-
Les eleccions municipals de 1931 a Espanya van ser un punt d’inflexió polític. Els partits republicans i catalanistes van obtenir una gran victòria a les ciutats, especialment a Madrid i Barcelona, reflectint el descontentament amb la monarquia. Aquest resultat va portar a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931, amb la fugida d’Alfons XIII i l’inici d’un període de grans reformes. -
El Bienni Reformista (1931-1933) va ser el primer període de la Segona República, caracteritzat per governs d’esquerres que van impulsar reformes profundes en àrees com l’educació, l’exèrcit, la justícia i la reforma agrària. Aquestes mesures buscaven modernitzar Espanya i reduir desigualtats, però van generar resistència de sectors conservadors i terratinents, contribuint a la polarització política del país.
-
-
La proclamació de la Segona República va tenir lloc el 14 d’abril de 1931, després de la victòria republicana a les eleccions municipals. Amb la fugida del rei Alfons XIII, es va establir un nou règim democràtic i laic, que buscava modernitzar Espanya amb reformes socials, polítiques i culturals. Va marcar l’inici d’una etapa de grans canvis i tensions que transformaria profundament el país durant la dècada següent. -
El triomf electoral de la coalició d’esquerres de 1931 es refereix a les eleccions a les Corts Constituents després de la proclamació de la Segona República. Aquesta coalició, formada per republicans i socialistes, va obtenir una majoria que va permetre impulsar una nova Constitució progressista. Aquest resultat va facilitar la posada en marxa de reformes polítiques, socials i educatives per modernitzar Espanya. -
El govern d’Azaña de 1931 va ser el primer govern de la Segona República, liderat per Manuel Azaña com a ministre de Defensa i després com a president del Consell. Va impulsar reformes profundes en l’exèrcit, l’educació i l’administració pública, amb un clar caràcter modernitzador i laic. El seu govern va tenir un paper clau en l’aprovació de la Constitució i en l’inici de les reformes socials i polítiques de la República. -
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constitucionals de la Segona República. Era una constitució progressista i laica que establia drets socials, llibertats civils, sufragi universal i la separació entre l’Església i l’Estat. També reconeixia l’autonomia de regions com Catalunya. Va marcar un canvi profund respecte a la monarquia, posant les bases legals per a les reformes republicanes. -
La dissolució de la Companyia de Jesús a Espanya va tenir lloc durant la Segona República, especialment amb les lleis anticlericals aprovades a partir de 1931. Aquestes mesures buscaven limitar el poder i la influència de l’Església, tancant escoles religioses i expulsant ordres com els jesuïtes. Va ser part de la política laica del govern republicà, que va generar fortes tensions amb l’Església i sectors conservadors. -
El Bienni Conservador (1933-1935) va ser la fase de la Segona República en què van governar forces de centredreta, principalment la CEDA i el Partit Radical de Lerroux. Aquest període es va caracteritzar per la suspensió de moltes reformes, un gir polític conservador i una forta repressió de moviments obrers i catalanistes. La crisi econòmica, els escàndols de corrupció i la polarització política van marcar aquest bienni, que va preparar el terreny per la tornada de l’esquerra.
-
-
L’Insurrecció Anarquista a l’Alt Llobregat va ser una revolta obrera ocorreguda el febrer de 1932 a la comarca de l’Alt Llobregat, Catalunya. Convocada per la CNT, va ser una protesta contra la repressió, les condicions laborals i la crisi econòmica. La insurrecció va ser durament reprimida per les forces de l’ordre, però va evidenciar les tensions socials i la força del moviment obrer durant la Segona República. -
L’intent de cop d’Estat de Sanjurjo va tenir lloc el agost de 1932. José Sanjurjo, capità general de Sevilla, va liderar un alçament militar contra el govern republicà per frenar les reformes i recuperar l’ordre conservador. El cop va fracassar ràpidament, i Sanjurjo va ser detingut i condemnat, tot i que posteriorment va ser indultat. Aquest episodi va mostrar la tensió creixent entre l’exèrcit i la República. -
L’Estatut de Núria (1932) va ser el primer projecte d’autonomia de Catalunya aprovat durant la Segona República. Elaborat a Núria, va definir un marc d’autogovern amb institucions pròpies, llengua catalana oficial i competències en educació, cultura i justícia. Va ser ratificat en referèndum i aprovat pel govern espanyol, sent un pas clau per a la recuperació de l’autonomia catalana després de dècades de centralisme. -
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser aprovat el 1932, un cop ratificat en referèndum. Va establir un govern propi, la Generalitat, amb competències en cultura, educació i justícia, i reconeixia el català com a llengua oficial juntament amb el castellà. Va ser un avanç històric en l’autogovern català dins de l’Estat espanyol i va marcar un moment clau de la política de la Segona República. -
La Llei de Reforma Agrària (1932) va ser una de les reformes més importants de la Segona República. Va buscar redistribuir la terra per afavorir els camperols sense terres i millorar les condicions del camp, combatent el latifundisme. Tot i les bones intencions, la seva aplicació va ser lenta i limitada, provocant tensions amb els grans propietaris i sectors conservadors, que van resistir la reforma amb força. -
Les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932 van ser les primeres després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. La Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir una àmplia majoria, consolidant el seu lideratge polític. Aquest resultat va permetre a la Generalitat iniciar l’aplicació de l’autonomia i aprofundir en reformes socials i culturals en el marc de la Segona República. -
Les insurreccions anarquistes de gener de 1933 van ser una sèrie de revoltes obreres, especialment a Catalunya, organitzades per la CNT i altres grups anarquistes. Reclamaven millores laborals i la fi de la repressió. Tot i la seva força, van ser durament reprimides pel govern republicà, que va aplicar mesures policials i judicials severes. Aquestes insurreccions van evidenciar la tensió social i la fractura política del país en aquella etapa. -
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) es va crear el 1933 com una coalició de partits de dreta i conservadors que defensaven l’ordre social tradicional, la religió i la propietat. Va ser una resposta a les reformes de la República i a l’auge de l’esquerra. La CEDA es va convertir en una força política clau, amb gran presència al Parlament, i va jugar un paper important en la crisi política dels anys 30. -
La Falange Española va ser fundada el 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Era un partit polític d’ideologia feixista, nacionalista i autoritària que defensava un estat fort i unitari, el rebuig a la democràcia liberal i la lluita contra el marxisme i el separatismes. La Falange va guanyar influència durant la dècada dels 30 i va jugar un paper destacat durant la Guerra Civil i el franquisme. -
Les eleccions generals de novembre de 1933 van suposar el triomf del centredreta, amb la CEDA com a força principal. Aquest canvi va provocar la formació d’un govern conservador que va frenar moltes reformes republicanes i va augmentar la polarització política. La victòria del centredreta va generar descontentament a l’esquerra i tensions que van culminar en nous conflictes socials i polítics. -
El sufragi femení a Espanya es va instaurar per primera vegada en les eleccions de novembre de 1933 durant la Segona República. Aquesta reforma, impulsada per la ministra Clara Campoamor, va permetre a les dones votar en unes eleccions generals, convertint Espanya en un dels primers països europeus en garantir aquest dret. Tot i l’avenç, el vot femení va ser controvertit i va influir en el resultat electoral conservador d’aquell any. -
El govern de Lerroux va assumir el poder el 1933, liderat per Alejandro Lerroux i el Partit Radical, aliat amb la CEDA. Aquest govern va frenar moltes reformes socials i va adoptar una política més conservadora, generant descontentament entre l’esquerra. Durant el seu mandat van esclatar diversos escàndols de corrupció, que van minar la seva credibilitat i contribuir a la crisi política abans de la Guerra Civil. -
-
La Llei de Contractes de Conreu (1934) buscava regular les relacions entre propietaris i llogaters, protegint els camperols que treballaven la terra mitjançant contractes més justos. La Llei de Bases d’Autonomia (1934) intentava ampliar l’autogovern català, però va ser bloquejada pel govern central i la dreta, alimentant tensions polítiques. Ambdues lleis reflectien els conflictes socials i nacionals que marcaven Catalunya durant la Segona República. -
La Llei de Contractes de Conreu va ser declarada inconstitucional el 1934 pel Tribunal Constitucional espanyol. Aquest pronunciament va paralitzar la reforma agrària a Catalunya, provocant gran descontentament entre els camperols i el moviment catalanista, que veien així frustrades les seves aspiracions d’autonomia i justícia social. Aquesta decisió va contribuir a l’augment de les tensions polítiques i socials a la República. -
La CEDA va entrar al govern espanyol el 1934, formant part del gabinet liderat per Alejandro Lerroux. Aquesta participació va marcar un gir cap a polítiques més conservadores i la suspensió de reformes republicanes. La presència de la CEDA, considerada d’extrema dreta per molts, va provocar una forta oposició a l’esquerra i va ser un dels factors que va desencadenar la revolta d’octubre de 1934, especialment a Catalunya i Astúries. -
L’insurrecció d’Astúries (octubre 1934) va ser una revolta obrera massiva contra l’entrada de la CEDA al govern, considerada reaccionària. Miner i altres treballadors van organitzar una insurrecció armada per defensar les reformes socials. El govern va respondre amb una dura repressió militar que va acabar amb la revolta. Aquest episodi va marcar un punt de ruptura entre l’esquerra i la dreta i va intensificar la crisi política a la Segona República. -
L’aixecament a Catalunya del 6 d’octubre de 1934 va ser una proclamació d’independència simbòlica liderada per Lluís Companys, president de la Generalitat, en resposta a l’entrada de la CEDA al govern central. L’objectiu era defensar l’autonomia i el projecte republicà davant la dreta. L’aixecament va ser ràpidament sufocat per l’exèrcit, la Generalitat va ser suspesa i molts dirigents van ser empresonats, agreujant la crisi política. -
La suspensió de l’Estatut català es va produir després de l’aixecament del 6 d’octubre de 1934. El govern central va intervenir la Generalitat, va cessar el seu govern i va suspendre l’autonomia de Catalunya. Aquesta mesura va ser una resposta a la proclamació d’independència simbòlica i va agreujar les tensions entre Catalunya i l’Estat, marcant un període de repressió i conflicte polític durant la Segona República. -
L’Escàndol de l’Estraperlo va ser un cas de corrupció política a Espanya durant la Segona República, descobert a mitjans dels anys 30. Consistia en la manipulació i concessió fraudulenta de llicències per a un joc d’atzar anomenat “estraperlo”, a canvi de suborns a polítics. Aquest escàndol va desacreditar el govern de Lerroux i va alimentar la desconfiança popular envers la classe política, afeblint la democràcia republicana. -
La dimissió d’Alejandro Lerroux va tenir lloc el 1935, després que l’escàndol de l’Estraperlo i altres casos de corrupció afectessin greument la seva imatge i la del seu partit. La crisi política i la pressió social van forçar la seva sortida del govern, obrint pas a una etapa d’inestabilitat i canvi polític en els últims anys de la Segona República. -
El Front Popular va ser una coalició d’esquerres formada per republicans, socialistes, comunistes i altres grups progressistes. Va guanyar les eleccions generals de febrer de 1936 a Espanya, amb l’objectiu de defensar les reformes republicanes i fer front a l’avenç de la dreta. Aquest triomf va intensificar les tensions polítiques i socials que van desembocar en la Guerra Civil, però també va representar l’últim intent de consolidar la democràcia a la República.
-
-
El triomf electoral del Front d’Esquerres es refereix a les eleccions generals de febrer de 1936 a Espanya. Aquesta coalició d’esquerres, formada per republicans, socialistes, comunistes i altres grups progressistes, va guanyar davant la dreta, recuperant el control del govern. Aquest resultat va generar grans expectatives de reformes i va intensificar les tensions polítiques que portarien a la Guerra Civil. -
L’assassinat del tinent José del Castillo (juliol 1936) i de José Calvo Sotelo (pocs dies després) van ser dos fets violents clau en l’escalada de tensió abans de la Guerra Civil espanyola. Castillo, un oficial progressista, va ser assassinat per falangistes, i en resposta, militants d’esquerra van matar Calvo Sotelo, líder conservador. Aquestes morts van exacerbar el conflicte polític i social, accelerant el cop d’Estat i l’inici de la guerra. -
L’inici de la insurrecció militar va ser el 17 de juliol de 1936, quan un grup de militars liderats per Franco, Mola i altres caps van donar un cop d’Estat contra el govern de la República. Tot i que no van controlar tot el país, l’aixecament va desencadenar la Guerra Civil espanyola, que va durar fins al 1939 i va dividir profundament Espanya.