Jacint Verdaguer

By joshuacenteno

  • Lloc i data de naixement

    Va néixer el 17 de maig de 1845

  • Formació acadèmica

    El curs 1855-56, amb deu anys, va començar els estudis al Seminari de Vic.

  • Nomenament com a capellà

    El 24 de setembre de 1870, Jacint Verdaguer va ser ordenat sacerdot a Vic,

  • Treball en un vaixell com a capellà

    a l'hivern de 1874 va entrar, com a capellà de vaixell.

  • Capellà dels marquesos de comillas

    1874 entra al servei de la família del marquès de comillas,
    Funciona com a capella i preceptor

  • Participació als jocs florals

    Verdaguer participa diverses vegades als jocs florals de Barcelona.
    El 1877 hi va triomfar amb l’Atlàntida, obra amb la qual aconseguí el títol de mestre en Gai saber.

  • Primeres creacions literaris

    La Atlántida (1877), Idilios y cantos místicos (1879), Canigó (1886), Patria (1888), Flores del Calvario (1896), Montserrat (1898) y Aires del Montseny (1901).

  • Publicació altres obres importants

    L’Atlàntida” (1877) — El poema èpic que el va catapultar a la fama.
    “Idil·lis i cants místics” (1879) — Recull poètic de to espiritual.
    “Montserrat” (1880) — Poema extens dedicat al santuari.
    “Caritat” (1885) — Poema religiós i social.
    “Canigó” (1886) — La seva altra gran epopeia, centrada en la mitologia catalana.

  • Publicació de l’atlantida

    El 6 de maig de 1877 Jacint Verdaguer i Santaló guanyava el premi de la Diputació Provincial de Barcelona als Jochs Florals amb el poema L’Atlàntida.

  • Publicació de “el Canigó”

    Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana

  • Viatges a Terra Santa i Roma

    Terra Santa (1886- 1887), viatge que marcaria profundament la seva obra religiosa.
    Roma, diverses vegades, especialment el 1893, quan busca el suport del Vaticà arran
    Del conflicte amb el bisbat de Barcelona

  • Inici del exorcismes

    Cap al 1890, mentre exercia com a capellà dels marquesos, començà a practicar exorcismes i rituals de guarició entre persones humils. Això provocà una forta polèmica amb la jerarquia eclesiàstica i l’alta societat.

  • Exili per causa dels exorcismes

    El 1895 fou apartat de les seves funcions i enviat forçosament a la Gleva, fet conegut com el “cas Verdaguer”. Aquest confinament equival a un exili intern dins del mateix bisbat

  • Perdo de l’església

    Després d’anys de conflictes, el 1897 obtingué absolució i reconciliació parcial amb l’Església, tot i que no recuperà mai el seu antic estatus social.

  • Malaltia i estada a Vallvidrera

    Els darrers mesos de la seva vida (1902) els passà malalt a la torre d’en Funalleres a Vallvidrera, a causa d’una tuberculosi galopant.

  • Lloc i data de la mort

    10 de juny del 1902, Vallvidrera - el Tibidabo i les Planes, Barcelona