-
França patia una greu crisi econòmica provocada per dècades de guerres costoses, el manteniment del luxe de la cort de Versalles i un sistema fiscal injust on la noblesa i el clergat quasi no pagaven impostos. Els intents de reforma van fracassar per l’oposició dels privilegiats, deixant l’Estat al límit de la fallida i augmentant el malestar social.
-
El rei Lluís XVI convoca els Estats Generals per primera vegada des de 1614 amb la intenció d’aprovar nous impostos. No obstant això, les profundes diferències entre els tres estaments clergat, noblesa i Tercer Estat van fer evident la necessitat de canviar l’estructura política de França. -
El Tercer Estat, cansat de la desigualtat en el vot i convençut que representava la major part del poble francès, es proclama Assemblea Nacional. Este gest marca l’inici d’un procés revolucionari que busca establir la sobirania popular. -
En trobar-se tancada la sala on es reunien, els diputats del Tercer Estat es concentren en el pavelló del Joc de la Pilota i juren no separar-se fins donar a França una constitució. Este acte és un símbol de resistència i unitat revolucionària. -
El poble de París assalta la Bastilla, una fortalesa-represa considerada símbol del despotisme reial. La seua caiguda marca l’inici del fi de l’Antic Règim i es convertix en un dels símbols més importants de la Revolució Francesa. -
En una sessió històrica, l’Assemblea Nacional Constituient elimina els drets feudals, els impostos senyorials i els privilegis de la noblesa i el clergat. És un pas clau cap a la igualtat jurídica i el final del sistema feudal a França. -
Document fonamental que establix els principis de llibertat, igualtat davant la llei, sobirania nacional i drets individuals. Servix de base per a les constitucions modernes i és un dels textos polítics més influents de la història. -
La nova assemblea reorganitza profundament l’Església francesa: els bisbes i sacerdots passen a ser funcionaris pagats per l’Estat i elegits pels ciutadans. Açò provoca una forta divisió entre el clergat “juramentat” i el “refractari”, generant tensions religioses i socials. -
Es proclama una monarquia constitucional basada en la separació de poders. Encara que és un gran avanç, les divisions internes i la desconfiança cap al rei dificulten la seua aplicació. -
Les forces revolucionàries i la Guàrdia Nacional assalten el palau reial, detenen el rei i posen fi al poder monàrquic. Comença una fase molt més radical de la Revolució. -
La Convenció Nacional abolis la monarquia i proclama la Primera República. S’inicien importants reformes democràtiques i un període d’enfrontaments interns. -
Sota el lideratge de Robespierre i el Comitè de Salvació Pública, el govern revolucionari implementa mesures extremes per eliminar els enemics interns i externs de la República. Milers de persones són jutjades i executades en un clima de sospita i repressió.
-
Jutjat per traïció, Lluís XVI és executat a la guillotina. Este fet simbolitza la ruptura definitiva amb l’Antic Règim i incrementa els conflictes amb les monarquies europees. -
Robespierre és detingut i executat. Amb la seua caiguda finalitza el període del Terror i s’inicia una etapa més moderada. -
S'establix el Directori, un sistema polític moderat amb un executiu compost per cinc directors. Encara que porta més estabilitat, també patix corrupció, instabilitat econòmica i pressió militar.
-
Napoleó Bonaparte lidera victòries espectaculars contra Àustria i consolida la seua reputació com a gran líder militar. Este prestigi el convertirà en un actor clau en els anys següents.
-
Napoleó Bonaparte dona un cop d’estat que dissol el Directori i establix el Consolat. Amb això finalitza la Revolució Francesa i comença una nova etapa política liderada per Napoleó.