Captura de pantalla 2021 10 26 081322

L'edat Mitjana

  • Period: 300 to 1453

    L'INICI DE L'EDAT MITJANA

  • La divisió de l'Imperi Romà
    395

    La divisió de l'Imperi Romà

    Teodosi, va ser el darrer emperador que va governar la totalitat de l'Imperi romà. Que quan va morir va dividir l'Imperi entre el seus dos fills.
  • Period: 395 to 476

    Imperi Romà d'Occident

    L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
  • Period: 395 to 1453

    Imperi Romà d'Orient

    L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble, que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident al 476 d.C. assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453 d.C.. Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència.
  • Els ostrogots
    400

    Els ostrogots

    Es van assentar a Itàlia amb els comandats per Teodoric. El regne va desaparèixer a mitjan segle vi ocupat per l'Imperi bizantí.
  • L'evolució històrica
    418

    L'evolució històrica

    Els visigots es van instal·lar al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l'any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus,
  • Period: 418 to 507

    El regne visigòtic de Tolosa

    Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons.
  • Period: 466 to 511

    Clodoveu

    Clodoveu I, també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin, al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica.
  • Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
    476

    Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

    L'Imperi Romà va sufrir una invasió del germànics,els visigots, els vàndals, els alans i els sueus. Finalment va perdre els romans i els germànics van pujar un regne en el territori de l'Imperi Romà
  • Els francs
    481

    Els francs

    Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.
  • Justinià va intentar restaurar l'Imperi romà
    500

    Justinià va intentar restaurar l'Imperi romà

    Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d'Àfrica.
  • Els llombards
    500

    Els llombards

    van crear un regne al llarg del riu Po, a la Llombardia italiana actual.
  • Period: 507 to 711

    El regne visigòtic de Tolosa 2

    Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons.
  • Els angles i els saxons
    550

    Els angles i els saxons

    Procedien de Dinamarca i dels Països Baixos. Després de travessar el canal de la Mànega es van assentar a l'Anglaterra actual.
  • Esplendor amb Justinià
    565

    Esplendor amb Justinià

    Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.
  • Musulmans van conquerir les províncies més riques
    632

    Musulmans van conquerir les províncies més riques

    són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
  • Les lluites iconoclastes
    700

    Les lluites iconoclastes

    van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades
  • Period: 714 to 768

    Pipí I el Breu

    majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.
  • Period: 742 to 814

    Carlemany

    Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia
  • Del regne a l'imperi
    751

    Del regne a l'imperi

    Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident.
  • Period: 814 to 840

    Luís el Pietós

    ill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
  • Bizanci va travessar una crisi profunda
    1050

    Bizanci va travessar una crisi profunda

    Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l'imperi.
  • El Cisma d'Orient
    1054

    El Cisma d'Orient

    va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar amb la separació entre l'Església occidental i l'oriental.