-
Period: to
La colonització de l’Índia per l’Imperi Britànic
La colonització de l'Índia per part del Regne Unit va començar el 1763 i es va intensificar després de la pèrdua de les 13 colònies americanes. L'expansió territorial es va desenvolupar en diverses fases fins a dominar el subcontinent, culminant amb la Revolta dels Sipais (1857-1858), que va portar al control directe britànic i a la proclamació de la reina Victòria com a emperadriu de l'Índia el 1876, reforçant el poder britànic mitjançant mecanismes com el Lapse i el Paramountcy. -
Period: to
La intervenció colonial a la Xina
La intervenció colonial a la Xina entre 1800 i 1911 va alterar l'estabilitat històrica del país, provocant el seu col·lapse. Això va donar lloc a un llarg període de guerres civils que finalitzaria amb la instauració de la República Popular de la Xina el 1949 -
La Guerra de l’Opi
Inicia al 1839 i acaba al 1842. Va ser un conflicte entre la Xina i el Regne Unit causat pel comerç il·legal d’opi, una droga molt estesa. -
Revolta dels Sipais
Aquesta revolta és basa en la rebel·lió dels soldats indis contra els britànics per injustícies i imposicions culturals. Va ser sufocada el 858 i a partir d'aixó l'Índia va pasar a ser una colònia directa del Regne Unit. -
Unificació d'Alemanya
Just després de derrotar a França en la guerra franco-prussiana, Alemanya es va unificar sota el lideratge de Prússia. A partir de aqui, Alemanya és va convertir en una potència econòmica i militar i mes tard entraria a la cursa imperialista obtenint colònies a Àfrica i el Pacífic. -
Primera Guerra anglo-bòer
Va acabar al 1881 amb la victòria del Transvaal sobre els britànics. Per contenir l’expansió bòer, Anglaterra va ocupar Bechuanaland i va intentar ampliar el seu domini, però això va generar tensions, especialment després del descobriment d’or a Witwatersrand el 1886, que va convertir el Transvaal en el centre econòmic de la regió. -
Period: to
Repartiment d'Àfrica
Fou el procés en que les potències europees és van repartir el continent Africà sense tenir en compte les poblacions locals, aixo consolida el colonialisme. -
Conferència de Berlín
La Conferència de Berlín eren reunions organitzades per Otto Von Bismarck centrades en el repartiment de territoris a l'Àfrica, hi assistien representants de totes les potències occidentals. Un dels temes principals va ser el control del Congo, que el rei Leopold II de Bèlgica volia com a colònia personal. -
Aixecament a Filipines
Revolta contra els espanyols (José Rizal) i després contra els nord-americans. -
Batalla d’Adwa
Menelik II derrota els italians i Etiòpia manté la seva independència. Aquesta batalla va convertir Etiòpia en un símbol de resistència africana. -
Guerra Hispanoamericana
Aquest, va ser un conflicte entre Espanya i els Estats Units que va acabar amb el domini espanyol a Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. Va marcar la fi de l'imperi colonial espanyol i com habiem comentat, l'inici de l'expansionisme nord.americà -
Segona Guerra anglo-bòer
Els Uitlanders, que eren nou vinguts, no recolzaven els britànics, cosa que va generar tensions. Les pressions britàniques van augmentar fins a l'inici de la guerra. Anglaterra va mobilitzar uns 500,000 homes, però la victòria va resultar ser molt costosa. Tot i això, només vuit anys després, els bòers van aconseguir la seva independència. -
Revolta dels Bòxers
Revolta a la a la Xina contra la influència occidental. Va comptar amb el suport de l'Emperadriu vídua Cixi. Els bòxers van ocupar militarment Beijing. La revolta va provocar reaccions nacionalistes en diverses regions d'Àsia contra la dominació estrangera a finals del segle XIX i a principis del segle XX. -
Batalla de Kusseri
Batalla que va tenir lloc a prop del llac Txad l'abril de 1900, va culminar amb la caiguda de Rabah, un esclavista que havia fugit del Sudan Nilòtic mahdiste. Aquesta derrota va marcar la fi de la resistència africana des de la perspectiva estatal. Malgrat això, els grups clànics van continuar rebel·lant-se contra l'autoritat estrangera. -
Genocidi herero i namaqua
Va tenir lloc a l'actual Nambíbia. El general Von Trotta va envoltar els rebels, empentant-los cap al desert d'Omaheke, on van morir de set, mentre els soldats disparaven contra ells. Els que van sobreviure van ser internats en "camps de concentració". Aproximadament 15,000 herero i 2,000 namaqua van morir durant aquest període, reduint la població herero de 80,000 a només 15,130 per 1911.