La revolució francesa

  • Period: to

    REV. FRANCESA

  • Period: to

    MONARQUIA CONSTITUCIONAL

    Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat) separant els poders, obligant a pagar impostos a la noblesa i potenciant la igualtat social.
  • Estats Generals i conseqüències

    Estats Generals i conseqüències
    Després d'ajudar als colons americans contra Anglaterra, França va perdre molts diners i el rei els necessitava per mantenir-se i mantenir l'estat. Va decidir que els privilegiats també paguessin impostos. Per això va convocar un Estat General, però com que els vots eren estamentals la noblesa tenia prioritats i no escoltaven als del tercer estat. Així doncs van marxar de la reunió i en van convocar una altra, una Assemblea Nacional. És allà on naixerà la Constitució francesa i l'actual govern.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    El poble francès va assaltar la presó de la Bastilla demostrant que la monarquia no és invulnerable, que s'hi pot fer front.
  • Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
    És un escrit on es parla sobre els drets dels ciutadans va ser escrit inspirant-se amb els pensadors il·lustrats i parla de la igualtat, del dret a la llibertat, seguretat, propietat i resistència a l'opressió entre d'altres.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    L'Assemblea Nacional va crear una constitució per regular la convivència dels ciutadans on parla de la separació dels poders (EXECUTIU, JUDICIAL, LEGISLATIU) o dels drets d'igualtat, llibertat i una sobirania que pertanyia al poble, ja que la noblesa només representava el 5% de la població.
  • Period: to

    REPÚBLICA SOCIAL

    La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari.
  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    Per primera vegada la revolució va agafar un caire més radical quan les classes populars de París (els sans-culottes) van assaltar al palau dels monarques Lluís XVI i Maria Antonieta on els van empresonar.
  • Execució de Luís VXI i Maria Antonieta

    Execució de Luís VXI i Maria Antonieta
    Després d'empresonar els reis no sabien què fer-ne i van dir que fossin jutjats per la Convenció que els va declarar culpables de conspiració i se'ls va condemnar a una pena de mort.
  • Constitució (democràcia social)"Constitució de l'Any I" "Política del Terror"

    Constitució (democràcia social)"Constitució de l'Any I" "Política del Terror"
    Un nou poder que va impulsar les mesures més radicals de la Revolució, ja que van exercir un govern dictatorial. Van crear una nova Constitució i Declaració de Drets que defensaven el dret a la vida, a la feina, a l'ensenyament, a l'assistència pública... I van implementar l'ensenyament obligatori, la fixació d'un preu màxim als productes de primera necessitat... Es va suspendre aviat perquè la dictadura es mantenia amb violència matant o empresonant als sospitosos de qüestionar la Convenció.
  • La caiguda dels Jacobins (Robespiere)

    La caiguda dels Jacobins (Robespiere)
    Cada vegada més gent s'oposava al govern dictatorial que havien imposat els jacobins. Així doncs, van donar un cop d'estat i van executar a Robespierre i altres dirigents jacobins.
  • Period: to

    REPÚBLICA CONSERVADORA

    Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderna va implantar el liberalisme moderat.
  • Constitució (liberalisme polític)"Constitució de l'Any III"

    Constitució (liberalisme polític)"Constitució de l'Any III"
    Després del cop d'estat va atorgar un poder a un Directori format per cinc membres. Van reforçar el liberalisme econòmic i van impulsar una nova burgesia. Però van haver de fer front a una inestabilitat social i conspiracions radicals i una oposició que reclamava el sufragi universal i el retorn de la Constitució del 1793, ja que el liberalisme conservador deia que el poder estigués en unes "elits riques i cultivades" o sigui ells mateixos.
  • Inici del retorn dels exiliats

    Comencen a retornar els exiliats que van marxar durant la política del Terror on governaven dictatorialment els jacobins.
  • Cop d'estat de Napoleó "C. d'Estat del 18 de brumari"

    Cop d'estat de Napoleó "C. d'Estat del 18 de brumari"
    A causa de la inestabilitat social molta gent creia que el Directori era ineficaç. Van pensar que l'exercit podria garantir l'ordre social i el control polític de l'oposició entre d'altres. Necessitaven un règim fort. Napoleó Bonaparte va alçar un cop d'estat que va acabar amb el Directori i la Revolució. Es van rebutjar les reformes igualitàries i democràtiques, es va posar fi a l'amenaça absolutista i es va consolidar el liberalisme moderat.