-
-
La dinastia dels Stuarts va pretendre governar sense el control del Parlament i va procedir a detenir o ajusticiar aquells que s'hi van oposar. -
Després de l'execució de Charles I i l'abolició de la monarquia, el Parlament anglès va proclamar Anglaterra república.
-
Charles II va regressar a Anglaterra i el van nomenar rei, però es va veure obligat a acceptar alguns límits del seu poder enfront del Parlament. -
Charles II va haver de reconèixer l'Habeas Corpus, una llei que garantia que ningú podia ser detingut ni inculpat sense ser posava la disposició d'un jutge al cap de 72h de la retenció. -
El monarca Jacob II i la seva fe catòlica van provocar l'inici d'una revolució que va acabar definitivament l'etapa de la dinastia Stuart. -
El Parlament va oferir la Corona al príncep holandès Guillem d'Orange, gendre del rei (marit de Mary II), de fe protestant i disposat a jurar "The Bill of Rights". -
Els reis d'Anglaterra van jurar la Declaració de Drets que limitava els poders del monarca i sotmetia algunes de les seves decisions al Parlament. -
Diderot i d'Alembert tenien l'objectiu de publicar una gran obra que aplegués tots els coneixements de l'època, de qualsevol àmbit el saber, fonamentats en la raó i en l'estudi de la natura. L'obra consta de 35 volums, en els quals van col·laborar els pensadors més destacats de l'època. -
Va ser un conflicte global on Gran Bretanya i Prússia van lluitar contra França, Àustria i els seus aliats per territoris i poder colonial. Va acabar amb la victòria britànica, que va guanyar moltes colònies.
-
Va ser una protesta a Boston contra els impostos britànics sobre el te. Els colons van tirar el te al port, un gest que va encendre la Revolució Americana. -
Dotze de les tretze colònies, van crear un Congrés que seria el creador de la declaració d’independència. -
Les 13 colònies nord-americanes lluitaven contra la Gran Bretanya per la llibertat i la independència.
-
Els delegats de les tretze colònies es van reunir a la ciutat de Filadèlfia (Pennsivània) i van redactar la Declaració de la Independència dels Estats Units d'Amèrica. Expressa el dret a la llibertat i a la cerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble. -
Gran Bretanya va reconèixer la independència dels EUA i va signar el tractat. -
El nou Estat americà va redactar la primera Constitució escrita de la història. El text assegurava la separació de poders i establia una república amb amplis poders per al president i un Parlament bicameral. També incloia una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. -
George Washington, un general de l'exèrcit insurgent, va ser proclamat primer president de la història dels EUA. -
Lluís XVI (rei de França) va convocar els Estats Generals (no s'havien reunit des del 1614) perquè volia que els privilegiats paguessin impostos. -
Els representants del Tercer Estat es van reunir a una pista de tenis, es van proclamar Assemblea Nacional Constituent i van jurar no separar-se fins que França tingués una Constitució. -
L'amenaça d'una intervenció militar va provocar la mobilització del poble de París, que va prendre la Bastilla (fortalesa considerada el símbol de l'absolutisme). Això va desencadenar una sèrie de revoltes i accions de protestes. -
Atorgava als francesos la condició de ciutadans iguals davant la llei. -
Davant la pressió pagesa, l'Assamblea va procedir a abolir el feudalisme, els estaments i els privilegis.
-
Sostreia l'Església de l'autoritat del Papa i declarava elegibles els càrrecs eclesiàstics. Va ser rebutjada pel Pontífex i molts clergues es van negar a jurar fidelitat a l'Estat. -
Olympia de Gouges va redactar aquesta declaració de drets. Estableix la igualtat jurídica i legal entre homes i dones, afirmant que la dona neix lliure i roman igual a l’home en drets. -
Representava un pacte entre la nació i el rei. Definia una monarquia constitucional basada en la separació de poders i s'establia la sobirania nacional i el sufragi censatari i indirecte. -
Davant l'obstruccionisme monàrquic, els sans-culotte parisencs (amb el suport dels diputats) van assaltar el Palau de les Tulleries i van empresonar el monarca Lluís XVI i a la família reial. -
Una nova assemblea constituent es va reunir el mateix dia en què el nou exèrcit de voluntaris va vèncer la coalició absolutista a la batalla de Valmy. -
Els girondins van dirigir la primera etapa republicana. Van abolir la monarquia i van guillotinar a Lluís XVI.
-
La fam i les lleves forçoses van provocar una insurrecció pagesa a la Vendée, secundada per la contrarevolució, que es va convertir en una guerra a l'interior contra la Convenció. -
Després que fos detingut a Varennes quan es disposava a fugir a Àustria amb la seva família, la relació entre l'Assemblea i el rei es va deteriorar. Els girondins van passar al poder i el van guillotinar, arriscant-se a a possibles represàlies per part dels països europeus. -
Els líders jacobins van assaltar la Convenció i van detenir als principals diputats girondins. A partir d'aquest moment el poder va romandre a les seves mans.
-
Reflectia els principis de la democràcia social: sobirania popular agrària, el preu màxim per als articles de primera necessitat (llei del màxim general) i el càstig als especuladors. També va establir el calendari revolucionari i va començar un procés de descristianització de la societat.
-
Poc després de la mort de Lluís XVI van guillotinar també a Maria Antonieta. -
La Convenció va passar a mans dels sectors burgesos més moderats, que van imposar un "terror blanc" per desmantellar la República jacobina: van prohibir els clubs jacobins i en van detenir, condemnar i executar els membres.
-
Davant de les crítiques, Robespierre i els seus fidels (Saint-Just) van recórrer a una violència extrema per eliminar els adversaris. En aquesta situació, tots els enemics es van unir contra ells, i van acusar els jacobins d'instaurar una dictadura, i un cop d'estat a la Convenció va detenir Robespierre que va ser guillotinat. -
Va establir el sufragi censatari i va crear un poder executiu de cinc membres.