-
-
La Unión Republicana era un partit polític espanyol de caire republicà, liberal i moderat, que defensava la República però buscava reformes progressives sense trencar l’ordre social. La seva ideologia estava centrada en les llibertats civils, l’educació i la modernització de l’Estat, i va actuar principalment durant la Primera República i els primers anys de la Segona República, intentant atraure ciutadans moderats que volien canvis sense conflictes radicals. -
Els conservadors com Sivela i Maura intentaven mantenir l’ordre i l’Estat central, i els seus governs eren sovint curts perquè Espanya estava molt inestable políticament en aquell moment. -
La Llei del descans dominical era una norma que establia que els treballadors havien de tenir un dia de descans obligatori a la setmana, normalment el diumenge, per garantir el seu benestar físic i moral. Aquesta llei buscava protegir els drets laborals, reduir l’explotació i donar temps per a la família, la religió o l’oci, especialment en un context d’industrialització i llargues jornades laborals.
-
Els liberals Montero Ríos i Moret eren polítics espanyols del Partit Liberal, que defensaven reformes moderades dins de la monarquia. Montero Ríos es va destacar per la seva participació en la política durant la Restauració i en qüestions com el sufragi i la legislació parlamentària, mentre que Moret va promoure mesures reformistes en educació, drets civils i la modernització de l’administració, intentant equilibrar els canvis amb el manteniment de l’ordre social.
-
Va ser una reunió internacional convocada per resoldre la crisi del Marroc, on França i Alemanya tenien interessos contradictoris. A la conferència, els principals països europeus van acordar regular el control econòmic i polític del Marroc, establint que França tindria influència sobre la policia i l’administració, mentre Alemanya podia controlar aspectes comercials. -
Van passar el 23 de novembre de 1905 a Barcelona, quan un grup de militars va assaltar la redacció de la revista satírica Cu-Cut! després que aquesta publiqués una caricatura que s’interpretava com a crítica a l’exèrcit espanyol. Va provocar un gran enfrontament entre civils i militars i va portar a la Llei de Jurisdiccions de 1906, que restringia la llibertat d’expressió quan es criticava l’exèrcit o la pàtria, generant tensió política i reforçant el catalanisme i els moviments republicans. -
Els conservadors amb Antonio Maura van protagonitzar un govern llarg a Espanya, destacant per intentar reformes conegudes com la “Revolució des de dalt”, amb l’objectiu de modernitzar l’administració, millorar la infraestructura i augmentar l’eficàcia de l’Estat sense canviar l’estructura política ni social bàsica.
-
La Nova Llei electoral a Espanya va ser una reforma que modificava la manera de triar els diputats, buscant controlar millor els resultats polítics i afavorir determinats partits tradicionals, però també va generar tensions amb sectors més progressistes i republicans. Per altra banda, Solidaritat Obrera era una organització sindical catalana fundada el 1907 que defensava els drets dels treballadors, l’augment de salaris, la reducció de la jornada laboral i l’organització de vagues.
-
El Partido Radical era un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux a finals del segle XIX i principis del XX, de caràcter republicà, anticlerical i progressista, que defensava reformes polítiques i socials moderades. El partit tenia gran suport entre les classes mitjanes i populars urbanes, promovia la separació de l’Església i l’Estat, la modernització del país i l’educació pública,
-
La Derrota al Barranc del Llop va ser un episodi militar durant la Guerra del Rif (1909), en què les tropes espanyoles van patir una dura derrota davant dels rebels rifeños al nord d’Àfrica. Aquesta derrota va posar en evidència la mala preparació i l’estratègia deficient de l’exèrcit espanyol, provocant un gran impacte polític i social a Espanya, i contribuint a la crisi de govern que va derivar en protestes i conflictes interns.
-
La Confederació Nacional del Treball (CNT) es va fundar el 1910 a Barcelona com una organització sindical anarquista i obrera, a partir de l’anterior Solidaritat Obrera. La CNT defensava els drets dels treballadors, com la reducció de la jornada laboral, millores salarials i condicions de treball més justes, i promovia la vaga i l’acció directa com a mitjans per aconseguir canvis socials, convertint-se en un actor clau del moviment obrer a Espanya. -
Els liberals Moret, Canalejas i Romanones eren polítics espanyols del Partit Liberal que defensaven reformes moderades dins de la monarquia. Moret es va centrar en drets civils, educació i modernització de l’administració; Canalejas va impulsar reformes socials més avançades, com la protecció dels treballadors i l’educació, buscant modernitzar Espanya sense trencar l’ordre.
-
Eduardo Dato, un polític espanyol del Partit Conservador que va governar diverses vegades a principis del segle XX. Dato representava una línia moderada dins del conservadorisme, centrada en mantenir l’ordre, l’estabilitat política i la monarquia, tot promovent reformes administratives i econòmiques limitades per modernitzar l’Estat
-
El Protectorat al Marroc va ser un acord establert a principis del segle XX en què França i Espanya van dividir la influència sobre el Marroc després de les tensions internacionals com la Crisi de Fes i la Conferència d’Algèciras (1906). França controlava la major part del país, mentre que Espanya exercia control sobre el nord i el sud del Marroc. -
La Constitució de la Mancomunitat de Catalunya es refereix a la creació oficial de la Mancomunitat el 1914, que unia els quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) en una entitat administrativa pròpia. Tot i que no tenia autonomia política plena, permetia coordinar serveis com educació, carreteres i cultura.
-
El Trienni Bolxevic (1918-1921) es refereix al període de la revolució russa després de la Primera Guerra Mundial, en què els bolxevics liderats per Lenin van consolidar el poder a Rússia. Durant aquests tres anys es van nacionalitzar terres i indústries, es va imposar el comunisme de guerra i es va enfrontar la resistència dels contrarevolucionaris (la Guerra Civil Russa)
-
-
El pistolerisme a Barcelona va ser un període de violència laboral i política entre 1917 i 1923, en què empresaris contractaven pistolers per atacar i assassinar dirigents obrers i sindicalistes, mentre que els sindicats, com la CNT, també responien amb accions violentes. Aquesta escalada de violència va reflectir la tensa confrontació entre treballadors i patronal, la debilitat de l’Estat per garantir l’ordre i la creixent conflictivitat social.
-
El Partit Republicà Català va ser un partit polític fundat a Catalunya a finals del segle XIX, amb l’objectiu de combinar el republicanisme espanyol amb el catalanisme, defensant la autonomia de Catalunya i un sistema republicà a Espanya. El partit buscava impulsar reformes polítiques i socials, la modernització del país i la defensa de la llengua i cultura catalanes.
-
L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 va ser una reunió de diputats i senadors catalans que reivindicaven una major autonomia per a Catalunya dins d’Espanya, coordinant esforços polítics davant de la crisi del sistema de la Restauració. Aquests mateixos anys es van produir vagues generals a nivell estatal, impulsades per obrers i sindicats per reclamar millores laborals, com reducció de la jornada i millors salaris, i reflectien la tensió social i política.
-
Les Juntes de Defensa van ser organitzacions militars creades pels oficials de l’exèrcit espanyol entre 1917 i 1918 per defensar els seus interessos davant del govern. Aquestes juntes s’oposaven a les reformes militars i a les retallades de sous, i van acabar influint en la política civil, exigint canvis en el govern i posant de manifest la crisi de l’Estat i la debilitat del sistema de la Restauració. -
La Vaga de la Canadenca va tenir lloc a Barcelona el 1919 i va ser convocada pels treballadors de la Barcelona Traction, Light and Power Company (anomenada “la Canadenca”) per reclamar reducció de la jornada laboral, millors salaris i reconeixement sindical. La vaga es va estendre ràpidament a tota la ciutat i gairebé va paralitzar la indústria. Finalment, els treballadors van aconseguir la jornada laboral de 8 hores.
-
El Partit Comunista d’Espanya (PCE) es va fundar el 1921 a partir de la secció espanyola del Partit Comunista Obrer d’Espanya, amb la influència de la Revolució Russa i del Partit Comunista Internacional (III Internacional). El PCE defensava el socialisme revolucionari, la lluita de classes i l’acció política i sindical per enderrocar el sistema capitalista, convertint-se en l’organització comunista principal d’Espanya i vinculant-se estretament amb els moviments obrers i sindicalistes.
-
L’assassinat d’Eduardo Dato va tenir lloc el 8 de març de 1921 a Madrid, quan un grup d’anarquistes de la CNT el va matar amb dispars mentre viatjava en cotxe. Aquest assassinat va ser una reacció a les polítiques repressives de Dato contra els sindicats i els obrers durant el període del pistolerisme, i va evidenciar la greu tensió social i política que vivia Espanya en aquell moment. -
El Desastre de l’Annual va ser una derrota militar espanyola al Marroc el 1921, durant la Guerra del Rif, on les tropes espanyoles van patir milers de baixes davant dels rebels rifeños comandats per Abd el-Krim. Aquest desastre va posar de manifest la mala preparació de l’exèrcit, la corrupció i la mala gestió política i militar a Espanya, provocant un gran escàndol públic i contribuint a la crisi de la Restauració. -
La Guerra del Marroc (1909-1927) va ser un conflicte militar entre Espanya i les poblacions locals del Marroc, especialment al Rif, on els rebels rifeños, liderats per Abd el-Krim, s’oposaven al control espanyol. Aquesta guerra va provocar milers de morts espanyoles, destacant desastres com el de l’Annual (1921), i va evidenciar la mala organització de l’exèrcit i la corrupció política a Espanya.
-
Acció Catalana i Estat Català eren dos partits polítics catalans sorgits al primer terç del segle XX, vinculats al catalanisme polític. Acció Catalana, fundada el 1922, era més moderada i defensava reformes i autonomia per a Catalunya dins d’Espanya a través de la via política i institucional. En canvi, Estat Català, fundat per Francesc Macià el 1922, tenia una postura més radical i independentista, buscant la creació d’un estat català sobirà.
-
La Unión Patriótica es va fundar el 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera com un partit polític de suport al règim i al rei Alfons XIII. El seu objectiu era donar aparença de participació política i consolidar la dictadura, promovent la lleialtat a l’Estat, la unitat nacional i la disciplina cívica, mentre s’evitava l’activitat dels partits tradicionals i dels moviments d’oposició.
-
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser un règim militar que va començar amb un cop d’Estat liderat per Miguel Primo de Rivera amb el suport del rei Alfons XIII. El seu govern buscava restaurar l’ordre i frenar les crisis polítiques i socials de la Restauració, suspenent la Constitució, dissolent el Parlament i controlant els partits polítics.
-
El Directori Militar va ser el govern establert a Espanya pel general Miguel Primo de Rivera després del cop d’Estat de 1923, que va substituir les institucions de la Restauració per un règim autoritarista i militar. El Directori controlava l’executiu i legislatiu, suspendia el Parlament i limitava les llibertats polítiques, tot buscant restaurar l’ordre i frenar les tensions socials i polítiques.
-
-
La supressió de la Mancomunitat de Catalunya va tenir lloc el 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera, que va dissoldre aquesta institució creada el 1914 per coordinar les quatre diputacions catalanes. Amb aquesta mesura, el règim va voler eliminar qualsevol vestigi d’autonomia catalana, controlant directament l’administració i els serveis públics, i reprimit la cultura i les institucions pròpies de Catalunya, com part de la seva política centralitzadora i nacionalista espanyola. -
El Desembarcament d’Alhucemas va tenir lloc el 8 de setembre de 1925 durant la Guerra del Rif, i va ser una operació combinada de les tropes espanyoles i franceses per derrotar els rebels rifeños liderats per Abd el-Krim. Aquesta acció va ser decisiva perquè va permetre recuperar el control del Rif, demostrar l’eficàcia militar després del desastre de l’Annual i consolidar el poder espanyol al nord del Marroc, marcant el final de la fase més crítica de la guerra.
-
La Sanjuanada va ser un cop d’Estat frustrat organitzat el 24 de juny de 1926 per grups d’oposició a la dictadura de Primo de Rivera, liderats per republicans i catalanistes que volien acabar amb el règim. En paral·lel, els Fets de Prats de Molló van ser un intent de Francesc Macià i Estat Català el mateix any, des de França, per iniciar una revolta independentista a Catalunya
-
El Directori Civil va ser la segona fase del règim de Primo de Rivera a Espanya, a partir de 1925, quan el govern militar es va obrir a la participació de civilistes afins al règim per administrar l’Estat. Tot i això, el Directori Civil seguia sent autoritari i centralista, amb el Parlament suspès i sense llibertats polítiques reals, i tenia com a objectiu continuar amb la modernització administrativa i econòmica del país.
-
L’Assemblea Nacional Consultiva va ser creada el 1931 durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera i després mantinguda breument sota la monarquia d’Alfons XIII com un òrgan consultiu sense poder legislatiu real. Estava formada per representants designats pel govern i tenia la funció de aconsellar el rei i el govern, però no podia prendre decisions polítiques efectives, demostrant la falta de participació democràtica.
-
El Pacte de Sant Sebastià es va signar el 17 d’agost de 1930 entre diferents forces republicanes i catalanistes amb l’objectiu de coordinar l’acció per acabar amb la monarquia d’Alfons XIII i preparar la instauració d’una República a Espanya. Aquest acord va unir partits republicans, socialistes i grups catalanistes, establint una estratègia comuna per promoure la transició política i preparar el camí cap a la Segona República. -
La Proclamació de la Segona República Espanyola va tenir lloc el 14 d’abril de 1931, després de les eleccions municipals en què els partits republicans i catalanistes van obtenir una gran victòria a les ciutats. Aquesta proclamació va suposar la fugida del rei Alfons XIII, la fi de la monarquia i l’inici d’un període de reformes polítiques, socials i culturals, amb la creació d’una constitució republicana i l’intent de modernitzar Espanya. -
L’Aixecament de Jaca va tenir lloc el 12 de desembre de 1930 i va ser un intent de revolta militar liderat per els capitans Galán i García Hernández per derrocar la monarquia d’Alfons XIII i instaurar la República a Espanya. Tot i que la rebel·lió va ser reprimida ràpidament, els caps militars van ser executats, i l’aixecament va tenir un gran impacte simbòlic.