-
Desenvolupament del poliestirè
El 1839, l'apotecari alemany Johann Eduard Simon va obtenir el poliestirè en aïllar la substància de la resina natural, però no sabia què havia descobert. Va ser un altre alemany, químic orgànic, Hermann Staudinger, qui es va adonar que la descoberta de Simon, formada per llargues cadenes de molècules d'estirè, era un polímer plàstic. El 1953 va guanyar el Premi Nobel de Química per la seva recerca en polímers. -
Descobriment de la vulcanització del cautxú
El químic Charles Goodyear descobreix la vulcanització (combinació de sofre amb cautxú, per fer que aquest sigui menys enganxós) del cautxú, un procés que l'endureix i el fa més durador. https://www.youtube.com/watch?v=BYYHXyYwZYo -
Period: to
Cerca d'alternatives per canviar l'ivori de les boles de billar
Alguns fabricants van buscar alternatives per fer les boles de billar d'una altra cosa que no fos ivori d'ullals d'elefants perquè hi havia una caça excessiva que va causar que les poblacions d'elefants disminuïssin empresa Phelan Collander va llançar un concurs amb un premi de 10.000 dòlars per aquella persona capaç de produir un material adequat per fabricar. -
John Wesley Hyatt accepta el repte
John Wasley Hyatt va ser un inventor nord-americà nascut a Starkey, Nova York. Mentre investigava la recerca d'un substitut de l'ivori per a la producció de boles de billar, va dur a terme experiments amb cel·luloide. El resultat va ser una manera viable de produir cel·luloide, i Hyatt va crear la Celluloid Manufacturing Company el 1870. -
Invenció del cel·luloide
John Wesley Hyatt va inventar el cel·luloide, fet de cel·lulosa, un compost que es troba en fusta i palla. Va descobrir que el cel·luloide no arreglava el problema de les boles de billar, el material no rebotava bé. Havia creat allò que es va conèixer com el primer plàstic. https://www.youtube.com/watch?v=UJSCL-SL5jM -
Creació de la primera màquina per injecció
John Wesley Hyatt va crear la primera màquina d'emmotllament per injecció, utilitzant una tècnica anomenada model per injecció, que va permetre inserir plàstics fosos en motlles de qualsevol forma, on s'endureixen amb rapidesa. Això va crear possibilitats per a productes de noves varietats i formes, i una forma de produir plàstics a escala de forma ràpida i barata. -
Reemplaçament de materials per plàstics en mobles
Els plàstics van reemplaçar materials com la fusta i el vidre en mobles prop dels 1900. Aquest canvi va tenir molts avantatges:
- Són més econòmics.
- La fabricació de mobles en plàstic és més senzilla.
- El transport és més senzill perquè pesen menys.
- És fàcil estalviar espai quan només els agrupes l'un sobre l'altre.
- Es poden rentar. -
Period: to
El segle dels plàstics
En només unes dècades, el plàstic va marcar l'inici del conegut “el segle dels plàstics”, el segle XX. Encara que aquest segle va comportar la conveniència i la rendibilitat, també va crear alarmants problemes ambientals: molts plàstics estan fets de recursos no renovables. -
Creació de la baquelita
Leo Baekeland va combinar fenol, un residu del quitrà d'hulla, i formaldehid, creant un nou i fort polímer: la baquelita, que era menys inflamable que el cel·luloide i les matèries primeres usades per fer-la estaven fàcilment disponibles. Va ser el primer plàstic totalment sintètic. https://www.facebook.com/envicplas/videos/historia-de-la-baquelita/402835894018961/ -
Aparició del PVC (policlorur de vinil)
Un altre invent destacable, dins de la categoria dels plàstics moderns, va ser l'aparició del PVC (policlorur de vinil), el 1926. Waldo Semon ho va desenvolupar, creant així un material impermeable i resistent al foc que encara avui, se segueix utilitzant, era flexible però fort. -
Reemplaçament de materials per plàstics en roba
Els plàstics van reemplaçar materials, com la tela en la roba, durant la dècada del 1930. El motiu pel qual algunes peces de roba estan fetes de plàstic és que aquestes fibres sintètiques garanteixen una qualitat i durabilitat com a mínim equivalent a les de fibres naturals com llana, lli, seda o cotó (aquestes últimes compten amb l'inconvenient que n'escurcen la longitud amb cada procés de reciclatge). https://blogthinkbig.com/ropa-plastico -
Producció en massa del polietilè
Tot i que el polietilè va ser sintetitzat per primera vegada pel químic alemany Hans von Pechmann, qui per accident el va preparar el 1898 mentre escalfava a l'estufa diazometà, Reginald Gibson i Eric Fawcett es van interessar per aquest material l’any 1933 i és quan es va iniciar la seva producció en massa. Encara és utilitzat avui dia per fabricar moltes coses com bosses, ampolles de xampú i armilles antibales. -
Creació del niló
El niló és un polímer dissenyat per imitar a la seda però amb la seva força multiplicada. És un descobriment adjudicat al científic Wallace Hume Carothers. Es va crear en combinar dues substàncies a base de carboni, l'àcid adípic i l'hexametilendiamina. https://www.youtube.com/watch?v=QvaHL3UI29w
https://www.bbc.com/mundo/noticias-43568591 -
Period: to
Els plàstics posats a servei durant la Segona Guerra Mundial
Durant aquest període, els plàstics van ser posats en servei. La producció de plàstic als EUA es va quadruplicar durant la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, va haver-hi una gran demanda de materials lleugers i resistents. Els soldats vestien cascos de plàstic i impermeables de vinil. Els pilots tenien cabines de plexiglàs, un plàstic inestellable, i depenien de paracaigudes fets de niló resistent. -
Invenció del polipropilè
Giulio Natta inventa el polipropilè, que es va utilitzar per fabricar vaixelles, components per automòbils, bols i joguines. L'italià Giulio Natta, de l'Institut Politècnic de Milà, va obtenir PP isotàctic sòlid al laboratori utilitzant els catalitzadors desenvolupats per Ziegler. Va ser el primer a donar llum sobre la seva estructura, identificant la isotonicitat com a responsable de l'alta cristal·lina. -
Period: to
Substitució de materials cars per plàstic
Als anys 60, aquest material va començar a utilitzar-se en substitució d'altres més cars, com la fusta o el vidre per als embalatges. Això és perquè un dels avantatges del plàstic és que és més econòmic i lleuger. Tot això, va portar al fet que als anys 60 els plàstics comencin a acumular-se al mar cada vegada més. -
Reemplaçament de materials per plàstics en sabates
El poliuretà, un tipus de plàstic, també proporciona flexibilitat, adaptant-se a la petjada, cosa que fa que el calçat sigui més confortable i còmode. A més, aquesta flexibilitat ajuda a absorbir impactes o cops resguardant el peu. Per aquesta raó, moltes sabates estan fetes de plàstic. -
Period: to
Substitució d'alguns metalls per plàstics
Als anys 70, els plàstics van començar a substituir alguns metalls d'aliatges lleugers, especialment en la indústria de l’automoció, l’electrònica i altres camps de l’enginyeria. Els plàstics van començar a substituir metalls com l’alumini o el magnesi en determinades aplicacions. -
Period: to
Intensificació de la producció del plàstic
Als anys 80, la seva producció es va intensificar, convertint-se en una de les indústries més rellevants en l'àmbit mundial. Gràcies als avenços tecnològics i a l'alta demanda en sectors com, per exemple, l’automoció, l’electrònica, l’embalatge i la construcció, el plàstic es va consolidar com un material clau. Aquesta etapa va marcar el pas del plàstic com a substitut de materials tradicionals a convertir-se en un recurs essencial de la vida moderna. -
Reemplaçament de materials per plàstics en televisors
Els plàstics van reemplaçar materials com la fusta i el vidre en televisors. L’ús de plàstics va permetre reduir el pes dels televisors, abaratir-ne la producció i afavorir un disseny més estilitzat i modern. -
2020, un dels anys amb més producció de plàstic
La utilització de bosses de plàstics va augmentar a 14.700 milions. A més a més, el 2020 amb la pandèmia de la covid-19, es van utilitzar molts plàstics. Un estudi assenyala que, des del març del 2020 (quan va començar la pandèmia a Espanya) fins a finals d'agost del 2021 (quan ja estava acabant), es van generar a tot el planeta al voltant de 8,4 milions de tones de residus plàstics associats a la pandèmia.