-
Orlando di Lasso - És un madrigal renaixentista de temàtica amorosa a l'estil serenata. En una època carregada de religiositat, però a la que també es composaven obres profanes amb més carrega emocional. (Any de naixement).
Matona, mia cara -
Tomás Luís de Victoria - Seguint en l'època de la polifonia vocal, aquest motet de temàtica religiosa també és un exemple de carrega emocional, al que es parla del "gran i admirable misteri" que és el naixement de Jesucrist. (Any de naixement).
O magnum mysterium -
Claudio Monteverdi - Donant pas als principis del barroc, ens trobem amb el creador de la melodia acompanyada, però també gran polifonista. Es tracta d'un madrigal carregat de tristor i esperança del seu sisé llibre de madrigals anomenat "Lagrima d'amante al sepolcro dell'amatta", temàtica del qual és la pèrdua de l'estimada (amor perdut).
Darà la notte il sol -
Johann Sebastian Bach - Obra per orgue de un dels màxims representants de la història de la música. Curiosament sense temàtica, és una obra purament ornamental i tècnica, però que té el poder de posar els pels de gallina. (Data inexacta).
Toccata i fuda en Re menor -
Antonio Vivaldi - Aquest és un concert per flauta, ja de l'època barroca. Vivaldi proposa temàtiques de la natura, en aquest cas la nit. La seva escriptura descriptiva evoca paisatges carregats d'emocionalitat.
La notte -
George F. Händel - Tornant a la temàtica religiosa, però en un altre context, ens trobem amb aquesta coneguda gran obra coral. L'arribada de Jesucrist revoluciona les emocions a totes les seves àries.
Messiah -
Joseph Haydn - Entrant en el classicisme, ens trobem amb una obra simfònica que porta com a sobrenom "la passió" per la seva temàtica fosca i tràgica.
La passió -
W. A. Mozart - També al classicisme trobem una obra fosca de temàtica mortuoria. Curiosament Mozart la va composar per algú altre mentre ell moria, i és per aquest motiu pel qual hi ha tanta carrega emocional. Va quedar inacabada amb la seva mort.
Requiem Mozart -
L. V. Beethoven - Aquest és l'últim moviment de la novena simfonia del compositor, la qual és un crit d'esperança i força. Tanta va ser la seva repercussió que acabaria representant l'himne d'un continent per la seva carrega musical i poètica.
Oda a l'alegria -
Franz Schubert - Ja entrat el romanticisme, aquest va ser l'ultim lied (cançó intimista per veu i piano) escrit pel compositor. A simple vista pot sembla simple i dolç, però representa el romanticisme més extrem: la reconciliació amb la vida abans de morir.
Die Taubenpost -
Frédéric Chopin - Aquest conjunt de 21 obres per piano tenen una gran expressivitat. El compositor és un dels grans representants del romanticisme, així doncs, tota la seva obra és emoció i el protagonista el piano. (Dècada de publicació de les obres).
Nocturns -
Felix Mendelssohn - Obra romàntica de grans dimensions on la música és emoció en estat pur. El fraseig i les dinàmiques tenen pes per si soles.
Concert per violí en Mi menor op. 64 -
Franz Liszt - Tornant a la temàtica amorosa uns segles després, aquests tres nocturns són una clara representació de l'expressivitat emocional del romanticisme. Melodies profundes i molt desenvolupades que passen d'un extrem a un altre, com un enamorat que s'ha tornat boig d'amor.
Liebesträume (somnis d'amor) -
Johannes Brahms - Aquesta és una obra orquestral propia del nacionalisme, temàtica típica del romanticisme avançat i que té gran pes el món de la música. La música tradicional es converteix en símbol de les nacions i tota la emoció que comporta cada cultura i la història dels pobles es plasma en la música d'aquesta època.
Dansa hongaresa num 5 -
Richard Wagner - Es tracta del nom popular de l'inici del tercer acte de la seva òpera "Die Walküre". Aquestes tornen del camp de batalla i la música acompanya l'heroïcitat d'aquests personatges populars de la mateixa manera. La música està impregnada d'emocions i fa molt us de l'anomenat "leitmotiv", que és una mena de tema que acompanya el caràcter dels personatges, els espais i algunes emocions concretes.
La cavalcada de les valquíries -
Claude Debussy - Ja passat el romànticisme, durant l'època expressionista francesa, es passa a donar llibertat a l'oient a sentir el que vulgui imaginar. Aquesta cançó és un exemple de música que podria acompanyar un somni.
Nuit d'etoiles -
Gabriel Fauré - A cavall entre el romanticisme i el modernisme, ens trobem amb un requiem, el qual és de temàtica religiosa, dedicat a la mort. Si el contrastem amb el de Mozart veurem que la intencionalitat és totalment diferent 100 anys després, però no pot deixar de representar i patir la carrega emocional i simbòlica que suposa.
Requiem Fauré -
Erik Satie - Abandonant el romanticisme i donant les primeres passes cap a l'impressionisme i el minimalisme, ens trobem amb aquestes obres escrites per piano, de caràcter melancòlic i lliure, les quals ens transmeten calma i senzillesa. (Dècada de publicació).
Tres Gnossienes -
Serguéi Rajmáninov - Va ser un compositor, ja contemporani, que va portar l'essència del romanticisme a l'extrem. Tant va ser així que va ser expatriat de Rússia durant el comunisme, el qual vetava aquest tipus d'art, contrari a la seva ideologia. Aquest concert és possiblement una de les seves obres més representatives, capaç d'atrapar l'oient amb els primers acords en un torrent d'emocions.
Concert per a piano num. 2 -
Maurice Ravel - Els valsos, que són un tipus de dansa, han sigut composats durants segles i de diferents maneres. La innovadora manera de composar del segle XX ens dona aquest resultat que com indica el seu nom és més que un conjunt de danses.
Valsos nobles i sentimentals
