Monastery 6560623

L'edat mitjana

  • Period: 400 to 1000

    Alta edat mitjana

    L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000. El terme és una mala traducció de l'alemany, en el qual alt significa 'antic' (i després es posà Baixa com a oposició). Tanmateix, en alemany per a l'alta edat mitjana no s'empra l'adjectiu Alt, sinó Früh ('primerenc') i, per a l'etapa intermediària s'usa Hoch ('alta'). Edat mitjana ras i curt es diu Mittelalter.
  • Period: 476 to 711

    Regnes visigots

    El Regne visigot o Regne dels visigots (llatí: Regnum Visigothorum) va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles v fins al viii. Un dels estats successors germànics de l'Imperi Romà d'Occident, va ser creat originàriament per l'assentament dels visigots sota el rei Vàlia a la província de la Gàl·lia Aquitània al sud-oest de la Gàl·lia pel govern romà, i després es va estendre per conquesta a tota Hispània.
  • Period: 800 to 1100

    Feudalisme

    El feudalisme és un terme de la historiografia i economia que intenta definir el sistema polític, social, jurídic i econòmic dut a terme durant l'edat mitjana[1] i moderna a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.
  • Period: 1000 to 1400

    Baixa edat mitjana

    La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles xi a xv. Aquest període va ser precedit per la plena edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement). Podem dividir aquest període entre una edat mitjana central (segles XI-XIV) i una edat mitjana tardana (segles xiv i xv).
  • Polifonia
    1100

    Polifonia

    Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents. El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació. En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs. En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del segle IX.