-
La majoria d’edat d’Alfons XIII va tenir lloc el 17 de maig de 1902, quan va complir 16 anys, l’edat legal per regnar segons la Constitució de 1876. Fins aleshores, Espanya havia estat sota la regència de la seva mare, Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, ja que ell va néixer rei després de la mort del seu pare. L’acte va simbolitzar el pas formal al seu regnat personal, en un context polític complicat: crisi del sistema de la Restauració, tensions socials i pèrdua recent de les colònies el 1898. -
Va ser una coalició de partits republicans espanyols fundada el 1903, amb figures destacades com Nicolás Salmerón. El seu objectiu era unificar el republicanisme, molt fragmentat, per convertir-lo en una alternativa real al sistema monàrquic de la Restauració. Defensava valors democràtics, laics i reformistes, però les divisions internes i les diferències ideològiques van limitar-ne l’èxit. Tot i això, va tenir certa presència política fins que es va dissoldre cap al 1908. -
Van ser un conflicte que va tenir lloc a Barcelona, després que la revista satírica catalana Cu-Cut publiqués una caricatura que ofenia l’exèrcit espanyol. Com a reacció, militars i grups d’ultradreta van atacar la seu de la revista i altres locals catalans, generant una crisi política greu. Aquest episodi va portar a l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions, que va reforçar la protecció de l’exèrcit i va limitar la llibertat d’expressió, augmentant la tensió entre Catalunya i l’Estat central. -
La Llei del descans dominical es va aprovar a Espanya el 1904 i establia l’obligació de descansar els diumenges per a la majoria de treballadors. Va ser una de les primeres lleis socials del període de la Restauració. L’objectiu era millorar les condicions laborals i reduir els abusos de jornades excessives, tot i que tenia també un component religiós. La seva aplicació va ser limitada i irregular, però va marcar un pas important en la intervenció de l’Estat en qüestions socials. -
Va ser una reunió internacional convocada per resoldre la crisi entre Espanya i França sobre el control del Marroc. Les potències europees, incloent-hi Alemanya, Gran Bretanya, França i Espanya, van acordar repartirse les influències al Marroc. La conferència va consolidar el protectorat francès sobre el Marroc, mentre que Espanya va obtenir una zona d’influència al nord del país. Va ser un exemple important de diplomàcia colonial en plena competència imperialista a Àfrica. -
La Solidaritat Catalana va ser una coalició política catalana creada com a resposta a la Llei de Jurisdiccions, aprovada arran dels Incidents del Cu-Cut. Aplegava forces molt diverses (catalanistes, republicans, carlins) amb objectiu comú: defensar les llibertats de Catalunya i l’autogovern. Va obtenir un gran èxit electoral el 1907, però les diferències ideològiques internes van provocar la seva dissolució pocs anys després. Tot i això, va marcar un punt clau en la politització del catalanisme. -
La Solidaritat Obrera va ser una organització sindical creada a Barcelona per unir diverses societats obreres, sobretot d’orientació anarquista i socialista. Va néixer com a resposta a la repressió i a les dures condicions laborals del moment. El seu objectiu era coordinar la lluita obrera mitjançant l’acció sindical i la vaga. Va tenir un paper destacat en conflictes socials previs a la Setmana Tràgica i va ser l’antecedent directe de la CNT convertint-se en un referent clau del moviment obrer -
La Nova Llei electoral impulsada pel govern d’Antonio Maura tenia com a objectiu reduir el frau electoral i caciquisme del sistema de la Restauració. Introduïa mesures com el vot obligatori i mecanismes de control del procés electoral. Però la llei va tenir un impacte limitat, ja que les pràctiques fraudulentes van continuar en molts districtes. Va representar un intent de regeneració política i una reforma clau del període, tot evidenciant les dificultats per democratitzar realment el sistema. -
El Partido Radical va ser fundat per Lerroux com a partit republicà, anticlerical i populista, amb una forta implantació inicial a Barcelona. Atraia sobretot les classes populars urbanes, amb un discurs molt crític amb l’oligarquia i el catalanisme conservador. Tot i el seu to radical, amb el temps el partit es va moderar i va participar activament en la política de la Segona República, arribant a formar part del govern als anys trenta. -
La Setmana Tràgica va tenir lloc a Barcelona com a resposta a la mobilització de reservistes per a la guerra del Marroc, que afectava sobretot les classes populars. La protesta obrera i antimilitarista va derivar en una insurrecció urbana, amb vagues, enfrontaments amb l’exèrcit i una forta onada anticlerical. La repressió governamental va ser molt dura, amb judicis militars i execucions, com la de Ferrer i Guàrdia. L’episodi va desacreditar el govern i va accentuar la crisi política i social
-
La derrota al Barranc del Llop va tenir lloc durant la guerra del Marroc. Tropes espanyoles van caure en una emboscada de les forces rifenyes mentre intentaven assegurar la zona minera del Rif. El resultat va ser una greu derrota militar, amb centenars de soldats morts. L’impacte a la península va ser enorme i va provocar una forta crítica a l’exèrcit i al govern, contribuint directament a l’esclat de la Setmana Tràgica de Barcelona. Va evidenciar la mala planificació colonial. -
Es va fundar a Barcelona com una organització sindical d’orientació anarcosindicalista. Va néixer a partir de l’experiència de Solidaritat Obrera i de la voluntat d’unificar el moviment obrer sota principis d’acció directa, autogestió i rebuig de l’Estat. La CNT defensava la vaga general com a eina de lluita i va esdevenir ràpidament una de les principals forces sindicals d’Espanya, amb una forta presència a Catalunya. Va jugar un paper central en els conflictes socials del 1r terç del segle XX. -
Va ser una llei aprovada a Espanya que limitava la fundació i expansió de congregacions religioses noves, especialment de l’Església catòlica. L’objectiu era frenar la influència religiosa en l’educació i la societat, en un context de forta anticlericalisme i laïcisme polític. Exigia autorització prèvia per crear ordres religioses i restringia les seves activitats. Va generar tensions entre l’Estat i l’Església, reflectint el conflicte social i polític entre sectors conservadors i reformistes. -
Va ser fundada a Catalunya com un partit republicà, federalista i catalanista. Va sorgir de la unió de diversos grups republicans que defensaven la República, el federalisme i l’autonomia de Catalunya. La UFNR va tenir una presència destacada en la política catalana dels primers anys del segle XX, especialment a l’àmbit urbà, però va patir divisions internes i la competència d’altres forces republicanes. Tot i la seva curta trajectòria, va contribuir a articular el republicanisme catalanista. -
S'establí després de la Conferència d’Algesires, que va repartir les zones d’influència al Marroc entre França i Espanya. Espanya va obtenir el control sobre la zona nord i el sud del país. Aquest protectorat va implicar la intervenció militar i administrativa espanyola per controlar el territori, però va generar una llarga resistència dels pobles rifeños, com la guerra del Rif. . -
L’assassinat de José Canalejas va ocórrer el 12 de novembre de 1912 a Madrid. Canalejas, president del govern espanyol i líder reformista, va ser assassinat per un anarquista. La seva mort va suposar un cop per a les reformes liberals que intentava impulsar i va debilitar el sistema polític de la Restauració, accelerant la crisi política i social que patia Espanya en aquell moment. -
La constitució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 va ser la unió de les quatre diputacions provincials catalanes per gestionar conjuntament serveis i fomentar el desenvolupament econòmic i cultural. Encara que no tenia poder legislatiu, va ser un pas clau cap a l’autonomia catalana i va impulsar institucions com l’Escola de Bibliotecàries i obres d’infraestructura, simbolitzant la recuperació del catalanisme institucional. -
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un conflicte global que va enfrontar les potències de l’Entesa (França, Regne Unit, Rússia) contra les de les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria). Espanya es va mantenir neutral, cosa que va beneficiar la seva economia però va generar tensions internes. La guerra va transformar les relacions internacionals i va marcar l’inici de grans canvis polítics i socials a Europa.
-
El Partit Republicà Català va ser fundat el 1917 com una força política que combinava el republicanisme amb el catalanisme. Defensava la república federal i l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya. Va jugar un paper clau en la política catalana de principis del segle XX, promovent la modernització i la reivindicació nacional fins a la consolidació del catalanisme polític més organitzat. -
L’Assemblea de Parlamentaris va ser una reunió celebrada el 1917 a Barcelona, convocada per diputats i parlamentaris catalans i espanyols, amb l’objectiu de reclamar l’autonomia de Catalunya i la reforma del sistema polític espanyol en plena crisi de la Restauració. Va ser un acte important de pressió política que expressava el malestar creixent davant la guerra i la inestabilitat, tot posant les bases per l’augment del catalanisme polític durant el segle XX. -
La vaga general de 1917 a Espanya va ser una protesta massiva convocada per sindicats socialistes i anarquistes contra la crisi econòmica, la corrupció i la participació en la Primera Guerra Mundial. Va paralitzar moltes ciutats, especialment industrials, però va ser durament reprimida pel govern. Aquest conflicte va mostrar la greu inestabilitat social i política que vivia Espanya durant la Restauració. -
Les Juntes de Defensa van ser organismes creats pels militars espanyols entre 1917 i 1918 per defensar els seus interessos davant la crisi política i social. Van criticar el govern i van reclamar més poder i influència en la política. Aquest moviment militar va contribuir a desestabilitzar la Restauració i va anticipar la intervenció creixent dels militars en la política espanyola dels anys següents. -
El pistolerisme a Barcelona va ser un període violent durant els anys 1917-1923, marcat per enfrontaments entre patrons i sindicats, especialment la CNT. Empresaris contractaven pistolers per reprimir activistes obrers, que responien amb atemptats. Aquesta escalada de violència va desestabilitzar la ciutat i va influir en la decisió de l’Estat de suspendre les garanties i instaurar la dictadura de Primo de Rivera el 1923.
-
La vaga de la Canadenca (1919) va ser una vaga industrial a Barcelona iniciada a la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro (Canadenca). Es va estendre ràpidament i va paralitzar gran part de la ciutat. La mobilització va aconseguir millores laborals importants, com la jornada de vuit hores, i va marcar un moment clau en la lluita obrera a Espanya, reforçant el poder sindical, especialment de la CNT. -
El Trienni Bolxevic (1918-1921) va ser un període de gran agitació social i política a Espanya, inspirat per la Revolució Russa. Va destacar l’augment de moviments obrers, vagues i conflictes socials, especialment a Catalunya. Les idees comunistes i anarquistes van guanyar força, generant alarma entre les elits. La repressió estatal es va intensificar, aprofundint la crisi del sistema de la Restauració.
-
El Sindicat Lliure va ser un sindicat patronal creat a Barcelona el 1919 per empresaris per combatre la influència dels sindicats obrers, especialment la CNT. Va actuar com un grup de pressió i, en molts casos, va participar en accions violentes contra militants obrers durant el pistolerisme. Va ser un instrument clau en la repressió patronal durant la crisi social dels anys 20 a Catalunya. -
El Partit Comunista d’Espanya (PCE) es va fundar oficialment el 1921, resultat de la unió de diverses agrupacions comunistes. Inspirat per la Revolució Russa i afiliat a la Internacional Comunista, defensava la lluita revolucionària i la transformació social. El PCE va tenir un paper creixent en el moviment obrer i polític espanyol, tot i ser perseguït durant la dictadura de Primo de Rivera i en altres etapes repressives. -
El Desastre de l’Annual (1921) va ser una derrota catastròfica per a l’exèrcit espanyol a la guerra del Marroc. Tropes espanyoles van ser envaïdes i massacrades pels rifeños liderats per Abd el-Krim. Van morir uns 8.000 soldats i va suposar la pèrdua de gran part del territori conquerit. Aquest desastre va provocar una crisi política a Espanya, exposant la mala planificació militar i la corrupció, i va contribuir a la instauració de la dictadura de Primo de Rivera. -
La Guerra del Marroc va ser un conflicte entre l’exèrcit espanyol i les forces rifeñas al nord d’Àfrica. El Desastre de l’Annual (1921) va ser la pitjor derrota militar espanyola, amb milers de soldats morts i una retirada caòtica. Aquesta derrota va provocar una crisi política greu a Espanya i va ser un dels factors que va portar a la dictadura de Primo de Rivera. La guerra va continuar fins al 1927 amb una lenta consolidació del control espanyol.
-
L’assassinat de Eduardo Dato va ocórrer el 8 de març de 1921 a Madrid. Dato, president del govern espanyol, va ser atacat i mort per membres de l’organització anarquista La Banda Negra. Aquest assassinat va evidenciar la greu inestabilitat política i social d’Espanya durant els anys de la Restauració i la crisi colonial al Marroc. -
Acció Catalana va ser un partit polític català fundat el 1922 que combinava el catalanisme amb un posicionament liberal i progressista. Defensava l’autonomia de Catalunya, les reformes socials i la modernització política. Va tenir un paper important en la política catalana durant els anys 20, especialment en l’oposició a la dictadura de Primo de Rivera, i va influir en el desenvolupament del catalanisme polític moderat. -
Estat Català va ser fundat el 1922 per Francesc Macià com un partit polític independentista català. Reivindicava la independència total de Catalunya i una ruptura amb Espanya. Es va caracteritzar per un discurs més radical que altres forces catalanistes i va jugar un paper clau en el moviment independentista durant els anys 20, preparant el terreny per la proclamació de la República Catalana l’any 1931. -
La Unió Socialista de Catalunya (USC) es va fundar el 1923 com un partit d’orientació socialista i catalanista. Va sorgir per unir diverses corrents socialistes catalanes que volien combinar la lluita obrera amb la reivindicació nacional catalana. La USC va jugar un paper important en la política catalana dels anys 20 i 30, participant activament en el republicanisme i el catalanisme polític abans i durant la Segona República. -
El Directori Militar va ser la primera fase de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1925), en què el govern va estar controlat exclusivament per militars. Aquesta etapa va suposar la supressió de les institucions democràtiques i una governança autoritària basada en la disciplina militar. L’objectiu era imposar ordre i acabar amb la crisi política, però la manca de diàleg i les tensions socials van limitar-ne l’èxit.
-
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser un règim autoritari instaurat per Miguel Primo de Rivera després d’un cop d’estat. Va suspendre la Constitució, tancar el Parlament i limitar les llibertats. El seu objectiu era acabar amb la inestabilitat política i el pistolerisme, així com consolidar el control sobre el Marroc. Tot i algunes reformes, la dictadura va fracassar en resoldre els problemes socials i econòmics, i va caure el 1930 davant la pressió popular i política.
-
L’assassinat de Salvador Seguí va ocórrer el 10 de març de 1923 a Barcelona. Seguí, conegut com a “El Noi del Sucre”, era un líder destacat de la CNT i una figura clau del moviment obrer anarcosindicalista. Va ser assassinat per pistolers contractats per empresaris, en plena etapa de pistolerisme. La seva mort va ser un cop molt dur per al moviment obrer i va simbolitzar la violència i la repressió d’aquell període. -
La Unión Patriótica va ser fundada el 1924 per Miguel Primo de Rivera com a partit únic del règim dictatorial. Tenia l’objectiu de mobilitzar el suport social i polític a la dictadura, promovent un discurs nacionalista, conservador i autoritari. Va intentar substituir els partits tradicionals, però mai va tenir un gran arrelament popular. La seva influència va minvar fins a desaparèixer amb la caiguda de Primo de Rivera el 1930. -
L’Estatut Provincial de Catalunya va ser un projecte impulsat durant la dictadura de Primo de Rivera als anys 20, que pretenia dotar Catalunya d’una certa autonomia administrativa dins l’Estat espanyol, però molt limitada. Aquest projecte no es va arribar a implementar, ja que la dictadura no volia concedir un autogovern real i mantenia un control centralitzat i repressiu sobre Catalunya. -
La supressió de la Mancomunitat de Catalunya va tenir lloc el 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. El règim va eliminar aquesta institució, que agrupava les quatre diputacions catalanes, per castigar el catalanisme i limitar l’autogovern. Aquesta decisió va suposar un retrocés per a les institucions catalanes i va intensificar la repressió política i cultural sobre Catalunya durant la dictadura. -
El Desembarcament d’Alhucemas (1925) va ser una operació militar decisiva durant la guerra del Marroc. Les forces espanyoles, amb suport francès, van fer un desembarcament conjunt a la badia d’Alhucemas per atacar les forces rifeñas. Aquesta acció va marcar un punt d’inflexió en el conflicte, facilitant la reconquesta del territori i la consolidació del control colonial espanyol al Rif. -
El Directori Civil (1925-1930) va ser la segona etapa de la dictadura de Primo de Rivera, en què es va incorporar més presència civil al govern, amb polítics i tècnics. Es va intentar donar una imatge més moderada i administrativa, però el règim continuava amb la suspensió de les llibertats i la censura. Tot i algunes obres públiques i reformes, la crisi econòmica i la manca de suport polític van debilitar el Directori fins a la caiguda de la dictadura el 1930.
-
Els Fets de Prats de Molló (1926) van ser un intent fallit de Francesc Macià i un grup d’independentistes catalans per entrar a Espanya des de França i proclamar la independència de Catalunya. La conspiració va ser desarticulada per la policia francesa, i Macià va ser detingut i jutjat. Tot i el fracàs, l’episodi va tenir gran repercussió mediàtica i va reforçar el moviment independentista català. -
La Sanjuanada va ser un intent de cop d’Estat militar a Barcelona el 24 de juny de 1926, liderat per militars insurrectes que volien enderrocar la dictadura de Primo de Rivera. La conspiració va ser avortada abans de començar, i els seus protagonistes van ser detinguts. Aquest fracàs mostrava la creixent oposició al règim i l’inestabilitat política del moment. -
L’Assemblea Nacional Consultiva va ser creada pel règim de Primo de Rivera el 1927 com un organisme consultiu que substituïa el Parlament suspès. Estava formada per membres designats pel govern, sense representació democràtica. La seva funció era donar una aparença de participació política, però en realitat tenia poc poder i servia per legitimar la dictadura. Va ser molt criticada per l’oposició i va desaparèixer amb la caiguda del règim el 1930. -
L’Aixecament de Jaca (desembre de 1930) va ser un intent militar protagonitzat per oficials republicans per derrocar la monarquia d’Alfons XIII i avançar cap a la República. Tot i començar amb èxit a Jaca, la revolta va ser ràpidament reprimida i els seus líders executats. Aquest acte va convertir-se en un símbol de la lluita republicana i va accelerar la caiguda de la monarquia l’any següent. -
El Pacte de San Sebastià (agost de 1930) va ser una reunió d’opositors a la monarquia de Primo de Rivera i Alfons XIII. Diversos partits republicans i nacionalistes van acordar coordinar esforços per acabar amb la monarquia i instaurar la República a Espanya. Aquest pacte va marcar un pas clau cap a la proclamació de la Segona República el 1931, unificant l’oposició i planificant la transició política. -
Les eleccions municipals de 1931 a Espanya van ser un punt d’inflexió polític. Els partits republicans i catalanistes van obtenir una gran victòria a les ciutats, especialment a Madrid i Barcelona, reflectint el descontentament amb la monarquia. Aquest resultat va portar a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931, amb la fugida d’Alfons XIII i l’inici d’un període de grans reformes. -
La proclamació de la Segona República va tenir lloc el 14 d’abril de 1931, després de la victòria republicana a les eleccions municipals. Amb la fugida del rei Alfons XIII, es va establir un nou règim democràtic i laic, que buscava modernitzar Espanya amb reformes socials, polítiques i culturals. Va marcar l’inici d’una etapa de grans canvis i tensions que transformaria profundament el país durant la dècada següent.