-
Va aparèixer com una adaptació al territori de les sabanes, per a poder desplaçar-se llargues distàncies i poder veure millor els depredadors. Va permetre alliberar les mans, però va augmentar la vulnerabilitat de la columna i la dificultat de fer el part.
-
Va viure en un període des d’ara fa 4,5 milions d’anys fins ara 4,2 milions d’anys. Encara passava molt temps als arbres va demostrar un bipedisme inicial. Les seves mans li permetien grimpar i el seu hàbitat era mixt, ja que alternava entre la sabana i el bosc. La seva adaptació va permetre desplaçar-se de forma més eficient i tindre una millor visió sobre el seu hàbitat.
-
-
Va viure en un període des d’ara fa 4,2 milions d’anys fins ara 3,9 milions d’anys. Ja tenia consolidat el bipedisme, però encara podia grimpar. El seu cervell era relativament petit, entre uns 370 i 400 cm³, però ja podia manipular mínimament els objectes. L'Australopithecus anamensis va marcar el canvi cap a espècies més properes per al que coneguem avui dia com a éssers humans.
-
-
Ja podien caminar completament drets i subjectar objectes amb les seves mans. El seu cervell es va fer lleugerament més gran fins a arribar als 450 cm³. Amb el seu bipedisme complet podien transportar menjar i explorar la sabana d’una manera més eficient.
-
A conseqüència de l’alliberament de les mans al bipedisme, tant la mà com el polze es van adaptar a agafar objectes i eines. Això va facilitar el fet de poder manipular els aliments i les eines, això els ha permès interactuar millor amb el seu entorn, però, per altra banda, augmentava el risc de lesions a les mans.
-
-
Va viure en un període des d’ara fa 3 milions d’anys fins ara 2,9 milions d’anys. Es caracteritzava pel seu bipedisme complet i el seu rostre més curt. Per l’altra banda el seu cervell ja era més gran, entre uns 450 i 500 cm³. L’Australopithecus africanus ja demostrava capacitats per a poder manipular aliments i desenvolupar certa vida social que va acabar millorant la supervivència grupal.
-
-
Va viure en un període des d’ara fa 2,6 milions d’anys fins ara 2,4 milions d’anys. Aquest Australopithecus ja tenia unes cames més llargues i uns braços més curts respecte als seus antecessors, els seus moviments ja començaven a ser més semblants al que coneguem avui dia com éssers humans. A més a més, va començar a utilitzar eines de pedra per tallar carn, tot això va iniciar el camí cap al gènere Homo.
-
-
Va viure en un període des d’ara fa 2,4 milions d’anys fins ara 1,6 milions d’anys. El seu cervell va augmentar fins a arribar a un volum d’entre 600 i 700 cm³ i va començar a fabricar eines més adaptades a les seves necessitats. Totes aquestes característiques li van permetre tindre una dieta més variada i un millor treball conjunt amb els de la seva espècie. Principalment, es va caracteritzar per començar a mostrar trets del gènere Homo pel que fa a la tecnologia i la capacitat cognitiva.
-
A conseqüència de les noves exigències mentals i socials, com fabricar eines i cooperar el cervell es va veure obligat a créixer per a poder afrontar-les. Això va permetre l’aparició de l’aparell fonador del llenguatge.
-
La cara es va aplanar i es va abandonar el prognatisme mandibular per a poder facilitar el fet de parlar i controlar millor la mossegada. Tot això va millorar la comunicació oral, però va fer el crani més fràgil.
-
-
Va viure en un període des d’ara fa 1,9 milions d’anys fins ara 150000 anys. El seu cervell va créixer considerablement fins a arribar a un volum d’entre 900 i 1100 cm³. A més a més, amb el seu control del foc que va suposar un gran avantatge podia cuinar i protegir-se. Aquesta espècie va ser capaç d’expandir-se fora d’Àfrica, caçar d’una manera més organitzada i poder desenvolupar una vida social més complexa respecte als seus antecessors.
-
Va aparèixer com una adaptació al clima càlid de la sabana. Va permetre suar millor i regular la temperatura durant la caça que va ajudar per a reduir els paràsits. Encara que va afavorir la supervivència als climes calorosos va portar més vulnerabilitat als ambients més freds.
-
Va viure en un període des d’ara fa 1,2 milions d’anys fins ara 800 000 anys. Habitava a Europa i va representar la primera presa d’aquest continent. A més a més, s’assemblava molt als humans moderns al que fa al rostre i possiblement era un ancestre dels neandertals i de l'Homo sapiens.
-
-
-
A causa de la cooperació a l’hora de caçar, compartir aliments, la cura i protecció tant dels fills com la del grup en general va crear jerarquies i unions grupals. Va millorar la supervivència, però també va generar competència interna i dependència.
-
A conseqüència de l’augment de la capacitat cranial, es van desenvolupar unes estructures cerebrals més complexes. Aquestes estructures van acabar desenvolupant el llenguatge, que va permetre la coordinació social, la transmissió i ensenyament d’informació.
-
Va viure en un període des d’ara fa 400.000 anys fins ara 40.000 anys. És més robust, amb més massa muscular i amb menys estatura i volum cerebral que els seus predecessors com l’Homo sapiens. Aquesta espècie estava adaptada al fred, tenia tecnologia relativament avançada i enterraments rituals, ja que va ser la primera espècie del gènere Homo que enterrava als seus difunts, el qual mostra consciència de la mort.
-
Va viure en un període des d’ara fa 300.000 anys fins a l'actualitat. El seu cervell més gran va portar com a resultat unes millors habilitats cognitives que van permetre la creació d’un llenguatge més complex, creació i utilització d’una major diversitat d’eines, aprendre a través de l'intercanvi d’idees. Tot això va acabar donant com a resultat el desenvolupament de l’art, l’agricultura i escriptura, que van canviar completament la societat.
-
-
