-
La guerra de moviments va ser la primera fase de la Primera Guerra Mundial . Va tenir lloc durant el primer any, 1914, al front occidental d'Europa.
El conflicte va enfrontar a la Triple Aliança (Imperi Austrohongarès, Imperi Alemany i Itàlia) ia la Triple Entente (Regne Unit, França i Imperi Rus). Després, altres països es van involucrar i van donar a l'enfrontament un caràcter mundial. -
El 28 de juny de 1914, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria-Hongria i la seva esposa Sofia van ser assassinats a Sarajevo per Gavrilo Princip, jove nacionalista serbobosnià. L’atemptat volia debilitar l’Imperi austrohongarès i impulsar la unió dels pobles eslaus del sud en un sol estat liderat per Sèrbia.
Aquest fet va provocar una greu crisi entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va activar les aliances entre les grans potències europees, fet que va donar lloc a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. -
La batalla de Tannenberg, també coneguda com la segona batalla de Tannenberg, va enfrontar al imperi rus i alemany al començament de la Primera Guerra Mundial, prop de la localitat d'Allenstein a Prússia Oriental, el lloc que Rússia volia envair. Aquest enfrontament va tenir importància a la Gran Guerra, i va tenir lloc del 23 al 30 d'agost de 1914. La batalla va tenir com a conseqüència la gairebé total aniquilació del 2n Exèrcit rus i del suïcidi del seu comandant general: Aleksandr Samsónov. -
La primera batalla del Marne va frenar l’avanç alemany cap a París durant la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit alemany aplicava el Pla Schlieffen per envair França ràpidament, però els francesos i britànics van contraatacar aprofitant un buit entre els primers exèrcits alemanys. Això va obligar els alemanys a retirar-se al riu Aisne, posant fi a la guerra de moviments i començant la guerra de trinxeres al Front Occidental. -
Després de la batalla del Marne, els fronts es van immobilitzar i es va iniciar una fase en què els exèrcits es protegien amb trinxeres per impedir l'avançament enemic. A més van entrar en guerra: Turquia (1914), Itàlia i Bulgària (1915) i Romania (1916). Aquell mateix any, el 1916, els alemanys van llençar una nova ofensiva al font occidental, però a la batalla de Verdun els francesos van resisitir mesos. Al juliol, britànics i francesos van atacar les línies alemanyes (batalla de Somme).
-
Itàlia es va autodenominar neutra, és ha dir, que no formava part de ningun bàndol encara. Però, finalment, després de declarar-li la guerra al imperi Austrohongarès, el 1915, es va unir a la Triple Entesa. -
Bulgaria es va unir a la Triple Aliança el 14 d'octubre de 1915 per atacar Sèrbia i recuperar territoris perduts en les Guerres Balcàniques, participant activament en el Front Balcànic i patint una derrota que va portar a la seva rendició en 1918. -
La Batalla de Verdun va ser un dels enfrontaments més llargs i sagnants de la Primera Guerra Mundial. Els alemanys, liderats pel general Erich von Falkenhayn, van atacar amb més de 800 canons per desgastar l’exèrcit francès, provocant un paisatge devastat, trinxeres col·lapsades i milers de morts i ferits. Els francesos, sota el comandament del general Philippe Pétain, van resistir gràcies a la logística i a la Ruta Sagrada. -
En la Batalla del Somme els aliats van atacar les línies alemanyes després de bombardejos, però moltes fortificacions van quedar intactes, causant milers de morts el primer dia. La batalla va provocar més d’un milió de baixes i només petits guanys territorials, demostrant la futilitat de la guerra de trinxeres. Durant el conflicte es van provar els primers tanques i van participar soldats que després es farien famosos. -
Romania va entrar a la Primera Guerra Mundial el 27 d’agost de 1916, aliant-se amb l’Entesa contra les Potències Centrals. Ho va fer buscant unir les regions amb població romanesa, especialment Transsilvània, i aprofitant que els enemics estaven ocupats en altres fronts. -
L'any 1917 va ser decisiu: Rússia va abandonar el conflicte, i els Estats Units es van unir a la guerra. La incorporació de dos milions de soldats americans i de la potència industrial nord-americana va decantar la guerra a favor dels aliats
-
La Revolució de Febrer de 1917 va ser la primera part de la Revolució Russa. Va fer que el tsar Nicolau II deixés el poder, va acabar amb la monarquia i va crear un Govern provisional. La gent es va revoltar perquè el tsar no feia reformes i Rússia estava en guerra, cosa que feia patir molt a la població. Aquest nou govern estava format per liberals i socialistes i havia de preparar eleccions per a una assemblea escollida pel poble. -
Els Estats Units van entrar a la Primera Guerra Mundial el 1917 al costat de l’Entesa, enfront de les Potències Centrals, per defensar ciutadans i comerç davant els atacs submarins alemanys i per lluitar “per la democràcia”. -
La Revolució d’Octubre de 1917 va ser la segona gran etapa de la Revolució Russa. Els bolxevics, dirigits per Lenin, van atacar el Palau d’Hivern i van detenir el Govern Provisional, prenent el control de Petrograd. Van crear un nou govern, el Sovnarkom, amb Lenin al capdavant, i van prometre pa, terra i pau. Per acabar amb la guerra, van signar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, encara que en condicions molt dures. -
El 1918, al front occidental, britànics, francesos i italians van derrotar els austríacs i els seus aliats. Els imperis austrohongarès i turc van demanar l'armistici i es van acabar els combats.
Al front occidental, els alemanys van ser derrotats a la segona batalla del Marne i hi va haver revoltes a l'exèrcit i la marina. L'alt comandament alemany es va desmoralitzar i l'11 de novembre del 1918, Alemanya va firmar l'armistici. -
El 1917, Rússia estava en crisi; la gent tenia fam, l’economia estava destrossada i molts soldats morien a la guerra. Els bolxevics, amb Lenin i Trotski, van prendre el poder i van voler sortir de la guerra per recuperar el país. El 3 de març de 1918 es va signar el Tractat de Brest-Litovsk, amb el qual Rússia va perdre molts territoris i va reconèixer la independència d’Ucraïna, Geòrgia i Finlàndia. També havia de pagar molts diners i va perdre milions de persones i recursos. -
La Segona Batalla del Marne, també anomenada batalla de Reims, va ser l’últim gran atac dels alemanys al front occidental. Els aliats, amb soldats francesos i nord-americans i molts tancs, van fer un contraatac que va trencar les defenses alemanyes i va causar moltes baixes. Aquesta derrota va permetre als aliats avançar sense parar fins que Alemanya va signar l’armistici, uns cent dies després. -
L’armistici de la Primera Guerra Mundial es va signar el 11 de novembre de 1918, en un vagó de tren a Compiègne. Els representants de l’Entesa i d’Alemanya van acordar el cessament de les hostilitats al front occidental després de quatre anys de combats devastadors. Gràcies a aquest acord, la guerra es va donar per acabada oficialment.