-
El 1833 mor Ferran VII i el succeeïx Isabel II. Els carlins es revolten durant la Primera Guerra Carlina (1833 - 1840). L’església es posa a favor del carlisme.
-
Luddisme: primeres revoltes obreres on cremen i destrueixen fàbriques (Aquestes revoltes s’anomenaven bullangues o aixafamàquines).
En una bullanga es crema la fàbrica de vapor Bonaplata (1835). -
Organització del sistema de fàbrica.
Màquina de vapor.
Mecanització de la filatura primer i dels telers després.
Impacte sobre altres sectors industrials: química, metal·lúgica, siderúrgica, mecànica…
Creixement de la burgesia i el proletariat industrial. -
El 1864 es crea l’Associació Internacional dels Treballadors, coneguda com la primera internacional (AIT). Karl Marx i Mikhail Bakunin; socialisme i anarquisme, respectivament.
Molts moviments obrers s’adhereixen a aquestes ideologies. -
-
-
-
-
1868 Enderrocament d'Isabel II
Sexenni democràtic (1868 - 1875) Revolució, conflicte, divisió i inestabilitat Primera Etapa Restauració (1875-1898)
- 1874 Manifest de Sandhurst
- 1885 Alfons XII mor
- Regència de Maria Cristina
- Pacte del Pardo
- 1890 Sufragi universal
- 1898 Desastre del 98 -
El 1875 Cánovas del Castillo aconsegueix que es torni a la monarquia en el Manifest de Sandhurst (1874). Alfons XII es proclamat rei. Cánovas pensa que la monarquia dona
- Estabilitat Política
- Unitat Nacional
- Ordre Social -
- Constitució conservadora que vol acontentar a tots els liberals monàrquics.
- Divisió de poders limitada amb intervenció del rei en el poder legislatiu (nomena el govern, proposa lleis, convoca i dissol les Corts)
- La sobirania cau en les Corts amb el rei.
- Àmplia declaració de drets i llibertats de cultes en l’àmbit privat.
- Corts bicamerals amb un Senat conservador i un Congrés amb un sufragi indeterminat. Les Corts s’han de posar d’acord per aprovar i aplicar les lleis.
-
Llei de sufragi censatari de 1878.
-
La pau de Zanjón va ser un tractat que posa fi a la guerra. Promesa d’Estatut d’Autonomia. La promesa s’incompleix i genera frustració que va augmentar l’independentisme. -
Fundat per Pablo Iglesias. El mitjà de producció és l'estat.
Garantir la igualtat.
Autoritat de l’estat.
Treball obligatori.
Diferents capacitats però iguals necessitats.
Distribució estat.
Partit socialista ha d’obtenir millores graduals al parlament.
El sindicat per vagues i negociar. -
Valentí Almirall funda el Diari Català
-
Prové de l’est dels EUA. Arriba a Catalunya des de la plana del Rosselló. Els contractes d’arrendament de terres permetien que els pagesos paguessin el mateix preu del lloguer si no deixaven les vinyes morir. Eren contractes d’arrendament de terres seren gairebé a perpetuïtat. La fil·loxera provoca la mort de les vinyes i això provoca el desnonament dels rabassaires i un conflicte social entre els rabassaires i propietaris. Acaba amb l’importació de ceps americans resistents a la plaga.
-
Cuba comprava a Estats Units i Espanya puja els aranzels al 40%. Espanya grava amb aranzels molt alts el comerç cubà (sobretot amb EUA). El cacao, el sucre, el cafè i el rom han de pagar el 40% d’impostos, perjudicant les principals exportacions cubanes.
-
-
-
-
Llei de sufragi universal masculí de 1890.
-
El Manifest de Montecristi inicia la Guerra suau. Espanya envia a Martínez Campos. La revolta s’estén pel fracàs de Martínez Campos. -
José Martí és un poeta cubà exiliat a Nova York i guanya la simpatia dels estatunidencs. La seva mort el converteix en màrtir i en Pater Patriae de Cuba. La Doctrina Monroe proclama que tot el continent americà és l’àmbit d’influència dels Estats Units i els europeus no han d’intervenir. «Amèrica pels americans [estatunidencs]»
-
Valeriano Weyler comença la Guerra dura. Fa tronchas, tallafocs que divideixen d’illa per aïllar la comunicació entre revolucionaris.
Els guajiros (pagesos cubans) donen suport als guerrillers. Obliguen a la població rural a tancar-se en camps de concentració ubicats en zones segures. Aquesta mesura provoca el col·lapse econòmic, l’augment de la insurgència i 400.000 morts de gana i malalties. -
Pèrdua de les últimes colònies espanyoles amb el Tractat de París (Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam)
Espanya ven a Alemanya els arxipièlags de les Marianes, les Carolines i les Palaos. Es perden els mercats protegits cubans.
Devaluació de la pesseta respecte el dòlar, quelcom que afavoreix les exportacions.
Repatriació de capitals dels indians (espanyols que tenien negocis a Cuba). -
La intervenció estatunidenca comença amb l’explosió del cuirassat Maine al port de l’Havana. Estats Units proposa comprar Cuba a Espanya, però el govern decideix anar a la guerra per una qüestió d’honor. A la batalla de Santiago la flota espanyola es enfonsada pels vaixells de guerra estatunidencs, molt superiors. A Filipines, la flota estatunidenca també derrota els espanyols i els hi pren la colònia. -
El sistema polític de la Restauració entra en crisi i les burgesies basques i catalanes creen partits regionalistes.
Cau el mite de l’imperi espanyol i es produeix una crisi moral. S’escampa el desànim i hi ha una depressió col·lectiva que recull la generaciò literària del 98. Es pren consciència de l’enderrariment i dels “mals d’Espanya” i es fan propostes Regeracionistes, que proposen modernitzar Espanya.
Enfrontament entre els militars i els polítics que es culpen mútuament del desastre. -
El 1902 Alfons XIII és coronat. -
-
Vol enfortir el sistema monàrquic agrupant a la base del partit tots els sectors conservadors, burgesos i catòlics. Reformes administratives descentralitzadores. Incrementar la flota civil i militar. Crea l’Institut Nacional de Previsió i fa la Llei de Vagues i la Llei de conciliació i arbitratge dels conflictes laborals.
Pal i la pastanaga: millorar els drets dels treballadors però reprimir les revoltes obreres. La Setmana Tràgica frustra el seu projecte reformista. -
-
26/7/1909 - 2/8/1909
L’embarcament de reservistes al port de Barcelona per a combatre als rifenys provoca una revolta a Barcelona. Els obrers controlen la ciutat i incendien esglésies. Es convoca una vaga general i l’Estat de Guerra. Conseqüències
100 morts, 200 ferits i 1000 empresonats i desterrats.
Tancament d'escoles laiques.
Radicalització de classes socials.
Desengany dels obrers amb el Lerrouxisme i creixement de l’apoliticisme.
Francesc Ferrer afussellat.
Caiguda del govern de Maura -
Líder del partit liberal. Ley del candado: retallar la influència de l’Església. Influx de monjos francesos. Reformes socials: legislació laboral (condicions, horaris, accidents…) Reforma Servei Militar per evitar la redempció en metàl·lic. Mili obligatòria. Permet la formació de mancomunitats. Una mancomunitat és la unió de dues o més administracions. Unió de diputacions provincials. Les diputacions catalanes s’ajunten i formen la mancomunitat de Catalunya. Assassinat el 1912.
-
Gran augment de les exportacions
Inflació de preus que provoca:
- Augment dels beneficis empresarials.
- Caiguda dels salaris reals (poder adquisitius dels treballadors). Aliadòfils: regionalistes, progressistes, republicans, progressistes i d’esquerres.
Germanòfils: conservadors, de dretes i catòlics.
Dato tanca el Congrés per mantenir la neutralitat i evitar conflictes. Gran creixement de la conflictivitat social.
Gran èxode rural i forta arribada d’immigració als centres industrials. -
JUNTES DE DEFENSA (juny)
Els africanistes ascendeixen de rang molt ràpid. Els peninsulars reprimeixen revoltes obreres
Volen que Maura que encapçali un govern fort amb suport militar ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS (juliol)
Reclamen la obertura de les Corts, la policia els dissol. BCN VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA (agost)
CNT i UGT pretenen tombar el govern Els tres grups estan descordinats i no tenen els mateixos objectius
Els militars acaben reprimint els obrers i els politics s’espanten -
L’any 1918 durant el Congrés de Sants de la CNT, es decideix substituir els vells sindicats d’ofici (Electricistes, oficinistes, peons, etc) per sindicats de branca o indústria (Sindicat únic gas, aigua i electricitat). Liderats per Salvador Seguí i Ángel Pestaña.
-
-
Benito Mussolini pren el poder l’octubre del 1922 fent marxes a Roma i obligant el rei Víctor Manuel III a cedir al poder.
-
Benito Mussolini pren el poder l’octubre del 1922 fent marxes a Roma i obligant el rei Víctor Manuel III a cedir al poder.
-
Manifest del 13 de setembre de 1923. Alliberar Espanya dels polítics corruptes.
L’exèrcit salva Espanya i pren la responsabilitat de governar-la.
Posar fi a diversos conflictes com l’anticlericalisme, el pistolerisme, moviment obrer, la corrupció política, catalanisme…
Règim provisional. (en un principi pretén fer un govern militar provisional per assegurar l’ordre públic). -
-
-
-
-
-