-
El canvi energètic va ser provocat per l’electricitat i el petroli, que van permetre sortir de la situació de maca de fons d’energia. Van abaixar preus i va augmentar la producció. També es va millorar la transmissió de la informació, amb el telèfon i ràdio.
-
Les millores dels transports van fer més fàcil que poguessin arribar productes de fora d'Espanya, provocant una crisi a l’agricultura Espanyola. La dependència agrícola va fer que la crisi fos encara més greu i per això es va decidir ampliar les mesures proteccionistes amb aranzels, que pujaven els preus de productes importats. A aquesta crisi s’hi va afegir la fil·loxera, que afectava la vinya, arribant a destruir fins a un terç de la seva producció.
-
Els béns de consum van tenir més importància que els d’equipament. El sector tèxtil i la indústria alimentària van començar a perdre importància i la química es va consolidar amb la producció de medicaments, fertilitzants, etc.
Amb l’electricitat, van sorgir empreses d'electricitat, com "La Canadenca". -
Amb la pèrdua de Cuba, el desastre del 98, va afectar principalment l’exportació de cereals i productes tèxtils, també a la indústria manufacturera i va influenciar en la compra de sucre i tabac. Es va imposar una política que tenia un control de pressupostos per part de l’Estat. La repartició de capitals de Cuba va millorar la creació de bancs.Es va estabilitzar la pesseta
-
L’Estat es va dedicar a millorar camins i carreteres. Gràcies a l'empresa pública de telefonia, aquesta es va duplicar. Tot això va fer que la despesa publica vagi en auge i va abaixar el dèficit d’Hisenda. Aquestes infraestructures van fer créixer el sector privat.
-
La taxa de mortalitat va disminuir un 28,9% (1900) i un 21,3% (1930) per la millora de l’alimentació, sanitat i higiene. La mortalitat infantil també va disminuir moltíssim i l’esperança de vida va millorar (dels 35 als 50 anys)
per altra banda, la taxa de natalitat va disminuir del 33,8 al 30,3%. -
Espanya estava enrederida socialment i econòmicament en comparació amb altres països Europeus. No obstant, va haver-hi una transició demogràfica que ja havia començat a Catalunya.
-
El problema principal va ser la desigualtat del repartiment i la mala distribució de la propietat de la terra. Tant a zones de latifundi com les de minifundi, van fer difícil la introducció de noves tècniques.
La majoria del poble d’Espanya es dedicava a l’agricultura. Els cereals eren el 50% del valor de la producció agrícola, que predominava a Andalusia i a Extremadura. La manca productivitat obligava a mantenir els preus alts. -
Gràcies a la política proteccionista la crisi es va superar. L’ús de fertilitzants químics, la mecanització i el conreu de regadiu van augmentar la producció durant la dictadura de Primo de Rivera.
-
L’agricultura catalana era diferent de l'espanyola pels els canvis que ja s’havien fet.
Un cop superada la crisi, es va pujar la productivitat i es va reduir la població que s’hi dedicava. Es va mecanitzar el camp i es van introduir noves tècniques. El sector ramader i de l’arròs van anar en auge igual que la producció d’oli i fruits secs. -
Espanya va exportar productes tèxtils, metalls, manufacturats, i altres. L'exportació agrícola tradicional i alguns minerals van anar en decadència per les condicions difícils del transport. Els sectors més beneficiats van ser els tèxtils i els metal·lúrgics. El final de la guerra va provocar una forta crisi que va començar el 1919 i es va allargar fins al 1924.
-