linea del temps de la corona d'Aragó

  • 897

    Mort de Guifré el Pilós

    Mort de Guifré el Pilós
    En el moment que mor Guifré el Pilós, any 897 el rei de l'imeperi Caloringi era Carles el calb,. Les relacion entre els Francs i els comptats catalans eren molt febles. Guifre era comte d'Urgell, Cerdanya- conflent, Girona, Besalù i Barcelona, que ja en aquells temps tots ells junts es coneixien com Catalunya.
  • 1137

    Unió d'Aragó i Catalunya

    Unió d'Aragó i Catalunya
    El rei Alfons I d'Aragó mor sense descendència i el seu germà Ramiro hereta la corona. Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona es casa amb la filla de Ramiro II, el qual renuncía a governar, a llavors Ramon Berenguer IV asumeix el poder com a princep d'Aragó. Ramiro II conserva el títol de rei, però cedeix el govern d'Aragó al comte de Barcelona. Amb aquestta solucio neixía un nou estat conegut com la Corona d'Aragó.
  • 1218

    Primeres Corts catalanes

    Primeres Corts catalanes
    L'Assemblea de Pau i treva sería l'embrió de les corts catalanes, que vàren evolucionar fins a les corts del 1235 on perticipàren els tres braços: l'eclesiàstic, els comtes i ciutadans en representació de ciutats i viles.
  • 1303

    Expedició dels almogavers per socórrer l'imperi Bizantí

    Expedició dels almogavers per socórrer l'imperi Bizantí
    l'Emperador Andrònic II contracte els serveis de la companyia Catalano-rargonesa d'Almogavers per lluitar contra els turcs-otomans que amenaçaven l'imperi romà d'orient. Després de dos anys de victorioses batalles, el fill de l'emperador ordenà l'Assassinat de Roger de flor, cabdill dels almogavers.
  • 1323

    Inici de la conquesta de Sardenya

    Inici de la conquesta de Sardenya
    Campanya militar de conquesta de l'illa de Sardenya, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó, del 1323 al 1326.
  • 1359

    Creació de la Generalitat de Catalunya

    Creació de la Generalitat de Catalunya
    Per Generalitat cal entendre la comunitat dels súbdits del rei de la corona d'Aragó en els territoris del Principat de Catalunya i els comtats del Rosello i la Cerdanya. El 1359 a la cort de cervera, van ser nominades dues comissions, una del braç reial i l'altre dels braços ecleciastic i militar.
  • 1371

    Empidèmia de la pesta negra

    Empidèmia de la pesta negra
    S'ha calculat que abans de la pesta negra hi havia com a mínim 1 milió d'habitans a la corona d'Aragó : 500.000 a Catalunya, 200.000 a Aragó, 200.000 a València i 100.000 a les illes Balears. Es calcula que l'epidèmia va matar un terç de la població.
  • 1388

    Rendició de l'Acròpolis d'Atenes i conquesta de Neopatria

    Rendició de l'Acròpolis d'Atenes i conquesta de Neopatria
    Els almogavers es fan forts al Mediterrani oriental durant aproximadament 100 anys.
  • 1446

    Els remences

    Els remences
    Podem considerar els remences ,com serbs esclaus, un vestigi dels temps feudals. Aquest seguien sotmesos a un esclavisme encovert a mans dels seus senyors. Paradògicament, en la guerra civil catalana, lluitaven el cosatat dels reialistes i en contre dels seus senyors.
  • 1462

    Guerra cilvil catalana

    Guerra cilvil catalana
    Els camvis en la mentalitat i la puixança d'alguns oligarques, (mercaders, banquers etc) va desenvocar en revoltes en contra dels vells estaments feudals, la reialesa perdia influència i es resistia a perdre el poder. Catalunya es va empobrir per a causa d' aquesta guerra civil entre els reialista i les noves oligarquíes.