L'Espanya del vuit-cents, Guerra i Revolució Liberal (Tema 1 i Tema 2)
-
La Pau dels Pirineus va posar fi a la guerra entre França i Espanya, i va suposar la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França. -
El regnat de Felip V (1700-1746) va marcar l’inici de la dinastia borbònica a Espanya. Va centralitzar el poder amb els Decrets de Nova Planta, modernitzà l’administració seguint el model francès i impulsà reformes per reforçar la monarquia.
-
S’inicia una guerra per decidir qui heretarà el tron: Felip d’Anjou (Borbó) o Carles d’Àustria (Habsburg). -
A la mort de Carles II sense hereu, s’inicia una guerra entre els partidaris de Felip d’Anjou (Borbó) i Carles d’Àustria (Habsburg). El conflicte és també una lluita entre models polítics: el centralisme borbònic i el sistema pactista català. Amb la derrota catalana, s’imposa el model borbònic i comença la centralització de l’Estat.
-
Les potències europees es divideixen entre partidaris dels Borbons i dels Àustria. El conflicte s’estén per Europa i també per la Península. -
Vol mostrar respecte pel sistema català i mantenir bones relacions amb el Principat al començament del seu regnat. Es va reunir dos cops amb elles, el 12 d'octubre de 1701 i el 14 de gener de 1702.
-
Anglaterra aconsegueix ocupar aquesta posició estratègica, que mantindrà fins avui. -
L’edició de 1704 de les Constitucions i altres drets de Catalunya va ser l’última recopilació del dret català, publicada abans de la seva abolició amb els Decrets de Nova Planta.
-
Catalunya dóna suport a l’arxiduc Carles a canvi de garantir les seves lleis i institucions pròpies. Les tropes austriacistes arriben a Barcelona. -
Les tropes austriacistes van prendre la ciutat de Barcelona el 1705, amb el suport de la flota aliada, iniciant el domini de l’arxiduc Carles sobre Catalunya durant la Guerra de Successió.
-
A mesura que Felip V ocupa territori, s’imposen mesures militars i polítiques contra els austriacistes.
-
Els Decrets de Nova Planta (1707-1716) van abolir els furs i institucions pròpies dels antics regnes de la Corona d’Aragó: Aragó i València (1707), Mallorca (1715) i Catalunya (1716), imposant-hi les lleis i el model polític de Castella.
-
Les tropes de Felip V derroten els austriacistes i ocupen València i Aragó. És una victòria clau per al bàndol borbònic. -
Carles d’Àustria hereta l’Imperi i això canvia l’equilibri europeu. Les potències busquen posar fi a la guerra per evitar una unió massa poderosa. -
Les tropes britàniques, holandeses i portugueses van abandonar Espanya després de retirar-se de la Guerra de Successió, deixant sol l’arxiduc Carles en la seva lluita pel tron.
-
Felip V és reconegut com a rei d’Espanya, però el país perd territoris com Gibraltar i Menorca. Catalunya decideix continuar resistint sola. -
El 1713, la dona de l’arxiduc Carles, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, va abandonar Catalunya per reunir-se amb el seu marit, ja emperador, a Viena, fet que simbolitzà la fi del suport imperial a la causa catalana. -
El 5 de juliol de 1713, la Junta dels Tres Braços decideix resistir i organitzar la defensa.
-
L’Acte Acordat de 1713 va ser la decisió de les institucions catalanes de continuar la guerra en solitari contra Felip V, després de la retirada de les tropes aliades de la Guerra de Successió.
-
Els tractats de Rastatt i Baden (1714) van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola entre França i l’Imperi Austríac. Amb aquests acords, Àustria va rebre territoris com els Països Baixos austríacs, Nàpols i Milà, consolidant l’equilibri europeu establert pel Tractat d’Utrecht. -
Unes 40.000 tropes encerclen la ciutat; la defensa es prepara sota el comandament d’Antoni de Villarroel. -
Les tropes borbòniques conquereixen la ciutat després d’un llarg setge. Catalunya perd les seves institucions i comença la repressió. Assalt final de les tropes borbòniques i derrota de la plaça. -
L’endemà es dissolen les institucions catalanes i s’inicia la depuració. -
L’impost del cadastre va ser un tribut creat per Felip V després de la Guerra de Successió per substituir els antics impostos catalans, i servia per recaudar de manera directa segons les propietats i riqueses de cada persona.
-
La Universitat de Cervera, fundada el 1717 per ordre de Felip V, va substituir les antigues universitats catalanes suprimides després de la Guerra de Successió i es va crear com a recompensa a la ciutat per la seva fidelitat borbònica. -
El Virregnat de Nova Granada, creat el 1717, agrupava els territoris del nord de Sud-amèrica (com Colòmbia, Veneçuela i l’Equador) per millorar el control administratiu i fiscal de la Corona espanyola a Amèrica. -
Cedeix el tron al seu fill Lluís I, però aquest mor al cap de pocs mesos. Felip V torna a regnar fins al 1746. -
El Primer Pacte de Família (1733) va ser una aliança entre Espanya i França, signada per Felip V, que unia les dues monarquies borbòniques per defensar interessos comuns i va implicar Espanya en les guerres europees a favor de França. -
El Segon Pacte de Família (1743) va reforçar l’aliança entre Espanya i França durant la Guerra de Successió d’Àustria, i va permetre a Felip V assegurar territoris italians per als seus fills, consolidant així la influència borbònica a Europa. -
El regnat de Ferran VI (1746-1759) es va caracteritzar per una etapa de pau i prosperitat, amb reformes per millorar l’economia, l’administració i la hisenda, i per mantenir una política exterior neutral per recuperar Espanya després de les guerres anteriors.
-
La Pau d’Aquisgrà (1748) va posar fi a la Guerra de Successió d’Àustria i va confirmar els guanys territorials dels Borbons a Itàlia, consolidant la posició d’Espanya sota el regnat de Ferran VI.
-
L’elaboració del cadastre de Castella el 1749, impulsada per Ferran VI i Ensenada, tenia com a objectiu conèixer la riquesa real del país per establir un sistema fiscal més just i eficient.
-
El Concordat amb la Santa Seu de 1753 va donar a Ferran VI el dret de nomenar bisbes i controlar els afers eclesiàstics a Espanya, reforçant el poder reial sobre l’Església. -
El regnat de Carles III (1759-1788) va ser una etapa de reformes il·lustrades per modernitzar Espanya: va impulsar el comerç, la indústria, l’educació i les obres públiques, tot reforçant el poder de la monarquia i limitant la influència de l’Església.
-
El Tercer Pacte de Família (1761) va ser signat per Carles III i Lluís XV de França, reafirmant l’aliança entre les dues monarquies borbòniques i portant Espanya a participar en la Guerra dels Set Anys al costat de França contra Gran Bretanya.
-
L’expulsió dels jesuïtes el 1766 (decidida després del motí d’Esquilache) va ser ordenada per Carles III, que els acusava d’intrigar contra el rei; amb això volia reduir el poder de l’Església i reforçar l’autoritat reial. -
El motí d’Esquilache de 1766 va esclatar per la carestia dels aliments després de l’abolició de la taxa dels cereals (1765) i per les reformes impopulars del ministre Esquilache, com el canvi en la vestimenta, i va acabar amb la seva destitució. -
El 1766, Carles III va decretar la lliure circulació de mercaderies a l’interior d’Espanya, eliminant moltes traves i impostos entre regions per afavorir el comerç i la unitat econòmica del regne.
-
La liberalització graduada del procés de fabricació de 1768 va permetre més llibertat a la indústria per produir i vendre sense tantes restriccions. A més, es van establir nous aranzels per protegir la producció espanyola de la competència estrangera.
-
El Virregnat del Riu de la Plata, creat el 1776, reunia territoris com l’Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia, amb l’objectiu de millorar el comerç i la defensa davant l’expansió portuguesa i britànica. -
La Guerra d’Independència Nord-americana (1776-1783) va enfrontar les colònies britàniques d’Amèrica contra Gran Bretanya, i Espanya, sota Carles III, hi va participar ajudant els colons per debilitar el poder britànic i recuperar territoris perduts
-
La liberalització del comerç amb Amèrica (1778) va permetre que tots els ports espanyols poguessin comerciar directament amb les colònies americanes, trencant el monopoli de Cadis i impulsant el comerç i l’economia espanyola. -
Les revoltes indígenes del segle XVIII a Amèrica van ser alçaments contra els abusos dels colons i les càrregues fiscals imposades per la Corona espanyola, destacant la de Túpac Amaru II (1780-1781) al Perú.
-
La Pau de Versalles de 1783 va posar fi a la Guerra d’Independència Nord-americana i va permetre a Espanya recuperar Menorca i Florida, tot i que no va aconseguir Gibraltar.
-
La declaració de 1783 de Carles III va establir que totes les professions eren honorables, trencant amb els prejudicis socials contra els oficis manuals i fomentant el treball com a font de dignitat i progrés. -
El 1788, Carles IV va pujar al tron després de la mort del seu pare, Carles III. El seu regnat es va caracteritzar per la influència del seu ministre Godoy i per la crisi política i econòmica provocada per la Revolució Francesa. -
La Revolució Francesa de 1789 va suposar la fi de l’absolutisme i l’inici d’un règim basat en la llibertat, la igualtat i la sobirania popular, influenciant profundament la política europea, també la d’Espanya. -
Manuel Godoy va ser nomenat secretari d’Estat el 1792, després de la destitució dels ministres Floridablanca i Jovellanos, i va concentrar un gran poder al govern sota la confiança de Carles IV. -
La Guerra Gran (1793-1795) va enfrontar Espanya amb la França revolucionària, després de l’execució de Lluís XVI. El conflicte va acabar amb la Pau de Basilea (1795), per la qual Espanya va cedir Santo Domingo a França.
-
La Pau de Basilea (1795) va posar fi a la Guerra Gran entre Espanya i la França revolucionària; Espanya va cedir l’illa de Santo Domingo a França a canvi de recuperar territoris ocupats als Pirineus. -
El Tractat de Sant Ildefons (1796) va ser una aliança entre Espanya i França contra Gran Bretanya, signada per Manuel Godoy, que va implicar Espanya en les guerres napoleòniques i va agreujar la seva crisi econòmica i militar.
-
La guerra contra la Gran Bretanya (1796-1802) va esclatar després del Tractat de Sant Ildefons, quan Espanya s’alià amb França contra els britànics. El conflicte va causar grans pèrdues comercials i navals per a Espanya i va agreujar la seva crisi econòmica,
-
L’ascens de Napoleó Bonaparte el 1799 va significar per Espanya una major dependència política de França, ja que Manuel Godoy va mantenir una aliança amb Napoleó que acabaria portant el país a conflictes com la Guerra del Francès. -
El Tractat d’Aranjuez (1801) va ser un acord entre Espanya i França, pel qual Carles IV, a través de Godoy, es va comprometre a donar suport militar a la guerra contra Portugal a Napoleó a canvi de recuperar el ducat de Parma per a la família reial espanyola. -
La batalla de Trafalgar (1805) va enfrontar la flota hispano-francesa contra la britànica, i va acabar amb una gran derrota per Espanya i França. Aquesta derrota va fer que Espanya perdés el control marítim i debilités el seu imperi colonial. -
El Tractat de Fontainebleau (1807) va ser un acord entre Espanya i França que permetia el pas de tropes franceses per territori espanyol per envair Portugal. Aquest fet va servir de pretext perquè Napoleó ocupés Espanya i iniciés la Guerra del Francès (1808). -
La resistència popular de 1808 va esclatar després de l’ocupació francesa i l’arribada de Josep Bonaparte al tron. El poble espanyol es va alçar en armes amb revoltes i guerrilles, destacant el 2 de maig a Madrid, com a símbol d’oposició a Napoleó. -
L’ocupació francesa (1808-1812) va començar amb la entrada de les tropes de Napoleó a Espanya, imposant el regnat de Josep Bonaparte. Va provocar una forta resistència popular i guerrillera i la formació de juntes locals que defensaven la sobirania espanyola.
-
La Guerra del Francès (1808-1814) va ser el conflicte entre Espanya i l’exèrcit napoleònic després de la imposició de Josep Bonaparte com a rei. El poble, amb el suport de Gran Bretanya i Portugal, va lluitar per expulsar els francesos i restaurar Ferran VII, i es va desenvolupar en tres fases: l’ocupació inicial (1808), la resistència i guerra de guerrilles (1808-1812) i la derrota napoleònica (1812-1814).
-
El procés d’independència de les colònies americanes va ser una sèrie de revoltes contra el domini espanyol, inspirades pels ideals liberals i la Revolució Francesa. Les colònies van acabar trencant amb Espanya i formant nous estats independents a Amèrica Llatina, en un procés que va tenir dues fases: les primeres revoltes (1808-1814), inicialment reprimides, i la rebel·lió generalitzada (1816-1824), que va culminar amb la victòria dels independentistes.
-
La primera fase del procés d’independència, anomenada de les primeres revoltes, va començar amb moviments locals a ciutats com Buenos Aires, Caracas o Mèxic, on es van crear juntes autònomes. Tot i això, les forces espanyoles van aconseguir reprimir temporalment les insurreccions
-
El Motí d’Aranjuez (1808) va ser una revolta popular i cortesana contra Manuel Godoy i el rei Carles IV, provocada pel descontentament davant la crisi i la presència francesa. El motí va acabar amb la caiguda de Godoy i l’abdicació de Carles IV a favor de Ferran VII. -
El 1808, Napoleó Bonaparte va obligar Carles IV i Ferran VII a abdicar i va imposar el seu germà, Josep Bonaparte, com a rei d’Espanya, fet que va provocar una forta oposició popular i l’inici de la Guerra del Francès. -
El 1810, la Junta Central Suprema va ser reemplaçada per una Regència, que governava en nom de Ferran VII mentre era presoner a França, i va convocar les Corts de Cadis per redactar una nova constitució. -
La primera sessió de les Corts de Cadis es va celebrar el 24 de setembre de 1810, i va proclamar la sobirania nacional i el poder de les Corts per fer lleis, iniciant així el procés cap a una monarquia constitucional. -
La victòria d’Arapiles (1812) va ser un triomf decisiu de les tropes aliades (espanyoles, britàniques i portugueses) comandades pel duc de Wellington contra l’exèrcit francès, que va marcar l’inici de la retirada napoleònica d’Espanya. -
La tercera fase de la Guerra del Francès (1812-1814) va suposar la derrota napoleònica, quan les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses, dirigides pel duc de Wellington, van expulsar els francesos i van restaurar Ferran VII al tron.
-
La Constitució de Cadis, coneguda com “La Pepa” (1812), va ser la primera constitució espanyola. Proclamava la sobirania nacional, la separació de poders, la llibertat d’expressió i establia una monarquia constitucional amb sufragi masculí indirecte. -
El Tractat de Valençay (1813) va ser l’acord pel qual Napoleó Bonaparte reconeixia Ferran VII com a rei d’Espanya, posant fi oficialment a la Guerra del Francès i permetent el retorn del monarca al país. -
El regnat de Ferran VII (1814-1833) va estar marcat per forts canvis polítics: va començar amb el Sexenni Absolutista (1814-1820), seguí amb el Trienni Liberal (1820-1823) i acabà amb la Dècada Ominosa (1823-1833), alternant períodes d’absolutisme i liberalisme.
-
El Sexenni Absolutista (1814-1820) va començar amb el Decret del 4 de maig de 1814, pel qual Ferran VII abolí la Constitució de 1812 i les lleis liberals, restaurà l’absolutisme i perseguí els liberals i defensors de les reformes.
-
La segona fase del procés d’independència, la de la rebel·lió generalitzada (1816-1824), va començar amb el retorn dels líders independentistes, com Simón Bolívar i José de San Martín, que van organitzar exèrcits i van aconseguir derrotar definitivament les tropes espanyoles, culminant amb la batalla d’Ayacucho (1824).
-
El pronunciament liberal de Lacy (1817) va ser un intent fallit de cop militar a Barcelona, liderat pel general Lacy, per restaurar la Constitució de 1812 i posar fi a l’absolutisme de Ferran VII. -
El pronunciament del Riego (1820), liderat pel coronel Rafael del Riego, va exigir el retorn de la Constitució de 1812. La revolta va triomfar i va obligar Ferran VII a jurar la Constitució, iniciant el Trienni Liberal (1820-1823). -
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser el període en què Ferran VII es va veure obligat a acceptar la Constitució de 1812. Durant aquests anys es van restaurar les reformes liberals, com la supressió de la Inquisició, la desamortització de béns eclesiàstics, la reducció del poder de l’Església i la reorganització administrativa segons els principis liberals. El règim va acabar amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restaurar l’absolutisme.
-
El 10 de març de 1820, Ferran VII es va convertir en monarca constitucional després del pronunciament del Riego, jurant la Constitució de 1812 i iniciant així el període del Trienni Liberal -
La reforma de l’exèrcit de 1821, durant el Trienni Liberal, va buscar reduir el poder dels comandaments reialistes i modernitzar les forces armades, creant un exèrcit lleial a la Constitució de 1812 i als ideals liberals.
-
Durant el Trienni Liberal (1820-1823) hi va haver diversos alçaments absolutistes contra el govern constitucional, especialment a Catalunya, Navarra i el País Basc, on els reialistes defensaven el retorn de l’absolutisme i de Ferran VII com a rei absolut.
-
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser un exèrcit francès enviat el 1823 per la Santa Aliança per restaurar l’absolutisme a Espanya. Van derrotar els liberals i van tornar el poder absolut a Ferran VII, posant fi al Trienni Liberal. -
La Regència absolutista de la Seu d’Urgell (1822) va ser un govern alternatiu creat pels reialistes durant el Trienni Liberal, que pretenia restaurar l’absolutisme de Ferran VII i va servir de punt de suport per a la intervenció francesa de 1823. -
El 1823, després de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, Ferran VII va restaurar l’absolutisme, abolint novament la Constitució de 1812 i iniciant el període conegut com la Dècada Ominosa (1823-1833). -
El primer Codi Penal espanyol, aprovat el 1822 durant el Trienni Liberal, va establir per primera vegada un sistema legal unificat amb drets i garanties individuals, inspirat en els principis liberals de la Constitució de 1812.
-
La Dècada Ominosa (1823-1833) va ser l’última etapa del regnat de Ferran VII, marcada pel retorn de l’absolutisme, la repressió dels liberals i una forta crisi econòmica i política. Tot i això, en els darrers anys el rei va moderar la seva política i va aprovar la Pragmàtica Sanció, que permetia regnar la seva filla Isabel II.
-
La fallida econòmica durant la Dècada Ominosa (1823-1833) va ser causada per les guerres colonials, la pèrdua de les colònies americanes i la mala gestió financera de l’Estat. Això va provocar endeutament, inflació i fam, agreujant el descontentament social i polític.
-
La derrota d’Ayacucho (1824), al Perú, va ser la batalla final del procés d’independència americana, en què les tropes espanyoles van ser vençudes pels exèrcits independentistes dirigits per Antonio José de Sucre, assegurant la fi del domini espanyol a Sud-amèrica. -
El naixement d’Isabel II va tenir lloc el 1830, filla de Ferran VII i Maria Cristina de Borbó. El seu naixement va ser clau perquè el rei promulgés la Pragmàtica Sanció, que abolia la Llei Sàlica i permetia que una dona pogués heretar el tron d’Espanya. -
La Pragmàtica Sanció (1830) va ser una llei promulgada per Ferran VII que abolia la Llei Sàlica, permetent que la seva filla Isabel II pogués heretar el tron. Aquesta decisió va provocar el rebuig dels partidaris de Carles Maria Isidre, origen de les Guerres Carlines. -
L’afusellament de Torrijos (1831) va ser l’execució del militar liberal José María de Torrijos i els seus companys a Màlaga, després d’un intent fracassat de revolta contra l’absolutisme de Ferran VII, convertint-se en símbol del martiri liberal. -
La mort de Ferran VII el 1833 va posar fi a l’absolutisme borbònic i va desencadenar una crisi successòria entre els partidaris de la seva filla Isabel II i els del seu germà Carles Maria Isidre, iniciant així la Primera Guerra Carlina.