História de España (1700-1874)

  • Mort de Carles II

    Mort de Carles II

    Carles II mor sense cap descendència i, per tant, hi ha dos candidats disposats a ocupar el seu tron: Felip d'Anjou i Carles d'Habsburg.
  • Proclamació Guerra de Successió

    Proclamació Guerra de Successió

    Amb el naixement de la Gran Aliança el setembre del 1701 dirigit per en Josep I del Sacre Imperi, es declara la guerra a Felip V (el maig del 1702).
  • Pacte de Gènova

    Pacte de Gènova

    Suposarà l'entrada de Catalunya a la guerra al costat dels austriacistes.
  • Tractat d'Utrecht

    Tractat d'Utrecht

  • Tractat Rastatt

    Tractat Rastatt

    Tant el tractat d'Utrecht, com el tractat de Rastatt reconeixien a Felip V com a nou monarca d'Espanya. On a més a més, també es cedeix a Austràlia els territoris de Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya; i a la Gran Bretanya es cedeix Gibraltar, Menorca juntament amb el lliure monopoli als EUA.
  • Decret de Nova Planta

    Decret de Nova Planta

    Felip V decideix implantar un nou model absolutista monàrquic, on el monarca és l'encarnació d'Estat adquirint poder il·limitat, reprimint la cultura i llengua catalana.
  • Cadastre d'Ensenada

    Cadastre d'Ensenada

    Davant la llibertat per organitzar els impostos que donava el Decret de Nova Planta, Felip V decideix imposar un nou impost general anomenat el CADASTRE. El qual era una quota anual amb una quantitat fixada pel govern, repartida entre els municipis i que tothom havia de pagar segons la seva riquesa, com a mesura de càstig.
  • Regnat Ferran VI (1746-1759)

    Regnat Ferran VI (1746-1759)

  • Començament del regnat Carles III (1759-1788)

    Començament del regnat Carles III (1759-1788)

    Carles III puja al tron espanyol en morir el seu germà Ferran VI. I igual que altres monarques, també era partidari de seguir algunes idees progressistes i racionals (idees il·lustrades), sempre i quan no atemptessin contra el poder absolut monàrquic.
  • Motí de Squillace

    Motí de Squillace

    Hi haurà un aixecament a Madrid en el qual davant les mesures radicals del ministre de Squillace, s'aconsegueix la baixada de preus dels productes de primera necessitat.
  • Començament regnat Carles IV (1788-1808)

    Començament regnat Carles IV (1788-1808)

    Carles IV, fill de Carles III, puja al tron el 1788, fent front a l'expansió dels francesos.
  • Guerra Gran

    Guerra Gran

    L'execució de Lluís XVI el 1739, es va desencadenar la Guerra Gran. Un enfrontament entre Espanya i la França revolucionària, on Catalunya era la principal afectada i principal escenari d'aquest enfrontament. A mitjans de març del 1739, les tropes espanyoles avancen en territori francès, però a mitjans de l'any 1794 es capgira la situació, sent Espanya invadida pels francesos.
  • Pau de Basilea

    Pau de Basilea

    Espanya al ser incapaç d'immobilitzar les tropes franceses, signen un tractat de pau, on dita aliança demana la retirada dels francesos en territori espanyol i la subordinació d'Espanya cap als interessos francesos. Causant una crisi diplomàtica i econòmica.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau

    La situació empitjora molt més a Espanya quan signen un pacte el qual deixava a França entrar al país per ocupar Portugal, a canvi de repartir-se les terres.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez

    Davant aquesta situació, es produeix un aixecament popular i polític. On en deixar passar a França, el poble espanyol agafa por de patir una possible invasió francesa, i per tant tenen com a objectiu la renúncia de Carles IV, per proclamar nou rei en Ferran VII. Però Napoleó Bonaparte el força a abdicar (sent empresonat a França) a favor del seu germà Josep Bonaparte (1808-1814).
  • Constitució de 1812

    Constitució de 1812

    S'inicia un nou sistema liberal i es posa fi a l'Antic Règim. Sent promulgat el 19 de març de 1812. Tot i ser liberal reconeixent dret i igualtats se segueix mantenint la confessionalitat catòlica de l'Estat.
  • Començament regnat Ferran VII (1814-1833)

    Començament regnat Ferran VII (1814-1833)

    Ferran VII torna i decideix restaurar tots els poders absolutistes, anul·lant tota la Constitució i lleis de Cadis, tornant a l'Antic Règim (Restauració Absolutista 1814-1820).
  • Trienni Liberal (1820-23)

    Trienni Liberal (1820-23)

    Hi haurà un pronunciament liberal en favor de la Constitució de 1812, dirigit pel Coronel Riego, aconseguint l'acceptació del monarca, havent-hi un governament liberal de 3 anys.
  • Dècada Ominosa (1823-33)

    Dècada Ominosa (1823-33)

    És l'última etapa del regant de Ferran VII, i es caracteritza per la repressió absolutista i persecució dels liberals, després del Trienni Liberal. I durant aquesta dècada, hi ha dues guerres molt importants (adjuntades a l'eix cronològic i explicat): La guerra dels malcontents i l'inici del conflicte carlí.
  • Guerra dels Malcontents (a Catalunya)

    Guerra dels Malcontents (a Catalunya)

    Va ser una revolta absolutista radical causada pels ultrareialistes (gent més conservadora que Ferran VII) coneguts com els "malcontents". Ja que reclamaven una repressió més forta i la tornada de l'Antic Règim, però no s'aconsegueix, ja que són reprimits per l'exèrcit reial.
  • Regència de Mª Cristina (1833-43)

    Regència de Mª Cristina (1833-43)

    Isabel II amb tan sols 3 anys no podrà regnar, i per tant la mare serà qui governarà de forma provisional, encarregant-se de fer les aliances amb els liberals. Havent-hi una monarquia pro-liberal.
  • Gènesi de la Primera Guerra Carlina

    Gènesi de la Primera Guerra Carlina

    La mort de Ferran VII desencadena una disputa dinàstica a l'hora d'escollir el proper monarca entre Isabel I (filla de Ferran VII) i Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII). Creant les tensions carlistes i debat sobre la successió. Per tant, el carlisme sorgeix per oposició a Isabel II com a futura successora al tron espanyol, ja que seria una monarquia constitucional, desapareixent per complet l'absolutisme.
  • Constitució del 1837

    Constitució del 1837

    Es volia adaptar el text del 1812 als temps actuals, sent aprovat el juny del 1837. Representant un compromís entre moderats i progressistes (=exaltats). On es proclamaven principis bàsics del progressisme (com la sobirania nacional), recollida d'elements moderats i lleis.
  • Regència d'Espartero (1840-43)

    Regència d'Espartero (1840-43)

    És nomenat Cap d'Estat i va començar el seu mandat amb autoritarisme: restringint drets i menystenint les Corts amb el suport dels seus col·laboradors militars.
  • Aixecament a Barcelona

    Aixecament a Barcelona

    Espartero anuncia l'any 1842 un tractat comercial lliurecanvista, que obria el mercat espanyol als teixits anglesos. Això era perjudicial per als teixits catalans, ja que no podien competir ni en preu ni en qualitat. I com a protesta esclata un aixecament a Barcelona, on com a càstig d'Espartero, Barcelona surt bombardejada.
  • Aliança antiesparterista (a Reus)

    L'actitud d'Espartero va portar la creació d'una aliança antiesparterista, iniciada a Reus l'any 1843 i liderada per Prim. Acompanyada també de la formació de juntes a ciutats amb l'objectiu de fer marxar a Espartero i també fer una profunda reforma de l'Estat.
  • La Jamància (set-nov de 1843)

    La Jamància (set-nov de 1843)

    Espartero dimiteix i s'exilia a Anglaterra. Però davant la manca d'un dirigent, hi ha una divisió al SI del progressisme, on els sectors populars creant un moviment anomenat la Jamància. On en el transcurs d'aquest moviment, Barcelona és bombardejada per segona vegada pel progressista Prim, el qual va aconseguir parar la revolta. Davant aquesta situació, les Corts decideixen accelerar la majoria d'edat d'Isabel II, proclamant-la reina amb tan sols 13 anys.
  • Regnat Isabell (1843-68)

    Regnat Isabell (1843-68)

  • Revolució de la Gloriosa

    Revolució de la Gloriosa

    Consisteix en un manifest en el qual es demana dret a la llibertat; un govern provisional i el sufragi universal. Fruit d'aquest manifest acaba amb la monarquia d'Isabel II.
  • Monarquia Amadeu de Savoia (1871-73)

    Monarquia Amadeu de Savoia (1871-73)

    Prim és l'encarregat de gestionar la tria del següent monarca, sent Amadeu de Savoia. Va ser escollit rei el novembre del 1870, i a l'arribar el mes següent assassinen al general Prim. Llavors és proclamat rei el 2 de gener de 1871.
  • Renuncia Amadeu de Savoia

  • Proclamació de la República (feb 1873-des 1874)

    Proclamació de la República (feb 1873-des 1874)

    Després de la renúncia d’Amadeu I, es proclama la Primera República Espanyola, amb un model republicà federal i tres presidents en poc temps. La República fracassa ràpidament a causa de conflictes interns, revoltes regionals i la manca de suport popular, acabant amb el cop de Pavía i la restauració monàrquica.
  • Cop d'Estat de Pavía

    Cop d'Estat de Pavía

    El general Pavía fa un cop d’estat militar que acaba amb la Primera República Espanyola, dissolent les Corts i restaurar indirectament la monarquia amb la tornada d’Alfons XII. Aquest acte posa fi a un període de grans tensions polítiques i inestabilitat en la República.