-
El resultat descriu un escenari de polarització, és a dir, el procés pel qual l'opinió pública es divideix en extrems oposats -
una banda de falangistes assassina un militar socialista, José Castillo. Com a venjaça, uns joves socialistes assassinen al líder monàrquic José Calvo Sotelo el dia següent. -
Niceto Alcalá Zamora és destituït per la Cambra de Diputats: oficialment, perquè ha comés un acte il·lícit: dissoldre dos cops les Corts en una mateixa lesgislatura; realment, perquè el nou govern el considerava massa conservador.
Azaña es converteix en President de la República, mentre que Santiago Casares Quiroga (Izquierda Republicana) será el President del Govern -
es produeix el cop d’Estat al Protectorat del Marroc, que el 18 de Juliol s’estendrà a tota Espanya. -
dos escándols de corrupció
acaben amb el govern de Lerroux, el cas
Nombela i el cas Straperlo. -
el Parlament de Catalunya aprova
la llei de reforma agrària catalana, anomenada “Llei
de Contractes de Conreu”.
Aquesta llei permitia als rabassaires adquirir la
propietat de la terra. -
Els sindicats (UGT i CNT) responen amb
vagues a la paralització de les reformes
laboral i agrària. -
la CEDA exigeix entrar
al govern amb l’amenaça de deixar de donar suport des
de la Cambra de Diputats al Govern del Partido
Republicano Radical -
El PSOE declara la vaga general
revolucionària a tot l’Estat el 4
d’octubre. La vaga no compta amb
el suport de la CNT, que considera
que obeeix a interessos polítics. -
Lluís Companys declara l’Estat
Català (dins de la República federal espanyola) des
del balcó de la Generalitat. -
Els propietaris de terres catalans, ajudats per la
Lliga de Cambó, porten la llei al Tribunal
Constitucional, que la declara anticonstitucional i
l’anula.
Al setembre de 1934, el Parlament de Catalunya
aprova una nova llei, pràcticament idèntica, situant a
la Generalitat en una posició de rebel·lia. -
Acorralat per la pressió mediàtica, Niceto Alcalá
Zamora retira la confiança a Azaña. Azaña
dimiteix i es convoquen eleccions general pel
novembre de 1933. -
és
substituït per Lluís Companys a la presidència. -
la dreta es reorganitza i es radicalitza
contra la República en un context internacional en el
qual Hitler ha arribat al poder destruint una
República democràtica (la República de Weimar). -
Les esquerres es presenten dividides
mentre que el Partit Republicà Radical de
Lerroux i la CEDA de Gil Robles fan un
pacte electoral, ja que tenien el mateix
objectiu a curt termini: rectificar les
reformes.
Les eleccions són vençudes per la
CEDA, amb 115 diputats. -
hi ha una insurrecció anarquista a
Casas Viejas, Càdis.
Aquesta insurrecció és reprimida amb molta
violència per la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt. 6
camperols, refugiats en una cabanya, són cremats
vius.
Aquests fets ocasionen un gran escàndol polític. El
moviment obrer es distancia de la República i la
dreta inicia una campanya de desprestigi contra
Azaña. -
els anarquistes encenten un cicle
d’insurreccions (revoltes socials violentes), sobretot en
l’àmbit rural. -
el nou estatut (conegut
com l’Estatut de Núria) es va sotmetre a referèndum.
Amb una participació del 75% de catalans, el 99% de
hi van votar a favor. -
Davant les reformes, un grup de militars, liderats per
José Sanjurjo, va creure que calia passar a l’acció per
aturar-les. A l’agost de 1932 es produeix la
“Sanjurjada”, un intent de Cop d’Estat militar.
El cop fracassa i Sanjurjo és detingut i
empresonat. -
que són vençudes per ERC amb una
àmplia majoria respecte a la Lliga
Regionalista de Cambó.
Macià es consolida en la presidència de
la Generalitat. -
El president
del Govern Provisional, Niceto Alcalá Zamora, viatja
a Barcelona i pacta amb Macià l’establiment d’un
govern autonòmic (Generalitat) i l’Estatut
d’Autonomia a canvi de renunciar a la República
catalana.