-
La telegrafia elèctrica
A finals del segle XIX els missatges es transmetien gairebé de forma instantània gràcies a la invenció del telègraf. El prototip més cèlebre va ser el dissenyat per Samuel Morse, que va consistir en un codi que assignava a cada lletra de l'alfabet un nombre de punts i ratlles. Aquest sistema va permetre augmentar la velocitat de transmissió. En 1844 es va engegar la primera línia telegràfica entre Washington i Baltimore, a Estats Units. -
El telèfon i la telegrafia sense fils
El telèfon, la telegrafia sense fils i la radiodifusió van revolucionar la comunicació a distància del segle XX. En 1876 Alexander Graham Bell va crear el prototip Gower-Bell que va presentar en l'Exposició Universal de París de 1878. Allí va anar precisament on l'espanyol Rodrigo Sánchez-Arjona va adquirir un d'aquests prototips, la qual cosa va permetre la primera comunicació rural per línia privada a Espanya en 1880 entre dues localitzacions de Badajoz separades per 8 km. -
La ràdio
Nikola Tesla va ser l'inventor de la ràdio pero Marconi va patentar la ràdio que Tesla va descobrir i va ser el guanyador d'un premi Nobel. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible. La radiació electromagnètica es propaga per mitjà de camps electromagnètics oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai. -
La televisió
La televisió és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. -
La telefonia manual i automàtica
A principis del segle XX a Espanya es van construir nous edificis que albergaven equips que prestaven servei telefònic. La centraletes manuals estaven controlades per telefonistes (sempre dones) que rebien cridades i establien la comunicació entre els abonats. El sistema de centraletes manuals va estar operatiu a Espanya fins a 1989. -
La fibra òptica
La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'un tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqüències compreses entre 10¹⁴ Hz i 10¹⁵ Hz. -
La comunicació via satèl·lit
A la fi dels anys 60 es va popularitzar el telèfon automàtic de bateria central, que podia utilitzar-se tant de sobretaula com en la paret. El plàstic amb el qual estaven fabricats va abaratir el cost de la seva producció i com a conseqüència va augmentar la demanda.
És l'era de la comunicació. Es despleguen estacions d'antena per a la comunicació via satèl·lit i es creen també les primeres xarxes d'ordinadors. -
De la comunicació mòbil a la web 2.0
La ràdio, els walkie talkie i la telegrafia sense fils donen pas a la telefonia mòbil, que al principi es va instal·lar únicament en els automòbils i tan sol permetia transmetre veu. En els anys 80 es va popularitzar el model Dyna TAC de Motorola i la telefonia mòbil es va tornar cada vegada més accessible. En l'actualitat, gràcies a la telefonia 4 G, la comunicació és instantània, permanent i global. -
El smartphone
Un telèfon intel·ligent és un ordinador de butxaca amb capacitats de telèfon mòbil que té un sistema operatiu capaç d'instal·lar aplicacions mòbils. Això li permet de tenir múltiples funcions: accés a Internet, agenda electrònica, gestió del correu electrònic, videojocs, xarxes socials, etc
