-
Silvela i Maura van liderar el reformisme conservador. Després del fracàs de Silvela Maura va proposar una "revolució des de dalt" per regenerar el sistema i evitar revoltes populars. Va impulsar lleis laborals (descans dominical, INP), mesures proteccionistes i la Llei electoral de 1907 contra el caciquisme
-
El sector cerealista espanyol es manté però sense reformes, ancorat en un sistema agrari caduc, perpetuant una economia agrícola rústica i poc competitiva. Aquesta falta de innovació en les tècniques i enls conreus van provocar una falta de dinamisme als sector agrícola. L'inmobilisme dels sectors dels cerals contarrestava amb el dinamisme de l'agricultura catalana.
-
Espanya va augmentar les exportacions d’oli i cítrics gràcies a la demanda d'altres països, destaca la exportació de taronjes. Alhora, la pagesia va incorporar mecanització i noves tècniques de conreu, (regadiu, fertilitzants), millorant la productivitat i la qualitat dels productes, cal destacar
-
La fil·loxera, un insecte que atacava les vinyes, va devastar els conreus de Catalunya i altres zones d’Espanya a finals del segle XIX. Aquesta crisi va causar pèrdues econòmiques importants, sobretot un greu conflicte a els conreus de vinya a Catalunya. La recuperació es va aconseguir gràcies a l’ús d’arrels americanes resistents i a la modernització del cultiu vitícola.
-
La població espanyola passa d’unes taxes de natalitat i mortalitat altes a unes baixes, causant un creixement poblacional inicial que després es frena. Va anar acompannyat de les millores en la sanitat, el sistema del clavagueram, millor alimentació, medicina i urbanització, i marca el pas d’una societat tradicional a una moderna.
-
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració.Els artífexs en foren Nicolás Salmerón, que en seria el president, i Alejandro Lerroux.
-
La Llei del descans dominical, aprovada pel Congrés dels Diputats, és una llei que va servir perquè a l'Espanya de principis del segle XX s'avancés a favor dels drets dels treballadors. És la que obliga que no es treballés els diumenges.
-
Va ser l’assalt violent de centenars d’oficials de l’exèrcit espanyol contra la redacció del setmanari satíric catalanista ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya , com a resposta a una vinyeta que ridiculitzava les derrotes militars. Els militars van destrossar i cremar les seus sense ser castigats, i el govern, en lloc de reprimir-los, va suspendre garanties constitucionals i va aprovar la Llei de Jurisdiccions -
Després de la mort de Sagasta, aquests líders van encapçalar el Partit Liberal, alternant-se en el poder sense aconseguir una regeneració real del sistema
-
Amb la construcció de ferrocarrils i ports, molts espanyols van poder emigrar més fàcilment, principalment cap a Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Cuba) buscant feina i millors condicions de vida. L’emigració va ser una sortida davant la crisi agrícola i industrial.
-
Reunió internacional convocada per resoldre la Primera Crisi del Marroc, originada pel conflicte d’interessos colonials entre França i Alemanya. El resultat va consolidar el predomini francès i espanyol sobre el Marroc, mantenint formalment la seva independència. Va establir comportar que a Espanya es concedís un protectorat francoespanyol a la zona del Rif. -
Coalició política formada el 1906 com a resposta als fets del Cu‑Cut! i a la Llei de Jurisdiccions. Agrupava catalanistes (Lliga, Unió Catalanista, republicans), carlins i altres sectors, amb l’objectiu de defensar les llibertats catalanes . Però no va ser fins el 1907 quan el moviment aconseguí un èxit electoral espectacular el 1907, obtenint la gran majoria d’escons a Catalunya i consolidant el catalanisme com a força política hegemònica. Va ser conegut com el programa del Tíovili. -
Va ser una norma espanyola que, arran dels fets del ¡Cu-Cut!, va traslladar als tribunals militars tots els delictes considerats ofenses a la pàtria, a la bandera i a l’exèrcit, suposà una forta retallada de la llibertat d’expressió i fou percebuda a Catalunya com una agressió al catalanisme, fet que contribuí a la formació de Solidaritat Catalana. -
-
La Llei electoral de 1907 o Llei Maura va intentar reduir el caciquisme durant la Restauració. En la pràctica, no va acabar amb el frau i va reforçar el control polític del sistema del torn pacífic.
-
El Partit Radical d’Alejandro Lerroux va sorgir a Catalunya i Madrid defensant la república, l’anticlericalisme i els drets de les classes populars urbanes. Va criticar el sistema de la Restauració i el caciquisme, guanyant força entre obrers i petits burgesos utilitzant un discurs demagog. La seva influència va caure després de la Setmana Tràgica -
Fu una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats de les cabiles de Melilla, els oficials i soldats es van retirar cap al barranc del Llop, on foren sorpresos i aniquilats pels marroquins. Aquest desastre va causar gran commoció a la península. provocaria l'esclat de la setmana tràgica per la trucada als reservistes. -
-
La CNT (Confederació Nacional del Treball) es va crear a Barcelona amb l’objectiu d’unir els treballadors en una organització sindical de caire anarquista. Reunia diversos sindicats obrers i defensava la vaga general, l’acció directa, l'apoliticisme i l'independència del proletariat respecte l'estat i la burgesia per aconseguir la justícia social i abolir el capitalisme.
-
Va ser promoguda pel president liberal José Canalejas, que va limitar l'establiment de noves ordres religioses a Espanya. -
Líder del Partit Liberal, va ser assassinat el 12 de novembre de 1912. La seva mort va ser un moment decisiu en la política espanyola, ja que Canalejas era un defensor de la modernització i la reforma política. -
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser determinants per al futur polític d'Espanya. La victòria dels partits republicans a les ciutats més importants va propiciar la proclamació de la Segona República. En aquest context, Catalunya va jugar un paper clau, amb una alta participació ciutadana i un suport massiu a les candidatures republicanes. -
Va aglutinar les quatre diputacions de Catalunya amb l'objectiu de gestionar de manera conjunta serveis públics i promoure el desenvolupament cultural i econòmic del territori i va impulsar la llengua i la cultura catalanes.
Va suposar el primer òrgan d'autogover (tot i que només era per fins administratius) per Catalunya després del 1714. Els principals presidents van ser Enric Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, i Antoni sala, nombrat per Primo de Rivera. -
Va tenir un impacte profund en la política i l'economia d'Europa, incloent Espanya. Malgrat la seva neutralitat, el país es va veure afectat per la crisi econòmica i social que va provocar el conflicte.
-
-
Durant la crisi del 1917, el seu govern va suspendre les garanties constitucionals, va clausurar les Corts i va imposar la censura per fer front a la vaga general i a l'Assemblea de Parlamentaris. El seu govern va acabar caient per la forta repressió i la pressió de les Juntes de Defensa militars
-
-
Va ser una triple crisi (militar, política i social) que va posar en perill el sistema de la restauració. En el pla militar, les Juntes de Defensa van agrupar oficials descontents amb els ascensos africanistes. En el pla polític, la Lliga Regionalista va convocar l'Assemblea de Parlamentaris. A nivell social, UGT i PSOE van liderar una vaga general revolucionària, que es va estendre per diverses zones industrials i va ser durament reprimida per l'exèrcit, amb morts i milers de detinguts.
-
Com a producte de l'auge a les exportacions espanyoles als països beligerants, els preus interiors es van disparar, i els espanyols van perdre moltíssim poder adquisitiu, no es podien permetre productes de primera necessitat degut a l'inflació. La vaga general revolucionària es va convocar l''agost per UGT i CNT i va paralitzar zones industrials com Barcelona, Madrid, València. -
Eraa un partit republicà i catalanista que defensava l’autonomia política de Catalunya dins d’Espanya i la implantació d’un règim republicà. Va agrupar sectors intel·lectuals i polítics moderats, buscant reformes dins del sistema.
-
-
Període de forta conflictivitat social, sobretot a Andalusia. Inspirat per la Revolució Russa, va incloure vagues, ocupacions de terres i protestes obreres i camperoles contra les dures condicions de vida. L’Estat va respondre amb repressió, sense solucionar els problemes socials de fons.
-
Fórmules de coalició entre dinàstics, reformistes i la Lliga per salvar la monarquia després del 1917. El més rellevant fou el Govern Nacional (1918), presidit per Maura i amb la presència de Cambó. Aquests governs van fracassar per les profundes divergències entre ministres i la manca de cohesió interna, agreujada pel desastre d'Annual el 1921, que va portar Maura a presidir un darrer govern de coalició efímer.
-
La vaga de La Canadenca va donar-se a l'empresa elèctrica Barcelona Traction (La Canadiense), per defensar la jornada laboral de 8 hores.
Liderada per la CNT, es va convertir en vaga general de 44 dies que va paralitzar Barcelona (70% de la indústria catalana), deixant la ciutat sense llum.
La patronal va accedir als seus reclams, però l'incumpliment del tracte va fer que es reprengués la vaga. -
El pistolerisme a Catalunya va ser un període de violència extrema, la patronal va crear el Sindicat lliure per contractar pistolers a sou per tal que matessin els dirigents obrers. Comptaven amb la complicitat de les forces civils i van començar a fer ús de la llei de fugues.
Intensifica el conflicte fins al cop de Primo de Rivera (1923), que acaba amb el pistolerisme però imposa la dictadura. -
-
-
Es va produir una notable expansió del telèfon i de la ràdio a Espanya. Es va impulsar la modernització de la xarxa telefònica, del telègraf i de les comunicacions (ràdio)
-
El Desastre d'Annual va ser la major derrota militar espanyola al Rif (Marroc), que va provocar un escàndol nacional per la mort de milers de soldats espanyols durant l'ofensiva. La operació va ser nefasta i es va encomanar a investigar les causes de la desfeta al general Picasso. L'expedient Picasso va suposar que s'afanyés l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, al veure com cada cop més l'escàndol apuntava a la monarquia. -
El Partit Comunista d’Espanya es va fundar a partir de la Unió Socialista Comunista, que s’havia separat del PSOE, adoptant les idees del marxisme. Va néixer com a partit obrer i revolucionari, oposat al sistema de la Restauració, buscant la transformació social i laboral dels treballadors. -
-
La intervenció al Marroc, impulsada per Maura, tenia el suport de militars africanistes i el rei. El desastre d'Annual (1921), sota el general Silvestre, va provocar més de 13.000 morts i una retirada desordenada. L'expedient Picasso va destapar la corrupció i ineficàcia de l'exèrcit en aquesta zona. Primo de Rivera va resoldre el conflicte amb el desembarcament d'Alhucemas (1925) i el suport francès, derrotant Abd el-Krim.
-
Defensava l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya, la modernització política i social i la participació dins del sistema , amb enfocament moderat i reformista respecte al nacionalisme català. El nou partit estava disconforme amb l'actuació política de la Lliga, que qualificava de poc catalanista i massa dretana i oportunista per la participació de Francesc Cambó al govern d'Antoni Maura sense cap contrapartida al catalanisme. Tot i això, no era un partit independentista. -
Va ser fundat per Francesc Macià, era un partit independentista i d’esquerres. Buscava la creació d’un estat català sobirà, promovent accions polítiques més radicals i directes per assolir la independència. -
-
Va ser un acte de violència política que va tenir un gran impacte en el moviment obrer català i espanyol. Seguí, conegut com “El Noi del Sucre”, defensava els drets laborals i la mediació pacífica entre treballadors i patrons, i s’oposava a la repressió de la dictadura de Primo de Rivera. La seva mort va provocar una onada de protestes i va evidenciar la duresa amb què s’actuava contra els moviments socials. -
Miguel Primo de Rivera va imposar una dictadura militar per "aturar la crisi de la Restauració", el caciquisme, evitar una revolució social i "posar ordre". Va suspendre la Constitució, dissolre el parlament suspendre les garanties i drets individuals. va comptar amb el suport de mols sectors socials, i fins i tot part de la població sentia indeferència envers aquesta dictadura.
-
Primera etapa de la dictadura de Primo de Rivera, enfocada a "restablir l'ordre" mitjançant una política repressiva contra la CNT i el separatisme. Va dissoldre les Corts i els partits polítics. El seu gran èxit fou el final de la guerra del Marroc després del desembarcament d'Alhucemas (1925) i la derrota d'Abd el-Krim, fet que va donar gran popularitat al dictador i el suport d'Alfons XIII
-
Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va impulsar una forta expansió de les obres públiques a Espanya. Es van construir carreteres, ponts, ferrocarrils, ports i infraestructures hidràuliques, amb l’objectiu de modernitzar el país i reduir l’atur. Aquestes inversions van millorar les comunicacions i van estimular l’economia, tot i que van comortar un fort endeutament de l’Estat. (+Crack 29)
-
La Mancomunitat de Catalunya va ser suprimidadurant la dictadura de Primo de Rivera, que va considerar la institució com una amenaça per a la unitat d’Espanya. Aquesta decisió va marcar un retrocés significatiu en les aspiracions d’autogovern i en la defensa de la cultura catalana. La Mancomunitat havia estat un símbol de la lluita per l’autonomia i la identitat catalana, i la seva desaparició va ser un cop dur per a la societat catalana -
El desembarcament d’Alhucemas, realitzat el 1925, va ser una operació militar espanyola durant la guerra del Rif contra les forces d’Abd el-Krim. Aquesta acció va ser decisiva per a la consolidació del control espanyol al Marroc. El desembarcament va ser un èxit militar i va suposar l'inici del Directori Civil. La victòria va reforçar la figura de Primo de Rivera com a líder polític i militar, tot i que també va generar controvèrsies a la opinió pública -
Etapa d'institucionalització de la dictadura inspirada en el model corporatiu de Mussolini. Es va crear la Unión Patriótica i l'Assemblea Nacional Consultiva. Va destacar per un fort intervencionisme econòmic i una dura política anticatalanista, que va suprimir la Mancomunitat el 1925 i va prohibir l'ús públic del català i la senyera, provocant una forta oposició intel·lectual i política
-
Durant el govern de Primo de Rivera es van aplicar polítiques d’intervencionisme i proteccionisme econòmic. L’Estat va intervenir activament en l’economia, regulant sectors clau i promovent grans empreses i monopolis. Alhora, es va reforçar el proteccionisme mitjançant aranzels elevats per defensar la indústria nacional de la competència exterior.
-
Van ser un intent de Francesc Macià i d’Estat Català de provocar una insurrecció a Catalunya contra la dictadura de Primo de Rivera. Un grup de nacionalistes catalans va intentar travessar la frontera francesa per iniciar un aixecament armat. El complot, però, va ser descobert per les autoritats franceses, que van detenir els implicats abans que poguessin actuar. -
La sublevació de Jaca liderada pels capitans Galán i García Hernández, i la de Cuatro Vientos, a Madrid, van ser intents militars contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia. Ambdues van fracassar, però els líders de Jaca van ser executats, i els dos episodis van convertir-se en símbols de la lluita republicana i van preparar el camí per a la Segona República. -
Darrera etapa de la monarquia coneguda com la "Dictablanda". Després de la dimissió de Primo de Rivera, el general Berenguer no va aconseguir retornar a la normalitat constitucional davant l'empenta de l'oposició republicana (Pacte de Sant Sebastià). El va succeir l'almirall Aznar, qui va convocar les eleccions municipals de l'abril de 1931, el resultat de les quals va provocar l'exili del rei i la proclamació de la República.
-
Va ser un moment històric que va marcar el final de la monarquia d'Alfons XIII. Aquesta nova etapa política va ser celebrada per amplis sectors de la societat que buscaven un règim democràtic i modernitzador. La República va promoure reformes socials, polítiques i culturals, així com l'autonomia per a les regions. No obstant això, la seva trajectòria va estar marcada per tensions internes i conflictes que acabarien culminant en la Guerra Civil espanyola.