-
Period: to
Desamortització de Mendizábal i Espartero
La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle xx el 16 de desembre del 1924. Va consistir a posar al mercat, mitjançant subasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religioso etc... -
Publicació de La pàtria
La publicació (1833) de l'ocasional poema de Bonaventura Carles Aribau "La pàtria" es considera com l'origen de la Renaixença, però aquesta es defineix, més aviat, com un moviment que esclata com a fruit d'un llarg procés de recuperació de la decadència. -
Period: to
Consolidació de la burgesia industrial catalana
Al llarg del segle XIX es consolida la burgesia industrial com un dels grups més dinàmics de la societat. L'aventura industrial a Catalunya no és fàcil. La pobresa de recursos energètics i de primeres matèries s'agreuja amb l'endèmica manca de capitalització i, sovint, amb la conflictivitat obrera. -
Inauguració del primer ferrocarril de la península entre Barcelona i Mataró
La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró. El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Granollers amb l'objectiu d'arribar a Girona. -
Inauguració del primer ferrocarril a la Península
1 - 28 d'octubre del 1848. Inauguració de la primera línia ferroviària a la península entre Barcelona i Mataró La locomotora que va inaugurar la primera línia del ferrocarril de la península va recórrer 30 quilòmetres, de Barcelona a Mataró. Els principals promotors del projecte van ser Miquel Biada i José M. -
Publicació de L’Atlàntida
L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final. -
Publicació de Canigó
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l'època carolíngia. Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics, conté una descripció geogràfica del Pirineu català, que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro. -
Period: to
Enderrocament de les muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents. El primer, del segle i aC, es va reforçar cap al segle III. En l'altre, iniciat el segle XIII, s'hi distingeixen dues parts que acabaren formant un tot, el segon i el tercer recinte o les segones i les terceres muralles, abastant l'actual districte de Ciutat Vella. -
Primera vaga general a Barcelona
La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya. Va tenir lloc durant el regnat d'Isabel II concretament amb el govern Baldomero Espartero en el Bienni Progressista, es va centrar en la demanda del dret d'associació obrera i va acabar amb una forta repressió militar. -
S’aprova la Llei de sufragi universal masculí
El sufragi universal dret legal consistent a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social. L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució francesa el poder polític va començar a estar en mans de cambres de representants, per la qual cosa calia regular-ne el sistema d'elecció. -
Revolució Gloriosa i inici del Sexenni Democràtic
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle xix espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país. -
Restauració borbònica i inici del règim de la Restauració
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Fundació de l’Associació Catalanista
L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica. Es crearen tres seccions: la científica, la literària i l’artística. Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu. Instituí cursets d’arqueologia, literatura catalana i història, geologia, sigil·lografia i contribuí al salvament d’una gran part del tresor arqueològic del Principat. -
Redacció de les Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori. Fou el primer projecte concret d'un autogovern català plantejat des de Catalunya. -
Exposició Universal de Barcelona
L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions universals que se celebraren a Barcelona (la segona fou l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929). Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals. -
Recuperació dels Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al segle xiv a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc per a premiar el gènere poètic en llengua provençal. Inspirats en les festes celebrades a Roma en honor de la deessa Flora, aquests jocs medievals oferien una «violeta de fin aur» com a premi a la millor composició i altres premis honorífics, florals, la qual cosa va donar lloc al nom del certamen. -
Publicació de la revista L’Avenç
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors. La revista representava l'esperit modernista, innovador i catalanista, i es va desentendre totalment de l'antic català, medieval i arcaïtzant. En les seves diverses etapes es va editar cada quinze dies, un cop al mes o trimestralment. -
Atemptats anarquistes al Liceu i a Barcelona
L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893. El Liceu, a finals del segle xix es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. -
Publicació de La bogeria
Narcís Oller i Moragas (català: Narcís Oller) (Valls, 10 d'agost de 1846 - Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del segle xix. -
Pèrdua de les colònies espanyoles
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Fundació de la revista Joventut
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències, publicada a Barcelona entre els anys 1900 i 1906; sortia cada dijous i era la portaveu política de la Unió Catalanista. Els seus redactors provenien de la publicació Setmana Catalanista, favorable al catalanisme polític. La direcció va ser assumida pel periodista Lluís Via. El mecenes fou Josep Oriol Martí i l'impressor des de l'inici fins al final de la publicació fou Fidel Giró. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de «la Rosa de Foc». -
Fundació de la CNT
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910. Va ser el major sindicat obrer a Catalunya i a Espanya fins a la Guerra Civil, actualment resta la principal organització anarquista del país. Històricament ha estat adherida a la Associació Internacional del Treball (AIT). -
Mort de Joan Maragall
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - Barcelona, 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Estrena de Terra baixa
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià, serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto, ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català. -
Cop d’estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Celebració de l’Exposició Universal de Barcelona
L'Exposició universal de Barcelona de 1929 va ser un altre esdeveniment de gran importància que va reforçar la posició de la ciutat com a capital cultural i industrial. Es va celebrar entre el 20 de maig de 1929 i el 15 de gener de 1930 a Montjuïc, on es van construir nombrosos espais i infraestructures que avui són icones de la ciutat. -
Legalització del dret d’associació obrera
El dret a la llibertat d'associació és el dret individual a reunir-se amb altres persones i expressar, defensar i dedicar-se de forma col·lectiva interessos o causes comunes. El dret a associar-se lliurement ha estat inclòs en diverses constitucions estatals i tractats de drets humans. Entre molts d'altres, la Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units, la Carta Canadenca dels Drets i Llibertats i la Convenció Europea de Drets Humans.