Christmas5

Imperialisme i la 1ª Guerra Mundial

  • Incident de Fashoda

    Incident de Fashoda
    L’incident de Fashoda (1898) va ser un episodi de tensió imperialista entre França i el Regne Unit a l’Àfrica, durant la cursa per controlar el continent. Va tenir lloc a Fashoda (actual Kodok, Sudan del Sud).
    A finals del segle XIX, França i el Regne Unit competien per l’expansió colonial a l’Àfrica. Però es va evidenciar la col·lisió dels eixos d'expansió britànic (entre Sud-Àfrica i Egipte) i francès (entre Senegal i Somàlia), i el conflicte va esclatar quan es van trobar.
  • Period: to

    Primera Crisi del Marroc

    La 1ª Crisi del Marroc comença quan Espanya i França havien acordat repartir-se el Marroc (amb l’aprovació del Regne Unit). El 1905 el kàiser Guillem II va ordenar desembarcar tropes a Tànger per recolzar al sultà del Marroc i impedir així la influència de França en aquesta zona.
    Al 1906 hi ha la Conferència d'Algesires, que va apaivagar les tensions, però s’aprova la creació dels protectorats francès i espanyol al Marroc; i la zona Internacional de Tànger.
  • Period: to

    La Segona Crisi del Marroc

    La segona crisi tingué lloc el 1911, quan Alemanya envià vaixells de guerra a Agadir per a forçar acords més favorables a llurs interessos comercials i colonials. Alemanya va aconseguir d'ampliar els seus territoris en el centre d'Àfrica, a costa del Congo francès i va obtenir l'ampliació de la seva colònia del Camerun, a canvi d'abandonar el Marroc en el Tractat de Fes (1912).
  • Period: to

    Primera Guerra Balcànica

    La Primera Guerra Balcànica (1912-1913) va enfrontar la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) contra l'Imperi Otomà per expulsar-lo del Balcans. La victòria de la Lliga va redistribuir territoris, però les disputes entre els aliats van provocar la Segona Guerra Balcànica.
  • Segona Guerra Balcànica

    Segona Guerra Balcànica
    La Segona Guerra Balcànica (1913) va enfrontar Bulgària contra els seus antics aliats (Sèrbia, Grècia, Montenegro i Romania), que, juntament amb l'Imperi Otomà, van derrotar Bulgària. El conflicte va redefinir les fronteres balcàniques i va incrementar les tensions abans de la Primera Guerra Mundial.
  • Batalla del Marne

    Batalla del Marne
    Durant la guerra de moviments (1914-1915), després del Pla Schlieffen, els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany liderats pel mariscal Josep Joffre a la batalla del Marne.
  • Batalla de Tannenberg

    Batalla de Tannenberg
    Durant la guerra de moviments (1914-1915), al front oriental de Tannenberg, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac. D'aquí la batalla de Tannenberg.
  • Aplicació del Pla Schlieffen

    Aplicació del Pla Schlieffen
    El Pla Schlieffen s'aplica al 1914 quan els exèrcits alemanys van atacar per sorpresa a França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per vèncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus.
  • Assassinat arxiduc Francesc Ferran

    Assassinat arxiduc Francesc Ferran
    El 28 de juny de 1914 l’arxiduc Francesc Ferran, que havia de ser el futur monarca de l’imperi austrohongarès, fou assassinat per Gavrilo Princip, un jove paneslau (PAN), a Sarajevo. El van condemnar a cadena perpètua i 3 anys després va morir.
  • Batalla de Gal·lípoli

    Batalla de Gal·lípoli
    Durant la batalla de trinxeres o posicions (1915-1916), els britànics intenten obrir un nou front per Gal·lípoli, Turquia. Va haver-hi un resultat nefast.
  • Enfonsament del transatlàntic Lusitània

    Enfonsament del transatlàntic Lusitània
    L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitania per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra.
  • Genocidi armeni

    Genocidi armeni
    El genocidi armeni al 1915 va ser una gran deportació contra el poble armeni i l'intent d'exterminar la seva cultura.
  • Tractat de Londres

    Tractat de Londres
    Durant la guerra de trinxeres o posicions, calia la recerca de nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.
    El 1915 tingué lloc el Tractat de Londres, on es firma que Itàlia es canvia de bàndol i intervé a la guerra a favor dels aliats, i Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals, sense que la guerra semblés tenir un bàndol vencedor.
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun
    Durant la guerra de trinxeres o posicions (1915-1916), va haver-hi una dura fase de guerra.
    Aleshores va caldre la recerca de nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.
    El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès, a la batalla de Verdun. Finalment, guanyen els francesos.
  • Acords de Sykes-Picot

    Acords de Sykes-Picot
    L'acord de Sykes-Picot va ser un tractat secret amb França i el Regne Unit on van decidir dividir-se el Pròxim Orient en zones d’influència. Però, no serà fins a la 2GM que s’acaben de configurar les fronteres.
  • Revolució Russa

    Revolució Russa
    Durant l’any 1917 va triomfar a Rússia la revolució bolxevic i els revolucionaris, preocupats pels seus problemes interns, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk). Al Rússia sortir de la guerra van intervenir els Estats Units.
  • Declaració Balfour

    Declaració Balfour
    La declaració Balfour va ser una manifestació pública del govern britànic durant la 1ª Guerra Mundial, per anunciar el suport d'una "llar nacional pel poble jueu" a la regió de Palestina, on abans era l'Imperi Otomà.
  • Tractat de Brest-Litovsk

    Tractat de Brest-Litovsk
    Rússia, la revolució bolxevic i els revolucionaris, preocupats pels seus problemes interns, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk).
    - Alemanya i Àustria-Hongria aconsegueixen:
    Ucraïna, Polònia, les Repúbliques bàltiques, part
    occidental de Bielorússia.
    - Imperi Otomà recupera: Ardahan, Batumi i Kars.
    - Països independents:
    Finlàndia (hi esclatarà una guerra civil entre
    comunistes i capitalistes), Geòrgia, Armènia i
    Azerbaidjan.
  • 14 punts de Wilson

    14 punts de Wilson
    Abans d’acabar la guerra, el president dels EUA, Thomas Wilson, va establir la visió d’una pau fonamentada en la concòrdia, anomenat els "14 punts Wilson". El president Wilson, havia proposat que cada nació tenia dret a formar un Estat independent (dret d'autodeterminació).
  • Creació de la Societat de Nacions

    Creació de la Societat de Nacions
    Quan acaba la 1GM, el president dels Estats Units d’Amèrica proposa de crear un organisme internacional, la Societat de Nacions, amb l’objectiu de garantir la pau mundial i fomentar la cooperació entre països. Es crea durant la reunió del Tractat de Versalles, al 1919.
    Encara així, acabarà fracassant, i amb la 2GM es tornarà a veure necessari de reorganitzar un organisme internacional (ONU, 1946).
  • Tractat de Versailles

    Tractat de Versailles
    El Tractat de Versailles va ser el tractat que va posar punt i final a la 1GM. Es signa la pau amb Alemanya i s'acorden mesures molt dures:
    -Alemanya és l’única culpable i ha de pagar reparacions de guerra per les destruccions ocasionades.
    -Alemanya és desposseïda del seu imperi colonial.
    -El territori alemany es fragmenta: les terres de l’est passen al nou país Polònia, els territoris de l’oest, Alsàcia i Lorena, es retornen a França i el nord, Schleswig-Holstein, passa a Dinamarca.
  • Tractat de Saint-Germain

    Tractat de Saint-Germain
    El Tractat de Saint-Germain, amb Àustria, va ser un tractat on es va firmar la pau entre Àustria i les potències guanyadores de la 1GM (la triple Entesa, Sèrbia, EE.UU, Japó i Rússia).
  • Tractat de Neuilly

    Tractat de Neuilly
    El Tractat de Neuilly, amb Bulgària, va ser un tractat on es va firmar la pau entre el regne de Bulgària i les potències guanyadores de la 1GM (la triple Entesa, Sèrbia, EE.UU, Japó i Rússia).
  • Tractat de Sèvres

    Tractat de Sèvres
    El Tractat de Sèvres, amb l'Imperi Otomà, va ser un tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els països aliats en la 1GM que va ser firmat a Sèvres, França.
  • Tractat de Trianon

    Tractat de Trianon
    El Tractat de Trianon, amb Hongria, va ser un tractat de pau que es va firmar a Trianon entre els Aliats i el regne de Hongria.
  • Fundació de la República de Turquia

    Fundació de la República de Turquia
    La República de Turquia es va fundar en el Tractat de Lausana, un tractat de pau que com a conseqüència va establir les fronteres de l'actual Turquia. Abans, però, va haver-hi una guerra d'independència (1921-1922), on Mustafa Kemal va organitzar un moviment de resistència i va establir un govern a Ankara. Però l’exèrcit de Kemal forçarà la negociació d’un nou tractat de pau: Tractat de Lausana.