-
Una de les característiques més importants de les primeres civilitzacions hidràuliques va ser el desenvolupament de sistemes d'irrigació sofisticats per a l'agricultura. Això va permetre l'ús eficient de l'aigua per regar els camps de cultiu, augmentant la productivitat i permetent el creixement de poblacions més grans i estables. Exemples notables inclouen els sistemes d'irrigació dels antics sumeris a la vall dels rius Tigris i Eufrates i els sistemes de canals del Nil a l'antic Egipte.
-
(1.754 aC) Aquest codi de lleis, promulgat pel rei Hammurabi de Babilònia al voltant del 1754 aC, és un dels textos legals més antics i complets que es coneixen. Va establir una sèrie de lleis i normes que regulaven diversos aspectes de la vida quotidiana, incloent-hi el comerç, la propietat i la família.
-
Les fonts històriques són les fonts d'informació utilitzades pels historiadors per reconstruir i entendre el passat. Poden ser de diverses formes i tipus, i s'utilitzen per obtenir informació sobre els esdeveniments, les persones i les societats del passat.
-
(descobertes XIX i XX): És una necròpoli situada a prop de Luxor, on es van enterrar molts faraons de l'Imperi Nou, incloent-hi figures famoses com Ramsès II i Tutankamon. El descobriment de la tomba intacta de Tutankamon per l'arqueòleg britànic Howard Carter el 1922 va ser un esdeveniment monumental. La tomba contenia una gran quantitat de tresors i artefactes que van proporcionar una visió sense precedents de la vida, les creences i les pràctiques funeràries de l'Antic Egipte.
-
La presència grega a Empúries i altres punts de la costa catalana va afavorir els intercanvis comercials i culturals entre els grecs i els pobles indígenes de la regió, com els ibers. Aquests intercanvis van influir en diversos aspectes de la societat i la cultura catalanes, com l'art, la ceràmica, la tecnologia i fins i tot la llengua.
-
(al voltant del 1550 aC): Amb l'expulsió dels hikses i la reunificació d'Egipte sota el faraó Ahmose I, es va iniciar l'Imperi Nou, una època de gran prosperitat, expansió territorial i esplendor cultural. Durant aquest període, Egipte va assolir el màxim del seu poder i influència.
-
(al voltant del 1274 aC): Ramsès II va liderar una de les batalles més famoses de l'Antic Egipte contra els hitites a Qadesh. Aquesta batalla, tot i ser indecisa, va portar a la signatura del primer tractat de pau conegut de la història. Ramsès II és també conegut per les seves impressionants projectes de construcció, com els temples d'Abu Simbel.
-
(descoberta el 1799): La pedra de Rosetta és una estela de granit que conté un decret del faraó Ptolemeu V escrit en tres escriptures diferents: jeroglífics egipcis, demòtic i grec antic. El seu descobriment va ser crucial perquè va permetre al lingüista francès Jean-François Champollion desxifrar els jeroglífics egipcis el 1822. Això va obrir la porta a la comprensió de molts textos antics egipcis i va revolucionar l'estudi de l'egiptologia.
-
Els sistemes d'irrigació eficients van permetre el desenvolupament de ciutats i civilitzacions urbanes. Els excedents agrícoles generats per l'ús de l'aigua per a l'agricultura van permetre l'aparició d'una classe de treballadors no agrícoles, incloent-hi artesans, comerciants i buròcrates. Això va portar a la formació de ciutats grans i complexes, com Uruk a Mesopotàmia i Tebas a l'antic Egipte.
-
Un dels esdeveniments més rellevants en la relació dels grecs amb Catalunya és l'establiment de la colònia grega de Emporion (Empúries) al segle VI aC. Aquesta colònia va ser fundada pels foceus, un grup de grecs procedents de la ciutat de Fòcia, a l'actual costa nord-oriental de Catalunya. Empúries va esdevenir un important centre comercial i cultural que va connectar la Mediterrània occidental amb el món grec.
-
(1.000 dC - 1.492 dC) És el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles xi a xv. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna. Podem dividir aquest període entre una edat mitjana central i una edat mitjana tardana.
-
(1.492 dC — 1.789 dC) L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
-
Les primeres civilitzacions hidràuliques són aquelles civilitzacions antigues que es van desenvolupar en regions on l'aigua era un recurs clau per al seu creixement i prosperitat. Aquestes civilitzacions van dependre en gran mesura de la gestió de l'aigua per al seu èxit econòmic i social.
-
(1.789 dC - fins als dies d'ara) L'edat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
-
(2.000.000 aC— 8.000 aC) El paleolític és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
-
(3.500 aC) Els sumèris van desenvolupar una de les primeres formes d'escriptura conegudes, l'escriptura cuneïforme, al voltant del 3500 aC. Aquesta invenció va permetre l'enregistrament d'informació, administració de ciutats-estat i preservació de textos literaris i jurídics.
-
(3.500 aC - 539 aC) L'edat Mesopotàmica es refereix al període històric en què van sorgir les primeres civilitzacions a la regió de Mesopotàmia, situada entre els rius Tigris i Eufrates, en l'actual Iraq i parts de Síria, Turquia i Iran.
-
( 3.500 aC - 476 dC) És el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric.
-
(3100 aC fins al 30 aC.) L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
-
( 5.000 aC — 3.500 aC) L'edat dels metalls és l'etapa de la prehistòria on es va descobrir el metall, les eines ja estaven molt més elaborades i les cases, etc.
-
( 8.000 aC— 5.000 aC) El neolític és un període de la prehistòria i molt més llarga, el paleolític. El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits.
-
(10.000 aC al 4.000 aC) Els mesopotàmics van desenvolupar tècniques avançades d'irrigació que van permetre una agricultura eficient en una regió amb pluges escasses. Això va contribuir a la formació de societats sedentàries i a l'augment de la productivitat agrícola, assegurant el creixement de les ciutats i la complexitat social.
-
(27 aC - 476 dC) L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480.
-
(313 dC): Aquest edicte, promulgat per l'emperador Constantí el Gran, va establir la llibertat de culte a tot l'imperi, posant fi a la persecució dels cristians. Va ser un pas crucial cap a la cristianització de l'imperi i va tenir profundes implicacions culturals i religioses per a Europa i més enllà.
-
(395 dC): Després de la mort de l'emperador Teodosi I, l'imperi va ser dividit en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient (també conegut com a Imperi Bizantí). Aquesta divisió va marcar el començament del declivi de l'Imperi Romà d'Occident, que finalment va caure el 476 dC, mentre que l'Imperi Romà d'Orient va continuar durant gairebé mil anys més fins a la caiguda de Constantinoble el 1453.
-
(476 dC — 1492 dC) És el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. L'Edat mitjana es divideix en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana, que va des de finals del s. V fins al s. XII; i la Baixa Edat Mitjana, que s'inicia al s. XII i acaba al s.
-
(476 dC - 1.000 dC)L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000. El terme és una mala traducció de l'alemany, en el qual alt significa 'antic' (i després es posà Baixa com a oposició).
-
L'Edat Mitjana va durar des de l'any 476 fins al 1453. Es divideix en tres etapes: Alta Edat Mitjana (segles V-X), Edat Mitjana Central (segles XI-XIII) i Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV). Durant aquesta època, Europa estava organitzada en feus, amb reis, senyors feudals i camperols. L'Església tenia molt de poder i influència. Van passar guerres com les Croades i la Guerra dels Cent Anys. L'Edat Mitjana va acabar amb la caiguda de Constantinoble i el començament del Renaixement.
-
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers, a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
(509 aC — 27 aC) República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà.
-
Fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials. El van succeir durant el primer califat familiars seus. Aquest califat va estar format per quatre califes que són: Sunnites, Xiïtes i Sufis. -
Tot i que va ser majordom de palau dels tres regnes dels francs, Carles Martell és més recordat especialment per haver guanyat la batalla dels musulmans a la batalla de Poitiers (732). Va néixer el 688 i va mort el 741. -
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània. -
Pipí el Breu és el fill de Carles Martell, Pipí va destronar el darrer monarca franc i es va coronar com a rei l’any 732. Va nèixer el 714 i va mort el 768. -
(753 aC — 509 aC) La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat. El títol amb què regnen els monarques varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu estat. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers, etc.
-
( 753 aC - 476 dC) L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480.
-
L'Imperi bizantí es va desenvolupar un art sumptuós, que consisteix en:
Esglésies més altes i amb una base de creu grega.
Grans cúpules.
Els edificis eren sobris per l’exterior, però, l’interior, estaven decorats ricament amb mosaics i icones. -
(Entre el segle VIII aC i el segle VI aC.) Els grecs van arribar a Catalunya i altres parts de la Mediterrània occidental a través dels seus esforços colonials durant els segles VIII i VI aC. Aquests viatges de colonització, coneguts com a colonització grega, van ser impulsats per diversos factors, com la pressió demogràfica, la cerca de nous recursos i rutes comercials, i fins i tot motivacions polítiques i religioses.
-
En el qual el comte d’Ausona, Guifré I, va demanar refer les antigues fortaleses per defensar-se dels sarraïns. Va durar 10 anys (880-890). També hi ha hagut la segona, però a partir del segle XI (11) la cosa va millorar per Balsareny.
-
Fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
-
Fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II. La seva mort va causar la fitna, per l’abús de poder que van duu a terme diferents regents en nom de Hixam II. -
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova. Va començar l'any 1009 amb un cop d'estat que va provocar l'assassinat de Abd-ar-Rahman Sanxuelo, fill d'Almansor, la deposició del califa Hixam II i l'ascens al poder de Muhàmmad II. La divisió de tot el territori andalusí en una sèrie de petits regnes, les taifes, encara que diversos petits reis se seguissin proclamant califes.
-
(al voltant del 1353-1336 aC): El faraó Akenaton va introduir una revolució religiosa, centrant el culte en un únic déu, Aton, el déu del sol. Aquesta reforma monoteista va ser una desviació radical de la religió politeista tradicional egípcia. Després de la seva mort, el seu fill Tutankamon va restaurar el politeisme.
-
El primer banc públic fou la Taula de Canvi de Barcelona en el 1401.
Va ser creada perquè, Catalunya va patir una crisi econòmica. I la Taula també estava oberta als ciutadans i a altres institucions. -
Encara que els gremis van prohibir l’accés de les dones a oficis artesanals qualificats, moltes van aconseguir exercir-los sota la supervisió d’un home. Perquè en els segles XV i XVI, les dones depenien sempre d’algun home vinculat a la seva família, com per exemple: germà, pare o marit.
I aquest és el cas d’Isabel de Basilea. -
Gràcies a la millora i perfeccionament de la impremta per Gutenberg cap a l'any 1440. Va permetre publicar llibres més econòmics i fer-los amb menys temps. I va ser uns dels principals mitjans de comunicació de les idees humanistes. -
Constantinoble l'any 1453. Aquesta ciutat, que era la capital de l'Imperi Bizantí, va ser conquerida pels otomans liderats pel sultà Mahomet II.
La caiguda de la ciutat va canviar moltes coses, perquè Constantinoble era un punt molt important per al comerç i les rutes entre Europa i Àsia. Després de la seva caiguda, molts exploradors, com Cristòfol Colom, van començar a buscar noves rutes cap a Orient, la qual cosa va portar a grans descobriments. A més, va ser el final de l'Imperi Bizantí. -
En 1543 un astrònom que es deia Nicolau Copernicus va desenvolupar la teoria heliocèntrica. Però amb tot això igualment l'Església va seguir defensant la teoria geocèntrica, segons la qual la Terra era el centre de l’Univers i el Sol girava al seu voltant. -
L’Església va organitzar el Concili de Trento (1545 - 1563), durant el qual es van establir diverses decisions. Es van crear seminaris per formar el clergat, es va promoure la difusió de la doctrina catòlica mitjançant el catecisme i les escoles, i es van confirmar els set sagraments, l’autoritat del papa, el culte a la Mare de Déu i als sants, així com la importància de les bones obres per a la salvació. -
(al voltant del 2580-2560 aC): Les piràmides de Gizeh, especialment la Gran Piràmide de Khufu, són una de les set meravelles del món antic. Van ser construïdes durant l'Antic Regne i són testimoni de l'enginyeria i la capacitat organitzativa dels antics egipcis.
-
(4000 aC al 3100 aC) Les cultures mesopotàmiques van construir impressionants estructures arquitectòniques, com els ziggurats. Aquests temples escalonats, dedicats als déus, eren centres religiosos i polítics de les ciutats. El Ziggurat d'Ur és un exemple famós d'aquesta arquitectura.
-
(2.000.000 aC— 3.500 aC) La prehistòria és el període de la història humana comprès des de l'aparició dels primers éssers humans fins a la invenció de l'escriptura, que marca l'inici de la història pròpiament dita. Aquest període es divideix en diverses etapes que es caracteritzen pels avenços tecnològics i culturals dels humans primitius.