Història de la música

Prehistòria

Period: 40,000 BCE to 3000 BCE

Els instruments de la prehistòria estaven fets d'ossos d'animals, pedra, fusta, pells o canya. A la prehistòria, la música s'utilitzava per a rituals religiosos, comunicació, entreteniment i sanació. Hi havia instruments de vent, corda i percussió, però molts són difícils de demostrar perquè s'han pogut malmetre amb els anys. Per exemple, els instruments de percussió no s'han trobat, però hi ha pistes que indiquen que també n'hi havia.

Flauta d'os

39,999 BCE

És un tipus de flauta tradicional feta de pinyol, comunament utilitzada en diverses cultures antigues, incloses les de l'antiga Grècia i Roma. Aquesta flauta de pinyol es caracteritza per ser una flauta vertical, semblant a les flautes modernes, però fabricada a partir d'ossos d'animals, especialment d'aus o mamífers. Flauta d'os

Egipte dels Faraons

Period: 3100 BCE to 30 BCE

Els instruments de l'Egipte dels Faraons estaven fets de fusta, ferro, bronze, pells d'animals i canyes. A Egipte, la música s'utilitzava per a rituals religiosos (dedicats a déus com Ra, Osiris o Horus), festes, celebracions, educació i entreteniment. S'han trobat relleus i pintures murals que mostren músics tocant instruments, textos egipcis que descriuen la música i el seu ús religiós, instruments trobats en tombes reials i temples, com l'arpa i la lira, i partitures escrites en papir.

Arpa Mesopotàmica

3000 BCE

És un instrument de cordes utilitzat a l'antiga Mesopotàmia, sobretot en cerimònies religioses i festivals. Es caracteritza per tenir una estructura que pot ser angular o arquejada, amb cordes fetes de budell o materials vegetals. Aquest instrument era important a la música de la cort reial de la cultura sumèria, babilònica i assíria, i s'ha documentat en relleus i textos antics. Arpa Mesopotàmica

Mesopotàmia

Period: 3000 BCE to 539 BCE

Els instruments de Mesopotàmia estaven fets d'ossos, fusta, metall i pells d'animals. A Mesopotàmia, la música s'utilitzava per a rituals religiosos, festes, celebracions, educació i entreteniment. S'han trobat taules i relleus que representen músics tocant instruments, textos cuneïformes que descriuen la música i els instruments fets servir, restes de lira i arpa trobades en jaciments i partitures en taules d'argila.

Arpa Angular Egipcia

2000 BCE

És un instrument de cordes utilitzat a l'Antic Egipte. Es caracteritza per tenir una estructura angular, amb un cos rectangular o trapezoidal i un braç inclinat on es tensaven les cordes. Arpa angula egipcia

Himne a Nikkal / Cançó hurrita nº 6

1400 BCE

Va ser la primera cançó escrita trobada. Es va trobar a l'actual Síria. Estava escrita en Hurrita. Es creu que era interpretat per una arpa o per una lira. I és un himne dedicat a Nikkal (deessa dels horts i la fertilitat). Himne a Nikkal

Antiga Grècia

Period: 1100 BCE to 146 BCE

Els instruments de l'Antiga Grècia eren de fusta, ossos d'animals, banyes i bronze. La música s'utilitzava en rituals religiosos, educació, filosofia, teatre, poesia, guerra i política. S'han trobat mosaics i pintures amb músics i instruments, textos filosòfics i poètics de Plató, Aristòtil i Pitàgores, així com fragments de partitures gravats en pedra i papir amb notació musical. La música es considerava una forma d'harmonia universal, connectada amb les matemàtiques (Teoria de Pitàgores).

Tuba Romana

500 BCE

Era un instrument de vent utilitzat a l'antic Imperi Romà, especialment a l'àmbit militar. Fabricada de bronze o metall, es caracteritzava per la forma recta i allargada, similar a una trompeta moderna, però sense vàlvules. La seva principal funció era donar ordres i senyals al camp de batalla, en desfilades i en cerimònies militars. També es feia servir en esdeveniments públics i celebracions. Tuba romana

Hydraulis

250 BCE

Va ser un orgue hidràulic inventat a l'Antiga Grècia. Aquest instrument era innovador perquè utilitzava aigua pressuritzada per generar aire que passava a través de tubs, produint so. Va ser el precursor dels òrgans moderns. L'hydraulis es feia servir en teatres i espectacles públics, especialment a l'Imperi Romà, on es va millorar i es va convertir en un instrument popular en esdeveniments grans. Era conegut per la seva capacitat de produir un so fort i ressonant.

Epitafi de Seikilos

100 BCE

És un exemple de composició grega i és la melodia escrita més antiga que es coneix. Video explicant l'Epitafi de Seikilos

Imperi Romà

Period: 27 BCE to 476

Els instruments de l'Imperi Romà estaven fets de fusta, canyes, ossos, metalls, pells d'animals i les cordes les feien amb tripes d'animals. La música s'utilitzava per usos religiosos, entreteniment, militar, educació i cultura. I s'han trobat mosaics i escultures amb representacions de músics i instruments, textos d'autors romans com Ciceró, Sèneca i Suetoni que descriuen la música i restes d'instruments trobats en jaciments romans.

Edat Mitjana

Period: 476 to 1400

Els instruments de l'edat mitjana estaven fets d'amb materials naturals, ja que encara no existien els materials sintètics, com per exemple amb fusta, ossos, banyes o metall. La música s'utilitzava per reforçar les cerimònies religioses, per l'entreteniment en les corts i pobles i per transmetre la cultura i històries. Va establir les bases de la notació musical moderna, va influenciar la música del Renaixement i èpoques posteriors i va unir la música amb la literatura i la poesia.

Dies Irae

1225

La cançó Dies Irae és un himne litúrgic medieval en llatí que parla del dia del Judici Final, quan Déu jutjarà les ànimes. Va ser compost probablement per Tomàs de Celano, deixeble de Sant Francesc d’Assís. Cançó Dies Irae

Santa Maria, strela do dia

1270

«Santa Maria, strela do dia» és una cantiga que pertany a un conjunt de 427 composicions en honor a la Mare de Déu denominat Cantigues de Santa Maria. Estan escrites en galaic-portuguès i es van compondre en la cort del Rei Alfons X el Savi. Cançó Santa Maria, strela do dia

Vihuela

1400

L'instrument es va destacar especialment a l'Espanya renaixentista. És un instrument de corda polsada que va sorgir a l'edat mitjana i va aconseguir gran popularitat durant el Renaixement. Similar al llaüt, la viola de mà té una caixa de ressonància més gran i es toca amb els dits o amb una pua. Es caracteritza per tenir de 5 a 6 ordres (parells de cordes) i s'utilitzava a la música de cambra, la cort a la música popular. Vihuela

Funga Alafia

1950

Funga Alafia és una cançó i dansa de salutació estesa per tot l'oest d'Àfrica (Nigèria, Libèria, Senegal, Ghana ...) "Alafia" és una salutació i "Ashe" vol dir alguna cosa equivalent a què tinguis salut i pau. Partitura Funga Alafia