-
La Boston Tea Party va ser un protesta dels colonos americans el 16 de desembre de 1773 a Boston. Van tirar al port el carregament de te britànic en protesta per l’impost sobre el te, sense representació al Parlament britànic, mostrant el seu rebuig a les lleis fiscals de la Gran Bretanya. -
El 5 de setembre de 1774 es va reunir a Filadèlfia el Primer Congrés Continental, on representants de 12 de les 13 colònies britàniques (excepte Geòrgia) es van aplegar per respondre a les lleis coercitives imposades per la Gran Bretanya.
Van acordar boicotejar els productes britànics i demanar al rei Jordi III que retirés aquestes lleis, marcant l’inici de la cooperació colonial que conduiria a la Revolució Americana. -
El 1775 marca l’inici de la Guerra d’Independència dels Estats Units.
El conflicte va començar quan les tensions entre les colònies americanes i el govern britànic van esclatar en combats oberts, sobretot a les batalles de Lexington i Concord (abril de 1775). A partir d’aquí, els colons, organitzats com a Exèrcit Continental sota el comandament de George Washington, van començar la lluita formal per separar-se de la Corona britànica. -
El 10 de maig de 1775 es va reunir el Segon Congrés Continental a Filadèlfia, on les tretze colònies van assumir la direcció del conflicte, van crear l’Exèrcit Continental, van triar George Washington com a comandant i van posar les bases del procés que les portaria a la independència. -
El 14 de juny de 1775 el Segon Congrés Continental va decidir crear l’Exèrcit Continental per organitzar les forces dels colons contra Gran Bretanya. Es va nomenar George Washington com a comandant en cap i es van establir les bases per a un exèrcit professional. Aquesta decisió va permetre coordinar millor la resistència i consolidar els esforços cap a la independència de les colònies. -
El 15 de juny de 1775 el Segon Congrés Continental va nomenar George Washington com a comandant en cap de l’Exèrcit Continental. Aquesta decisió va donar unitat i organització a les forces patriòtiques i va consolidar el lideratge necessari per lluitar contra Gran Bretanya. El seu comandament va ser fonamental per coordinar les operacions militars i avançar cap a la independència de les colònies. -
El 12 de juny de 1776 es va aprovar la Declaració de Drets de Virginia, que establia els drets fonamentals dels ciutadans i afirmava que tots els homes eren lliures i iguals. Aquest document va influir en la posterior Declaració d’Independència dels Estats Units, servint de base per als principis de llibertat i govern representatiu. -
La Declaració d’Independència dels EUA es va signar el 4 de juliol de 1776. Breument: els 13 estats colònies van declarar-se independents de Gran Bretanya, afirmant els drets inalienables de llibertat, vida i recerca de la felicitat, marcant l’inici de la Revolució Americana. -
El 19 de setembre de 1777 va començar la Batalla de Saratoga, un enfrontament clau entre l’Exèrcit Continental i les forces britàniques a Nova York. Aquesta batalla va ser decisiva perquè la victòria americana va convèncer França d’aliar-se amb les colònies, aportant suport militar i financer que va ser essencial per aconseguir la independència. -
El 7 d’octubre de 1777 va finalitzar la Batalla de Saratoga amb la rendició de l’exèrcit britànic davant de les forces americanes. Aquesta victòria va ser decisiva perquè va augmentar la moral dels colons i va aconseguir el suport de França, la qual cosa va ser clau per al desenvolupament de la Guerra d’Independència i la futura independència dels Estats Units. -
La Batalla de Yorktown comenzó en septiembre de 1781, cuando las fuerzas americanas y francesas sitiaron a los británicos en Virginia. El ejército británico, comandado por Cornwallis, quedó atrapado sin posibilidad de escapar. Tras semanas de asedio, los británicos se rindieron, marcando el fin efectivo de la Guerra de Independencia de Estados Unidos. -
El 19 de octubre de 1781 terminó la Batalla de Yorktown, cuando el ejército británico del general Cornwallis se rindió ante las fuerzas combinadas de George Washington (EE. UU.) y Rochambeau (Francia).
Esta rendición marcó el final práctico de la Guerra de Independencia de Estados Unidos, porque dejó a Gran Bretaña sin capacidad de continuar la guerra y abrió el camino al reconocimiento de la independencia. -
El 3 de setembre de 1783 es va signar el Tractat de París, que va posar fi a la Guerra d’Independència dels Estats Units, reconeixent oficialment la seva independència. El tractat va establir les fronteres del nou país i va consolidar els drets comercials i de pesca per als nord-americans, marcant l’inici de la seva etapa com a nació lliure i sobirana. -
es va crear la Constitució dels EUA, establint un govern federal fort amb separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial. Aquesta Constitució va substituir els Articles de la Confederació i va marcar les bases de l’actual sistema polític del país. -
El 5 de maig de 1789 es van obrir els Estats Generals a Versalles per abordar la greu crisi econòmica i política de França. Aquesta reunió va marcar l’inici dels esdeveniments que portarien a la Revolució Francesa, amb les tensions entre els tres estaments i les demandes de reformes que desembocarien en canvis profunds en el sistema polític i social del país. -
El 17 de juny de 1789 els representants del Tercer Estat van abandonar els Estats Generals i es van proclamar com a Assemblea Nacional, assumint la sobirania del poble. Aquesta decisió va marcar un pas decisiu cap a la Revolució Francesa, ja que desafiava l’autoritat del rei i iniciava la creació d’un nou sistema polític basat en la representació popular. -
El 20 de juny de 1789 els membres de l’Assemblea Nacional van fer el Jurament del Joc de Pilota, comprometen-se a no dissoldre’s fins redactar una constitució per a França. Aquest acte va ser un moment clau de la Revolució Francesa, demostrant la determinació del Tercer Estat de transformar el sistema polític i limitar els poders del rei. -
El 14 de juliol de 1789 es va produir l’assalt a la Bastilla a París, símbol de l’absolutisme i de l’opressió reial. Aquest esdeveniment va marcar l’inici de la Revolució Francesa, incrementant la mobilització popular i consolidant la lluita per la llibertat, la igualtat i els drets del poble davant de la monarquia. -
El 4 d’agost de 1789 l’Assemblea Nacional va abolir els privilegis feudals, eliminant els drets especials de la noblesa i el clergat sobre els camperols. Aquesta decisió va suposar un pas important cap a la igualtat social i va consolidar els principis de la Revolució Francesa, establint una societat més justa i basada en els drets de tots els ciutadans. -
El 26 d’agost de 1789 es va proclamar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, que establia els drets fonamentals, la llibertat, la igualtat i la igualtat davant la llei per a tots els ciutadans. Aquest document va ser un pilar de la Revolució Francesa, inspirant els principis de democràcia i justícia social que guiarien les reformes polítiques i socials a França. -
El 3 de setembre de 1791 es va aprovar la primera Constitució francesa, establint una monarquia constitucional i limitant els poders del rei. Aquesta Constitució va organitzar els poders del govern, va reconèixer els drets dels ciutadans i va ser un pas fonamental en el procés de la Revolució Francesa cap a un sistema polític basat en la legalitat i la representació popular. -
Entre el 20 i 21 de juny de 1791, el rei Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de París, però van ser detinguts a Varennes. Aquesta fugida frustrada va erosionar la confiança del poble en el monarca i va intensificar les tensions de la Revolució Francesa, accelerant el procés cap a l’abolició de la monarquia absoluta. -
El 21 de gener de 1793 es va executar el rei Lluís XVI a París després de ser condemnat per traïció. Aquesta execució va marcar un moment clau de la Revolució Francesa, simbolitzant la fi de la monarquia absoluta i l’inici d’una etapa de govern republicà i conflictes interns i externs al país. -
El 6 d’abril de 1793 es va fundar el Comitè de Salvació Pública per dirigir la defensa de la Revolució Francesa davant les amenaces internes i externes. Aquest òrgan va assumir poders amplis per coordinar l’exèrcit, controlar l’economia i mantenir l’ordre, convertint-se en l’instrument clau del govern revolucionari durant el període del Regnat del Terror. -
El 24 de juny de 1793 es va aprovar la Segona Constitució francesa, que establia una república democràtica amb una forta participació popular i garantint drets socials i polítics amplis. Tot i ser un pas important en la consolidació dels ideals revolucionaris, aquesta constitució no va arribar a aplicar-se completament a causa de la situació de guerra i del Regnat del Terror. -
El 17 de setembre de 1793 es va proclamar la Llei de sospitosos, que permetia detenir persones considerades enemigues de la Revolució Francesa. Aquesta llei va intensificar el control polític durant el Regnat del Terror, augmentant la persecució dels opositors i consolidant el poder del Comitè de Salvació Pública sobre la població. -
El 27 de juliol de 1794 es va produir el cop d’estat de Termidor, que va acabar amb el poder de Robespierre i va provocar la seva execució l’endemà. Aquest esdeveniment va posar fi al Regnat del Terror, marcant un gir en la Revolució Francesa cap a una etapa més moderada i al alliberament d’algunes restriccions polítiques i repressives. -
El 22 d’agost de 1795 es va aprovar la Tercera Constitució francesa, que establia el Directori com a nou sistema de govern amb un executiu de cinc membres i un legislatiu bicameral. Aquesta constitució buscava estabilitzar França després del caos del Regnat del Terror, limitant els poders radicals i consolidant un govern més moderat i centralitzat. -
El 19 de novembre de 1799 es va produir el cop d’estat de Brumari, amb el qual Napoleó Bonaparte va prendre el poder a França. Aquest esdeveniment va posar fi al Directori i va iniciar el Consulat, establint un govern centralitzat amb Napoleó com a figura dominant i marcant l’inici de la seva ascensió cap a l’Imperi.