-
(Torrecilla en Cameros) Va ser un destacat polític liberal espanyol que va jugar un paper clau en la Restauració borbònica. Com a líder del Partit Liberal, va impulsar reformes com el sufragi universal masculí (1890) i la defensa de les llibertats civils, contribuint a la modernització política d’Espanya. -
-
(Málaga). Va ser un polític i historiador conservador que va dissenyar el sistema de la Restauració borbònica, amb el retorn d’Alfons XII al tron el 1874. Com a líder del Partit Conservador, va establir el torn pacífic entre conservadors i liberals per garantir l’estabilitat política i consolidar la monarquia constitucional. -
-
(Monzón) va ser un important pensador, jurista i polític aragonès, considerat una de les figures clau del regeneracionisme espanyol de finals del segle XIX. Va denunciar la corrupció i l’endarreriment del país amb el seu famós lema “Escolaritzar, despullar i regar”, defensant una profunda renovació educativa, econòmica i social. Les seves idees van inspirar moviments reformistes que buscaven modernitzar Espanya i superar la crisi de la Restauració. -
-
(Palma de Mallorca) Va ser un polític conservador espanyol que va liderar diversos governs a principis del segle XX i va ser conegut per les seves reformes de modernització de l’Estat i l’administració pública. Va impulsar la "Ley de Administración Local" i altres mesures per combatre la corrupció i millorar la governança, tot defensant el sistema de la Restauració. -
-
(Madrid) Va ser el rei que va restaurar la monarquia borbònica després del Sexenni Democràtic, iniciant la Restauració el 1874. El seu regnat es va caracteritzar per la pau i l’estabilitat política, gràcies al sistema bipartidista dissenyat per Cánovas. Tot i morir jove el 1885, el seu llegat va permetre consolidar la monarquia constitucional i afavorir la modernització de l’Estat espanyol. -
-
(Palma de Mallorca) Va ser reina d’Espanya com a esposa d’Alfons XII i després regent durant la menoria d’edat d’Alfons XIII (1885–1902). La seva regència es va caracteritzar per mantenir la estabilitat política, recolzant el sistema de la Restauració i el torn pacífic entre conservadors i liberals. -
-
(Alella) va ser un destacat pedagog i pensador català, fundador de l’Escola Moderna, un projecte educatiu basat en el laïcisme, la llibertat de pensament i la ciència. Va defensar una educació racional i igualitària, allunyada de la influència religiosa, amb l’objectiu de formar ciutadans lliures i crítics. Les seves idees van tenir una gran influència en la renovació pedagògica i en els moviments progressistes de principis del segle XX. -
-
(La Rambla) va ser un destacat polític i orador espanyol, conegut pel seu estil combatiu. Fundador del Partit Radical, va defensar ideals republicans i anticlericals, i va guanyar una gran popularitat entre les classes treballadores urbanes. Tot i això, la seva trajectòria política va ser controvertida, especialment durant la Segona República, on va arribar a ser president del govern i va haver d’afrontar nombroses crisis polítiques i socials. -
-
(Jerez de la Frontera) va ser un militar i polític espanyol que va instaurar una dictadura entre 1923 i 1930 després d’un cop d’estat. Com a cap del Directori Militar, va justificar el seu règim com una manera de posar fi a la inestabilitat política i a la corrupció de la Restauració. Tot i aconseguir certa millora econòmica i d’ordre públic al principi, el seu govern autoritari va perdre suport amb el temps, fet que el va portar a dimitir i va obrir el camí cap a la Segona República. -
-
(Madrid) Va ser rei des del seu naixement, ja que va heretar la corona amb la mort del seu pare, Alfons XII, i sota la regència de la seva mare, Mª Cristina, fins que va assolir la majoria d’edat el 1902. El seu regnat va estar marcat per crisis polítiques i socials, incloent la Primera Guerra Mundial i la pèrdua de les colònies. Tot i això, Alfons XIII va intentar modernitzar Espanya i consolidar la monarquia, encara que la inestabilitat política el va portar finalment a l’exili el 1931. -
-
(Lleida) va ser un destacat sindicalista i líder anarquista català, conegut com el Noi del Sucre. Com a membre de la CNT, va defensar els drets dels treballadors i va impulsar la lluita per millorar les condicions laborals a principis del segle XX. Va promoure un sindicalisme basat en l’educació i la solidaritat, rebutjant la violència com a via de canvi. La seva tasca i el seu compromís amb la justícia social el van convertir en una figura clau del moviment obrer català. -