitaven a observar i descriure el comportament. Al principi utilitzava la hipnosi, però ho va haver de deixar a causa de les crítiques.
-
Va néixer a l’any 1883 i va morir al 1955. Una gran influència en la filosofia espanyola. En la seva teoria, el terme “filosofia” estava relacionat amb “circumstància”, amb els quals va crear una frase important: “Jo soc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella no em salvo jo”. Va denominar la “raó vital” i el “raciovitalisme” (la manera de pensar en la que es basa aquella raó).
-
Va néixer a l’any 1889 i va morir al 1976. La teoria de Heidegger rebutja la visió cartesiana de l’ésser humà com a espectador subjectiu d’objectes. Aquest filòsof també parlava sobre el temps, el qual veia el seu significat en la mort, és a dir, el temps només es pot entendre des d’una mirada finita o mortal. Heidegger va intentar reconstruir “la història de l’ésser”, per mostrar les diferents concepcions de l’ésser al llarg de la història.
-
Va néixer a l’any 1900 i va morir al 2002. La seva activitat filosòfica se situa en la formació de l’hermenèutica filosòfica. La seva investigació està basada en l’estudi de les condicions de possibilitat de la interpretació i la comprensió, especialment en les ciències humanes. També tracta diferents experiències, la més important és l’estètica, la qual jugar un paper central en algunes de les seves obres més famoses.
-
Va néixer a l’any 1903 i va morir al 1969. Va ser sociòleg, musicòleg i crític literari. Algunes de les seves obres més importants parlaven sobre la crítica a la raó instrumental, fundada a causa d’una interpretació pessimista de la il·lustració, la civilització tècnica, la cultura del sistema capitalista i la societat de mercat. Volia alliberar la raó d’aquest llast del domini autoritari sobre les coses i els homes.
-
Va néixer a l’any 1904 i va morir al 1991. Emprava un estil literari molt sensible clar i amb profunditat poètica. Va desenvolupar el concepte de “raó poètica”, basat en una intuïció intel·lectual, amb arrels bergsonianes, espiritualistes i vitalistes, que utilitzava el mètode fenomenològic per a estudiar l’ésser humà. També va fer diferents estudis històrics i antropològics.
-
Va néixer a l’any 1905 i va morir al 1980. Fou una figura destacada de la filosofia i el marxisme francès del s. XX. Sartre defensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes. Va escriure diverses obres, moltes de les quals van ser incloses a l’índex de llibres prohibits de l'Església catòlica.
-
Va néixer a l’any 1906 i va morir al 1975. Va ser professora en diverses universitats dels Estats Units. En les seves obres més destacades trobem un gran interès per la filosofia política, per l’estudi de les causes i l’origen del totalitarisme (al que considera com “mal radical”). A més a més, critica a la societat moderna per haver abandonat la religió, la tradició i l'autoritat.
-
Va néixer a l’any 1929. El nucli de la seva teoria és “situació ideal de diàleg”, que es percep com l'única cosa que possibilita “la vida bona”. Habermas renova la teoria crítica Horkheimer i adorno, mantenint la perspectiva d’oposició al cientisme positivista i d’intent de transformació de la societat amb la reflexió crítica, recolzant-se en la nova filosofia del llenguatge.